Ir al contenido principal
¿Te ayudamos?

Lote Lingüista Parlament de Catalunya + Mi primera oposición 2026 · la guía de método

Convoca Parlament de Catalunya Ver muestra gratis

Lo que recibes

Formato
Online, imprimible en PDF
Estudio
Plataforma online en tu cuenta
Actualizaciones
Revisiones gratuitas incluidas
Entrega
Enlace inmediato por correo
Compra
Pago único · acceso de por vida

Los 2 incluidos en el precio

  • material

    El material del pack, online e imprimible

    Material escrito para estudiarlo y no para consultarlo, con la norma citada al lado. Lo que cubre este pack lo dice su ficha, aquí al lado. Se lee online y se imprime en A4 cuando quieras.

    Las dos piezas juntas por 45,95 € en vez de 60,00 €.

Pruébalo antes de decidir

Te enviamos por email la muestra gratis del pack completo: una parte real del material, tal y como está dentro.

Garantía de 14 días

Si no es lo que esperabas, te devolvemos los 45,95 €. Escríbenos a info@redopositor.com en 14 días. Sin preguntas.

Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.

Una muestra real del material, tal y como está dentro del pack.

Ver muestra gratis del material

14 días de garantía, devolución sin preguntas

4 entregables

Lo que recibes

  1. Aula guiada online incluida para estudiar el material paso a paso

  2. Página de estudio online, imprimible en A4 desde el navegador: guía condensada con la norma citada, no temario desarrollado punto por punto

