Ir al contenido principal
¿Te ayudamos?

Lote Ingeniero Técnico Santa Margarida de Montbui + Técnico Audiovisual Parlament de Catalunya 2026

Ver muestra gratis

Lo que recibes

Formato
Online, imprimible en PDF
Estudio
Plataforma online en tu cuenta
Actualizaciones
Revisiones gratuitas incluidas
Entrega
Enlace inmediato por correo
Compra
Pago único · acceso de por vida

Los 2 incluidos en el precio

  • material

    El material del pack, online e imprimible

    Material escrito para estudiarlo y no para consultarlo, con la norma citada al lado. Lo que cubre este pack lo dice su ficha, aquí al lado. Se lee online y se imprime en A4 cuando quieras.

    Las dos piezas juntas por 45,95 € en vez de 72,00 €.

Pruébalo antes de decidir

Te enviamos por email la muestra gratis del pack completo: una parte real del material, tal y como está dentro.

Un email, sin spam. Puedes darte de baja cuando quieras.

Garantía de 14 días

Si no es lo que esperabas, te devolvemos los 45,95 €. Escríbenos a info@redopositor.com en 14 días. Sin preguntas.

Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.

Una muestra real del material, tal y como está dentro del pack.

Ver muestra gratis del material

14 días de garantía, devolución sin preguntas

4 entregables

Lo que recibes

  1. Aula guiada online incluida para estudiar el material paso a paso

  2. Página de estudio online, imprimible en A4 desde el navegador: guía condensada con la norma citada, no temario desarrollado punto por punto

