Ir al contenido principal
¿Te ayudamos?

Lote Técnico Juventud Segrià + Mi primera oposición 2026 · la guía de método

Ver muestra gratis

Lo que recibes

Formato
Online, imprimible en PDF
Estudio
Plataforma online en tu cuenta
Actualizaciones
Revisiones gratuitas incluidas
Entrega
Enlace inmediato por correo
Compra
Pago único · acceso de por vida

Los 2 incluidos en el precio

  • material

    El material del pack, online e imprimible

    Material escrito para estudiarlo y no para consultarlo, con la norma citada al lado. Lo que cubre este pack lo dice su ficha, aquí al lado. Se lee online y se imprime en A4 cuando quieras.

    Las dos piezas juntas por 45,95 € en vez de 60,00 €.

Pruébalo antes de decidir

Te enviamos por email la muestra gratis del pack completo: una parte real del material, tal y como está dentro.

Un email, sin spam. Puedes darte de baja cuando quieras.

Garantía de 14 días

Si no es lo que esperabas, te devolvemos los 45,95 €. Escríbenos a info@redopositor.com en 14 días. Sin preguntas.

Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.

Una muestra real del material, tal y como está dentro del pack.

Ver muestra gratis del material

14 días de garantía, devolución sin preguntas

4 entregables

Lo que recibes

  1. Aula guiada online incluida para estudiar el material paso a paso

  2. Página de estudio online, imprimible en A4 desde el navegador: guía condensada con la norma citada, no temario desarrollado punto por punto

