Lote Lingüista Parlament de Catalunya + Mi primera oposición 2026 · la guía de método
Lo que recibes
- Formato
- Online, imprimible en PDF
- Estudio
- Plataforma online en tu cuenta
- Actualizaciones
- Revisiones gratuitas incluidas
- Entrega
- Enlace inmediato por correo
- Compra
- Pago único · acceso de por vida
Los 2 incluidos en el precio
Garantía de 14 días
Si no es lo que esperabas, te devolvemos los 45,95 €. Escríbenos a info@redopositor.com en 14 días. Sin preguntas.
Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.
Una muestra real del material, tal y como está dentro del pack.
14 días de garantía, devolución sin preguntas
Lo que recibes
-
Aula guiada online incluida para estudiar el material paso a paso
-
Página de estudio online, imprimible en A4 desde el navegador: guía condensada con la norma citada, no temario desarrollado punto por punto
-
Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace
-
Acceso de por vida — pago único, sin suscripción
Índice
Ninguna sección coincide con la búsqueda.
Pack Lingüista Parlament de Catalunya 2026
- Índice del temario oficial
- El Consell Europeu: el rumb polític de la Unió
- El Consell de la Unió Europea: els governs que fan les lleis
- La Comissió Europea: iniciativa, execució i custòdia dels tractats
- El Parlament Europeu: la cambra elegida pels ciutadans
- El Tribunal de Justícia de la Unió Europea: garantia d'un dret comú
- Tres consells que no són el mateix
- Què fa cadascuna de les institucions
- Consells i tribunals que no són el que semblen
- Idees per retenir el sistema institucional
- L'ordenament jurídic de la Unió Europea: un ordre propi i les seves fonts
- El dret originari: els tractats constitutius i les seves modificacions
- El dret derivat vinculant: reglament, directiva i decisió
- El dret derivat no vinculant: recomanacions i dictàmens
- El principi de primacia: la prevalença en cas de conflicte
- El principi d'efecte directe: la invocabilitat davant dels tribunals
- Classificació de les fonts i taula comparativa dels actes típics
- Primacia i efecte directe: dos principis, dues preguntes
- La directiva no transposada: què es pot exigir i què no
- Què cal endur-se d'aquest tema
- Cas pràctic: guia de localització constitucional
- Caso práctico: Cas pràctic: guia de localització constitucional
- Les llibertats públiques, article a article
- Articles que cal poder citar
- Els drets fonamentals i les llibertats públiques.
- Els drets de participació social i econòmica: sindicació, vaga, petició, col·legis professionals i empresa
- Una llibertat pública en el cas concret: la vaga i la negociació col·lectiva
- Els deures constitucionals: l'altra meitat del binomi
- Les garanties normatives: la reserva de llei com a primera muralla
- La protecció davant els jutges i el recurs d'empara
- El Defensor del Poble: la garantia que no jutja (art. 54 CE)
- La suspensió de drets i llibertats: la garantia en temps d'excepció
- Els preceptes que cal citar: l'article 54 CE i la garantia institucional
- Mapa de les garanties: norma, jutge i òrgan de control
- No confonguis la garantia institucional amb un tribunal
- Les garanties en una sigla: NJI
- Cinc idees per endur-te'n
- Reserva de llei orgànica i reserva de llei ordinària no són la mateixa reserva
- La funció legislativa: iniciativa, elaboració de les lleis, delegació i tractats
- Cooperació entre comunitats i les lleis de l'article 150
- El finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals
- Els Estatuts d'autonomia: naturalesa, contingut i reforma (art. 147 CE)
- Composició del Tribunal Constitucional: dotze magistrats i els requisits
- La proposta i el nomenament dels magistrats constitucionals
- L'estatut dels magistrats: mandat, incompatibilitats i cesse
- Ple, Sales i Seccions: com s'organitza el Tribunal
- Les competències del Tribunal Constitucional
- El recurs d'inconstitucionalitat: qui el pot interposar i quan
- La qüestió d'inconstitucionalitat: el jutge que pregunta al Tribunal
- Els articles del Tribunal Constitucional que cal poder citar
- Dues làmines per ordenar el Tribunal