  3. Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace

  4. Acceso de por vida — pago único, sin suscripción

0
Índice 1939 secciones · 2 bloques desplegar plegar

Pack Ingeniero Técnico Cataluña Santa 2026

  1. Índice del temario oficial — Pack Ingeniero Técnico Municipal — Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui 2026: 60 temas desarrollados, esquema por tema, banco de test y supuestos prácticos
  2. Per què la Constitució mana sobre totes les altres normes
  3. Com està ordenada la Constitució: les xifres que es pregunten
  4. L'arquitectura de la Constitució de 1978
  5. Cas resolt: ubicar un precepte dins la Constitució
  6. El títol preliminar: els principis que no es poden tocar amb una llei
  7. Article a article: què fixa cada article del títol preliminar
  8. Ojo: el 9.3 no és cap dret fonamental
  9. Cas resolt: un funcionari municipal i el principi de legalitat
  10. Els drets fonamentals i les llibertats públiques: els títols canvien i la protecció també
  11. El mapa dels drets del títol I, per capítols
  12. Ojo: l'ampara no és per a tots els drets del títol I
  13. Tres categories de drets, tres règims de garantia
  14. El literal de l'article 53, que s'ha de saber llegir
  15. Les garanties de la Constitució i la seva reforma
  16. Cas resolt: per on passa la tutela de cada dret
  17. Glossari del tema 1
  18. L'essencial del tema 1
  19. Repàs ràpid del tema 1
  20. Comprova el tema 1
  21. 2.1. Què és l'Estatut d'autonomia i d'on ve la seva força
  22. 2.2. Com està ordenat l'Estatut per dins
  23. Cas resolt: trobar cada cosa al seu títol
  24. L'Estatut en un cop d'ull: 223 articles i set títols
  25. Les xifres de l'Estatut, en una llista
  26. 2.3. El títol preliminar: catorze articles que ho decideixen tot
  27. 2.4. Els drets estatutaris: què són i com estan ordenats
  28. Drets estatutaris i principis rectors: no són la mateixa família
  29. 2.5. Garanties: com es protegeix tot això
  30. Cas resolt: quin règim té el dret que s'invoca
  31. 2.6. Les institucions: qui fa què
  32. 2.7. Les competències: la classificació que ho decideix gairebé tot
  33. 2.8. El finançament de la Generalitat
  34. 2.9. Com es reforma l'Estatut
  35. Trampa d'examen: els dos procediments de reforma
  36. Trampa d'examen: llengua pròpia, llengua oficial i deure de conèixer
  37. Què t'has d'endur d'aquest tema
  38. La organització territorial de l'Estat
  39. Els cinc preceptes que sostenen el mapa
  40. Municipi, província i comunitat autònoma, criteri a criteri
  41. La província: una entitat local amb doble cara
  42. Què vol dir autonomia per a una entitat local
  43. Ojo: autonomia no és sobirania ni competència universal
  44. El mapa de l'Estat i on es queda l'Administració local
  45. L'Administració local: ens que l'integren
  46. L'article 3 de la LRBRL, desdoblat
  47. A Catalunya la llista s'amplia: els articles 2 i 3 del TRLMC
  48. Comarca, mancomunitat i entitat municipal descentralitzada
  49. El literal que cau: les entitats locals territorials
  50. Ojo: l'entitat municipal descentralitzada no es llegeix igual a les dues lleis
  51. Com neix una entitat municipal descentralitzada a Catalunya
  52. Vocabulari d'aquest tema
  53. Repàs ràpid en vuit fitxes
  54. El que t'emportes d'aquest tema
  55. Un cas pràctic: qui decideix què al territori
  56. Un cas pràctic: un nucli que vol entitat pròpia
  57. El municipi és l'entitat bàsica: què vol dir i qui mana
  58. Els tres elements del municipi, un per un
  59. L'esquema del municipi
  60. Cas resolt: els elements del municipi en una pregunta d'examen
  61. Els òrgans de representació política i com s'elegeixen
  62. Qui elegeix cada òrgan, en una llista de repàs
  63. Ojo amb qui elegeix el alcalde
  64. Cas resolt: la pregunta clàssica de la designació
  65. Els òrgans necessaris són uns, i els complementaris els decideix el ple
  66. L'organització municipal, xifra a xifra
  67. Ple o alcalde: qui fa cada cosa
  68. Ojo: el pressupost l'aprova el ple, no el alcalde
  69. Cas resolt: quin òrgan és necessari i qui el nomena
  70. Organització i competències: què ha de fer el municipi i què pot fer
  71. Les competències pròpies del municipi, per matèries
  72. Els serveis obligatoris per població
  73. Cas resolt: una competència, dues administracions i una llei
  74. Glossari del tema 4
  75. L'essencial del tema 4
  76. Targetes de memòria del tema 4
  77. Comprova el tema 4
  78. Els organismes de la Unió Europea: composició, funcionament i competències
  79. Les set institucions de l'article 13.1 TUE
  80. Parlament, Consell i Comissió: qui fa què
  81. El Consell Europeu i el Consell: dos noms que s'assemblen i no són el mateix
  82. La Comissió Europea: qui la nomena i què pot fer
  83. El Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes
  84. Ojo: Consell Europeu, Consell de la Unió i Consell d'Europa
  85. El marc institucional, de la proposta a la norma
  86. Un cas pràctic: qui decideix què a Brussel·les
  87. Les directives i els reglaments comunitaris
  88. Els cinc actes de l'article 288 TFUE, un per un
  89. Reglament, directiva i decisió: criteri a criteri
  90. Per què una directiva no s'aplica tota sola
  91. El camí d'una directiva fins a la norma interna
  92. Un cas pràctic: què pot invocar una empresa
  93. Ojo: reglament no és directiva, i la proposta de la Comissió no és una norma
  94. Vocabulari d'aquest tema
  95. Repàs ràpid del dret de la Unió
  96. El que t'emportes d'aquest tema
  97. La organització administrativa: els principis de l'article 3
  98. Els principis de l'article 3, un per un
  99. Ojo: eficàcia no és eficiència, i jerarquia no és coordinació
  100. Jerarquia, coordinació, descentralització i desconcentració, criteri a criteri
  101. Cas resolt: la instrucció de servei de Caldes de Montbui
  102. L'òrgan administratiu: concepte i elements
  103. L'article 5: què cal per crear un òrgan
  104. Cas resolt: la unitat de residus no dicta actes, i per això no és un òrgan
  105. Classes d'òrgans
  106. Unipersonals i col·legiats: classifica els òrgans d'un ajuntament
  107. Cas resolt: classificar quatre òrgans de l'Ajuntament