  3. Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace

  4. Acceso de por vida — pago único, sin suscripción

0
Índice 620 secciones · 2 bloques desplegar plegar

Pack Técnico Juventud Segrià 2026

  1. Índice del temario oficial
  2. La Constitució espanyola de 1978: estructura i principis generals.
  3. El mapa de la Constitució, títol per títol
  4. Estructura del text constitucional
  5. La Constitució espanyola de 1978: exemple resolt
  6. Compte: valors, principis i garanties no són el mateix
  7. Els drets fonamentals i les llibertats públiques.
  8. Com es protegeix un dret del títol I, pas a pas
  9. Quatre nivells de protecció al títol I
  10. Els drets fonamentals i les llibertats públiques: exemples resolts
  11. Compte: l'article 14 no és a la secció primera
  12. Compte: l'article 53.2 i la tutela davant els tribunals ordinaris
  13. L'Estatut d'autonomia de Catalunya; estructura, contingut essencial i principis fonamentals.
  14. El mapa de l'Estatut, títol per títol
  15. Estructura del text estatutari
  16. Les institucions: qui decideix i com arriba a decidir
  17. Els drets, els deures i els principis rectors
  18. Les competències: tres tipus i un catàleg de matèries
  19. Els tres tipus de competència, amb el que permet cadascun
  20. Exemple resolt: una entitat juvenil demana una subvenció
  21. Compte: exclusiva, compartida i executiva no són tres nivells del mateix
  22. L’Administració local.
  23. Com classificar un ens local, pas a pas
  24. Què és i què no és entitat local
  25. L’Administració local: exemple resolt
  26. Compte: el consell comarcal no és la comarca
  27. Les fonts del dret Local.
  28. Com s'aprova i entra en vigor una ordenança, pas a pas
  29. Les fonts del dret Local: exemple resolt
  30. Compte: el ban no és una ordenança
  31. La incidència de la legislació sectorial sobre el règim local.
  32. Com saber si un municipi està obligat a un servei, pas a pas
  33. Serveis mínims: text estatal davant text català
  34. La incidència de la legislació sectorial: exemple resolt
  35. Compte: el llindar és del servei, no del municipi
  36. La llei d’Organització comarcal de Catalunya.
  37. El consell comarcal: òrgans i govern
  38. Composició, competències i recursos del consell comarcal
  39. Òrgans del consell comarcal
  40. Com es crea una comarca, pas a pas
  41. La comarca segons la norma estatal i segons la norma catalana
  42. La llei d’Organització comarcal de Catalunya: exemple resolt
  43. Compte: la comarca de la LBRL i la comarca del text refós català
  44. Règim de sessions i acords dels òrgans de govern local.
  45. El mapa de la sessió, article per article
  46. De la convocatòria a l'acord
  47. Règim de sessions i acords: exemple resolt
  48. Compte: el quòrum de la sessió no és la majoria de l'acord
  49. Actes i certificacions.
  50. El camí d'una acta, pas a pas
  51. De l'aixecament de la sessió al certificat a la mà
  52. Actes i certificacions: exemple resolt
  53. Compte: certificar una acta no és aprovar-la, i el llibre no surt de casa
  54. L’estructura del procediment administratiu comú a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
  55. De l’escrit a l’acte: les quatre fases i el seu capítol
  56. L’estructura del procediment administratiu comú a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.: exemple resolt
  57. L’estructura del procediment administratiu comú a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.: pas a pas
  58. Compte: els terminis són hàbils per regla general i el silenci no allibera de resoldre
  59. L’execució de la resolució: el capítol VII del títol IV de la Llei 39/2015
  60. Revisió dels actes administratius.
  61. Revisió dels actes administratius: pas a pas
  62. Revisió dels actes administratius: exemple resolt
  63. Compte: nul·litat i anul·labilitat no són dos graus del mateix
  64. Els recursos administratius: concepte i principis generals.
  65. Els recursos administratius: pas a pas
  66. Els recursos administratius: exemple resolt
  67. Compte: contra una ordenança no cap recurs administratiu
  68. Classes de recursos.
  69. Classes de recursos: pas a pas
  70. Classes de recursos: exemple resolt
  71. Compte: alçada i reposició no es distingeixen pel termini
  72. Alçada, reposició i extraordinari de revisió
  73. Quin recurs toca segons l'acte
  74. El que s'endu aquest tema
  75. Què és un dia hàbil i què és una hora hàbil
  76. Esquema: les quatre maneres de comptar el temps
  77. Dies i hores hàbils: com es decideix si un dia compta
  78. Cas resolt: la notificació de divendres i la presentació de diumenge
  79. Compte: el calendari del registre electrònic no admet el criteri de territori
  80. Còmput de terminis: punt de partida, descompte i venciment
  81. Còmput de terminis: els cinc passos del compte
  82. Cas resolt: els terminis de la convocatòria, comptats sobre el calendari
  83. Compte: el calendari del registre i la falsa suspensió del termini
  84. Dies hàbils, dies naturals, hores, mesos i anys: què canvia en cada cas
  85. Glossari del tema
  86. El que s'endú aquest tema
  87. Funció pública local: marc jurídic i classes de personal al servei dels ens locals.
  88. Decidir la classe de personal: pas a pas
  89. Ordena el procediment
  90. Cas resolt: quatre moviments de plantilla
  91. Compte: tres llistats, i només un mana a l'examen
  92. Compte: eventual i interí se separen pel lloc, no per la durada
  93. Les quatre classes pel seu criteri de distinció
  94. Classifica cada tret a la seva classe
  95. Les cites que resolen aquest epígraf
  96. Arbre de les classes de personal local
  97. Per recordar d'aquest bloc
  98. Selecció de personal: sistemes de selecció.
  99. Selecció de personal: sistemes de selecció.: exemple resolt
  100. Selecció de personal: sistemes de selecció.: pas a pas
  101. Requisits de participació i procediment selectiu.
  102. Requisits de participació i procediment selectiu.: exemple resolt