  3. Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace

  4. Acceso de por vida — pago único, sin suscripción

0
Índice 530 secciones · 2 bloques desplegar plegar

Pack Lingüista Parlament de Catalunya 2026

  1. Índice del temario oficial
  2. El Consell Europeu: el rumb polític de la Unió
  3. El Consell de la Unió Europea: els governs que fan les lleis
  4. La Comissió Europea: iniciativa, execució i custòdia dels tractats
  5. El Parlament Europeu: la cambra elegida pels ciutadans
  6. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea: garantia d'un dret comú
  7. Tres consells que no són el mateix
  8. Què fa cadascuna de les institucions
  9. Consells i tribunals que no són el que semblen
  10. Idees per retenir el sistema institucional
  11. L'ordenament jurídic de la Unió Europea: un ordre propi i les seves fonts
  12. El dret originari: els tractats constitutius i les seves modificacions
  13. El dret derivat vinculant: reglament, directiva i decisió
  14. El dret derivat no vinculant: recomanacions i dictàmens
  15. El principi de primacia: la prevalença en cas de conflicte
  16. El principi d'efecte directe: la invocabilitat davant dels tribunals
  17. Classificació de les fonts i taula comparativa dels actes típics
  18. Primacia i efecte directe: dos principis, dues preguntes
  19. La directiva no transposada: què es pot exigir i què no
  20. Què cal endur-se d'aquest tema
  21. Cas pràctic: guia de localització constitucional
  22. Caso práctico: Cas pràctic: guia de localització constitucional
  23. Les llibertats públiques, article a article
  24. Articles que cal poder citar
  25. Els drets fonamentals i les llibertats públiques.
  26. Els drets de participació social i econòmica: sindicació, vaga, petició, col·legis professionals i empresa
  27. Una llibertat pública en el cas concret: la vaga i la negociació col·lectiva
  28. Els deures constitucionals: l'altra meitat del binomi
  29. Les garanties normatives: la reserva de llei com a primera muralla
  30. La protecció davant els jutges i el recurs d'empara
  31. El Defensor del Poble: la garantia que no jutja (art. 54 CE)
  32. La suspensió de drets i llibertats: la garantia en temps d'excepció
  33. Els preceptes que cal citar: l'article 54 CE i la garantia institucional
  34. Mapa de les garanties: norma, jutge i òrgan de control
  35. No confonguis la garantia institucional amb un tribunal
  36. Les garanties en una sigla: NJI
  37. Cinc idees per endur-te'n
  38. Reserva de llei orgànica i reserva de llei ordinària no són la mateixa reserva
  39. La funció legislativa: iniciativa, elaboració de les lleis, delegació i tractats
  40. Cooperació entre comunitats i les lleis de l'article 150
  41. El finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals
  42. Els Estatuts d'autonomia: naturalesa, contingut i reforma (art. 147 CE)
  43. Composició del Tribunal Constitucional: dotze magistrats i els requisits
  44. La proposta i el nomenament dels magistrats constitucionals
  45. L'estatut dels magistrats: mandat, incompatibilitats i cesse
  46. Ple, Sales i Seccions: com s'organitza el Tribunal
  47. Les competències del Tribunal Constitucional
  48. El recurs d'inconstitucionalitat: qui el pot interposar i quan
  49. La qüestió d'inconstitucionalitat: el jutge que pregunta al Tribunal
  50. Els articles del Tribunal Constitucional que cal poder citar
  51. Dues làmines per ordenar el Tribunal
  52. Recurs d'inconstitucionalitat no és recurs d'empara
  53. Cinc idees per tancar el Tribunal Constitucional
  54. Qui proposa cada magistrat, en una sigla
  55. L'organització local de Catalunya
  56. Preceptes per citar
  57. El Parlament de Catalunya i la funció legislativa
  58. El president o presidenta de la Generalitat i el Govern
  59. L'Administració de la Generalitat
  60. Els òrgans consultius del Govern i la responsabilitat política
  61. Caso práctico: El president vol dissoldre el Parlament: cas pràctic
  62. El Consell de Garanties Estatutàries
  63. El Síndic de Greuges
  64. La Sindicatura de Comptes i el Consell Audiovisual de Catalunya
  65. Les competències: tres tipus, un catàleg i un exemple resolt
  66. La composició del Parlament: nombre de diputats i sistema electoral
  67. La convocatòria d'eleccions i el cicle de la legislatura
  68. Els drets dels diputats: què pot fer i què rep un membre del Parlament
  69. Els deures dels diputats: què s'espera i què s'exigeix
  70. Les prerrogatives parlamentàries: inviolabilitat, immunitat i aforament
  71. L'adquisició i la pèrdua de la condició de membre del Parlament
  72. Els articles 56 i 57 de l'Estatut: els preceptes que cal poder citar
  73. Dues claus visuals: les prerrogatives i el calendari electoral
  74. Tres escuts que es confonen: inviolabilitat, immunitat i aforament
  75. El que cal retenir del Parlament i dels diputats
  76. La Presidència del Parlament: la veu que ordena els debats
  77. La Mesa del Parlament: l'òrgan de govern de la cambra