  108. Els òrgans col·legiats: el règim comú
  109. Els articles 15 a 24: el que el test demana
  110. Els terminis dels òrgans col·legiats
  111. Cas resolt: la junta de govern convocada per telèfon
  112. Ojo: el termini de dos dies no és de tots els col·legiats
  113. Vocabulari del tema
  114. El que hi ha per emportar-se d'aquest tema
  115. 1. Disposicions generals sobre els procediments administratius
  116. Quina llei governa cada cosa, sense barrejar-les
  117. Un expedient de llicència, fase a fase, amb les dates a la mà
  118. 2. Estructura del procediment i classes d'interessats
  119. Interessat, ciutadà i representant: la mateixa persona amb tres barrets
  120. Com es persona algú en un expedient obert a un altre
  121. 3. Drets dels interessats: el catàleg que es pregunta en negatiu
  122. Drets de les persones i drets dels interessats: no són el mateix catàleg
  123. La Rosa demana còpia de l'expedient i la carta arriba igualment
  124. 4. Finalització del procediment i obligació de resoldre
  125. Els terminis del procediment, en taula
  126. Comptar el termini d'un expedient sense equivocar-se de dia
  127. 5. Falta de resolució expressa i règim del silenci
  128. Ull: el senyol és dir «el silenci és desestimatori», i la regla és la contrària
  129. Estimatori o desestimatori: el criteri, un per un
  130. L'article 24.1, literal: la regla i les seves excepcions
  131. L'Ajuntament no contesta a la Mireia: què passa als tres mesos
  132. El procediment, d'un cop d'ull
  133. Glossari del tema
  134. Targetes de repàs
  135. Cinc idees per endur-te'n
  136. Com estudiar aquest tema
  137. Dubtes que surten sempre
  138. 6. Contingut de la resolució expressa
  139. La potestat reglamentària: qui la té i d'on ve
  140. Els límits de la potestat reglamentària (article 128 LPAC)
  141. Reglament i acte administratiu: dues naturaleses diferents
  142. Ojo: una ordenança no pot tipificar infraccions ni crear tributs
  143. Cas resolt: l'ordenança que s'havia inventat la sanció
  144. Els principis de bona regulació (article 129)
  145. La participació ciutadana i la planificació normativa
  146. Reglaments i ordenances: què és cada cosa
  147. El procediment d'aprovació de les ordenances (article 49)
  148. Els terminis de l'ordenança
  149. Ojo: trenta dies, quinze dies hàbils i un mes no són el mateix
  150. Cas resolt: l'ordenança de terrasses, fase per fase
  151. El règim de majories: reglament orgànic i ordenances
  152. Publicació i entrada en vigor
  153. El camí d'una ordenança, en cinc passes
  154. Vocabulari del tema
  155. El que hi ha per emportar-se d'aquest tema
  156. 9.1. Els convenis administratius: què són i què no
  157. El cicle de vida d'un conveni, en cinc etapes
  158. Els quatre tipus de conveni de l'article 47.2
  159. 9.2. Validesa i eficàcia: dues paraules que el test separa
  160. Els tràmits preceptius abans de signar (art. 50)
  161. 9.3. Com s'acaba un conveni i què passa després
  162. 9.4. L'abstenció: quan qui tramita ha de fer un pas al costat
  163. 9.5. La recusació: quan el pas al costat el demana l'interessat
  164. Abstenció i recusació, criteri a criteri
  165. Un cas pràctic que recorre el tema sencer
  166. Trampa d'examen: hi ha dos articles 23 i no diuen el mateix
  167. Trampa d'examen: el protocol que no és conveni i el conveni que era contracte
  168. Les xifres del tema, en una llista
  169. El que t'endús del tema 9
  170. 1. Classes i règim jurídic del personal al servei de les entitats locals.
  171. Quina norma mana en cada capa
  172. Un nomenament d'interí, pas a pas
  173. 2. Drets i deures del personal.
  174. Drets individuals i drets col·lectius: on cau cada cas
  175. Quan un dret xoca amb un deure
  176. 3. El règim disciplinari.
  177. Ull amb les fases i amb els terminis
  178. Els terminis, en una taula
  179. Un expedient disciplinari, de la queixa a la resolució
  180. 4. El règim de responsabilitat civil, penal i patrimonial.
  181. Tres responsabilitats, tres destinataris
  182. 5. El règim d'incompatibilitats.
  183. El literal que sosté la regla
  184. Cinc idees per endur-te'n
  185. Com preparar aquest tema
  186. Dubtes que apareixen cada any
  187. Glossari del tema
  188. Targetes per repassar
  189. Les quatre classes d'empleats públics
  190. Formes de gestió dels serveis públics
  191. La gestió directa, forma per forma
  192. La memòria justificativa: el paper que obre la porta
  193. Gestió directa i gestió indirecta, davant l'una de l'altra
  194. Ojo: les quatre confusions que decideixen preguntes
  195. Les formes de gestió d'un servei local, d'un cop d'ull
  196. Un cas pràctic: la piscina i el servei d'aigües
  197. La concessió de serveis
  198. Els articles que sostenen una concessió
  199. Com es posa en marxa una concessió de serveis
  200. Concessió de serveis i societat mercantil local, davant l'una de l'altra
  201. Ojo: la contrapartida, el risc i els poders que no es paguen
  202. Un cas pràctic: la grua municipal
  203. El contracte de serveis
  204. Un contracte de serveis i el seu règim, article a article
  205. Contracte de serveis i concessió de serveis: el criteri que els separa
  206. Ojo: mateix objecte no vol dir mateix contracte
  207. Un cas pràctic: l'aparcament i l'assessoria tècnica
  208. Vocabulari d'aquest tema
  209. El que t'emportes d'aquest tema
  210. La concessió de serveis: què és i què la distingeix
  211. El que han de dir els plecs (article 285.1)
  212. Concessió de serveis i contracte de serveis
  213. El termini de la concessió (article 29.6)
  214. Cas resolt: la concessió de la piscina municipal
  215. Els informes previs: la seqüència que precedeix la licitació
  216. Els informes previs, un per un
  217. La seqüència prèvia a una concessió
  218. Ojo: l'estudi de viabilitat vincula quan diu que no
  219. Cas resolt: l'estudi de viabilitat de la deixalleria
  220. Execució, obligacions i reversió
  221. Ojo: les tarifes no són tributs
  222. Vocabulari del tema
  223. El que hi ha per emportar-se d'aquest tema
  224. Adjudicació i formalització de les concessions de serveis.
  225. Quinze dies hàbils, cinc dies i un 3 per cent: la formalització pas a pas