  103. Requisits de participació i procediment selectiu.: pas a pas
  104. Ordena el procediment selectiu d'una convocatòria local
  105. Compte: els mèrits puntuen, però no aproven
  106. Compte: la llista d'aprovats no supera les places, tret d'una excepció
  107. Sistemes de selecció: oposició, concurs-oposició i concurs
  108. De l'oferta d'ocupació al nomenament: el procediment de selecció local
  109. Requisits de participació: art. 56, 57 i 59 de l'Estatut bàsic
  110. Un registre és una anotació amb data, hora i número
  111. L'articulat del registre, article per article
  112. El recorregut d'un document pel registre
  113. Ordena el recorregut d'un document
  114. Assentament d'entrada, assentament de sortida i rebut
  115. Classifica què deixa constància cada peça
  116. El cicle d'un document en el Registre General
  117. Un cas de registre: l'entrada, l'hora i la sortida del mateix document
  118. Compte: tres confusions del registre
  119. Què demana la norma quan presentes documents
  120. Exemple: un requeriment de subsanació i el seu termini
  121. La ruta d'una presentació defectuosa
  122. Compte: la subsanació no és el mateix que la millora
  123. Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic: àmbit d’aplicació i principis generals
  124. Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic: àmbit d’aplicació i principis generals: exemple resolt
  125. Els principis de l’article 3, punt per punt
  126. Article 3 enfront de l’article 4: dues preguntes diferents
  127. Compte: els dos articles es confonen als enunciats
  128. De l’objecte als principis: el recorregut del Títol Preliminar
  129. El que te’n portes d’aquest epígraf
  130. Normativa legal vigent reguladora dels serveis socials a Catalunya.
  131. Els nou títols de la Llei 12/2007, per trams d'articles
  132. D'on baixa cada obligació dels serveis socials
  133. Atenció: l'art. 41 CE no parla de serveis socials
  134. Normativa legal vigent reguladora dels serveis socials a Catalunya.: exemple resolt
  135. El Sistema de serveis socials, finalitat i objectius de les polítiques de serveis socials.
  136. Els onze objectius de l'article 4, tal com els demana l'enunciat
  137. Finalitat, objectius i principis: què demana cada un al sistema
  138. Classifica: finalitat, objectiu o principi
  139. Qui és dins del sistema públic
  140. Atenció: sistema i sistema públic no són el mateix cercle
  141. El Sistema de serveis socials, finalitat i objectius de les polítiques de serveis socials.: exemple resolt
  142. Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
  143. Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.: exemple resolt
  144. El mapa de la Llei 12/2007: per on es pregunta
  145. Compte: el sistema no és el sistema públic, i una concertada no és privada en tot
  146. La xarxa d’atenció pública, de la titularitat als dos nivells
  147. Els serveis socials basics, definició, organització i funcions.
  148. Els serveis socials basics, definició, organització i funcions.: exemple resolt
  149. Compte: els serveis socials bàsics no són el nivell especialitzat
  150. Bàsics i especialitzats, per criteri d’intervenció
  151. De l’avís a la derivació: el recorregut per l’àrea bàsica
  152. Què se n’emporta el supòsit pràctic d’aquest tema
  153. Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
  154. Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència..: exemple resolt
  155. Mapa de la norma (articles verificats)
  156. Compte: nen no és sinònim de menor d’edat (art. 2.2).
  157. Els trams d’edat que decideix l’article 2
  158. Objecte de la Llei i principis rectors.
  159. Objecte de la Llei i principis rectors..: exemple resolt
  160. Compte: l’interès superior no es presumeix, es determina (art. 5.4).
  161. Interès superior i dret a ser escoltat, per on es distingeixen
  162. Com es determina l’interès superior, pas a pas
  163. Què se n’emporta el supòsit pràctic d’aquest tema
  164. Contracte programa 2022-2025 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Drets Socials en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social.
  165. Contracte programa 2022-2025: cas resolt
  166. Els articles que sostenen la casella
  167. De l'article al contracte signat
  168. Coordinació de l'article 40 i col·laboració de l'article 41, per criteri
  169. Compte: el que no és el contracte programa
  170. De la competència a l'addenda signada
  171. Què te'n portes d'aquest tema
  172. Les polítiques integrals de Joventut.
  173. Què ordena l'article 5 i què ordena l'article 6
  174. Els cinc preceptes que sostenen la política integral
  175. El cicle d'una política integral de joventut
  176. Les polítiques integrals de Joventut: exemple resolt
  177. Compte: «integral» no vol dir que la resolgui un sol departament
  178. El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030.
  179. La Llei 33/2010 i el PNJCat 2030: què fa cadascun
  180. El recorregut del Pla, pas a pas
  181. Compte: el PNJCat 2030 no és una llei ni un reglament
  182. Compte: deu anys de vigència, no una legislatura
  183. El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030: exemple resolt
  184. El que et queda d'aquest tema
  185. La Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
  186. Qui decideix què, de l'article 7 a l'11, esglaó per esglaó
  187. Compte: el nom de l'òrgan el fixa un decret, i l'Agència té funcions salvades per llei
  188. Una queixa a l'oficina jove: quin article respon de què
  189. Competències, serveis i suport que ofereix als ens locals, entitats, joves, punts d'informació juvenil i oficines joves.
  190. Com es demana suport per a un projecte juvenil, pas a pas
  191. Compte: el cens d'entitats no és un registre
  192. L'oficina jove d'un poble petit: tres decisions i tres efectes
  193. Qui fa què a la Llei 33/2010
  194. La Llei 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut.
  195. Cinc capítols i cap títol: el mapa dels cinquanta-un articles