- Recurs d'inconstitucionalitat no és recurs d'empara
- Cinc idees per tancar el Tribunal Constitucional
- Qui proposa cada magistrat, en una sigla
- L'organització local de Catalunya
- Preceptes per citar
- El Parlament de Catalunya i la funció legislativa
- El president o presidenta de la Generalitat i el Govern
- L'Administració de la Generalitat
- Els òrgans consultius del Govern i la responsabilitat política
- Caso práctico: El president vol dissoldre el Parlament: cas pràctic
- El Consell de Garanties Estatutàries
- El Síndic de Greuges
- La Sindicatura de Comptes i el Consell Audiovisual de Catalunya
- Les competències: tres tipus, un catàleg i un exemple resolt
- La composició del Parlament: nombre de diputats i sistema electoral
- La convocatòria d'eleccions i el cicle de la legislatura
- Els drets dels diputats: què pot fer i què rep un membre del Parlament
- Els deures dels diputats: què s'espera i què s'exigeix
- Les prerrogatives parlamentàries: inviolabilitat, immunitat i aforament
- L'adquisició i la pèrdua de la condició de membre del Parlament
- Els articles 56 i 57 de l'Estatut: els preceptes que cal poder citar
- Dues claus visuals: les prerrogatives i el calendari electoral
- Tres escuts que es confonen: inviolabilitat, immunitat i aforament
- El que cal retenir del Parlament i dels diputats
- La Presidència del Parlament: la veu que ordena els debats
- La Mesa del Parlament: l'òrgan de govern de la cambra
- Els grups parlamentaris: la política que s'organitza
- La Junta de Portaveus: l'ordre del dia es decideix
- El Ple i les comissions: dues maneres de treballar
- La Diputació Permanent i la veu de la ciutadania
- Els articles que cal poder citar: l'article 59 de l'Estatut
- Quatre òrgans del Parlament i la seva funció
- La Mesa no és la Junta de Portaveus
- Cinc idees per retenir l'organització de la cambra
- El Ple: la cambra que reuneix tots els diputats
- La Diputació Permanent: el Parlament que vetlla quan el Ple no hi és
- Les comissions legislatives: on es treballa la llei
- Les comissions d'investigació: quan el Parlament demana comptes
- La Mesa, la Presidència i la Junta de Portaveus
- Peticions ciutadanes i participació en la feina del Parlament
- Els preceptes de l'article 59 que cal saber citar
- Un mapa de l'organització del Parlament
- Ple, comissions i Diputació Permanent: tres escenaris que es confonen
- Els tres moments de la Diputació Permanent
- Què cal endur-se de l'organització del Parlament
- Les comissions específiques o d'estudi: tractar un assumpte concret
- La iniciativa legislativa: qui pot posar en marxa una llei
- Tramitació i delegació: què pot fer una comissió legislativa
- L'aprovació: la majoria absoluta de les lleis de desenvolupament bàsic
- El pressupost de la Generalitat: anual, únic i de tots
- Els preceptes del procediment legislatiu que cal citar
- Mapa de la iniciativa legislativa
- Delegar o no delegar: dues columnes que ho aclareixen
- Delegar la tramitació no és delegar la llei al Govern
- Les matèries no delegables, en una sigla
- Què cal endur-se del procediment legislatiu
- Cas pràctic: El president vol dissoldre el Parlament
- Les obligacions de transparència i el sistema integral d’informació
- Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
- Caso práctico: Cas pràctic: una associació demana informes tècnics
- El Registre de grups d'interès: transparència de la influència
- Els principis comuns i la tipologia de contractes
- Àmbit d'aplicació de la Llei de contractes del sector públic
- Contractes administratius i contractes privats: qui decideix la qualificació
- El recurs especial: contractes i actes sotmesos (art. 44 LCSP)
- Caso práctico: Cas pràctic: contracte mixt amb obra i explotació
- Els contractes subjectes a regulació harmonitzada: què són i què en queda fora
- Els llindars econòmics de la regulació harmonitzada
- Com es classifica un contracte en cinc passos
- La mesa de contractació: naturalesa i quan cal constituir-la
- Els òrgans de contractació: competència per contractar i Juntes de Contractació
- Les persones interessades en el procediment.