  78. Els grups parlamentaris: la política que s'organitza
  79. La Junta de Portaveus: l'ordre del dia es decideix
  80. El Ple i les comissions: dues maneres de treballar
  81. La Diputació Permanent i la veu de la ciutadania
  82. Els articles que cal poder citar: l'article 59 de l'Estatut
  83. Quatre òrgans del Parlament i la seva funció
  84. La Mesa no és la Junta de Portaveus
  85. Cinc idees per retenir l'organització de la cambra
  86. El Ple: la cambra que reuneix tots els diputats
  87. La Diputació Permanent: el Parlament que vetlla quan el Ple no hi és
  88. Les comissions legislatives: on es treballa la llei
  89. Les comissions d'investigació: quan el Parlament demana comptes
  90. La Mesa, la Presidència i la Junta de Portaveus
  91. Peticions ciutadanes i participació en la feina del Parlament
  92. Els preceptes de l'article 59 que cal saber citar
  93. Un mapa de l'organització del Parlament
  94. Ple, comissions i Diputació Permanent: tres escenaris que es confonen
  95. Els tres moments de la Diputació Permanent
  96. Què cal endur-se de l'organització del Parlament
  97. Les comissions específiques o d'estudi: tractar un assumpte concret
  98. La iniciativa legislativa: qui pot posar en marxa una llei
  99. Tramitació i delegació: què pot fer una comissió legislativa
  100. L'aprovació: la majoria absoluta de les lleis de desenvolupament bàsic
  101. El pressupost de la Generalitat: anual, únic i de tots
  102. Els preceptes del procediment legislatiu que cal citar
  103. Mapa de la iniciativa legislativa
  104. Delegar o no delegar: dues columnes que ho aclareixen
  105. Delegar la tramitació no és delegar la llei al Govern
  106. Les matèries no delegables, en una sigla
  107. Què cal endur-se del procediment legislatiu
  108. Cas pràctic: El president vol dissoldre el Parlament
  109. Les obligacions de transparència i el sistema integral d’informació
  110. Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  111. Caso práctico: Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
  112. El Registre de grups d'interès: transparència de la influència
  113. Els principis comuns i la tipologia de contractes
  114. Àmbit d'aplicació de la Llei de contractes del sector públic
  115. Contractes administratius i contractes privats: qui decideix la qualificació
  116. El recurs especial: contractes i actes sotmesos (art. 44 LCSP)
  117. Caso práctico: Cas pràctic: contracte mixt amb obra i explotació
  118. Els contractes subjectes a regulació harmonitzada: què són i què en queda fora
  119. Els llindars econòmics de la regulació harmonitzada
  120. Com es classifica un contracte en cinc passos
  121. La mesa de contractació: naturalesa i quan cal constituir-la
  122. Els òrgans de contractació: competència per contractar i Juntes de Contractació
  123. Les persones interessades en el procediment.
  124. Interessat necessari i interessat per personació: què pot fer cadascun
  125. Els drets de les persones i el deure de relacionar-se electrònicament
  126. Producció, contingut, motivació i forma de l'acte
  127. Preceptes que cal poder citar
  128. Com es compta un termini sense perdre dies pel camí
  129. Compte: el registre electrònic no tanca a les tres de la tarda
  130. Els terminis són obligatoris per a tothom: de l'Administració a la ciutadania
  131. Termes i terminis: una data fixa no és un període de dies
  132. L'ampliació de terminis: fins a la meitat del temps, si les circumstàncies ho aconsellen
  133. Tramitació d'urgència: quan els terminis es redueixen a la meitat
  134. Articles per citar: 29, 32 i 33 de la Llei 39/2015
  135. Els drets de l'interessat: el catàleg de l'article 53
  136. L'ordenació: un expedient electrònic i un impuls que no es demana
  137. L'ordenació del procediment i les tramitacions especials
  138. El dret d'accés a la informació pública: qui el pot exercir i com es demana
  139. La resolució de les sol·licituds: competència, terminis i recursos
  140. Publicitat activa i dret d'accés, criteri a criteri
  141. El bon govern: principis d'actuació, incompatibilitats i publicitat de les condicions d'accés
  142. El codi de conducta dels alts càrrecs
  143. Els principis ètics davant els contractistes i els beneficiaris d'ajuts
  144. Les cartes de serveis: contingut mínim i estàndards de qualitat
  145. Cartes base i cartes pròpies: la mateixa qualitat per a tota la xarxa
  146. Els estàndards són exigibles: compliment i suspensió
  147. Qui aprova les cartes i quan entren en vigor
  148. Els preceptes de conducta i de qualitat que cal poder citar
  149. La qualitat dels serveis, en dos esquemes
  150. Una carta de serveis no és un catàleg de bones intencions
  151. El que cal retenir de la conducta i de les cartes de serveis
  152. Què és un pla d'igualtat i per què se n'ha de dotar una cambra
  153. Els objectius estratègics: què es vol aconseguir
  154. Els eixos d'actuació: com es tradueix l'estratègia en mesures