  196. Els sis preceptes que gairebé sempre es citen
  197. Ull: setze i vint-i-nou no és una franja tancada
  198. Dos censos amb el mateix nom i efectes diferents
  199. Un pla comarcal de joventut, article per article
  200. El que te n'emportes d'aquest tema
  201. Què és la joventut: tres mirades sobre un mateix mot
  202. Per què no hi ha una sola edat de joventut
  203. Característiques actuals: una transició més llarga i més diversa
  204. Situació de vida: educació, ocupació, habitatge i ingressos
  205. Les necessitats de la població jove
  206. Les problemàtiques: què és un problema juvenil i què no
  207. Esquema: tres maneres de definir la joventut i els àmbits de necessitat
  208. Compte: joventut, adolescència i edat no són el mateix
  209. Què cal retenir del concepte de joventut
  210. La Xarxa Nacional d’Emancipació juvenil. Concepte i característiques.
  211. Les funcions de l’article 37, tal com les demana l’enunciat
  212. Del recurs a la Xarxa: titularitat, conveni i inscripció
  213. Xarxa, cens d’equipaments i cens d’entitats: què fixa cada un
  214. Compte: la Xarxa no és només de titularitat de la Generalitat
  215. Els tres anells de l’emancipació organitzada
  216. La Xarxa Nacional d’Emancipació juvenil. Concepte i característiques.: exemple resolt
  217. Les polítiques de joventut en el marc de la Unió Europea.
  218. Com es llegeix un instrument europeu de joventut, pas a pas
  219. Les polítiques de joventut en el marc de la Unió Europea: exemple resolt
  220. Compte: una prioritat de l'estratègia no és una norma
  221. Programes europeus en matèria de joventut.
  222. Com s'encamina un projecte juvenil cap a Europa, pas a pas
  223. Programes europeus en matèria de joventut: exemple resolt
  224. Compte: el Consell d'Europa no és la Unió Europea
  225. Del marc a la convocatòria: què mana i què només orienta
  226. El que t'emportes d'aquest tema
  227. El Servei Comarcal de Joventut del Segrià – Jove_Segrià.
  228. Compte: la comarca planifica, no només executa els plans municipals
  229. Consell comarcal i ajuntament: el criteri que reparteix les tasques
  230. Del municipi que ho demana a la resposta del consell: quatre passos
  231. Exemple resolt: què pot fer el consell comarcal i què no
  232. Serveis i projecte comarcal de polítiques de Joventut.
  233. L'article 14.2, lletra per lletra
  234. De la comarca al municipi: qui sosté cada línia
  235. Com es fa un pla local de joventut, pas a pas
  236. Compte: la participació dels municipis no és un permís del municipi
  237. Exemple resolt: de la petició municipal al pla local de joventut
  238. El que t'emportes d'aquest tema
  239. Els principals problemes de la població jove del Segrià.
  240. Compte: es confonen «atur de menors de 30» i «taxa d'atur juvenil», i tots dos amb l'envelliment
  241. Segrià i Catalunya: quatre xifres que es citen malament si es deixen soles
  242. Classifica cada xifra pel seu territori: Segrià o Catalunya
  243. Els tres fronts de l'emancipació, amb la dada local de cadascun
  244. Com es diagnostica el problema juvenil d'un municipi del Segrià, pas a pas
  245. Ordena les cinc etapes del diagnòstic d'un municipi
  246. Exemple resolt: el cas d'una noia de 19 anys en un municipi petit
  247. El que se n'emporta aquest tema
  248. Mètodes per a l’anàlisi de la realitat juvenil.
  249. Mètodes per a l’anàlisi de la realitat juvenil.: exemple resolt
  250. Mètodes per a l’anàlisi de la realitat juvenil.: pas a pas
  251. Compte: recollir dades no és tenir la diagnosi
  252. Anàlisi enfront de diagnosi: on acaba cadascú
  253. Diagnosi de la realitat juvenil.
  254. Diagnosi de la realitat juvenil.: exemple resolt
  255. Diagnosi de la realitat juvenil.: pas a pas
  256. De la dada a l'actuació: cinc sortides que no es confonen
  257. Els punts i oficines joves d’informació juvenil.
  258. Els punts i oficines joves d’informació juvenil.: pas a pas
  259. Ordena l’atenció d’una consulta al taulell
  260. La funció d’informar i assessorar, article per article
  261. Els punts i oficines joves d’informació juvenil.: exemple resolt
  262. Ojo: informar no es asesorar, y el mostrador hace las dos cosas
  263. Oficina jove davant de punt d’informació juvenil
  264. Classifica cada consulta al seu graó
  265. El cens que sosté la xarxa i el mapa que no és el mateix
  266. El que te n’endús d’aquest epígraf
  267. Una consulta al taulell: del graó al servei que la tanca
  268. Els Plans Locals de Joventut. Concepte i descripció.
  269. Els tres projectes de l'article 22.2: qui fa què
  270. Els preceptes que sostenen un pla local, un per un
  271. El cicle del pla local: els quatre verbs de l'article 22.2.b, pas a pas
  272. Els quatre nivells de la planificació de joventut
  273. Compte: el pla local no és el Pla nacional
  274. Els Plans Locals de Joventut. Concepte i descripció.: exemple resolt
  275. Realitat al Segrià.
  276. Com es baixa la realitat comarcal a un pla municipal, pas a pas
  277. Compte: la mitjana comarcal no és el diagnòstic territorial
  278. Realitat al Segrià.: exemple resolt
  279. Què et queda d'aquest tema
  280. L'article 13: la base legal municipal de les polítiques de joventut
  281. Lliçó: el municipi com a agent de joventut (article 13)
  282. Programa Garantia Juvenil. Descripció i funcions.
  283. Inscripció, fitxer i llista única de demanda
  284. Les quatre línies de mesures de l’article 106
  285. Fitxer del sistema, alta com a demandant d’ocupació i atenció des de l’àrea de joventut: què fixa cadascun
  286. Compte: l’edat vigent és de 16 a 29 anys i la inscripció al fitxer no equival a alta com a demandant
  287. De l’article 87 a l’atenció: el recorregut del Sistema Nacional de Garantia Juvenil
  288. Programa Garantia Juvenil. Descripció i funcions.: exemple resolt
  289. Funcions del fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil: suport, dades, cessió i coordinació
  290. Estratègies i eines per a una transició satisfactòria del món educatiu al món laboral.