- Interessat necessari i interessat per personació: què pot fer cadascun
- Els drets de les persones i el deure de relacionar-se electrònicament
- Producció, contingut, motivació i forma de l'acte
- Preceptes que cal poder citar
- Com es compta un termini sense perdre dies pel camí
- Compte: el registre electrònic no tanca a les tres de la tarda
- Els terminis són obligatoris per a tothom: de l'Administració a la ciutadania
- Termes i terminis: una data fixa no és un període de dies
- L'ampliació de terminis: fins a la meitat del temps, si les circumstàncies ho aconsellen
- Tramitació d'urgència: quan els terminis es redueixen a la meitat
- Articles per citar: 29, 32 i 33 de la Llei 39/2015
- Els drets de l'interessat: el catàleg de l'article 53
- L'ordenació: un expedient electrònic i un impuls que no es demana
- L'ordenació del procediment i les tramitacions especials
- El dret d'accés a la informació pública: qui el pot exercir i com es demana
- La resolució de les sol·licituds: competència, terminis i recursos
- Publicitat activa i dret d'accés, criteri a criteri
- El bon govern: principis d'actuació, incompatibilitats i publicitat de les condicions d'accés
- El codi de conducta dels alts càrrecs
- Els principis ètics davant els contractistes i els beneficiaris d'ajuts
- Les cartes de serveis: contingut mínim i estàndards de qualitat
- Cartes base i cartes pròpies: la mateixa qualitat per a tota la xarxa
- Els estàndards són exigibles: compliment i suspensió
- Qui aprova les cartes i quan entren en vigor
- Els preceptes de conducta i de qualitat que cal poder citar
- La qualitat dels serveis, en dos esquemes
- Una carta de serveis no és un catàleg de bones intencions
- El que cal retenir de la conducta i de les cartes de serveis
- Què és un pla d'igualtat i per què se n'ha de dotar una cambra
- Els objectius estratègics: què es vol aconseguir
- Els eixos d'actuació: com es tradueix l'estratègia en mesures
- La diagnosi i el seguiment: les dues puntes del pla
- El pla en la pràctica: de la mesura a l'indicador
- Objectius, eixos i cicle en un mapa
- Un eix d'actuació no és un objectiu estratègic
- El cicle del pla, en quatre lletres
- Què cal endur-se del pla d'igualtat de gènere
- Els objectius estratègics del Pla d'igualtat de gènere del Parlament
- Els eixos d'actuació del Pla del Parlament: on s'agrupen les mesures
- Objectius i eixos, enllaçats: com es llegeix el Pla
- Què te n'has d'endur del règim jurídic
- La protecció de dades de caràcter personal
- Cas pràctic: el consentiment dels menors pas a pas
- Caso práctico: Cas pràctic: el consentiment dels menors pas a pas
- El tractament de dades de naturalesa penal
- Què te n'has d'endur dels drets de la ciutadania
- Caso práctico: Cas pràctic: una sol·licitud de dades davant l'administració
- Els sis drets, un per un: contingut, límits i taula comparativa
- El delegat de protecció de dades: obligació de designar-lo i comunicació
- Qualificació i posició del delegat de protecció de dades
- Els Estatuts del règim interior: la cambra que es dóna les seves pròpies regles
- L'autonomia de la cambra i els seus principis generals
- Què és l'Administració parlamentària: concepte i trets
- L'estructura de l'Administració parlamentària: òrgans i unitats
- La Secretaria General: la columna vertebral de la gestió parlamentària
- Els lletrats: assessorament jurídic al servei de la cambra
- Els centres gestors: concepte, classes i funcions
- Un mapa visual de l'Administració parlamentària
- L'Administració de la cambra no depèn del Govern
- Què cal endur-se de l'organització interna del Parlament
- L'autonomia del Parlament i el marge per organitzar el seu personal
- Com s'estructura la funció pública parlamentària: òrgans, unitats i llocs de treball
- Qui és personal al servei del Parlament: el concepte i el seu abast
- Els principis rectors de la funció pública parlamentària