  155. La diagnosi i el seguiment: les dues puntes del pla
  156. El pla en la pràctica: de la mesura a l'indicador
  157. Objectius, eixos i cicle en un mapa
  158. Un eix d'actuació no és un objectiu estratègic
  159. El cicle del pla, en quatre lletres
  160. Què cal endur-se del pla d'igualtat de gènere
  161. Els objectius estratègics del Pla d'igualtat de gènere del Parlament
  162. Els eixos d'actuació del Pla del Parlament: on s'agrupen les mesures
  163. Objectius i eixos, enllaçats: com es llegeix el Pla
  164. Què te n'has d'endur del règim jurídic
  165. La protecció de dades de caràcter personal
  166. Cas pràctic: el consentiment dels menors pas a pas
  167. Caso práctico: Cas pràctic: el consentiment dels menors pas a pas
  168. El tractament de dades de naturalesa penal
  169. Què te n'has d'endur dels drets de la ciutadania
  170. Caso práctico: Cas pràctic: una sol·licitud de dades davant l'administració
  171. Els sis drets, un per un: contingut, límits i taula comparativa
  172. El delegat de protecció de dades: obligació de designar-lo i comunicació
  173. Qualificació i posició del delegat de protecció de dades
  174. Els Estatuts del règim interior: la cambra que es dóna les seves pròpies regles
  175. L'autonomia de la cambra i els seus principis generals
  176. Què és l'Administració parlamentària: concepte i trets
  177. L'estructura de l'Administració parlamentària: òrgans i unitats
  178. La Secretaria General: la columna vertebral de la gestió parlamentària
  179. Els lletrats: assessorament jurídic al servei de la cambra
  180. Els centres gestors: concepte, classes i funcions
  181. Un mapa visual de l'Administració parlamentària
  182. L'Administració de la cambra no depèn del Govern
  183. Què cal endur-se de l'organització interna del Parlament
  184. L'autonomia del Parlament i el marge per organitzar el seu personal
  185. Com s'estructura la funció pública parlamentària: òrgans, unitats i llocs de treball
  186. Qui és personal al servei del Parlament: el concepte i el seu abast
  187. Els principis rectors de la funció pública parlamentària
  188. Les classes de personal del Parlament: un mapa per no confondre-les
  189. L'article 58 de l'Estatut, llegit amb ulls de personal
  190. Dos dibuixos per fixar l'organització i les classes de personal
  191. L'autonomia parlamentària no és una bombolla
  192. Personal eventual no és sinònim de personal interí
  193. Les quatre classes de personal, en una paraula: FIEL
  194. Cinc idees per endur-te'n sobre la funció pública parlamentària
  195. Els preceptes dels processos de selecció que cal saber citar
  196. Caso práctico: El cas del cupó de reserva
  197. Reserva per a persones amb discapacitat: un cas resolt
  198. Els preceptes sobre la pèrdua de la condició de funcionari
  199. Dubtes que apareixen cada any
  200. Caso práctico: Cas pràctic: temporalitat, vacant i confiança
  201. Els quatre graons per arribar a la condició de funcionari de carrera
  202. Cinc maneres de perdre la condició
  203. La renúncia: voluntat de marxar amb condicions
  204. La jubilació: tres modalitats i una edat
  205. Tornar a ser funcionari: la rehabilitació
  206. Selecció del personal funcionari de carrera: principis i sistemes
  207. La promoció interna: dos anys i unes proves
  208. El personal funcionari interí: selecció àgil i cessament per la causa
  209. Els articles de l'EBEP que aquest tema demana citar
  210. El camí d'accés i la comparació carrera-interí
  211. Aprovar no és ser funcionari
  212. Renúncia i separació del servei no són el mateix
  213. Quatre lletres per no oblidar cap graó
  214. Quatre claus per tancar el tema
  215. El pressupost del Parlament: definició i naturalesa
  216. Els principis generals del pressupost
  217. El cicle pressupostari: les fases d'un exercici
  218. Els fons de romanents: què són i com funcionen
  219. Els articles que sostenen la gestió econòmica del Parlament
  220. El cicle pressupostari, en cinc passes
  221. El fons de romanents no és un pressupost nou
  222. Les fases del cicle, en una sigla
  223. El que cal retenir sobre el pressupost i els romanents
  224. L'autonomia financera del Parlament i el seu abast
  225. El pressupost de la cambra: l'instrument de la gestió econòmica
  226. Els ingressos del Parlament: d'on surten els recursos
  227. Els pagaments: com es materialitza la despesa de la cambra
  228. Els preceptes de la gestió econòmica que cal poder citar
  229. El circuit del pagament, pas a pas
  230. Autonomia financera no és sobirania econòmica
  231. OFAD: les quatre dimensions de l'autonomia del Parlament
  232. Què cal endur-se de la gestió econòmica del Parlament
  233. Descriure i prescriure: dues maneres de mirar la llengua
  234. Com es fixa una norma: de l'ús a la regla
  235. Qui té l'autoritat per dir què és correcte
  236. Correcció, incorrecció i transgressió deliberada
  237. Ús, norma i adequació: quan els tres no coincideixen