  291. Quatre estratègies, amb un cost diferent cadascuna
  292. Qui orienta, qui col·loca i què promet la Garantia Juvenil
  293. Compte: orientar no és col·locar, i la primera sortida no tanca l'itinerari
  294. Del fracàs o de la sortida del sistema a l'ocupació que se sosté
  295. Estratègies i eines per a una transició satisfactòria del món educatiu al món laboral.: exemple resolt
  296. Què és un servei de salut jove i per què es munta
  297. El catàleg de serveis d'un servei de salut jove
  298. Qui atén els joves i amb quines regles: equip i confidencialitat
  299. El paper de l'oficina jove davant la salut dels joves
  300. Esquema: els àmbits d'atenció i el circuit d'una consulta jove
  301. Compte: l'oficina jove informa, el servei de salut valora i tracta
  302. La sigla del circuit: acollir, informar, orientar, derivar i acompanyar
  303. Què cal retenir dels serveis de salut jove
  304. Els serveis d’habitatge de les Oficines Joves. Descripció i serveis que ofereixen.
  305. Les quatre vies d’habitatge que tramita una oficina jove, amb el seu requisit d’accés
  306. Lloguer amb mediació, habitatge protegit, ajuda al lloguer i préstec ICF: què mira cada via
  307. Lloguer amb mediació, habitatge protegit, ajuda al lloguer i préstec ICF: què mira cada via
  308. D’on baixa el servei d’habitatge i on es decideix cada expedient
  309. Atenció: l’oficina jove orienta i tramita, però no concedeix
  310. Els serveis d’habitatge de les Oficines Joves. Descripció i serveis que ofereixen.: exemple resolt
  311. L'òrgan competent en matèria de joventut: funcions executives i de direcció
  312. Les actuacions complementàries dels municipis en matèria de joventut
  313. Tres ulleres per mirar la joventut: inclusió, interculturalitat i gènere
  314. La perspectiva inclusiva: que ningú quedi fora per la seva condició
  315. La perspectiva intercultural: de la coexistència a la convivència
  316. La perspectiva de gènere: estereotips, cures i violències
  317. Com es fa transversal una perspectiva en un projecte de joventut
  318. Les tres perspectives, cara a cara
  319. El cicle del projecte amb mirada transversal
  320. Compte: intercultural no és multicultural, ni transversal vol dir una acció aïllada
  321. La sigla que ordena la transversalitat
  322. El que t'endús d'aquest tema
  323. Associacionisme juvenil. Tipologies entitats, gestió documental.
  324. Les tres formes d'organització juvenil i el grup que en queda fora
  325. Què aporta i què comprova cada inscripció
  326. Compte amb el cens i amb el registre
  327. Què comprova cada inscripció
  328. Les formes d'organització juvenil, per estructura i per personalitat
  329. Cas: quina forma té el col·lectiu abans de demanar l'alta: grup, secció o associació
  330. Realitat al Segrià.
  331. Què mira primer un servei comarcal de joventut
  332. La mateixa comarca, dues maneres d'arribar al servei
  333. Compte a l'hora de treure la dada de la seva font
  334. La xarxa que atén el territori, de la comarca al conjunt de Catalunya
  335. El cas de l'entitat que vol muntar una sala d'estudi
  336. El foment de l'associacionisme juvenil: les obligacions de l'article 45
  337. El cens d’entitats juvenils de la Direcció General de Joventut. Concepte i descripció.
  338. El que cal retenir de l’article 41 de la Llei 33/2010
  339. Compte: la inscripció al cens no constitueix l’entitat, i hi ha dos censos a la mateixa llei
  340. El cens d’entitats juvenils de la Direcció General de Joventut. Concepte i descripció.: exemple resolt
  341. Del registre públic al cens: què passa i quan
  342. Què és participar: la definició de l'article 38, desmuntada
  343. Participació individual i participació col·lectiva: dues portes, un mateix dret
  344. El foment públic de la participació: dues perspectives que van juntes
  345. Acció i interlocució: les dues formes de participar de l'article 42
  346. Qui seu a la taula: entitats, joves a títol individual i el criteri de representativitat
  347. Les formes noves de participació i el deure d'observar-les
  348. Mapa de les modalitats de participació juvenil
  349. Compte: acció no és interlocució, i individual no és col·lectiu
  350. Els preceptes que cal saber citar sobre la participació juvenil
  351. Cinc idees per emportar-te sobre la participació juvenil
  352. La Xarxa Catalana d’instal·lacions juvenils. Concepte i descripció.
  353. De la instal·lació al Registre: el recorregut en dos actes
  354. Els passos de l'entrada a la Xarxa, article a article
  355. La Xarxa Catalana d’instal·lacions juvenils. Concepte i descripció.: exemple resolt
  356. Comunicar no és que t'autoritzin, i el campament no es regeix pel mateix reglament
  357. Les instal·lacions juvenils al Segrià. Descripció i legislació.
  358. Els quatre passos per respondre la part comarcal, article a article
  359. Les instal·lacions juvenils al Segrià. Descripció i legislació.: exemple resolt
  360. Atenció: la comarca pot executar i inspeccionar, però la Generalitat controla com ho fa, i no tot el que és a la Xarxa es regeix pel mateix reglament
  361. El Decret 267/2016: què regula i a qui s'aplica
  362. Què conté el decret, article per article
  363. Ràtios i titulació de l'equip de dirigents
  364. Com es munta una activitat amb menors, pas a pas
  365. Exemple resolt: colònies de 31 menors
  366. L'excepció del personal de suport
  367. Atenció: el decret no s'aplica si tots els participants són majors d'edat
  368. Els drets del menor: llibertat d'ideologia, participació, associació, expressió i audiència (articles 6 a 9 de la LOPJM)
  369. La verificació de la situació i les actuacions davant del risc (articles 16 i 17 de la LOPJM)
  370. Cartera de serveis de l’XNEJ.
  371. Cartera de serveis de l’XNEJ.: mapa
  372. Cartera de serveis de l’XNEJ.: esquemes
  373. Cartera de serveis de l’XNEJ.: pas a pas
  374. Cartera de serveis de l’XNEJ.: exemple resolt
  375. Cartera de serveis de l’XNEJ.: excepcions
