Ir al contenido principal
¿Te ayudamos?

Lote Técnico Medio de Cultura Vila-seca + Mi primera oposición 2026 · la guía de método

Convoca Ayuntamiento de Vila-seca Ver muestra gratis

Lo que recibes

Formato
Online, imprimible en PDF
Estudio
Plataforma online en tu cuenta
Actualizaciones
Revisiones gratuitas incluidas
Entrega
Enlace inmediato por correo
Compra
Pago único · acceso de por vida

Incluido en el precio

  • material

    El material del pack, online e imprimible

    Material escrito para estudiarlo y no para consultarlo, con la norma citada al lado. Lo que cubre este pack lo dice su ficha, aquí al lado. Se lee online y se imprime en A4 cuando quieras.

    Las dos piezas juntas por 45,95 € en vez de 60,00 €.

Pruébalo antes de decidir

Te enviamos por email la muestra gratis del pack completo: una parte real del material, tal y como está dentro.

Un email, sin spam. Puedes darte de baja cuando quieras.

Garantía de 14 días

Si no es lo que esperabas, te devolvemos los 45,95 €. Escríbenos a info@redopositor.com en 14 días. Sin preguntas.

Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.

Una muestra real del material, tal y como está dentro del pack.

Ver muestra gratis del material

14 días de garantía, devolución sin preguntas

3 entregables

Lo que recibes

  1. Página de estudio online, imprimible en A4 desde el navegador: guía condensada con la norma citada, no temario desarrollado punto por punto