  226. Els passos de l'expedient d'una concessió de serveis
  227. Drets i obligacions de les parts.
  228. Qui assumeix què en una concessió de serveis
  229. Un cas resolt: l'aparcament que no omple
  230. Extinció de les concessions de serveis.
  231. Un cas resolt: sis mesos de demora i el càlcul de la indemnització
  232. Ordena l'expedient d'una concessió de serveis
  233. Reparteix cada peça: Administració o concessionària
  234. El cicle de la concessió: de la viabilitat a la reversió
  235. Els tres percentatges que el test barreja
  236. Dues causes generals de resolució que no valen aquí
  237. Els articles que decideixen aquest tema
  238. Vocabulari de la concessió de serveis
  239. Repàs ràpid: els terminis i els percentatges
  240. Què has de saber fer amb aquest tema
  241. Els béns dels ens locals: classes.
  242. Cas resolt: classificar quatre béns abans de decidir si es poden vendre
  243. Béns de domini públic, béns patrimonials i béns comunals.
  244. Ús públic, servei públic i comunals: tres destins que no s'intercanvien
  245. Cas resolt: la devesa que l'ajuntament vol arrendar
  246. L'inventari de béns.
  247. Com es forma i es manté l'inventari, pas a pas
  248. Cas resolt: el camí que no era a l'inventari
  249. Prerrogatives i potestats de les entitats locals sobre els seus béns.
  250. Recuperar, desllindar i investigar segons la classe del bé
  251. El deslinde, pas a pas: de l'acord a l'acta d'apeo
  252. Cas resolt: la franja de finca ocupada fa divuit mesos
  253. Ojo: comunal no vol dir dels veïns, i la presumpció juga contra l'afectació
  254. Ojo: en qualsevol moment o un any, segons la classe del bé
  255. Els articles que decideixen aquest tema
  256. El mapa del patrimoni local: de la classe a la potestat
  257. Ordena la vida de l'inventari
  258. Classifica segons el règim del bé
  259. Vocabulari per repassar
  260. Vocabulari dels béns de les entitats locals
  261. Què has de saber fer amb aquest tema
  262. La transparència no és un favor: és un deure de publicar
  263. Quina de les dues lleis de transparència mana a l'Ajuntament
  264. Publicitat activa i dret d'accés, criteri a criteri
  265. Classifica: què es publica d'ofici i què s'ha de demanar
  266. El procediment d'accés a la informació, pas a pas
  267. Cas resolt: la còpia de les factures i l'informe intern
  268. Ojo: el silenci de la transparència va en els dos sentits
  269. Els límits: quan es pot dir no, i com s'ha de dir
  270. Cas resolt: el llistat de beneficiaris d'un ajut
  271. La protecció de dades de caràcter personal
  272. Els drets de les persones sobre les seves dades, i el termini per atendre'ls
  273. Les dues edats del consentiment del menor, pel criteri de quan s'apliquen
  274. Ojo: l'edat del consentiment del menor és un dels senyals preferits
  275. Quan les dades es filtren, i qui ha de vetllar-hi
  276. Què has de fer amb tot això a l'examen i a la taula
  277. Glossari del tema 15
  278. Repàs ràpid del tema 15
  279. Contractes administratius i contractes privats: qui decideix la calificació
  280. Administratiu o privat, criteri a criteri
  281. Classifica: administratiu o privat, amb el criteri a la mà
  282. Els contractes que són privats tot i celebrar-los una Administració
  283. Cas resolt: l'assessoria financera i la contracta de neteja
  284. Els principis comuns de la contractació pública
  285. Ojo: un llindar no val per a tots els contractes
  286. La tipologia de contractes del sector públic
  287. Cada tipus contractual i el seu criteri
  288. Cas resolt: qui assumeix el risc de la piscina municipal
  289. La preparació: l'expedient i la necessitat del contracte
  290. Els dos plecs particulars: PCAP i PPT, pel criteri del que regulen
  291. Classifica: a quin dels dos plecs pertany cada clàusula
  292. Ojo: les clàusules administratives no viatgen al plec tècnic
  293. Cas resolt: els criteris de valoració al plec equivocat
  294. Què has de fer amb tot això davant d'un supòsit
  295. Glossari del tema 16
  296. Repàs ràpid del tema 16
  297. Perfecció i formalització: dues coses que l'examen separa
  298. Què exigeix la llei abans de signar
  299. Els terminis de la formalització, xifra a xifra
  300. Cas resolt: el 3 per cent i el segon classificat
  301. Cas resolt: un contracte derivat d'acord marc no es signa
  302. Ojo: tres casos que no es perfeccionen amb la signatura
  303. L'extinció: compliment o resolució, i res més
  304. Executar no és discutir: les prerrogatives de l'Administració
  305. Les prerrogatives de l'òrgan de contractació, una per una
  306. Com s'exerceix una prerrogativa, pas a pas
  307. Penalitat per demora o resolució: com triar
  308. Cas resolt: vint dies de retard i un 5 per cent
  309. Ojo: no confonguis els dos terminis de publicació
  310. Que ha de contenir el document de formalització
  311. La formalització, pas a pas
  312. La vida del contracte, en dos esquemes
  313. Glossari del tema 17
  314. L'essencial del tema 17
  315. Targetes de memòria del tema 17
  316. Comprova el tema 17
  317. Els contractes menors.
  318. L'expedient del contracte menor, paper a paper
  319. El circuit d'un contracte menor, pas a pas
  320. Contracte menor i contracte ordinari, cara a cara
  321. Un cas resolt: la piscina que es va dividir en quatre
  322. Els dos llindars que el test gira
  323. La publicació trimestral dels contractes menors
  324. Els pagaments menors.
  325. L'anticip de caixa fix, sense confondre'l amb el contracte menor
  326. Un cas resolt: 4.800 euros de materials i reparació urgent
  327. Qui autoritza la despesa i qui ordena el pagament
  328. Ordena el circuit d'un contracte menor
  329. Reparteix cada peça: contracte menor o anticip de caixa fix
  330. El camí del contracte menor i del pagament menor
  331. Els articles que decideixen aquest tema
  332. Vocabulari del contracte menor i del pagament menor
  333. Repàs ràpid: xifres, terminis i papers
  334. Què has de saber fer amb aquest tema
  335. Què és el pressupost general i què s'hi integra
  336. Què integra el pressupost general, article a article
  337. Cas resolt: tres documents i un de fora