- Les classes de personal del Parlament: un mapa per no confondre-les
- L'article 58 de l'Estatut, llegit amb ulls de personal
- Dos dibuixos per fixar l'organització i les classes de personal
- L'autonomia parlamentària no és una bombolla
- Personal eventual no és sinònim de personal interí
- Les quatre classes de personal, en una paraula: FIEL
- Cinc idees per endur-te'n sobre la funció pública parlamentària
- Els preceptes dels processos de selecció que cal saber citar
- Caso práctico: El cas del cupó de reserva
- Reserva per a persones amb discapacitat: un cas resolt
- Els preceptes sobre la pèrdua de la condició de funcionari
- Dubtes que apareixen cada any
- Caso práctico: Cas pràctic: temporalitat, vacant i confiança
- Els quatre graons per arribar a la condició de funcionari de carrera
- Cinc maneres de perdre la condició
- La renúncia: voluntat de marxar amb condicions
- La jubilació: tres modalitats i una edat
- Tornar a ser funcionari: la rehabilitació
- Selecció del personal funcionari de carrera: principis i sistemes
- La promoció interna: dos anys i unes proves
- El personal funcionari interí: selecció àgil i cessament per la causa
- Els articles de l'EBEP que aquest tema demana citar
- El camí d'accés i la comparació carrera-interí
- Aprovar no és ser funcionari
- Renúncia i separació del servei no són el mateix
- Quatre lletres per no oblidar cap graó
- Quatre claus per tancar el tema
- El pressupost del Parlament: definició i naturalesa
- Els principis generals del pressupost
- El cicle pressupostari: les fases d'un exercici
- Els fons de romanents: què són i com funcionen
- Els articles que sostenen la gestió econòmica del Parlament
- El cicle pressupostari, en cinc passes
- El fons de romanents no és un pressupost nou
- Les fases del cicle, en una sigla
- El que cal retenir sobre el pressupost i els romanents
- L'autonomia financera del Parlament i el seu abast
- El pressupost de la cambra: l'instrument de la gestió econòmica
- Els ingressos del Parlament: d'on surten els recursos
- Els pagaments: com es materialitza la despesa de la cambra
- Els preceptes de la gestió econòmica que cal poder citar
- El circuit del pagament, pas a pas
- Autonomia financera no és sobirania econòmica
- OFAD: les quatre dimensions de l'autonomia del Parlament
- Què cal endur-se de la gestió econòmica del Parlament
- Descriure i prescriure: dues maneres de mirar la llengua
- Com es fixa una norma: de l'ús a la regla
- Qui té l'autoritat per dir què és correcte
- Correcció, incorrecció i transgressió deliberada
- Ús, norma i adequació: quan els tres no coincideixen
- Teoria i pràctica: dificultats i límits de la norma
- Un mapa visual: descriure, prescriure i fixar la norma
- Correcte no vol dir adequat
- Què cal endur-se sobre norma, ús i correcció
- Tres criteris en una paraula: UNA
- La variació lingüística: un fet inherent a tota llengua
- Les dimensions de la variació: geogràfica, social i funcional
- Varietats dialectals, sociolectes i registres: tres etiquetes, tres criteris
- Els factors que condicionen l'elecció de varietat
- L'adequació al context comunicatiu: triar bé la varietat
- Aproximació teoricopràctica: dificultats i límits de l'estudi de la variació
- Un mapa de les dimensions i de les varietats
- Sociolecte o registre: la mateixa persona, dues explicacions
- Les dimensions de la variació, en una sigla
- Què cal endur-se de la variació lingüística
- L'estàndard: què és i què no és
- Per a què serveix un estàndard: les funcions que compleix
- Un estàndard, diversos models: la llengua que es vol
- Estàndard, variació i registres: tres plans que es creuen
- L'estàndard a les institucions i en la comunicació pública
- Dificultats i límits: entre la norma i l'ús real
- Un mapa del procés d'estandardització i de les varietats
- Estàndard no és sinònim de parlar millor
- Les quatre fases de l'estandardització, en una sigla
- Què cal endur-se de l'estàndard i els models de llengua