  376. Compte: la cartera, el catàleg i el cens no són el mateix
  377. Què és un projecte de participació i dinamització juvenil
  378. El disseny: del diagnòstic a l'objectiu
  379. L'elaboració: activitats, recursos, calendari i pressupost
  380. L'execució i el seguiment: el projecte al carrer
  381. L'avaluació: indicadors, evidències i millora
  382. Els articles 43 i 44 de la Llei 33/2010, text a text
  383. El cicle del projecte, fase a fase
  384. Compte: el projecte no és l'activitat, ni l'avaluació és la justificació
  385. Les quatre fases, en una sigla
  386. Què cal retenir d'un projecte juvenil
  387. Programes d’emancipació juvenil.
  388. Programes d’emancipació juvenil.: mapa
  389. Programes d’emancipació juvenil.: esquemas
  390. Programes d’emancipació juvenil.: pas a pas
  391. Programes d’emancipació juvenil.: ordena les fases
  392. Programes d’emancipació juvenil.: exemple resolt
  393. Compte: el principi d'actuació no és una obligació de resultat
  394. Què vol dir fomentar la cultura participativa juvenil
  395. Incorporar la participació juvenil a la dinàmica quotidiana
  396. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i consells locals de joventut
  397. Cinc obligacions públiques per a l'associacionisme juvenil
  398. Participació, associacionisme i consells de joventut: tres peces que no es confonen
  399. Els articles 44 i 45 de la Llei 33/2010: el que cal saber citar
  400. Esquema: participació, associacionisme i consells de joventut
  401. Compte: participació no és associacionisme
  402. La sigla de les cinc obligacions de l'article 45
  403. Què cal retenir de la participació i l'associacionisme juvenil
  404. El servei de Tècniques Compartides de Joventut.
  405. L'articulat que cal retenir
  406. Qui fa què en un servei compartit
  407. Ajuntament pel seu compte i servei comarcal compartit
  408. Ull: confonen el conveni amb la delegació
  409. Ull: confonen el tècnic compartit amb personal municipal
  410. Consell d'estudi
  411. Com es constitueix un servei compartit: passos
  412. El servei compartit, amb noms: exemple resolt
  413. Realitat a la comarca.
  414. Com es llegeix la realitat de la comarca en un supòsit: passos
  415. Ull: les dades de població no habiliten res
  416. La comarca en un enunciat: exemple resolt
  417. Lectura del supòsit: qui fa què, qui paga i qui parla per cada municipi
  418. Per recordar
  419. Espais joves. Gestió i models.
  420. L'articulat que cal retenir
  421. Del instrument d'execució al suport públic
  422. Servei i equipament, criteri a criteri
  423. Atenció: el cens no és la llicència per obrir
  424. Atenció: tenir el local no és prestar el servei
  425. Posar en marxa un espai juvenil
  426. Excepcions: règim propi i altres normes
  427. Com estudiar aquest epígraf
  428. Espais joves. Gestió i models.: exemple resolt
  429. El que t'enduus d'aquest epígraf
  430. Qui és el tècnic de joventut: una professió de frontera
  431. Les sis funcions del tècnic de joventut, una per una
  432. Les competències professionals: quatre blocs per saber fer la feina
  433. El lloc de treball: jerarquia, autonomia i límits de decisió
  434. L'ètica de la feina: confidencialitat, menors i dades
  435. El cicle de treball del tècnic, fase a fase
  436. Mapa visual del perfil: funcions i cicle de treball
  437. Compte: funció, competència i atribució no són el mateix
  438. Les quatre S del perfil professional
  439. Què cal retenir del perfil professional de joventut
  440. Joves i món local. Principals necessitats i projectes.
  441. Les actuacions complementàries de l'article 13.1, lletra per lletra
  442. Municipi i ens supramunicipal: què li toca a cadascun
  443. A qui li toca cada encàrrec del territori
  444. Compte: complementària no vol dir optativa, i supramunicipal no vol dir autonòmic
  445. De la dada a l'avaluació: així es munta un projecte local de joventut
  446. Com es resol un supòsit d'aquest epígraf, pas a pas
  447. Cas resolt: d'una queixa al consistori a un pla amb actuacions
  448. Informar, comunicar i assessorar: tres verbs, tres feines
  449. Els canals digitals: web, butlletí, missatgeria i xarxes
  450. Les xarxes socials d'un servei de joventut: contingut, to i conversa
  451. Planificar i avaluar la comunicació: del calendari als indicadors
  452. Xarxes d'informació juvenil: coordinar, derivar i garantir qualitat
  453. Bretxa digital, accessibilitat i llenguatge clar
  454. Dades personals, imatges i menors: què no es publica
  455. Tres canals, tres regles: xarxa social, canal digital i xarxa d'informació juvenil
  456. Compte: una xarxa social no és la xarxa d'informació juvenil
  457. Què cal retenir de la informació i la comunicació juvenil
  458. Gestió de projectes: Disseny de programes, elaboració de pressupostos, subvencions i justificació de despeses.
  459. La Llei 38/2003, mapa per títols i capítols
  460. Gestió de projectes: Disseny de programes, elaboració de pressupostos, subvencions i justificació de despeses.: exemple resolt
  461. Gestió de projectes: Disseny de programes, elaboració de pressupostos, subvencions i justificació de despeses.: pas a pas
  462. Atenció: justificar no és enganxar les factures en un PDF
  463. El recorregut dels diners en una subvenció
  464. On es paga aquest tema i què firma el lloc de treball
  465. El que diuen les bases, punt per punt
  466. Cinc passos per muntar i sostenir un equip de treball
  467. Tres plans, tres exigències diferents
  468. Cas pràctic: obrir el servei d'informació juvenil en un municipi de la comarca
  469. Compte: repartir tasques no és treballar en equip
  470. Associacionisme juvenil i altres formes d'organització col·lectiva
  471. El mapa d'articles que sosté aquest epígraf
  472. Les quatre formes d'organització col·lectiva, una al costat de l'altra
  473. Del grup a la interlocució: pas a pas
  474. L'excepció del grup de joves a la regla de la inscripció