  338. L'estructura: dues claus per al mateix crèdit
  339. Com es llegeix un crèdit, nivell a nivell
  340. Qui fixa l'estructura i amb quins nivells
  341. Cas resolt: la factura de l'enllumenat
  342. Elaboració i aprovació: una cadena de terminis amb destinatari
  343. El calendari del pressupost, pas a pas
  344. Cas resolt: qui arriba tard i qui no
  345. Com es decideix si una despesa entra al pressupost general
  346. La pròrroga: el pressupost vell que continua sol
  347. Ojo: la pròrroga no es vota, es produeix
  348. Què passa l'1 de gener sense pressupost, pas a pas
  349. Cas resolt: un ajuntament que prorroga sense votar-ho
  350. El cicle del pressupost, en dos esquemes
  351. Glossari del tema 19
  352. L'essencial del tema 19
  353. Targetes de memòria del tema 19
  354. Comprova el tema 19
  355. Els recursos de les entitats locals: una llista tancada de vuit lletres
  356. Les vuit lletres de l'article 2.1, una per una
  357. Els recursos d'una entitat local, en quatre famílies
  358. Cas resolt: endreçar sis ingressos per la seva lletra
  359. Ingressos de dret privat: què és patrimoni i què no ho serà mai
  360. Els tributs locals: la classificació que fixa la Llei general tributària
  361. Taxa, contribució especial i impost, amb el criteri pel davant
  362. L'ordenança fiscal: on viuen i es discuteixen els tributs locals
  363. El contingut mínim de l'ordenança fiscal, en una llista
  364. Ojo: la taxa no és un impost, i el preu públic no és un tribut
  365. La taxa: quan el servei s'ha de pagar com a tribut
  366. Ojo: l'1,5 % és «sense excepció alguna», però la telefonia mòbil queda fora
  367. La contribució especial: quan l'obra dona valor als béns
  368. Ojo: el 90 % és un sostre de base, no el preu de la quota
  369. Els imposts locals: tres que s'exigeixen i dos que es poden establir
  370. Els cinc imposts locals i el seu article de capçalera
  371. Els quatre imposts dels articles 60, 78, 92 i 104, un davant de l'altre
  372. Cas resolt: el cànon de la parada, la taxa del gimnàs i l'ICIO de la nau
  373. Els preus públics: la frontera que decideix l'article 20.1.B)
  374. El literal de l'article 41, que cal saber llegir
  375. Ojo: sis serveis que no admeten ni taxa ni preu públic
  376. Cas resolt: la piscina d'estiu, el curset i l'escola de música
  377. Catalunya: el marc propi de les finances locals
  378. Glossari del tema 20
  379. L'essencial del tema 20
  380. Repàs ràpid del tema 20
  381. Objecte, àmbit i estructura del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals
  382. Els principis de l'activitat d'intervenció i de foment, un per un
  383. Què pot fer un ens local: ordenar, intervenir, fomentar i prestar
  384. El mapa del Reglament en set títols
  385. Cas resolt: on encaixa cada expedient
  386. Les obres locals: del projecte a la direcció de l'obra
  387. El contingut mínim del projecte d'obres, en una llista
  388. El règim d'intervenció: de la llicència a la declaració responsable
  389. Ojo: la llicència no és l'única porta, i la declaració responsable no és una llicència
  390. Els cinc mitjans d'intervenció, un per lletra
  391. Ordenances i bans: què poden fer i quin límit tenen
  392. Cas resolt: obrir un forn de pa al costat d'un habitatge
  393. Serveis dels ens locals: qui els presta, amb quin títol i amb quines potestats
  394. Gestió directa i gestió indirecta, amb el criteri pel davant
  395. Les quatre formes de gestió directa (article 188.2)
  396. Ojo: el servei es pot delegar, però la potestat de coacció no
  397. Les ordres individuals d'execució: potestat, competència i procediment
  398. Ojo: la multa coercitiva no és una sanció, i no la imposa qui no pot
  399. Cas resolt: el tancament del local i l'execució subsidiària
  400. Qui mana a cada matèria: bases, text refós municipal i Reglament
  401. Glossari del tema 21
  402. L'essencial del tema 21
  403. Repàs ràpid del tema 21
  404. La intervenció de l'activitat dels ciutadans: el control preventiu.
  405. Cas resolt: la terrassa que necessitava tres títols habilitants.
  406. Com es munta un règim de control preventiu, pas a pas
  407. Ojo: la regla és no demanar llicència, i tenir un permís d'una altra administració no eximeix
  408. Llicència prèvia i comunicació prèvia: dos règims que no es confonen
  409. El procediment d'atorgament de llicències: un sol expedient i uns terminis tasats.
  410. Cas resolt: la fleca amb obrador i un termini que s'esgota.
  411. L'expedient de llicència, pas a pas, amb els terminis a la mà
  412. Ojo: el silenci és estimatori, però té nou portes tancades
  413. Denúncies i inspecció: com arriba un incompliment al coneixement de l'ajuntament.
  414. Cas resolt: la denúncia d'una obra sense llicència.
  415. De la denúncia a l'ordre individual, pas a pas
  416. Ojo: una denúncia no et fa part, i no tota denúncia obliga a iniciar
  417. La potestat sancionadora i el procediment sancionador local.
  418. Cas resolt: l'activitat oberta sense llicència en un poble de 8.000 habitants.
  419. El procediment sancionador local, pas a pas
  420. Ojo: la sanció no sempre arriba, i hi ha tres portes que la tanquen
  421. Cas resolt: la nau que va tornar al seu ús.
  422. Els articles que decideixen les preguntes d'aquest tema
  423. Ordena la tramitació d'una llicència
  424. Classifica cada acte segons el règim d'intervenció
  425. Vocabulari per repassar
  426. Esquemes del tema
  427. Glossari del tema
  428. El que t'emportes del tema
  429. Què vol dir inspeccionar una activitat i qui ho pot fer
  430. Què aporta cada norma a la inspecció d'activitats
  431. El pla d'inspecció ambiental integrada: què és i què hi ha de constar
  432. Com s'elabora un pla d'inspecció, fase a fase
  433. El contingut mínim del pla, en el literal consolidat
  434. Del pla al programa: qui decideix la freqüència de les visites
  435. Del cens a l'acta: l'encadenat dels instruments
  436. El cens d'activitats: la llista que fa possible inspeccionar
  437. Com s'elabora el cens d'activitats, pas a pas
  438. D'on surt cada dada del cens d'activitats
  439. Ojo amb confondre el cens d'activitats amb el registre de llicències