  2. Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace

  3. Acceso de por vida — pago único, sin suscripción

0
Índice 728 secciones · 2 bloques desplegar plegar

Pack Técnico Medio de Cultura Ayuntamiento de Vila-seca 2026

  1. Índice del temario oficial
  2. Els drets i els deures fonamentals
  3. Els drets fonamentals i les llibertats públiques.
  4. Les tres famílies de drets del Títol I
  5. Les llibertats públiques, article a article
  6. El dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament
  7. Els drets de participació social i econòmica: sindicació, vaga, petició, col·legis professionals i empresa
  8. El Defensor del Poble, la suspensió de drets i el Tribunal Constitucional (arts. 54, 55, 161 i 162 CE)
  9. El mapa de l'Estat: tres entitats i una paraula clau
  10. La igualtat de drets a tot el territori i la llibertat de circulació (art. 139 CE)
  11. Què pot assumir una comunitat autònoma i què es queda l'Estat: un cas de repartiment
  12. La col·laboració financera i el paper de la llei orgànica (art. 156, segona part, i art. 157.3 CE)
  13. La solidaritat entre territoris i el fet insular (art. 138 CE)
  14. Qui pot posar en marxa una comunitat autònoma (art. 143 CE) i quan hi intervé la llei orgànica (art. 144 CE)
  15. Del paper a la llei: qui redacta el projecte d'Estatut (art. 146 CE)
  16. L'Estatut: norma institucional bàsica, contingut i reforma (art. 147 CE)
  17. Federació, convenis i acords de cooperació (art. 145 CE)
  18. Els instruments de relació Estat-comunitats: la llei marc, la transferència o delegació i la harmonització (art. 150 CE)
  19. L'organització local de Catalunya
  20. La tipologia dels ens locals de Catalunya: qui governa cada nivell del territori
  21. El principi de diferenciació: una llei, municipis diferents
  22. El Consell de vegueria: composició, elecció del president i paper institucional
  23. Els altres ens locals supramunicipals: col·laboració, associació i àrees metropolitanes
  24. Què pot fer la Generalitat amb el mapa del territori (art. 151)
  25. Els articles de l'Estatut que has de poder citar sobre el govern local
  26. Esquema: el mapa dels ens locals de Catalunya
  27. Esquema: la vegueria i els altres ens supramunicipals, cara a cara
  28. Trampa: confondre la vegueria amb els altres ens locals supramunicipals
  29. Regla per recordar el contingut de l'article 151
  30. Què cal retenir de l'organització territorial i el govern local
  31. Què has de saber fer amb aquest tema
  32. Les lleis bàsiques, la capacitat i els principis d'actuació local (arts. 2.2, 5, 6 i 8)
  33. Les competències pròpies i les atribuïdes per delegació (art. 7)
  34. La normativa de les comunitats autònomes i les relacions entre administracions
  35. L'Administració Local: concepte i entitats (art. 1)
  36. El Règim Local: el marc normatiu que ordena les entitats locals
  37. L'autonomia local: gestionar els interessos propis dins la llei
  38. Els articles que cal poder citar: la Llei 7/1985 i l'art. 1
  39. Municipi, província i illa: tres entitats, una mateixa autonomia
  40. Confondre autonomia local amb sobirania o amb competència exclusiva
  41. Cinc idees per endur-se del tema
  42. El municipi i el terme municipal: elements, alteracions i símbols
  43. Els articles 56 i 57 de l'Estatut, punt per punt
  44. La Presidència i la Mesa: els òrgans que dirigeixen la cambra
  45. Les Corts Generals: composició, elecció i estatut dels parlamentaris
  46. El Parlament de Catalunya: representació del poble i funcions de la cambra
  47. L'autonomia parlamentària i el règim de reunions del Parlament
  48. Les funcions singulars del Parlament a l'article 61
  49. La iniciativa legislativa i l'elaboració de les lleis de Catalunya
  50. La delegació legislativa al Govern i els decrets llei
  51. Promulgació, publicació i final de la legislatura
  52. El funcionament de les Corts Generals: sessions, acords i òrgans interns
  53. Les lleis i els tractats a les Corts Generals
  54. Els preceptes que has de poder citar
  55. El procés legislatiu i la seva cara oposada: els decrets
  56. Qui signa les lleis de Catalunya
  57. Cinc idees per emportar-te del tema
  58. Els nuclis que no poden anar en decret llei
  59. Articles de citació imprescindible
  60. Cas pràctic: qui pot decidir què a l'ajuntament
  61. Caso práctico: Cas pràctic: qui pot decidir què a l'ajuntament
  62. Caso práctico: Cas: la Generalitat delega una escola bressol en un municipi
  63. La constitució de la corporació municipal i el mandat
  64. El cartipàs: contingut, procediment i eficàcia
  65. Règims municipals especials
  66. Articles per poder citar (règim de sessions, votacions i òrgans complementaris)
  67. El control i la fiscalització del Ple sobre els altres òrgans de govern
  68. Articles per poder citar
  69. El règim de sessions de la Junta de Govern Local
  70. La delegació d'atribucions entre òrgans
  71. Els òrgans que hi ha d'haver a tot ajuntament
  72. Els òrgans complementaris, les comissions i la desconcentració
  73. Com s'elegeix i com cessa l'alcalde
  74. Els tinents d'alcalde i la substitució a la batllia
  75. La Junta de Govern Local: quan hi és i què hi fa
  76. Els serveis mínims i la gestió col·laborativa
  77. Convocar, deliberar i votar: el Ple en funcionament
  78. Les actes i el règim de les assemblees veïnals
  79. Els articles clau de l'organització municipal
  80. Esquema: òrgans, terminis i serveis
  81. Majories simple i absoluta: sobre què es compta
  82. Llindars de població: «més de 5.000» no és «5.000 o més»
  83. Què cal retenir de l'organització municipal
  84. Producció, contingut, motivació i forma de l'acte
  85. L'executivitat dels actes i la inderogabilitat singular
  86. L'eficàcia: quan comença a produir efectes l'acte
  87. Els passos d'una notificació que aguanta la revisió
  88. La publicació dels actes i la indicació de notificacions
  89. La suspensió de l'execució i les tècniques davant dels actes invàlids
  90. Les quatre fases del procediment
  91. El procediment administratiu comú: les fases, en ordre
  92. Caso práctico: Una inspecció que acaba en procediment
  93. Articles per citar
  94. Les formes d'iniciació: d'ofici i a sol·licitud de l'interessat
  95. Ojo: una denúncia no et fa part, i no tota denúncia obliga a iniciar
  96. L'ordenació del procediment i les tramitacions especials
  97. La finalització del procediment i les especialitats per matèria
  98. El contingut de la resolució que posa fi al procediment
  99. Els terminis: obligatorietat i regles de còmput
  100. Caso práctico: Un termini de deu dies, pas a pas
  101. Termes, terminis i tramitació d'urgència: quan el temps es redueix a la meitat
  102. L'execució dels actes administratius
  103. Potestat inspectora de les administracions públiques. Plans d'inspecció.
  104. Cas pràctic: qualificar quatre actes
  105. 4. Finalització del procediment i obligació de resoldre
  106. 5. Falta de resolució expressa i règim del silenci
  107. Desistiment i renúncia: concepte i règim jurídic
  108. Acceptació, efectes i desistiment de l'Administració
  109. La caducitat del procediment
  110. Articles per citar: desistiment i renúncia
  111. Trampa: confondre la via d'impugnació
  112. La revisió d'ofici: lesivitat, suspensió, revocació, rectificació i límits
  113. Els recursos administratius: concepte i principis generals.
  114. Classes de recursos.
  115. Alçada, reposició i extraordinari de revisió
  116. La competència per a la revisió d'ofici: una competència reglada i jeràrquica