  238. Teoria i pràctica: dificultats i límits de la norma
  239. Un mapa visual: descriure, prescriure i fixar la norma
  240. Correcte no vol dir adequat
  241. Què cal endur-se sobre norma, ús i correcció
  242. Tres criteris en una paraula: UNA
  243. La variació lingüística: un fet inherent a tota llengua
  244. Les dimensions de la variació: geogràfica, social i funcional
  245. Varietats dialectals, sociolectes i registres: tres etiquetes, tres criteris
  246. Els factors que condicionen l'elecció de varietat
  247. L'adequació al context comunicatiu: triar bé la varietat
  248. Aproximació teoricopràctica: dificultats i límits de l'estudi de la variació
  249. Un mapa de les dimensions i de les varietats
  250. Sociolecte o registre: la mateixa persona, dues explicacions
  251. Les dimensions de la variació, en una sigla
  252. Què cal endur-se de la variació lingüística
  253. L'estàndard: què és i què no és
  254. Per a què serveix un estàndard: les funcions que compleix
  255. Un estàndard, diversos models: la llengua que es vol
  256. Estàndard, variació i registres: tres plans que es creuen
  257. L'estàndard a les institucions i en la comunicació pública
  258. Dificultats i límits: entre la norma i l'ús real
  259. Un mapa del procés d'estandardització i de les varietats
  260. Estàndard no és sinònim de parlar millor
  261. Les quatre fases de l'estandardització, en una sigla
  262. Què cal endur-se de l'estàndard i els models de llengua
  263. L'enunciat i l'enunciació: l'acte de dir alguna cosa
  264. Per a què parlem: les funcions del llenguatge
  265. El context comunicatiu: el que envolta cada missatge
  266. Referir, pressuposar i insinuar: tres graons del significat
  267. La dixi: quan el significat depèn de qui parla i d'on
  268. Interpretar i redactar: del text al sentit
  269. Dos dibuixos per ordenar funcions i inferències
  270. Pressuposar no és insinuar
  271. Què cal endur-se sobre enunciació i interpretació
  272. Les quatre cares de la dixi, en una paraula
  273. Què vol dir ser neutral en un text
  274. Objectivitat i subjectivitat: dues actituds de qui escriu
  275. Les marques de modalització: on es veu la mà de qui escriu
  276. Els textos generals: la modalització de la vida quotidiana
  277. Els textos administratius: la veu de l'Administració que resol
  278. Els textos legislatius: la norma parla en impersonal
  279. Dificultats i límits: quan la neutralitat no és possible ni desitjable
  280. Tres textos, tres maneres de modular
  281. Neutralitat no és fredor ni passivitat
  282. Què cal endur-se sobre neutralitat i modalització
  283. Transcriure un discurs parlamentari: què s'hi juga
  284. Les funcions de la transcripció parlamentària
  285. Els criteris de transcripció: fidelitat, llegibilitat i coherència
  286. Literalitat i interpretació: dues decisions a cada línia
  287. Com es dibuixa l'oralitat en un text escrit
  288. Dificultats i límits: on topa la transcripció
  289. Tres models de transcripció, cara a cara
  290. Retocar no és transcriure
  291. Cinc idees per tancar la transcripció parlamentària
  292. Els principis de la transcripció, en quatre lletres
  293. Què és un manual d'estil i què no ho és
  294. Les funcions d'un llibre d'estil: ordenar, unificar i resoldre
  295. Els models de llengua: quin català es pren com a referència
  296. Criteris lingüístics de les administracions públiques
  297. Universitats, mitjans de comunicació i altres institucions
  298. Dificultats i límits dels manuals i dels criteris lingüístics
  299. Manual d'estil, gramàtica i diccionari: tres instruments
  300. Qui fixa criteris en l'àmbit lingüístic català
  301. El manual d'estil no és l'autoritat de la llengua
  302. Què cal endur-se dels manuals d'estil
  303. Comunicar des d'una institució: abast, destinataris i principis
  304. La nota de premsa: estructura, to i ordre de la informació
  305. Comunicat, text de difusió i publicació digital: tres peces que no són el mateix
  306. Adaptació als canals: web, butlletí, xarxa social i mitjans
  307. Adequació lingüística, síntesi i accessibilitat: la llengua al servei de qui llegeix
  308. Aproximació teoricopràctica: dificultats i límits de la comunicació institucional
  309. Dues imatges per fixar les peces i el circuit
  310. Nota de premsa i comunicat no són intercanviables
  311. Què ens emportem de la comunicació institucional
  312. El llenguatge administratiu: la llengua que fa funcionar l'Administració
  313. Els trets que fan reconeixible el català administratiu
  314. Convencions i estandardització: del model a la plantilla
  315. Els documents administratius: una tipologia que s'ha de saber distingir
  316. Criteris de redacció: com s'escriu un document administratiu
  317. Dificultats i límits de la redacció administrativa
  318. Tipologia dels documents administratius, en un mapa
  319. Un text no és més jurídic com més enrevessat és