  440. El procediment d'inspecció: com es prepara la visita
  441. Els passos de la visita d'inspecció
  442. L'acta d'inspecció: contingut, valor i límits
  443. Ojo: l'acta no és una sanció i el valor probatori té límit
  444. Personal inspector i entitats col·laboradores: qui inspecciona de veritat
  445. Cas resolt: muntar el pla d'inspecció d'una comarca petita
  446. Cas resolt: tancar el cens d'activitats sense deixar-se'n cap
  447. Cas resolt: una visita amb acta, informe i requeriment
  448. Pla, programa i cens: tres documents que no s'intercanvien
  449. Vocabulari de la inspecció d'activitats
  450. Què has de saber fer amb aquest tema
  451. Targetes de repàs del tema 23
  452. Test de comprovació del tema 23
  453. La Llei 11/2009, de 6 de juliol: objecte i àmbit
  454. Per a què existeix la llei: finalitats, principis i deures
  455. L'àmbit d'aplicació: què hi entra i amb quin criteri
  456. Les exclusions de l'article 4.5: qui queda fora i amb quin límit
  457. Ojo: quedar fora de la llei no és quedar fora de tota responsabilitat
  458. Les definicions de l'article 3: cada mot de la llei, en una línia
  459. L'àmbit i les exclusions, en el literal consolidat
  460. Cas resolt: una revetlla de barri davant la Llei 11/2009
  461. El Decret 112/2010, de 31 d'agost: reglament de desenvolupament
  462. Què fa el reglament que la llei no podia fer
  463. De la llei al catàleg: com es desplega, passa a passa
  464. El catàleg de l'annex I i per què és la peça que decideix
  465. De la llei al títol: l'encadenat normatiu del tema
  466. Cas resolt: obrir una sala de festes i esbrinar què cal
  467. Règims d'intervenció administrativa en espectacles i activitats recreatives
  468. Llicència, autorització i comunicació prèvia, criteri a criteri
  469. La llicència municipal: què cobreix i quins requisits tècnics arrossega
  470. L'autorització de la Generalitat i els espectacles extraordinaris
  471. La comunicació prèvia: què és, quan n'hi ha prou i què exigeix
  472. Vigència, transmissió i extinció de les llicències i autoritzacions
  473. Cas resolt: triar el règim de cada supòsit
  474. Vocabulari dels règims d'intervenció
  475. Què has de saber fer amb aquest tema
  476. Targetes de repàs del tema 24
  477. Test de comprovació del tema 24
  478. Espectacle públic, activitat recreativa i establiment obert al públic: tres categories que la llei no confon
  479. La tramitació dels espectacles públics i les activitats extraordinàries
  480. Cas resolt: l'escenari de la plaça i el concert de l'entitat veïnal
  481. Els passos d'una activitat extraordinària, en ordre
  482. Requisits i obligacions dels establiments, espectacles i activitats recreatives
  483. Ojo: l'aforament i l'horari no són una recomanació
  484. Cas resolt: el concert que es va allargar dues hores i mitja
  485. El cicle de manteniment del titular, pas a pas
  486. Llicència, autorització i comunicació prèvia: tres maneres de controlar la mateixa activitat
  487. Règims d'intervenció administrativa
  488. Cas resolt: la sala de festes que canvia de titular amb expedient obert
  489. El camí del títol habilitant, pas a pas
  490. Inspeccions inicials i periòdiques
  491. El literal de l'article 44.4, que decideix què fa l'Ajuntament davant d'una acta desfavorable
  492. Cas resolt: l'acta del control inicial i la llicència provisional
  493. De l'acta a l'expedient, pas a pas
  494. El mapa del tema, en una làmina
  495. Glossari del tema 25
  496. L'essencial del tema 25
  497. Repàs ràpid del tema 25
  498. Comprova el tema 25
  499. L'objecte: intervenir abans que l'activitat faci mal
  500. Les quatre finalitats de l'article 2
  501. Com es classifica una activitat en quatre passos
  502. Cas resolt: la bugaderia Torrent i el taller Vilalta
  503. Ojo: no tot el que fa una empresa passa per la Llei 20/2009
  504. El règim de comunicació: l'ajuntament no autoritza, el titular respon
  505. Quan i com es formalitza la comunicació
  506. Cas resolt: la sala de festes La Planxa i la comunicació que no s'havia de presentar
  507. Ojo: el règim de comunicació no és una porta oberta
  508. Comunicació, declaració responsable i llicència ambiental, criteri a criteri
  509. La llicència ambiental: resolució de l'ajuntament per a l'annex II
  510. Els passos del procediment de llicència ambiental
  511. Cas resolt: quan la llicència no acaba la feina
  512. Ojo: l'informe del consell comarcal i el silenci administratiu
  513. El literal del silenci que el test demana
  514. Esquema: de l'annex al règim d'intervenció
  515. Vocabulari que el temari dona per sabut
  516. El que cal retenir d'aquest tema
  517. Qui verifica i qui resol: el paper de l'enginyer municipal.
  518. La verificació d'un projecte d'activitat, pas a pas
  519. Un cas resolt: el projecte que arriba coix
  520. Els articles que decideixen el paper tècnic
  521. L'informe tècnic del projecte d'activitat: què ha de dir i sobre què.
  522. Com es redacta un informe tècnic que aguanti un recurs
  523. Un cas resolt: l'informe preceptiu que arriba el dia trenta-un
  524. La trampa de l'annex I que decideix el tipus d'avaluació
  525. Avaluació estratègica i avaluació d'impacte: dues eines, dues escales.
  526. Els actes de control sobre l'activitat ja autoritzada
  527. Un cas resolt: l'activitat que va créixer sense dir res
  528. Estratègica contra impacte: les dues avaluacions, criteri a criteri
  529. El recorregut d'un projecte d'activitat, de la solució a la inspecció
  530. Els articles que sostenen el tema
  531. Ordena el procediment de la llicència ambiental
  532. Classifica cada instrument en la seva avaluació
  533. Repàs ràpid dels conceptes que es confonen
  534. Vocabulari tècnic del tema
  535. Què has de saber fer amb aquest tema
  536. El marc normatiu de la xarxa de clavegueram: qui mana sobre què.
  537. Els articles que reparteixen competències.
  538. Com es demana i com es resol una autorització d'abocament a la xarxa.
  539. Cas resolt: el polígon nou que connecta a la claveguera municipal.
  540. El procés constructiu i la direcció de projecte: qui respon de què.
  541. Les fases d'una obra de clavegueram, de l'aixecament a la posta en servei.