  117. La pluralitat de recursos administratius i la suspensió del termini per resoldre
  118. Preceptes per citar i contingut essencial
  119. La revisió d'ofici de disposicions i actes nuls (art. 106 de la Llei 39/2015)
  120. Els drets de l'interessat: el catàleg de l'article 53
  121. El dret i l'obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques
  122. Per què una Administració electrònica: el context de la reforma
  123. Els cinc principis de l'actuació amb mitjans electrònics
  124. Redissenyar abans de digitalitzar: els criteris de l'article 15
  125. Avaluar i auditar l'ús dels mitjans electrònics
  126. Els articles que sostenen la incorporació de mitjans electrònics
  127. Tres normes, tres papers
  128. Principis i criteris: dues llistes que no són la mateixa
  129. Els principis de l'article 32, en ordre
  130. Què cal retenir de l'ús generalitzat de mitjans electrònics
  131. Què és un equipament municipal i què no
  132. Els tipus d'equipaments i la funció de cadascun
  133. La destinació pública: afectació, conservació i potestats municipals
  134. Com es gestiona i com s'utilitza un equipament municipal
  135. Els conceptes jurídics clau dels equipaments municipals
  136. Esquema: els equipaments i el seu règim
  137. Trampa: l'edifici no és el servei, i el domini públic no és patrimonial
  138. Cinc idees per endur-se sobre els equipaments municipals
  139. La xarxa d'equipaments de Vila-seca: quins són, de qui són i com es fan servir
  140. Caso práctico: Caso: una biblioteca que vol cooperar sense duplicar
  141. Caso práctico: Cas encadenat: el programa de proximitat
  142. Caso práctico: La revetla de l'associació inscrita
  143. El cartell o programa: què ha de dir i quan s'ha de presentar
  144. Actes al carrer: l'ús de la via pública
  145. Els drets del públic
  146. Els deures i les prohibicions del públic
  147. Menors d'edat i actes populars: regla general i excepcions
  148. Entrades, abonaments i reventa
  149. Horaris, obertura de portes i puntualitat
  150. Prohibir, suspendre i vigilar un acte
  151. Els articles del Reglament d'espectacles que cal citar
  152. Els terminis que ordenen la preparació d'un acte
  153. Menors de setze anys: entrada i accés nocturn
  154. Prohibició d'entrada i acompanyament nocturn: dos règims que es confonen
  155. Cinc idees per emportar-te sobre els actes populars
  156. La perspectiva de gènere en la cultura: el mandat de l'article 24
  157. Els plans d'igualtat del sector públic: àmbit, obligats i termini (art. 15)
  158. El contingut del pla d'igualtat: del diagnòstic a l'annex del conveni (art. 15.4)
  159. Dissenyar una programació cultural amb perspectiva de gènere: del text de la llei a la pràctica
  160. Els articles que has de poder citar de la Llei 17/2015
  161. Esquema: dues eines i dos àmbits d'actuació
  162. Trampa: confondre el pla intern amb la programació i la paritat amb la perspectiva
  163. Regla per recordar els sis requisits del pla d'igualtat
  164. Què cal retenir de la perspectiva de gènere en la cultura
  165. Què vol dir planificar operativament un projecte cultural
  166. De l'abast a les tasques: l'estructura de desglossament
  167. El cronograma: seqüenciar, estimar i situar en el calendari
  168. Persones, recursos i pressupost del projecte
  169. Riscos, comunicació i pla de contingència
  170. Seguiment, control i tancament del projecte
  171. Esquema: del propòsit al cronograma
  172. Trampa: la fita no és una tasca
  173. Regla: les cinc lletres del cronograma
  174. El que cal endur-se d'un cronograma que funciona
  175. Qui és qui al personal de camp: l'empresa i els seus equips
  176. El regidor d'escenari: la veu que ordena l'escenari
  177. Tècnics de so i de llums: coordinar la part tècnica
  178. Personal de càrrega i descàrrega: la logística que sosté l'espectacle
  179. Control d'accessos i vigilància: el dret d'admissió i els seus límits
  180. El Llibre de Reclamacions: l'eina del personal que atén el públic
  181. Els articles que cal poder citar: arts. 50 a 53
  182. Esquema: els quatre equips del personal de camp
  183. Trampa: el regidor d'escenari no és un regidor municipal
  184. Cinc idees per endur-se del personal de camp
  185. L'Àrea Pro: què és i quins objectius té
  186. Quatre papers que es troben a l'Àrea Pro
  187. Dissenyar l'espai de networking: zones, senyals i confort
  188. La taula rodona: participants, guió i moderació
  189. La conferència: estructura, temps i preguntes
  190. El speed-meeting: rondes cronometrades i seguiment
  191. Acreditacions i fluxos d'accés: qui entra i com
  192. Mesurar l'Àrea Pro: indicadors i retorn
  193. Tres formats per trobar-se, cara a cara
  194. Trampa: el networking no és una pausa de cafè
  195. Regla per recordar les fases d'un speed-meeting
  196. Cinc idees per endur-se de l'Àrea Pro
  197. L'acreditació com a títol d'accés: què habilita i què no
  198. Els quatre col·lectius acreditats: artistes, professionals, premsa i públic
  199. Zones de l'esdeveniment: escenari, backstage, VIP i àrea de públic
  200. Sistemes tecnològics de registre: de la lectura del suport a la traçabilitat
  201. Incidències d'accés: detecció, protocol i constància escrita
  202. Esquema: com es classifiquen les acreditacions d'un esdeveniment
  203. Trampa: l'acreditació no és una entrada, i la zona VIP no és el backstage
  204. Regla per no oblidar els quatre col·lectius acreditats
  205. Cinc idees per endur-se del control d'accessos
  206. El pla municipal d'accessibilitat
  207. Règim d'ajustos raonables i excepcions
  208. Espais públics urbanitzats i zones d'ús peatonal: el vocabulari
  209. L'accessibilitat en la planificació: obra nova i espais naturals
  210. Mobiliari, elements d'urbanització i obres provisionals
  211. La senyalització visual i acústica: com s'informa un itinerari
  212. El símbol d'accessibilitat i les regles d'uniformitat de les senyals
  213. La informació que es toca: braille, alt relleu i paviment tàctil
  214. Comunicació interactiva: màquines i elements manipulables
  215. Motxilles vibratòries: fer sentir el so a les persones sordes
  216. Els articles de referència: espais, senyalització i comunicació
  217. Esquema: els espais d'ús públic i els dos paviments tàctils
  218. Trampa: el tram urbà de la platja
  219. Què cal retenir de l'accessibilitat al carrer
  220. Ratlles que guien i botons que avisen: els dos paviments tàctils
  221. Franges-guia: quan el terra fa de camí
  222. Guals, illes de refugi i passos: avisos abans de la calçada
  223. Cruïlles i girs: el paviment dels punts de decisió
  224. Esquema: les aplicacions del paviment tàctil, per finalitat
  225. Trampa: la franja-guia i la franja d'advertència
  226. Els articles del paviment tàctil que cal poder citar
  227. Què cal endur-se del paviment tàctil i els avisos del terra
  228. Tipografia i contrast: els números que fan llegible una senyal
  229. Vidres i superfícies transparents: dues bandes per fer-les visibles
  230. La informació sonora també s'ha d'escriure
  231. Mapes i maquetes tàctils: orientar-se amb les mans
  232. Canvis de nivell, passos oblics i obres: el paviment tàctil quan la norma general no encaixa
  233. Els articles de la senyalística i els elements tàctils que cal citar
  234. Esquema: les tres vies de la senyalització accessible
  235. Trampa: el braille no va a qualsevol alçada
  236. Què cal endur-se de les senyals i els detalls que fan accessible el carrer
  237. Espais vials i espais lliures: dues menes d'espai urbà