  320. Què cal endur-se del llenguatge administratiu
  321. La veu de la norma: funcions i destinataris del llenguatge legislatiu
  322. Com s'anomena cada peça: la nomenclatura d'una norma
  323. Què ha de tenir un text normatiu per funcionar: precisió, univocitat i coherència
  324. Quants tipus de text normatiu hi ha i per a què serveix cadascun
  325. Com es redacta una norma: criteris generals, frase a frase
  326. Els límits del llenguatge normatiu: ambigüitat, vaguetat i pas del temps
  327. Un mapa de les peces normatives i del seu rang
  328. Preàmbul i articulat: dues feines, dues veus
  329. El sinònim innocent que canvia la norma
  330. Les disposicions finals, en ordre: ATDF
  331. Què cal endur-se del llenguatge legislatiu
  332. La tècnica legislativa: de la idea a la norma que funciona
  333. Els principis de bona regulació, explicats un per un
  334. Qualitat, coherència i sistematicitat: tres exigències que actuen en cadena
  335. L'anatomia d'una llei: del títol a l'annex
  336. Els límits de la feina de redactar normes: dificultats i respostes
  337. L'article 130 de la Llei 39/2015: avaluació i cooperació
  338. L'esquelet d'una norma, en dos dibuixos
  339. Bona regulació no és bona redacció
  340. Les quatre parts d'una llei, en una paraula: TEPA
  341. Què cal endur-se de la tècnica legislativa
  342. Què fa singular la traducció juridicoadministrativa
  343. Els gèneres jurídics i administratius que es tradueixen
  344. Criteris per traduir les lleis: del text a la norma
  345. Criteris per traduir els textos parlamentaris
  346. Documentació i recursos terminològics
  347. Eines de traducció assistida
  348. Dificultats i límits: una aproximació teoricopràctica
  349. Un mapa dels gèneres i del circuit de traducció
  350. Fidelitat no vol dir calc
  351. Els criteris de qualitat, en quatre lletres
  352. Què cal endur-se de la traducció juridicoadministrativa
  353. Comunicació inclusiva a l'Administració: abast i destinataris
  354. Com s'escriu amb inclusió: recursos lèxics, morfològics i sintàctics
  355. Inclusió, economia, precisió i claredat: quatre exigències que estiren
  356. Teoria i pràctica de la comunicació inclusiva: dificultats i límits
  357. Els preceptes que cal poder citar: l'article 3 de la Llei 17/2015
  358. Dues eines visuals: el mapa dels recursos i el procés de decisió
  359. Desdoblar-ho tot no és comunicar amb inclusió
  360. Cinc idees per tancar la comunicació inclusiva
  361. Els quatre filtres, en una sigla
  362. El lèxic d'una llengua: un magatzem que es renova
  363. La derivació: afegir peces per fer mots nous
  364. La composició: dos mots que se'n fan un
  365. Truncació, abreviació, sigles i acrònims: quan el mot s'escurça
  366. La sintagmació: grups de mots que es tornen fixes
  367. Manlleu, calc i canvi de significat: altres portes d'entrada al lèxic
  368. Dificultats i límits: quan el mot nou no qualla
  369. Un mapa dels processos de formació de mots
  370. Sigla no és acrònim ni truncació
  371. Els quatre graons de l'escurçament, en una sigla
  372. Què cal endur-se de la creació lèxica
  373. Nominalització i estil nominal: reconèixer la tendència
  374. L'infinitiu, els deverbals i la resta de recursos
  375. Frases nominals i textos legislatius
  376. Quan la nominalització ajuda i quan perjudica
  377. Estil nominal i estil verbal, cara a cara
  378. Estil nominal correcte no vol dir abús d'estil nominal
  379. Què cal endur-se de la nominalització
  380. Els recursos de nominalització, en una sigla
  381. Temps, modes i veu: el verb que fa sonar la norma
  382. La concordança del participi: qui concorda amb qui
  383. El gerundi: simultaneïtat, manera i els límits del gerundi de posterioritat
  384. Les perífrasis verbals: obligació, possibilitat i probabilitat
  385. Teoria i pràctica: on xoca la norma amb l'ús
  386. Dos dibuixos per fixar els usos verbals
  387. El gerundi que promet una acció encara no passada
  388. Deure o deure de: una preposició que ho canvia tot
  389. Què cal endur-se dels usos verbals
  390. Què és un manlleu i què és un neologisme
  391. Tipologia dels manlleus i dels calcs
  392. Criteris d'acceptabilitat: què fa que un manlleu qualli
  393. L'adaptació dels manlleus: fonètica, morfologia i ortografia
  394. La dimensió pragmàtica i sociolingüística dels nous termes
  395. La normalització terminològica: fixar, difondre i fer servir
  396. Teoria i pràctica: dificultats i límits de la incorporació lèxica
  397. Un mapa de les vies d'entrada i una taula per no confondre-les
  398. El camí d'un mot nou fins a quedar fixat
  399. Manlleu no vol dir paraula incorrecta
  400. Què cal endur-se dels manlleus i neologismes
  401. Els criteris d'acceptabilitat, en una sigla
  402. El verb i les peces que demana: règim verbal i preposicional
  403. Reconèixer els complements verbals un per un
  404. Alternances de règim: verbs que admeten dues construccions
  405. Quan la preposició cau o canvia sense permís