  542. Cas resolt: el col·lector que s'executa amb mitja ciutat sense servei.
  543. Ojo amb dues confusions que cauen sempre.
  544. La pavimentació de l'entorn: reposar no és embellir.
  545. Com es reposa un ferm després d'una rasa.
  546. Cas resolt: la rasa reposada que s'enfonsa cada hivern.
  547. Els residus d'obra: de l'estudi de gestió al certificat del gestor.
  548. Fraccions de residus d'obra i llindars de separació obligatòria.
  549. Cas resolt: la rasa que va omplir un abocador sense paper.
  550. El circuit del residu d'obra, del projecte al certificat.
  551. Els articles que cauen a l'examen.
  552. Ordena les fases d'una obra de col·lector.
  553. Classifica cada pregunta en el text que la resol.
  554. Repàs ràpid del vocabulari de clavegueram.
  555. Vocabulari de la xarxa de clavegueram.
  556. Què has de saber fer amb aquest tema.
  557. Unitària, separativa i mixta: què es decideix amb la tipologia
  558. Qui mana sobre cada abocament
  559. Com es decideix la tipologia en un projecte
  560. Cas resolt: el carrer del Carme i el sector industrial
  561. Els elements que recullen l'aigua de pluja
  562. De la rasa a la prova: com es munta un col·lector
  563. Cas resolt: un col·lector amb poc recobriment
  564. Els elements que recullen l'aigua residual
  565. Com es connecta una acometida a la xarxa
  566. Cas resolt: la indústria que aboca a la xarxa municipal
  567. El literal de la competència municipal sobre els abocaments
  568. Esquema: què rep cada tipologia de xarxa
  569. Vocabulari de la xarxa de clavegueram
  570. El que cal retenir d'aquest tema
  571. La xarxa d'abastament i el seu marc jurídic
  572. Els articles que decideixen les preguntes (Reial decret 3/2023)
  573. Conducció, xarxa de distribució, ETAP i dipòsit
  574. Ojo: el kilòmetre, l'informe previ i el de posada en marxa
  575. Cas resolt: la conducció de 1.200 metres
  576. El circuit dels informes sanitaris d'una obra d'abastament
  577. Vocabulari de la xarxa d'abastament
  578. La direcció facultativa i el projecte d'obra local
  579. El procés constructiu d'una canonada, pas a pas
  580. Ojo: pressupost d'execució material no és pressupost de contracta
  581. Cas resolt: la canonada nova que cal rentar i desinfectar
  582. Esquema de les fases d'una obra d'abastament
  583. La reposició del paviment després de la rasa
  584. La gestió dels residus d'obra a Catalunya
  585. Estudi de gestió i pla de gestió
  586. El circuit dels residus, fins al certificat de gestió
  587. Dues xarxes soterrades, dos règims i una factura que es paga durant dècades
  588. Criteris de sostenibilitat en el disseny i la construcció de les xarxes
  589. Cas resolt: el sector del Turó, 3.500 habitants i una rasa que s'obre un cop
  590. Ojo: la dotació mínima, el cabal de càlcul i l'índex de fugues no són la mateixa cosa
  591. Clavegueram unitari i clavegueram separatiu: el cost es mou d'una casella a l'altra
  592. Economia de manteniment: el que es decideix al projecte es paga a l'explotació
  593. Cas resolt: el col·lector de la riera de Can Ribalta i dues ofertes que no es poden comparar pel preu
  594. Del projecte a l'explotació, sense deixar forats
  595. Ordena l'adaptació del projecte al risc climàtic
  596. El literal de l'article 122.2, que dona rang legal a l'estalvi d'explotació
  597. El mapa del tema, en una làmina
  598. Glossari del tema 31
  599. L'essencial del tema 31
  600. Repàs ràpid del tema 31
  601. Comprova el tema 31
  602. L'enllumenat públic és una instal·lació industrial, no un conjunt de fanals
  603. Què entra i què no entra al Reglament d'eficiència energètica
  604. El Reial decret 1890/2008 i el REBT, criteri a criteri
  605. Cas resolt: els divuit fanals del carrer de la Font
  606. Els requisits d'eficiència energètica i l'etiqueta de la instal·lació
  607. Contaminació lluminosa: les zones E1 a E4 i la llum intrusa
  608. Projecte o memòria tècnica de disseny: qui redacta què
  609. El procés constructiu d'una línia d'enllumenat, pas a pas
  610. Cas resolt: la rasa de l'avinguda de Manresa i el que hi va a sota
  611. Verificació inicial, inspecció i controls quinquennals
  612. Ojo: els tres llindars que es confonen en aquest tema
  613. La resta de peces del reglament que també es pregunten
  614. Els residus que genera l'obra: què mana la llei i què ha de fer l'ajuntament
  615. Cas resolt: les 45 tones del polígon de Can Costa
  616. Pavimentació: la reposició del ferm com a condició de l'obra
  617. Quin document i quin control, segons la potència instal·lada
  618. Què has de fer amb tot això a l'examen i a la taula
  619. Glossari del tema 32
  620. Repàs ràpid del tema 32
  621. La xarxa elèctrica municipal es llegeix amb dues normes i un reglament local
  622. L'àmbit del REBT: què cobreix i com tracta les instal·lacions existents
  623. Baixa tensió i mitjana tensió, criteri a criteri
  624. Cas resolt: tres actuacions al polígon de Can Costa
  625. El Reial decret 1955/2000: activitats, zones de distribució i qui respon de la xarxa
  626. El paper de l'ajuntament: obres, activitats i serveis locals
  627. Projecte, memòria tècnica o acta: quin document toca
  628. El procés constructiu d'una rasa de distribució, fase a fase
  629. Cas resolt: la rasa del carrer de Sant Pere i el creuament de calçada
  630. El procediment d'autorització del Reial decret 1955/2000
  631. Ojo: 1 kV, 1 kW, 5 kW i el 50 % no són el mateix llindar
  632. Verificació, inspecció i manteniment de la xarxa: qui controla què
  633. Reposició del paviment: la condició que fa comprovable l'obra
  634. Cas resolt: 3,4 tones de cable retirat i 120 metres de ferm aixecat
  635. L'itinerari d'una instal·lació, del projecte a la connexió
  636. Què t'has d'emportar d'aquest tema
  637. Glossari del tema 33
  638. Repàs ràpid del tema 33
  639. Per què el carrer i la fibra són un assumpte municipal
  640. Els set articles que decideixen els supòsits municipals
  641. La xarxa pública al carrer: el que es veu és obra civil
  642. Del carrer a la presa de l'usuari
  643. Fora i dins de l'edifici: dues normes, dos responsables
  644. La infraestructura comuna de telecomunicacions