- L'enunciat i l'enunciació: l'acte de dir alguna cosa
- Per a què parlem: les funcions del llenguatge
- El context comunicatiu: el que envolta cada missatge
- Referir, pressuposar i insinuar: tres graons del significat
- La dixi: quan el significat depèn de qui parla i d'on
- Interpretar i redactar: del text al sentit
- Dos dibuixos per ordenar funcions i inferències
- Pressuposar no és insinuar
- Què cal endur-se sobre enunciació i interpretació
- Les quatre cares de la dixi, en una paraula
- Què vol dir ser neutral en un text
- Objectivitat i subjectivitat: dues actituds de qui escriu
- Les marques de modalització: on es veu la mà de qui escriu
- Els textos generals: la modalització de la vida quotidiana
- Els textos administratius: la veu de l'Administració que resol
- Els textos legislatius: la norma parla en impersonal
- Dificultats i límits: quan la neutralitat no és possible ni desitjable
- Tres textos, tres maneres de modular
- Neutralitat no és fredor ni passivitat
- Què cal endur-se sobre neutralitat i modalització
- Transcriure un discurs parlamentari: què s'hi juga
- Les funcions de la transcripció parlamentària
- Els criteris de transcripció: fidelitat, llegibilitat i coherència
- Literalitat i interpretació: dues decisions a cada línia
- Com es dibuixa l'oralitat en un text escrit
- Dificultats i límits: on topa la transcripció
- Tres models de transcripció, cara a cara
- Retocar no és transcriure
- Cinc idees per tancar la transcripció parlamentària
- Els principis de la transcripció, en quatre lletres
- Què és un manual d'estil i què no ho és
- Les funcions d'un llibre d'estil: ordenar, unificar i resoldre
- Els models de llengua: quin català es pren com a referència
- Criteris lingüístics de les administracions públiques
- Universitats, mitjans de comunicació i altres institucions
- Dificultats i límits dels manuals i dels criteris lingüístics
- Manual d'estil, gramàtica i diccionari: tres instruments
- Qui fixa criteris en l'àmbit lingüístic català
- El manual d'estil no és l'autoritat de la llengua
- Què cal endur-se dels manuals d'estil
- Comunicar des d'una institució: abast, destinataris i principis
- La nota de premsa: estructura, to i ordre de la informació
- Comunicat, text de difusió i publicació digital: tres peces que no són el mateix
- Adaptació als canals: web, butlletí, xarxa social i mitjans
- Adequació lingüística, síntesi i accessibilitat: la llengua al servei de qui llegeix
- Aproximació teoricopràctica: dificultats i límits de la comunicació institucional
- Dues imatges per fixar les peces i el circuit
- Nota de premsa i comunicat no són intercanviables
- Què ens emportem de la comunicació institucional
- El llenguatge administratiu: la llengua que fa funcionar l'Administració
- Els trets que fan reconeixible el català administratiu
- Convencions i estandardització: del model a la plantilla
- Els documents administratius: una tipologia que s'ha de saber distingir
- Criteris de redacció: com s'escriu un document administratiu
- Dificultats i límits de la redacció administrativa
- Tipologia dels documents administratius, en un mapa
- Un text no és més jurídic com més enrevessat és
- Què cal endur-se del llenguatge administratiu
- La veu de la norma: funcions i destinataris del llenguatge legislatiu
- Com s'anomena cada peça: la nomenclatura d'una norma
- Què ha de tenir un text normatiu per funcionar: precisió, univocitat i coherència
- Quants tipus de text normatiu hi ha i per a què serveix cadascun
- Com es redacta una norma: criteris generals, frase a frase
- Els límits del llenguatge normatiu: ambigüitat, vaguetat i pas del temps
- Un mapa de les peces normatives i del seu rang
- Preàmbul i articulat: dues feines, dues veus
- El sinònim innocent que canvia la norma
- Les disposicions finals, en ordre: ATDF
- Què cal endur-se del llenguatge legislatiu
- La tècnica legislativa: de la idea a la norma que funciona