  406. Interferències del castellà i criteris d'ús en els textos juridicoadministratius
  407. Teoria i pràctica: dificultats i límits del règim verbal
  408. Dos dibuixos per fixar complements i interferències
  409. Dues preposicions no volen dir sempre el mateix
  410. Què cal endur-se del règim verbal i preposicional
  411. Els pronoms febles: formes àtones que es recolzen en el verb
  412. Les funcions dels pronoms febles, una per una
  413. Combinar dos pronoms febles: l'ordre i els resultats
  414. Les construccions de relatiu: pronoms, adverbis i determinants
  415. Els relatius analítics: el qual, la qual, els quals, les quals
  416. Usos redundants: el pronom que repeteix una funció ja coberta
  417. Clítics i relatius als textos legislatius i a la transcripció parlamentària
  418. Teoria i pràctica: dificultats i límits d'aquestes construccions
  419. Dos mapes per fixar funcions i relatius
  420. El pronom sobrer que es cola darrere el relatiu
  421. Creure que «el qual» i «que» són intercanviables
  422. Què cal endur-se dels clítics i dels relatius
  423. L'ordre de combinació, en una paraula
  424. La cohesió com a estratègia: lligar el text peça a peça
  425. Els connectors textuals en la llengua comuna: varietat i matís
  426. Els connectors en els textos legislatius: precisió abans que varietat
  427. Què en fem, dels connectors, quan transcrivim un discurs oral
  428. Anàlisi crítica dels connectors: funcions, límits i males decisions
  429. Els connectors, en un mapa: tipus i registres
  430. El connector que sembla que uneix i no uneix
  431. Cinc idees per endur-te sobre els connectors i la cohesió
  432. La cohesió: el teixit que fa que un text sigui un text
  433. Els mecanismes de referència: assenyalar sense repetir
  434. Anàfora i correferència: dues peces, un referent
  435. Substitució i el·lipsi: dir-ho sense dir-ho
  436. La cohesió en la llengua comuna: el fil que es recolza en el context
  437. La cohesió en els textos legislatius: remetre's amb precisió
  438. Anàlisi crítica dels usos: funcions, límits i decisions
  439. Els criteris de cohesió que cal poder invocar
  440. Un mapa dels mecanismes de cohesió
  441. Substituir i elidir no són el mateix
  442. Què cal endur-se de la cohesió textual
  443. Cinc mecanismes de cohesió, en una sigla
  444. Ordre dels mots i estructura informativa: tema, rema i focus
  445. Ordre no marcat: la seqüència neutra de la llengua comuna
  446. Ordre marcat: moure una peça per canviar el focus
  447. Dislocació a l'esquerra i a la dreta: treure una peça fora del seu lloc
  448. Altres mecanismes d'organització de l'enunciat en la llengua comuna
  449. Ordre i estructura informativa en els textos legislatius
  450. Teoria i pràctica de l'ordre dels mots: dificultats i límits
  451. Dos ordres i quatre recursos, en dos dibuixos
  452. El primer element no sempre és el subjecte
  453. Cinc idees per tancar l'ordre dels mots
  454. Les tres capes de la informació, en una sigla
  455. Passivitat i impersonalització: dues cares de la mateixa moneda
  456. L'expressió de l'agent: quan la norma diu qui actua
  457. La passiva pronominal: el «es» que concorda amb el subjecte
  458. L'oració pronominal de subjecte inespecífic: el «es» del legislador
  459. Altres recursos d'impersonalització: nominalitzacions, infinitius i fórmules fixes
  460. Dificultats i límits: quan la impersonalització no funciona
  461. Passiva perifràstica, passiva pronominal i impersonal: tres construccions cara a cara
  462. Mapa dels recursos d'impersonalització
  463. El «es» que concorda no és el «es» que no concorda
  464. Què cal endur-se de la passivitat i la impersonalització
  465. Els recursos d'impersonalització, en una sigla
  466. Causa i finalitat: dues relacions que el text connecta
  467. Les construccions causals: per què passa
  468. Les construccions finals: per a què serveix
  469. Per i per a davant d'infinitiu: criteris i casos
  470. Tres mapes per a la causa i la finalitat
  471. Causa i finalitat en els textos parlamentaris
  472. Dificultats i límits de la causa i la finalitat
  473. Perquè causal i perquè final: una mateixa forma, dos mons
  474. Què cal endur-se de la causa i la finalitat
  475. El significat de les paraules: denotació, connotació i context
  476. Sinonímia: dos mots, un mateix significat?
  477. Homonímia i polisèmia: quan el mot es repeteix
  478. Antonímia, hiponímia i meronímia: les altres relacions semàntiques
  479. Els registres d'ús: de la conversa al llenguatge especialitzat
  480. Sentit recte i sentit figurat en la llengua comuna
  481. Els textos legislatius i el sentit recte: precisió en lloc d'imatge
  482. Dificultats i límits de l'anàlisi semàntica: teoria i pràctica
  483. Dos dibuixos per ordenar les relacions i els sentits
  484. Sinònim no vol dir intercanviable
  485. Què cal endur-se de la semàntica lèxica
  486. Els quatre graons del registre, en una sigla