  475. Ull: el grup de joves no és una associació que falta per registrar
  476. Associacionisme juvenil i altres formes d'organització col·lectiva: exemple resolt
  477. Mesures de prevenció: el Pla Estatal de Sensibilització i Prevenció
  478. La prevenció en l'àmbit educatiu
  479. Mitjans de comunicació i publicitat
  480. L'àmbit sanitari: detecció precoç i formació
  481. Violència de gènere en contextos d'exclusió social
  482. Articles que cal poder citar
  483. Joves i benestar emocional.
  484. Del primer avís a la derivació: on s’atura l’oficina de joventut
  485. Joves i benestar emocional.: exemple resolt
  486. El procediment, pas a pas
  487. Quan el cas surt del procediment ordinari
  488. L'interès superior de l'infant i l'adolescent: el principi que ho inspira tot
  489. El desenvolupament integral i el benestar físic, psicològic i social
  490. No discriminació i protecció especial dels qui més ho necessiten
  491. Relacions intergeneracionals: evitar l'aïllament i promoure el voluntariat
  492. La sexualitat, una dimensió central de la vida juvenil
  493. Educació afectivosexual: continguts, enfocament i metodologia
  494. Prevenció i promoció de la salut sexual: ITS, embaràs no planificat i anticoncepció
  495. Els recursos de sexualitat juvenil: informació, atenció i acompanyament
  496. Els instruments on es recolzen els recursos: serveis, equipaments i cens
  497. Com es dissenya i s'avalua un programa de sexualitat per a joves
  498. Confidencialitat, detecció i derivació davant situacions de risc
  499. Violències sexuals i consentiment: educar per prevenir
  500. Els preceptes que cal poder citar sobre instruments i cens
  501. El mapa dels recursos de sexualitat juvenil
  502. Compte: un servei juvenil no és un equipament juvenil
  503. Una sigla per als graons d'atenció juvenil
  504. Què cal retenir de joves i sexualitat
  505. Joves i drogues. Problemàtica, programes i recursos.
  506. Qui demana informació i qui demana assessorament: la mateixa funció del lloc, dos contractes diferents
  507. Del punt d'informació a la derivació acordada
  508. Com s'atén una detecció de consum, pas a pas
  509. Joves i drogues. Problemàtica, programes i recursos.: exemple resolt
  510. Excepcions: el que no és competència del servei de joventut
  511. Ojo: una medida del nivel equivocado no falla un poco, no sirve
  512. Elaboració d’un Pla Local de Joventut.
  513. L'articulat que sosté el pla local
  514. Elaborar el pla: del punt de partida al text aprovat
  515. Compte: la llei faculta, no obliga
  516. Les quatre fases del pla local de joventut
  517. Elaboració d’un Pla Local de Joventut: exemple resolt
  518. Estructura i disseny. Elements.
  519. Baixar l'escala: de la conclusió al projecte
  520. Estructura i disseny. Elements: exemple resolt
  521. El que te'n emportes del disseny
  522. Què vol dir avaluar una política de joventut
  523. El cicle de l'avaluació: de la pregunta inicial a l'informe
  524. Tipus d'avaluació segons el moment en què es fa
  525. Tipus d'avaluació segons qui l'impulsa i segons què s'examina
  526. Indicadors i evidències: mesurar per poder decidir
  527. Esquema: les fases i els tipus de l'avaluació
  528. Compte: fer seguiment no és avaluar
  529. Una sigla per a les fases de l'avaluació
  530. El que te n'emportes de l'avaluació
  531. L'avaluació d'un pla local de joventut
  532. El mapa d'articles de l'avaluació
  533. L'avaluació d'un pla local de joventut: pas a pas
  534. Les dues columnes d'una avaluació, i qui sosté cadascuna
  535. L'excepció del pla supramunicipal
  536. Ull: l'avaluació no es mesura amb indicadors nous
  537. L'avaluació d'un pla local de joventut: exemple resolt
  538. Per què un ajuntament decideix fer un pla de joventut
  539. El catàleg de l'article 13.1: què pot fer el municipi
  540. El suport tècnic de l'Agència Catalana de la Joventut
  541. Com es redacta el pla: els blocs del document
  542. Fer el pla amb altres: convenis i cooperació supramunicipal
  543. Els preceptes de l'article 13 que cal saber citar
  544. Esquema: les set actuacions i el camí del pla
  545. Ull: elaborar, aprovar i finançar no són el mateix acte
  546. Tres idees per tancar un pla local de joventut
  547. La diagnosi com a primera etapa del pla local de joventut
  548. Què ha de contenir l'informe de diagnosi
  549. El recorregut de la diagnosi i les seves fonts
  550. D'on surten les dades: fonts primàries i secundàries
  551. Els indicadors de la diagnosi: què mesuren i com es trien
  552. La veu dels joves dins la diagnosi
  553. Tancar la diagnosi: de les conclusions a les prioritats
  554. Compte: descriure el municipi no és diagnosticar-lo
  555. Mirar, interpretar, relacionar i acordar: la sigla de la diagnosi
  556. Què cal retenir de la diagnosi d'un pla local de joventut
  557. El consum cultural de la gent jove: què hi entra i per què importa
  558. L'accés a la cultura: les lletres j a m de l'article 3
  559. Del consum a la creació: els joves com a productors culturals
  560. Els principis de l'article 6 que sostenen el consum cultural
  561. Les cites que sostenen aquest tema
  562. Esquema: les quatre cares del consum cultural juvenil
  563. Compte: accedir-hi no és crear-la, ni tot el lleure és cultura
  564. El que t'endús del consum cultural juvenil
  565. La sigla de les lletres culturals de l'article 3
  566. La intervenció socioeducativa: finalitat i principis
  567. La dinamització sociocultural: què és i com actua
  568. La prevenció de l'exclusió social: factors de risc i de protecció
  569. L'atenció a la diversitat: dimensions i enfocaments
  570. Els agents i els àmbits de la intervenció amb joves
  571. Com es dissenya i s'avalua un projecte socioeducatiu, pas a pas
  572. Esquema: les fases i els nivells de la intervenció
  573. Compte: dinamitzar no és entretenir
  574. Una sigla per a les fases del projecte
  575. Què cal retenir de la intervenció socioeducativa
  576. Calendario de la convocatoria