- Els principis de bona regulació, explicats un per un
- Qualitat, coherència i sistematicitat: tres exigències que actuen en cadena
- L'anatomia d'una llei: del títol a l'annex
- Els límits de la feina de redactar normes: dificultats i respostes
- L'article 130 de la Llei 39/2015: avaluació i cooperació
- L'esquelet d'una norma, en dos dibuixos
- Bona regulació no és bona redacció
- Les quatre parts d'una llei, en una paraula: TEPA
- Què cal endur-se de la tècnica legislativa
- Què fa singular la traducció juridicoadministrativa
- Els gèneres jurídics i administratius que es tradueixen
- Criteris per traduir les lleis: del text a la norma
- Criteris per traduir els textos parlamentaris
- Documentació i recursos terminològics
- Eines de traducció assistida
- Dificultats i límits: una aproximació teoricopràctica
- Un mapa dels gèneres i del circuit de traducció
- Fidelitat no vol dir calc
- Els criteris de qualitat, en quatre lletres
- Què cal endur-se de la traducció juridicoadministrativa
- Comunicació inclusiva a l'Administració: abast i destinataris
- Com s'escriu amb inclusió: recursos lèxics, morfològics i sintàctics
- Inclusió, economia, precisió i claredat: quatre exigències que estiren
- Teoria i pràctica de la comunicació inclusiva: dificultats i límits
- Els preceptes que cal poder citar: l'article 3 de la Llei 17/2015
- Dues eines visuals: el mapa dels recursos i el procés de decisió
- Desdoblar-ho tot no és comunicar amb inclusió
- Cinc idees per tancar la comunicació inclusiva
- Els quatre filtres, en una sigla
- El lèxic d'una llengua: un magatzem que es renova
- La derivació: afegir peces per fer mots nous
- La composició: dos mots que se'n fan un
- Truncació, abreviació, sigles i acrònims: quan el mot s'escurça
- La sintagmació: grups de mots que es tornen fixes
- Manlleu, calc i canvi de significat: altres portes d'entrada al lèxic
- Dificultats i límits: quan el mot nou no qualla
- Un mapa dels processos de formació de mots
- Sigla no és acrònim ni truncació
- Els quatre graons de l'escurçament, en una sigla
- Què cal endur-se de la creació lèxica
- Nominalització i estil nominal: reconèixer la tendència
- L'infinitiu, els deverbals i la resta de recursos
- Frases nominals i textos legislatius
- Quan la nominalització ajuda i quan perjudica
- Estil nominal i estil verbal, cara a cara
- Estil nominal correcte no vol dir abús d'estil nominal
- Què cal endur-se de la nominalització
- Els recursos de nominalització, en una sigla
- Temps, modes i veu: el verb que fa sonar la norma
- La concordança del participi: qui concorda amb qui
- El gerundi: simultaneïtat, manera i els límits del gerundi de posterioritat
- Les perífrasis verbals: obligació, possibilitat i probabilitat
- Teoria i pràctica: on xoca la norma amb l'ús
- Dos dibuixos per fixar els usos verbals
- El gerundi que promet una acció encara no passada
- Deure o deure de: una preposició que ho canvia tot
- Què cal endur-se dels usos verbals
- Què és un manlleu i què és un neologisme
- Tipologia dels manlleus i dels calcs
- Criteris d'acceptabilitat: què fa que un manlleu qualli
- L'adaptació dels manlleus: fonètica, morfologia i ortografia
- La dimensió pragmàtica i sociolingüística dels nous termes
- La normalització terminològica: fixar, difondre i fer servir
- Teoria i pràctica: dificultats i límits de la incorporació lèxica
- Un mapa de les vies d'entrada i una taula per no confondre-les
- El camí d'un mot nou fins a quedar fixat
- Manlleu no vol dir paraula incorrecta
- Què cal endur-se dels manlleus i neologismes
- Els criteris d'acceptabilitat, en una sigla
- El verb i les peces que demana: règim verbal i preposicional
- Reconèixer els complements verbals un per un
- Alternances de règim: verbs que admeten dues construccions
- Quan la preposició cau o canvia sense permís
- Interferències del castellà i criteris d'ús en els textos juridicoadministratius