Mi primera oposición: la guía de método

  1. Qué resuelve esta guía y qué no
  2. El mapa en una página: quién trabaja para la Administración y cómo se entra
  3. Las normas que gobiernan esto, y para qué sirve cada una
  4. La confusión que más caro sale al empezar
  5. Dónde se publican las convocatorias, y por qué importa el boletín
  6. Los tres boletines: qué publica cada uno y qué papel juega
  7. Por qué las bases se leen enteras: vinculan a todo el mundo
  8. Qué son las bases y qué son los anexos
  9. Cómo se lee una convocatoria en diez minutos
  10. Ordene la lectura de una convocatoria
  11. Tres cosas que un principiante da por hechas y no lo son
  12. Turno libre, promoción interna y por qué esa palabra decide si puede presentarse
  13. Los tres sistemas selectivos, y qué se mide en cada uno
  14. El límite legal del baremo, y por qué conviene conocerlo
  15. Bolsa de trabajo: la puerta lateral que casi nadie explica bien
  16. Clasifique cada situación en el turno o el sistema que le corresponde
  17. Las palabras que aparecen en toda convocatoria
  18. Repaso rápido del vocabulario
  19. Grupos y subgrupos: la letra que decide qué titulación necesita
  20. Los grupos, su titulación y sus retribuciones básicas
  21. De dónde salen esas cifras y por qué hay que volver a mirarlas cada año
  22. El sueldo base no es lo que se cobra, y la diferencia es grande
  23. Empareje cada grupo con la titulación que exige
  24. La equivalencia con la nomenclatura antigua, que sigue apareciendo
  25. Lo que hay que retener sobre grupos y retribuciones
  26. Un proceso selectivo de principio a fin
  27. Los plazos que están en la norma, y de dónde sale cada uno
  28. Días hábiles y días naturales: la distinción que deja gente fuera cada año
  29. La instancia: qué se declara y qué se acredita
  30. Tasas de examen, exenciones y bonificaciones
  31. El cupo de reserva para personas con discapacidad
  32. Compruebe lo que ha entendido del proceso
  33. Cómo se elige convocatoria: los seis criterios que de verdad deciden
  34. Por qué unos cuerpos convocan cada año y otros no: la tasa de reposición
  35. Dos convocatorias hipotéticas comparadas con los mismos criterios
  36. Preguntas que cuesta responder solo, con pistas antes de la respuesta
  37. Caso guiado: elija entre tres convocatorias con los datos delante
  38. Cuánto se tarda de verdad, y cómo estimarlo sin engañarse
  39. Cómo se planifica para poder sostenerlo
  40. Repaso espaciado, tests y relectura: para qué sirve cada cosa
  41. Qué no hace falta comprar al empezar
  42. Dudas que se repiten al empezar
  43. Lo que hay que recordar de toda la guía
  44. Qué hacer las cuatro semanas siguientes a leer esta guía
2 respuestas

Preguntas antes de comprar

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente. Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos. Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?

No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes. El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del material, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Hoy puede ser uno de ellos.

Ver toda la tienda

pago único • acceso inmediato • 14 días de garantía, devolución sin preguntas