  238. Els espais naturals d'ús públic: platges, camins de ronda i itineraris
  239. Ordenació detallada i elements d'urbanització: el vocabulari del planejament
  240. La memòria justificativa: com es demostra l'accessibilitat d'una obra
  241. Els articles que cal poder citar: espais i elements de l'accessibilitat
  242. Esquema: els espais d'ús públic de la Llei 13/2014
  243. Trampa: espai lliure no és espai natural
  244. Regla per recordar els espais naturals de l'article 6
  245. Què cal endur-se dels espais urbans, els naturals i els seus elements
  246. El disseny per a totes les persones: el principi que sosté el carrer inclusiu
  247. L'abast del cos: maniobra, inclinació i alçada útil dels elements
  248. Orientar-se pas a pas: la informació que acompanya tot el recorregut
  249. El rètol que es llegeix: lectura fàcil, contrast i mida
  250. Els elements que hi són de pas: obres i instal·lacions temporals
  251. Preceptes per citar amb precisió: comunicació, tacte i elements provisionals
  252. Esquema: tres suports, tres ergonomies
  253. Trampa: fer el rètol més gran no és fer-lo més llegible
  254. El que cal retenir: el carrer que no deixa ningú fora
  255. Què compra una marca quan patrocina: visibilitat, associació i contingut
  256. Patrocini, mecenatge i publicitat: tres relacions, tres règims
  257. Patrocini i interès general: el que cal tenir clar abans de signar
  258. L'activació de marca a l'espai públic: formats i límits
  259. Anatomia del dossier de patrocini: què ha de contenir
  260. Paquets, contraprestacions i valoració econòmica
  261. Mesurar el retorn del patrocini: indicadors i informe final
  262. Esquema: patrocini, mecenatge i publicitat, cara a cara
  263. Trampa: creure que pagar dona dret a decidir el contingut
  264. Regla per recordar les parts del dossier de patrocini
  265. Què cal retenir del patrocini i les activacions
  266. Què és un protocol de seguretat i salut en un esdeveniment
  267. La Policia Local: seguretat ciutadana, ordre públic i control d'accessos
  268. Protecció Civil: analitzar el risc, planificar i respondre
  269. Els serveis sanitaris del lloc: ambulàncies, punt de primers auxilis i trasllats
  270. Els Punts Violeta: espai segur, atenció i derivació
  271. El lloc de comandament i les comunicacions entre els quatre actors
  272. Les fases del dispositiu: de la reunió prèvia a l'avaluació
  273. Esquema: els quatre actors del dispositiu
  274. Trampa: el Punt Violeta no és una comissaria ni un servei sanitari
  275. Trampa: el lloc de comandament no és el punt de primers auxilis
  276. Regla: protegir, avisar i socórrer, en aquest ordre
  277. Cinc idees per endur-se del dispositiu de seguretat i salut
  278. Ordenances i bans com a instruments d'intervenció municipal
  279. Articles del Reglament de Béns de les Entitats Locals que cal poder citar
  280. El règim d'ús de les dependències i els equipaments municipals: domini públic i béns patrimonials
  281. Ocupar el domini públic: la memòria prèvia i l'admissió a tràmit
  282. El projecte d'ocupació i el concurs de projectes
  283. La licitació i les garanties de l'ocupació
  284. El dret de tanteig i l'atorgament de la concessió
  285. Soroll i ordenances municipals: el mandat de l'article 6
  286. La intervenció administrativa sobre els emissors acústics
  287. El paisatge urbà: so, vista i convivència a l'espai públic
  288. Preceptes per citar: ocupació del domini públic i soroll
  289. Esquema: el procediment d'ocupació del domini públic local
  290. Trampa: l'ordenança no és una autorització
  291. Què cal retenir de l'espai públic com a escenari
  292. Regla per recordar les fases de l'ocupació
  293. Sectoritzar un recinte de carrer: àrees, accessos i itineraris
  294. Fluxos de vianants: comptar-los, separar-los i encaminar-los
  295. Talls de trànsit: abast, senyalització i restitució de la via
  296. Zones de baixes emissions: què són i com condicionen el recinte
  297. Els plans de mobilitat urbana sostenible i el que ordena la Llei 7/2021
  298. Els articles i les xifres que cal poder citar sobre mobilitat sostenible
  299. Esquema: del recinte al pla de mobilitat
  300. Trampa: la zona de baixes emissions no és un tall de trànsit
  301. Regla per no oblidar les fases d'un tall de trànsit
  302. Cinc idees per endur-se del disseny del recinte i la mobilitat
  303. Emplaçar el recinte: la via pública i la proporció d'aforament
  304. Portes i escales: l'amplada que fa possible l'evacuació
  305. Seients, passos i graderies: com es reparteix l'aforament
  306. Dependències, serveis i resistència de l'estructura
  307. Foc i materials: de la fusta ignifugada als espais a l'aire lliure
  308. Els articles 26 a 34: les xifres que cal poder citar
  309. Esquema: els requisits del recinte i l'espai a l'aire lliure
  310. Trampa: les ràtios d'amplada no són intercanviables
  311. Regla per recordar els blocs de requisits del recinte
  312. Cinc idees per endur-se d'un recinte segur a l'aire lliure
  313. La Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions: abast i règim general
  314. El procediment ordinari: la concurrència competitiva
  315. La concessió directa: supòsits i instruments
  316. La iniciació del procediment: la convocatòria i les sol·licituds
  317. La instrucció del procediment i la reformulació de sol·licituds
  318. La resolució, la notificació i el silenci administratiu
  319. La gestió: subcontractació, despeses subvencionables, justificació, comprovació i pagament
  320. Preceptes que cal saber citar: articles 22 a 35 de la Llei general de subvencions
  321. Què són les indústries culturals i creatives
  322. Els sectors que les integren, del nucli cap enfora
  323. El pes econòmic del sector i com es pren la mida
  324. Els instruments del foment públic
  325. L'article 127 de l'Estatut, article per article
  326. Esquema: les tres capes de les indústries culturals i creatives
  327. Trampa: «competència exclusiva» no vol dir «que l'Estat desaparegui»
  328. Regla per recordar els quatre blocs de l'art. 127.1
  329. Què cal retenir de les indústries culturals i creatives
  330. Què és un pla estratègic de cultura i per a què serveix
  331. La diagnosi: escoltar el municipi abans de decidir
  332. Metodologies de disseny: tècnica, participativa i mixta
  333. De la missió als eixos: el nucli estratègic del pla
  334. De l'objectiu a l'acció: fitxes, recursos i calendari
  335. Governança i implementació: qui fa què
  336. L'avaluació: mesurar, aprendre i retre comptes
  337. Els preceptes que sostenen un pla de cultura municipal
  338. Esquema: el cicle d'un pla estratègic de cultura
  339. Trampa: el pla estratègic no és el programa d'activitats
  340. Regla per recordar les quatre fases d'un pla estratègic
  341. Cinc idees per endur-se d'un pla estratègic de cultura
  342. L'Agenda 2030: un full de ruta global que aterra al municipi
  343. Els disset ODS i les cinc grans àrees: com es classifiquen
  344. La cultura en els ODS: vector transversal i sector propi
  345. Localitzar els ODS: del compromís global al projecte cultural local
  346. Governança, aliances i participació: l'ODS 17 a la pràctica
  347. Mesurar el que importa: indicadors culturals i rendició de comptes
  348. Els referents i els compromisos que cal poder anomenar
  349. Esquema: les cinc àrees de l'Agenda 2030 i els objectius que hi encaixen
  350. Esquema: el cicle de localització dels ODS en un projecte cultural
  351. Trampa: confondre un compromís global amb una norma que obliga
  352. Trampa: reduir la cultura a l'ODS 11 o a comptar espectadors