- Teoria i pràctica: dificultats i límits del règim verbal
- Dos dibuixos per fixar complements i interferències
- Dues preposicions no volen dir sempre el mateix
- Què cal endur-se del règim verbal i preposicional
- Els pronoms febles: formes àtones que es recolzen en el verb
- Les funcions dels pronoms febles, una per una
- Combinar dos pronoms febles: l'ordre i els resultats
- Les construccions de relatiu: pronoms, adverbis i determinants
- Els relatius analítics: el qual, la qual, els quals, les quals
- Usos redundants: el pronom que repeteix una funció ja coberta
- Clítics i relatius als textos legislatius i a la transcripció parlamentària
- Teoria i pràctica: dificultats i límits d'aquestes construccions
- Dos mapes per fixar funcions i relatius
- El pronom sobrer que es cola darrere el relatiu
- Creure que «el qual» i «que» són intercanviables
- Què cal endur-se dels clítics i dels relatius
- L'ordre de combinació, en una paraula
- La cohesió com a estratègia: lligar el text peça a peça
- Els connectors textuals en la llengua comuna: varietat i matís
- Els connectors en els textos legislatius: precisió abans que varietat
- Què en fem, dels connectors, quan transcrivim un discurs oral
- Anàlisi crítica dels connectors: funcions, límits i males decisions
- Els connectors, en un mapa: tipus i registres
- El connector que sembla que uneix i no uneix
- Cinc idees per endur-te sobre els connectors i la cohesió
- La cohesió: el teixit que fa que un text sigui un text
- Els mecanismes de referència: assenyalar sense repetir
- Anàfora i correferència: dues peces, un referent
- Substitució i el·lipsi: dir-ho sense dir-ho
- La cohesió en la llengua comuna: el fil que es recolza en el context
- La cohesió en els textos legislatius: remetre's amb precisió
- Anàlisi crítica dels usos: funcions, límits i decisions
- Els criteris de cohesió que cal poder invocar
- Un mapa dels mecanismes de cohesió
- Substituir i elidir no són el mateix
- Què cal endur-se de la cohesió textual
- Cinc mecanismes de cohesió, en una sigla
- Ordre dels mots i estructura informativa: tema, rema i focus
- Ordre no marcat: la seqüència neutra de la llengua comuna
- Ordre marcat: moure una peça per canviar el focus
- Dislocació a l'esquerra i a la dreta: treure una peça fora del seu lloc
- Altres mecanismes d'organització de l'enunciat en la llengua comuna
- Ordre i estructura informativa en els textos legislatius
- Teoria i pràctica de l'ordre dels mots: dificultats i límits
- Dos ordres i quatre recursos, en dos dibuixos
- El primer element no sempre és el subjecte
- Cinc idees per tancar l'ordre dels mots
- Les tres capes de la informació, en una sigla
- Passivitat i impersonalització: dues cares de la mateixa moneda
- L'expressió de l'agent: quan la norma diu qui actua
- La passiva pronominal: el «es» que concorda amb el subjecte
- L'oració pronominal de subjecte inespecífic: el «es» del legislador
- Altres recursos d'impersonalització: nominalitzacions, infinitius i fórmules fixes
- Dificultats i límits: quan la impersonalització no funciona
- Passiva perifràstica, passiva pronominal i impersonal: tres construccions cara a cara
- Mapa dels recursos d'impersonalització
- El «es» que concorda no és el «es» que no concorda
- Què cal endur-se de la passivitat i la impersonalització
- Els recursos d'impersonalització, en una sigla
- Causa i finalitat: dues relacions que el text connecta
- Les construccions causals: per què passa
- Les construccions finals: per a què serveix
- Per i per a davant d'infinitiu: criteris i casos
- Tres mapes per a la causa i la finalitat
- Causa i finalitat en els textos parlamentaris
- Dificultats i límits de la causa i la finalitat
- Perquè causal i perquè final: una mateixa forma, dos mons
- Què cal endur-se de la causa i la finalitat
- El significat de les paraules: denotació, connotació i context
- Sinonímia: dos mots, un mateix significat?