Mi primera oposición: la guía de método

  1. Qué resuelve esta guía y qué no
  2. El mapa en una página: quién trabaja para la Administración y cómo se entra
  3. Las normas que gobiernan esto, y para qué sirve cada una
  4. La confusión que más caro sale al empezar
  5. Dónde se publican las convocatorias, y por qué importa el boletín
  6. Los tres boletines: qué publica cada uno y qué papel juega
  7. Por qué las bases se leen enteras: vinculan a todo el mundo
  8. Qué son las bases y qué son los anexos
  9. Cómo se lee una convocatoria en diez minutos
  10. Ordene la lectura de una convocatoria
  11. Tres cosas que un principiante da por hechas y no lo son
  12. Turno libre, promoción interna y por qué esa palabra decide si puede presentarse
  13. Los tres sistemas selectivos, y qué se mide en cada uno
  14. El límite legal del baremo, y por qué conviene conocerlo
  15. Bolsa de trabajo: la puerta lateral que casi nadie explica bien
  16. Clasifique cada situación en el turno o el sistema que le corresponde
  17. Las palabras que aparecen en toda convocatoria
  18. Repaso rápido del vocabulario
  19. Grupos y subgrupos: la letra que decide qué titulación necesita
  20. Los grupos, su titulación y sus retribuciones básicas
  21. De dónde salen esas cifras y por qué hay que volver a mirarlas cada año
  22. El sueldo base no es lo que se cobra, y la diferencia es grande
  23. Empareje cada grupo con la titulación que exige
  24. La equivalencia con la nomenclatura antigua, que sigue apareciendo
  25. Lo que hay que retener sobre grupos y retribuciones
  26. Un proceso selectivo de principio a fin
  27. Los plazos que están en la norma, y de dónde sale cada uno
  28. Días hábiles y días naturales: la distinción que deja gente fuera cada año
  29. La instancia: qué se declara y qué se acredita
  30. Tasas de examen, exenciones y bonificaciones
  31. El cupo de reserva para personas con discapacidad
  32. Compruebe lo que ha entendido del proceso
  33. Cómo se elige convocatoria: los seis criterios que de verdad deciden
  34. Por qué unos cuerpos convocan cada año y otros no: la tasa de reposición
  35. Dos convocatorias hipotéticas comparadas con los mismos criterios
  36. Preguntas que cuesta responder solo, con pistas antes de la respuesta
  37. Caso guiado: elija entre tres convocatorias con los datos delante
  38. Cuánto se tarda de verdad, y cómo estimarlo sin engañarse
  39. Cómo se planifica para poder sostenerlo
  40. Repaso espaciado, tests y relectura: para qué sirve cada cosa
  41. Qué no hace falta comprar al empezar
  42. Dudas que se repiten al empezar
  43. Lo que hay que recordar de toda la guía
  44. Qué hacer las cuatro semanas siguientes a leer esta guía
2 respuestas

Preguntas antes de comprar

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente. Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos. Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?

No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes. El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del material, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.

Si necesitas otra cosa.

36,00 € Técnico/a Medio/a Traductor/a — Diputación de Valencia 2026
Las 4 plazas de Técnico/a Medio/a Traductor/a convocadas por la Diputación de Valencia (convocatoria 01/26, BOP 08/04/2026)
36,00 € Pack Oficialía de Recaudación Diputación de Valencia 2026
Las 31 plazas de Oficialía de Recaudación convocadas por la Diputación de Valencia (OPE 2023-2026)
36,00 € Pack Administrativo/a Diputación de Valencia 2026 (C1)
La última convocatoria de Administrativo en la Diputación Provincial de Valencia salió en 2026 con 66 plazas. Reserva tu pack para la próxima convocatoria.

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Hoy puede ser uno de ellos.

Ver toda la tienda

pago único • acceso inmediato • 14 días de garantía, devolución sin preguntas