  353. Regla per recordar les cinc àrees de l'Agenda 2030
  354. Què cal endur-se de l'Agenda 2030 i els ODS
  355. Principis rectors en educació, recerca i cultura: l'article 44
  356. L'article 42: acollida de les persones immigrades i convivència intercultural
  357. Qui pot rebre el donatiu: les entitats beneficiàries del mecenatge (art. 16)
  358. Què es pot donar i amb quines condicions: els donatius de l'article 17
  359. Com es valora el que es dona: la base de la deducció (art. 18)
  360. La deducció a l'IRPF: 80, 40 i 45 per cent (art. 19)
  361. L'Impost sobre Societats, els no residents i el límit del 15 per cent (arts. 20 i 21)
  362. Convenis de col·laboració empresarial i gastos en activitats d'interès general (arts. 25 i 26)
  363. Esdeveniments d'excepcional interès públic: durada, consorci i beneficis (art. 27)
  364. Provar el donatiu i no pagar per la renda: certificació (art. 24) i exempcions (art. 23)
  365. Els articles de la Llei 49/2002 que cal saber citar
  366. Esquema: tres vies per fer arribar diners privats a la cultura
  367. Trampa: el conveni de col·laboració no és un donatiu
  368. Regla per recordar les entitats beneficiàries del mecenatge
  369. Què cal retenir dels incentius fiscals del mecenatge local
  370. La gestió cultural: què és i què la diferencia de la política cultural
  371. Els sectors i els àmbits d'actuació de la gestió cultural
  372. Els àmbits de la cultura, en quatre grans blocs
  373. Els models de gestió dels serveis culturals públics
  374. El cicle de la gestió cultural, fase a fase
  375. El cicle de la gestió, pas a pas
  376. Els agents i els professionals que intervenen en un projecte cultural
  377. Els públics, la mediació i l'avaluació de resultats
  378. Trampa: gestionar cultura no és omplir l'agenda d'actes
  379. Cinc idees per endur-se de la gestió cultural
  380. La il·luminació que cal assegurar a l'escenari i a la sala
  381. Els circuits, els conductors i el quadre de distribució
  382. Llums de senyalització i d'emergència: el que no pot fallar
  383. La comprovació i la revisió de la instal·lació elèctrica
  384. Calefacció i ventilació de l'espai escènic
  385. El so i l'escenografia: la part tècnica de l'espectacle
  386. Els artistes davant la tècnica: comprovació prèvia, deures i edat
  387. Els articles que cal poder citar: instal·lacions i artistes
  388. Esquema: tres llums, tres funcions
  389. Trampa: senyalització i emergència no són el mateix llum
  390. Trampa: nocturn no vol dir «quan es fa fosc»
  391. Cinc idees per endur-se de la gestió tècnica escènica
  392. Regla per recordar les prohibicions de l'artista
  393. Articles per citar amb precisió
  394. Punts de dret a citar
  395. Cas pràctic: posar en marxa la prevenció en una empresa de producció d'espectacles en viu
  396. Caso práctico: Un laboratori, un risc nou i una empresa externa
  397. Els principis de l'acció preventiva i els mitjans per aplicar-los
  398. Avaluar, planificar i documentar: el paper que ho sosté tot
  399. Diverses empreses, un mateix escenari: la coordinació d'activitats
  400. Informar, formar i complir: la part de cada actor
  401. Emergències i risc greu i imminent: dos nivells de resposta
  402. Vigilància de la salut: acompanyar sense envair
  403. Col·lectius que exigeixen una mirada a part: sensibilitat, embaràs i menors
  404. Els articles de la Llei 31/1995 que cal saber invocar
  405. Esquema: dues maneres d'afrontar el risc i el mapa d'obligacions preventives
  406. Trampa: confondre les mesures d'emergència amb el risc greu i imminent
  407. Regla per recordar els nou principis de l'acció preventiva
  408. Cinc idees per endur-se de la prevenció en la producció d'espectacles
  409. Caso práctico: Caso: una biblioteca que vol cooperar sense duplicar
  410. La llicència municipal i l'autorització governativa: l'art. 75
  411. El camp de les arts plàstiques i visuals i les vies de foment
  412. La sala d'exposicions: tipus d'espai i funcions
  413. El projecte expositiu: del discurs al muntatge
  414. El comissariat: qui fa què en una exposició
  415. El préstec d'obres: acord, condicions i documentació
  416. Embalatge i transport d'obres d'art: protegir el trajecte
  417. Assegurances, responsabilitat i gestió del risc
  418. Esquema: el cicle d'una exposició temporal
  419. Esquema: els espais d'exhibició i allò que els defineix
  420. Trampa: el comissari no és el productor de l'exposició
  421. Trampa: embalar bé no és viatjar bé
  422. Regla: les cinc fases d'una exposició en cinc lletres
  423. Què cal retenir del foment de les arts visuals
  424. Què pot fer l'ajuntament per la música: la competència cultural
  425. Festivals musicals: el gran format i el paper del municipi
  426. Cicles de concerts: la programació estable que sosté l'escena
  427. El suport al teixit musical local: espais, foment i difusió
  428. Els articles que cal citar: l'article 25 i la cultura
  429. Esquema: festival, cicle i suport al teixit, cara a cara
  430. Esquema: les formes de suport al teixit musical local
  431. Trampa: creure que la competència cultural permet fer qualsevol cosa
  432. Trampa: el festival no és el cicle de concerts
  433. Cinc idees per endur-se de la promoció musical local
  434. El mapa del sector audiovisual i cinematogràfic
  435. L'article 146 de l'Estatut: què pot fer la Generalitat
  436. Festivals de cinema: funcions, tipologies i organització
  437. El cinema d'estiu: pantalles a la fresca i espai públic
  438. Suport als creadors locals: instruments i acompanyament
  439. Confondre el suport a la creació amb la programació del festival
  440. Esquema: les baules del sector audiovisual
  441. Què cal retenir del sector audiovisual i cinematogràfic
  442. Què és una fira musical i què és un festival
  443. Tipologia de festivals: criteris per classificar-los
  444. Els objectius culturals: programar, formar públic i fer xarxa
  445. Els objectius econòmics: despesa induïda, ocupació i retorn
  446. El posicionament internacional: marca, aliances i continuïtat
  447. Les fires professionals de la música: com funcionen i què aporten a la ciutat
  448. Esquema: fira professional i festival, cara a cara
  449. Esquema: els criteris que classifiquen fires i festivals
  450. Trampa: la fira no és un festival amb estands
  451. Trampa: portar artistes de fora no és internacionalitzar la ciutat
  452. Regla per no oblidar els tres objectius d'una fira o un festival
  453. Cinc idees per endur-se de les fires i els festivals
  454. La cultura com a projecte de ciutat: identitat, servei i imatge
  455. L'article 25 de la Llei 7/1985: què habilita l'ajuntament en matèria cultural
  456. Equipaments culturals i espai públic: l'aparador quotidià del municipi
  457. Programació estable, festivals i esdeveniments: com es construeix una imatge cultural
  458. Els públics, la comunicació i la reputació cultural del municipi
  459. Preceptes per citar: cultura, equipaments i imatge municipal
  460. Esquema: les quatre cares de la cultura com a imatge del municipi
  461. Trampa: confondre la imatge cultural amb el màrqueting turístic
  462. Què cal retenir de la cultura com a imatge del municipi
  463. On s'encaixa el tècnic mitjà de cultura dins l'organització municipal
  464. Què fa, en concret, un tècnic mitjà de cultura: les funcions, una a una
  465. Programar una temporada: del pla a l'agenda del mes
  466. Tramitar sense perdre's: informes, contractes, convenis i subvencions des del lloc tècnic
  467. El tracte amb el públic i amb el sector: atenció, mediació i xarxa