- Homonímia i polisèmia: quan el mot es repeteix
- Antonímia, hiponímia i meronímia: les altres relacions semàntiques
- Els registres d'ús: de la conversa al llenguatge especialitzat
- Sentit recte i sentit figurat en la llengua comuna
- Els textos legislatius i el sentit recte: precisió en lloc d'imatge
- Dificultats i límits de l'anàlisi semàntica: teoria i pràctica
- Dos dibuixos per ordenar les relacions i els sentits
- Sinònim no vol dir intercanviable
- Què cal endur-se de la semàntica lèxica
- Els quatre graons del registre, en una sigla
Mi primera oposición: la guía de método
- Qué resuelve esta guía y qué no
- El mapa en una página: quién trabaja para la Administración y cómo se entra
- Las normas que gobiernan esto, y para qué sirve cada una
- La confusión que más caro sale al empezar
- Dónde se publican las convocatorias, y por qué importa el boletín
- Los tres boletines: qué publica cada uno y qué papel juega
- Por qué las bases se leen enteras: vinculan a todo el mundo
- Qué son las bases y qué son los anexos
- Cómo se lee una convocatoria en diez minutos
- Ordene la lectura de una convocatoria
- Tres cosas que un principiante da por hechas y no lo son
- Turno libre, promoción interna y por qué esa palabra decide si puede presentarse
- Los tres sistemas selectivos, y qué se mide en cada uno
- El límite legal del baremo, y por qué conviene conocerlo
- Bolsa de trabajo: la puerta lateral que casi nadie explica bien
- Clasifique cada situación en el turno o el sistema que le corresponde
- Las palabras que aparecen en toda convocatoria
- Repaso rápido del vocabulario
- Grupos y subgrupos: la letra que decide qué titulación necesita
- Los grupos, su titulación y sus retribuciones básicas
- De dónde salen esas cifras y por qué hay que volver a mirarlas cada año
- El sueldo base no es lo que se cobra, y la diferencia es grande
- Empareje cada grupo con la titulación que exige
- La equivalencia con la nomenclatura antigua, que sigue apareciendo
- Lo que hay que retener sobre grupos y retribuciones
- Un proceso selectivo de principio a fin
- Los plazos que están en la norma, y de dónde sale cada uno
- Días hábiles y días naturales: la distinción que deja gente fuera cada año
- La instancia: qué se declara y qué se acredita
- Tasas de examen, exenciones y bonificaciones
- El cupo de reserva para personas con discapacidad
- Compruebe lo que ha entendido del proceso
- Cómo se elige convocatoria: los seis criterios que de verdad deciden
- Por qué unos cuerpos convocan cada año y otros no: la tasa de reposición
- Dos convocatorias hipotéticas comparadas con los mismos criterios
- Preguntas que cuesta responder solo, con pistas antes de la respuesta
- Caso guiado: elija entre tres convocatorias con los datos delante
- Cuánto se tarda de verdad, y cómo estimarlo sin engañarse
- Cómo se planifica para poder sostenerlo
- Repaso espaciado, tests y relectura: para qué sirve cada cosa
- Qué no hace falta comprar al empezar
- Dudas que se repiten al empezar
- Lo que hay que recordar de toda la guía
- Qué hacer las cuatro semanas siguientes a leer esta guía
Preguntas antes de comprar
Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?
No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente. Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos. Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.
¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?
No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes. El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del material, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.