  468. Indicadors i memòria: com es tanca un exercici cultural
  469. Esquema: el mapa funcional del lloc de tècnic mitjà de cultura
  470. Esquema: el circuit d'una demanda cultural
  471. Trampa: l'informe tècnic no és la decisió política
  472. Cinc idees per endur-se de les funcions del tècnic mitjà de cultura
  473. Regla per recordar les tres funcions essencials del lloc
  474. Els criteris de programació cultural: una caixa d'eines
  475. Qualitat: la que hi ha al cartell i la que hi ha a la porta
  476. Diversitat: gèneres, veus, formats i territori
  477. Els públics: qui hi és, qui podria ser-hi i qui no hi entra
  478. L'equilibri pressupostari: fer quadrar la temporada
  479. El cicle d'una temporada: de la diagnosi a l'avaluació
  480. Esquema: els criteris de programació, en un quadre
  481. Esquema: els tres cercles dels públics, cara a cara
  482. Esquema: la temporada, del diagnòstic al balanç
  483. Trampa: omplir la sala no és ampliar els públics
  484. Regla: el quadre dels criteris de programació
  485. Cinc idees per endur-se de la programació cultural
  486. Circuit i xarxa: dues maneres d'organitzar l'exhibició
  487. Qui decideix què es programa: titularitat, gestió i direcció artística
  488. Com funciona una xarxa de teatres públics: criteris, compromisos i diners
  489. Els programes de circulació de les comunitats autònomes
  490. Les xarxes i els programes estatals: quan la gira travessa fronteres
  491. El municipi dins la xarxa: què hi aporta i què hi guanya
  492. Esquema: circuit i xarxa, cara a cara
  493. Esquema: el mapa de l'exhibició artística organitzada
  494. Trampa: creure que una xarxa és només un llistat d'espais
  495. Trampa: confondre un festival amb una xarxa o un circuit
  496. Cinc idees per endur-se dels circuits i les xarxes d'exhibició
  497. Per què comunicar és gestionar: la difusió dins el cicle cultural
  498. Difusió, comunicació i màrqueting cultural: tres conceptes que es trepitgen
  499. A qui ens adrecem: públics, sector i comunitat
  500. Els canals i els instruments de difusió cultural
  501. La relació amb els mitjans de comunicació i la premsa local
  502. Avaluar la difusió: què mesurem i què ens diu
  503. Esquema: difusió, comunicació i màrqueting, comparats
  504. Esquema: el pla de difusió, fase a fase
  505. Trampa: creure que la difusió s'acaba en publicar
  506. Cinc idees per endur-se de la comunicació i la difusió cultural
  507. Què és un pla de comunicació cultural i per què no és una agenda d'actes
  508. Els objectius de comunicació: del propòsit general a la xifra que es pot comprovar
  509. Segmentar els públics: a qui parlem, amb quina llengua i per on es mou
  510. L'estratègia: posicionament, missatge clau i to
  511. Els canals: propis, guanyats i pagats
  512. Planificar i avaluar: calendari, pressupost i indicadors
  513. Esquema: canals propis, guanyats i pagats, cara a cara
  514. Trampa: difondre no és comunicar
  515. Cinc idees per endur-se del pla de comunicació cultural
  516. Regla per recordar la ruta d'un pla de comunicació
  517. Què és el màrqueting cultural i què no és
  518. Conèixer els públics: diagnòstic, barreres i segments
  519. Segmentar i posicionar: a qui parlem i com ens veuen
  520. El màrqueting mix cultural: les eines a la mà
  521. Desenvolupament de públics: captar, retenir i ampliar
  522. El pla de màrqueting cultural: objectius, accions i indicadors
  523. El mapa visual del màrqueting cultural i els públics
  524. Trampa: difondre no és fer màrqueting, i omplir no és fidelitzar
  525. Regla per recordar les fases del pla de màrqueting
  526. Cinc idees per endur-se del màrqueting cultural i els públics
  527. Què és el Registre Electrònic General i què hi consta
  528. Els diaris i butlletins oficials i la seva publicació a la seu electrònica
  529. Difusió de la informació per mitjans diferents de la seu electrònica: característiques i efectes
  530. Altres canals de coneixement de la informació pública i garanties d'accessibilitat
  531. La publicació oficial de les actes del ple i la protecció de dades
  532. Quina informació general ha de difondre el sector públic per mitjans electrònics (art. 10)
  533. L'espai personalitzat del ciutadà i de l'empresa a la seu electrònica (art. 13)
  534. Identificació i representació per mitjans electrònics (art. 14)
  535. L'impuls dels mitjans electrònics en les relacions amb les empreses (art. 16)
  536. El Marc d'interoperabilitat del sector públic de Catalunya (art. 19)
  537. El Catàleg de dades i documents interoperables (art. 21)
  538. La comunicació entre les entitats del sector públic per mitjans electrònics (art. 24)
  539. El Pla de desenvolupament de l'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya (art. 26)
  540. El desenvolupament del model català d'administració electrònica (art. 6)
  541. Cooperació i col·laboració entre administracions: el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (art. 7)
  542. La cooperació i l'assistència locals en l'ús dels mitjans electrònics (art. 8)
  543. L'objecte, l'àmbit d'aplicació i les finalitats de la Llei 29/2010
  544. Els deu principis que han d'informar la incorporació dels mitjans electrònics (art. 4)
  545. El model català d'administració electrònica (art. 5)
  546. La qualitat de la informació del sector públic que es difon per mitjans electrònics (art. 9)
  547. La participació pública per mitjans electrònics (art. 12)
  548. Instruments per acostar els mitjans electrònics a la ciutadania i reducció de taxes i terminis (arts. 17 i 18)
  549. Interoperabilitat i reutilització: l'elaboració del Marc i els bancs d'aplicacions (arts. 20 i 25)
  550. La protecció de dades al Consorci, la xarxa de comunicacions i el foment de la cooperació i la formació (arts. 22, 23, 27 i 28)
  551. Els articles de la Llei 29/2010 que cal poder citar
  552. Esquema: els requisits de la informació i el camí del Marc d'interoperabilitat
  553. Trampa: el Marc d'interoperabilitat no és el Catàleg de dades i documents
  554. Què cal retenir de les eines digitals i la comunicació del sector públic
  555. Regla per recordar els quatre requisits de la informació
  556. Les obligacions de transparència i el sistema integral d’informació
  557. Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  558. Caso práctico: Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  559. La transparència de l'activitat pública: normativa i abast del règim
  560. La publicitat activa (I): la transparència en l'organització institucional i l'estructura administrativa
  561. Quina de les dues lleis de transparència mana a l'Ajuntament
  562. La publicitat activa (II): la transparència econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial
  563. La publicitat activa (III): planificació i programació, i la reutilització de la informació
  564. Els contractes de la programació cultural: què s'ha de fer públic
  565. Convenis i encàrrecs de gestió: publicitat i Registre
  566. Subvencions i ajuts a la cultura: de la convocatòria a la justificació
  567. El bon govern: àmbit subjectiu i principis de conducta
  568. Conseqüències de l'incompliment: infraccions i sancions
  569. El procediment sancionador i la prescripció
  570. Els articles que sostenen la transparència i el bon govern
  571. Esquema: transparència i bon govern, en dues taules
  572. Bon govern: a qui obliga de debò
  573. Els contractes menors també són transparents
  574. Què cal retenir de la transparència i el bon govern
  575. Difondre i datar: la informació pública no es publica una vegada i prou
  576. Temes, cronologia i cercadors: com s'ordena la informació perquè es trobi
  577. Indicadors, experts i ciutadania: com es comprova que la transparència funciona
  578. Serveis públics culturals concessionats: què ha de saber l'usuari i on pot queixar-se
  579. Subvencions sense publicitat i retribucions dels òrgans de direcció: dos deures que passen desapercebuts
  580. Quan els fets poden ser delicte: fiscal, suspensió i restitució
  581. Cada obligació amb el seu article: guia de cites
  582. Les cinc actuacions de l'article 6, en un mapa
  583. Trampa: publicar no és garantir la transparència
  584. Regla per recordar les actuacions de l'article 6
  585. Cinc idees per emportar-te de la transparència cultural
  586. Caso práctico: Cas pràctic: de la sol·licitud a la reclamació
  587. Ojo: el silenci de la transparència va en els dos sentits
  588. Qui queda obligat: el mapa de subjectes de la transparència
  589. Com es publica i qui ho controla: principis generals, portal i control
  590. Què s'ha de publicar (I): l'organització, els plans i la normativa
  591. Què s'ha de publicar (II): contractes, convenis, subvencions i comptes
  592. El dret d'accés: informació pública i límits
  593. Sol·licitar, inadmetre i tramitar la informació pública
  594. Els articles de la Llei 19/2013 que cal poder citar
  595. Esquema: qui està obligat i amb quin abast
  596. Esquema: publicitat activa i dret d'accés, cara a cara
  597. Trampa: un límit no és una causa d'inadmissió
  598. Cinc idees per endur-se de la transparència al sector cultural
  599. Regla per recordar les cinc causes d'inadmissió
  600. El deure de subministrar informació: la col·laboració dels qui no són administració
  601. Accés parcial: donar la part que no perjudica
  602. Les unitats d'informació: qui rep, qui tramita i qui en fa el seguiment
  603. El registre d'activitats de tractament: la petjada de dades de la gestió cultural
  604. Entitats i fundacions culturals: quan els toca la transparència
  605. Articles per citar: col·laboració, accés parcial, unitats i entitats culturals
  606. Esquema: els límits de l'accés, agrupats
  607. Trampa: no tota entitat cultural subvencionada queda obligada
  608. Què cal endur-se dels obligats, els límits i les unitats d'informació
  609. Articles que cal poder citar sobre el dret d'accés i els grups d'interès
  610. El dret d'accés a la informació pública: qui el pot exercir i com es demana
  611. La resolució de les sol·licituds: competència, terminis i recursos
  612. Publicitat activa i dret d'accés, criteri a criteri
  613. El bon govern: principis d'actuació, incompatibilitats i publicitat de les condicions d'accés
  614. El codi de conducta dels alts càrrecs
  615. La bona administració i la qualitat dels serveis públics
  616. Ètica i administració pública: principis ètics i de conducta
  617. Els límits del dret d'accés: ponderar abans de dir no
  618. Protecció de dades personals: l'accés no és un intercanvi de secrets
  619. El Codi de Conducta dels empleats públics: els deures de l'article 52
  620. La bona regulació: iniciativa normativa, simplificació i millora
  621. Els preceptes de la bona regulació i del Codi de Conducta que cal citar
  622. Tres articles per fer normes millors: preveure, simplificar i avaluar
  623. Trampa: el límit de l'accés no és una negativa automàtica
  624. Regla per recordar les tres passes de la bona regulació
  625. Què cal retenir de l'accés, la protecció de dades i el bon govern
  626. Què és la contaminació acústica: del so al soroll
  627. L'objecte i l'àmbit de la Llei 16/2002
  628. Les zones de sensibilitat acústica i els valors límit d'immissió
  629. Els mapes de capacitat acústica, els mapes de soroll i els plans d'acció
  630. El soroll de les activitats, les obres i els vehicles
  631. La inspecció, les mesures cautelars i el règim sancionador
  632. Els preceptes de la Llei 16/2002 que cal poder citar
  633. Esquema: com es reparteix el soroll i com s'ordena
  634. Trampa: el so no és el soroll, i l'emissió no és la immissió
  635. Trampa: mapa de capacitat acústica no és mapa de soroll
  636. Cinc idees per endur-se de la Llei 16/2002
  637. Regla per recordar les zones de sensibilitat acústica
  638. L'objecte de la Llei 2/1993: fomentar i protegir la cultura popular
  639. Què és cultura popular i tradicional i què no
  640. L'associacionisme cultural: el teixit que fa possible la transmissió
  641. Els instruments de foment: com s'impulsa una pràctica cultural
  642. La protecció del patrimoni etnològic: documentar, salvaguardar i transmetre
  643. El repartiment de papers: Generalitat, ens locals i entitats
  644. Esquema: foment i protecció, i les manifestacions de la cultura popular
  645. Trampa: una tradició viva no es conserva congelant-la
  646. Cinc idees per endur-se de la cultura popular i l'associacionisme
  647. El Consell de Cultura Popular i Tradicional: l'òrgan de consulta i assessorament
  648. El Registre d'Associacions de Cultura Popular i Tradicional: el cens del teixit associatiu
  649. Què protegeix la Llei 9/1993: del monument a la memòria col·lectiva
  650. Qui mana en patrimoni cultural: Generalitat, ajuntaments i propietaris
  651. Els dos graus de protecció: béns culturals d'interès nacional i béns culturals d'interès local
  652. Les sis figures dels béns culturals d'interès nacional
  653. L'entorn de protecció: quan el bé necessita context
  654. Els deures del titular i el control de les intervencions
  655. Quan el bé es malmet: reparació i règim sancionador
  656. Els punts de la Llei 9/1993 que cal poder invocar
  657. Esquema: dos nivells de protecció, cara a cara
  658. Esquema: les sis figures dels béns culturals d'interès nacional
  659. Esquema: el camí d'un bé fins a la declaració
  660. Trampa: protegir no és prohibir, i catalogar no és expropiar
  661. Regla per recordar les sis figures de protecció
  662. Cinc idees per endur-se de la protecció del patrimoni cultural
  663. Els espectacles públics i les activitats recreatives: què són i per què es regulen
  664. Els títols habilitants: llicència i comunicació prèvia
  665. Titulars, organitzadors i personal: qui respon de què
  666. Els recintes i els establiments: condicions d'obertura i seguretat
  667. Els drets i els deures del públic: entrades, informació i límits d'accés
  668. Vigilar, suspendre i sancionar: la reacció davant l'incompliment
  669. Els pilars de la Llei 11/2009 que cal identificar
  670. Esquema: llicència i comunicació prèvia, cara a cara
  671. Trampa: la comunicació prèvia no és una llicència
  672. Cinc idees per endur-se dels espectacles públics i les activitats recreatives
  673. El Decret 112/2010: un reglament que desplega la llei d'espectacles
  674. Quan n'hi ha prou de comunicar i quan cal una llicència
  675. Els recintes i els establiments: què ha de complir l'espai
  676. El funcionament diari: aforament, horaris, personal i públic
  677. Inspecció, mesures cautelars i conseqüències de l'incompliment
  678. Les normes que cal saber situar davant d'un espectacle
  679. Esquema: els blocs de contingut del reglament d'espectacles
  680. Esquema: el camí d'una activitat, pas a pas
  681. Trampa: atribuir al reglament el que diu la llei
  682. Cinc idees per endur-se del reglament d'espectacles públics
  683. Els plans d'igualtat i l'actuació transversal
  684. El Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere del Govern de la Generalitat (art. 14 de la Llei 17/2015)

Mi primera oposición: la guía de método

  1. Qué resuelve esta guía y qué no
  2. El mapa en una página: quién trabaja para la Administración y cómo se entra
  3. Las normas que gobiernan esto, y para qué sirve cada una
  4. La confusión que más caro sale al empezar
  5. Dónde se publican las convocatorias, y por qué importa el boletín
  6. Los tres boletines: qué publica cada uno y qué papel juega
  7. Por qué las bases se leen enteras: vinculan a todo el mundo
  8. Qué son las bases y qué son los anexos
  9. Cómo se lee una convocatoria en diez minutos
  10. Ordene la lectura de una convocatoria
  11. Tres cosas que un principiante da por hechas y no lo son
  12. Turno libre, promoción interna y por qué esa palabra decide si puede presentarse
  13. Los tres sistemas selectivos, y qué se mide en cada uno
  14. El límite legal del baremo, y por qué conviene conocerlo
  15. Bolsa de trabajo: la puerta lateral que casi nadie explica bien
  16. Clasifique cada situación en el turno o el sistema que le corresponde
  17. Las palabras que aparecen en toda convocatoria
  18. Repaso rápido del vocabulario
  19. Grupos y subgrupos: la letra que decide qué titulación necesita
  20. Los grupos, su titulación y sus retribuciones básicas
  21. De dónde salen esas cifras y por qué hay que volver a mirarlas cada año
  22. El sueldo base no es lo que se cobra, y la diferencia es grande
  23. Empareje cada grupo con la titulación que exige
  24. La equivalencia con la nomenclatura antigua, que sigue apareciendo
  25. Lo que hay que retener sobre grupos y retribuciones
  26. Un proceso selectivo de principio a fin
  27. Los plazos que están en la norma, y de dónde sale cada uno
  28. Días hábiles y días naturales: la distinción que deja gente fuera cada año
  29. La instancia: qué se declara y qué se acredita
  30. Tasas de examen, exenciones y bonificaciones
  31. El cupo de reserva para personas con discapacidad
  32. Compruebe lo que ha entendido del proceso
  33. Cómo se elige convocatoria: los seis criterios que de verdad deciden
  34. Por qué unos cuerpos convocan cada año y otros no: la tasa de reposición
  35. Dos convocatorias hipotéticas comparadas con los mismos criterios
  36. Preguntas que cuesta responder solo, con pistas antes de la respuesta
  37. Caso guiado: elija entre tres convocatorias con los datos delante
  38. Cuánto se tarda de verdad, y cómo estimarlo sin engañarse
  39. Cómo se planifica para poder sostenerlo
  40. Repaso espaciado, tests y relectura: para qué sirve cada cosa
  41. Qué no hace falta comprar al empezar
  42. Dudas que se repiten al empezar
  43. Lo que hay que recordar de toda la guía
  44. Qué hacer las cuatro semanas siguientes a leer esta guía
2 respuestas

Preguntas antes de comprar

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente. Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos. Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?

No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes. El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del material, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.

Si necesitas otra cosa.

36,00 € Técnico/a Medio/a Traductor/a — Diputación de Valencia 2026
Las 4 plazas de Técnico/a Medio/a Traductor/a convocadas por la Diputación de Valencia (convocatoria 01/26, BOP 08/04/2026)
36,00 € Pack Oficialía de Recaudación Diputación de Valencia 2026
Las 31 plazas de Oficialía de Recaudación convocadas por la Diputación de Valencia (OPE 2023-2026)
36,00 € Pack Administrativo/a Diputación de Valencia 2026 (C1)
La última convocatoria de Administrativo en la Diputación Provincial de Valencia salió en 2026 con 66 plazas. Reserva tu pack para la próxima convocatoria.

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Hoy puede ser uno de ellos.

Ver toda la tienda

pago único • acceso inmediato • 14 días de garantía, devolución sin preguntas