  645. El Reial decret 346/2011, article a article
  646. Ojo: la infraestructura de l'edifici no és xarxa pública
  647. El projecte específic de telecomunicacions a les urbanitzacions
  648. Com s'ordena un desplegament de fibra al municipi
  649. Classifica cada element pel règim que li toca
  650. Cas resolt: la rasa del carrer Major
  651. Cas resolt: el senyal no arriba al cinquè i ningú sap de qui és el tram
  652. La normativa aplicable a les telecomunicacions, per capes
  653. L'essencial del tema 34
  654. Glossari del tema 34
  655. Repàs ràpid del tema 34
  656. Comprova el tema 34
  657. Què vol dir gestionar el manteniment
  658. El cicle de vida i el pla de manteniment
  659. Els tipus de manteniment, criteri a criteri
  660. Ojo: preventiu no és predictiu, i correctiu no és «no fer res»
  661. El manteniment de l'edifici: el Codi Tècnic i el Llibre de l'Edifici
  662. El que mana el RITE sobre el manteniment de les instal·lacions tèrmiques
  663. Les periodicitats del manteniment preventiu, en un cop d'ull
  664. Com es construeix un pla de manteniment, pas a pas
  665. Qui executa el manteniment: el contracte i els seus llindars
  666. Metodologia: com s'analitza una errada
  667. L'arbre de causes d'una avaria repetida
  668. Classifica cada actuació pel tipus de manteniment
  669. Cas resolt: la caldera del casal que s'atura cada hivern
  670. L'essencial del tema 35
  671. Glossari del tema 35
  672. Repàs ràpid del tema 35
  673. Comprova el tema 35
  674. Per què el carrer és de tothom i de ningú
  675. Qui és qui: xarxes, titulars i serveis afectats
  676. Electricitat, gas i telecomunicacions: qui intervé i què cal
  677. Els articles que decideixen un creuament de serveis
  678. Ojo: la xarxa no és de l'ajuntament pel fet de passar-hi
  679. La coordinació de les obres a realitzar
  680. Com es coordina una obra, pas a pas
  681. El circuit de la coordinació, en un esquema
  682. Com neix una xarxa de servei al carrer, pas a pas
  683. Cas resolt: la rasa que va afectar una conducció de gas
  684. Cas resolt: vuitanta centímetres entre la canonada i la rasant
  685. L'essencial del tema 36
  686. Glossari del tema 36
  687. Repàs ràpid del tema 36
  688. Comprova el tema 36
  689. Què és un equipament municipal i per què no es classifica per la titularitat
  690. Els set usos d'ús públic, un per un
  691. Cas resolt: el magatzem que es converteix en escola bressol
  692. Edifici de propietat municipal i edifici llogat a un tercer, criteri a criteri
  693. Cas resolt: el local comercial que es converteix en casal de gent gran
  694. Seguretat, funcionalitat i habitabilitat: què exigeix el CTE a un equipament
  695. El confort que es pot mesurar: temperatura, humitat i aire
  696. Cas resolt: la sala d'actes amb aire reciclat
  697. El manteniment que la norma obliga a programar, no a improvisar
  698. Com es munta el manteniment d'un equipament municipal, pas a pas
  699. Cas resolt: la caldera de la piscina coberta i l'escalfador del casal
  700. Eficiència energètica i medi ambient: què es pot mesurar i què s'ha de complir
  701. El programa de necessitats: decidir què ha de tenir l'edifici abans de dibuixar-lo
  702. Domòtica, telegestió i recàrrega elèctrica: què aporta cada peça
  703. Cas resolt: el programa de necessitats del casal de barri
  704. Ojo: ús públic no és el mateix que titularitat pública
  705. Del programa de necessitats a la posada en servei
  706. L'essencial del tema 37
  707. Glossari del tema 37
  708. Repàs ràpid del tema 37
  709. Comprova el tema 37
  710. Mantenir un edifici municipal: què hi ha darrere d'aquesta paraula
  711. Els condicionants d'ús i manteniment surten del projecte, no del primer avís
  712. Les quatre normes que governen el manteniment d'un edifici municipal
  713. Ojo: manteniment, inspecció i correcció no són la mateixa cosa
  714. El programa de manteniment preventiu i el manual que el sosté
  715. Com es munta un programa de manteniment preventiu en cinc passes
  716. Cas resolt: el pla de manteniment de la Casa de la Vila
  717. Instal·lacions tèrmiques: el calendari ve de l'ús i de la potència
  718. Protecció contra incendis: què es revisa cada tres mesos i què cada any
  719. Instal·lacions elèctriques: verificació, inspecció inicial i inspecció periòdica
  720. Ojo: el calendari d'un habitatge no és el d'un edifici municipal
  721. Per què la tipologia funcional i constructiva canvia el manteniment
  722. Tipologia funcional, criteri a criteri
  723. Cas resolt: dos edificis municipals, dues regles per al mateix element
  724. Classifica cada actuació pel seu règim
  725. Vocabulari del tema 38
  726. El que hi ha per emportar-se d'aquest tema
  727. Què regula el RIPCI: instal·lacions, no edificis
  728. Què aporta cada norma al voltant de la protecció contra incendis
  729. A qui obliga: empreses, producte i certificació
  730. Ojo: el RIPCI no és el reglament de l'edifici
  731. Les exigències tècniques: el producte, la norma que li pertoca i la documentació
  732. Com es comprova que una instal·lació compleix les exigències, en quatre passos
  733. Els quatre annexos del RIPCI, criteri a criteri
  734. Cas resolt: l'extintor i la boca d'incendi que renova un ajuntament
  735. La posada en servei, en quatre passos
  736. Qui manté, qui firma l'acta i quant de temps es conserva
  737. El calendari de l'annex II: les tres taules
  738. Ojo: el manteniment no el pot fer tothom ni tot és anual
  739. Cas resolt: el centre cívic que renova la boca d'incendi i el contracte
  740. La inspecció periòdica: cada deu anys i amb un organisme de control
  741. La tramitació, en quatre passos: del projecte a l'acta d'inspecció
  742. Cas resolt: dues naus idèntiques i una inspecció que no toca a totes dues
  743. Esquema: del projecte a la inspecció decennal
  744. Vocabulari del tema 39
  745. El que hi ha per emportar-se d'aquest tema
  746. Ordena el procediment d'una instal·lació de protecció activa
  747. Repàs ràpid del tema 39
  748. Comprova el que has après del tema 39
  749. Què regula la Llei 3/2010 i què en queda fora
  750. Les tres peces normatives que s'apliquen alhora
  751. Àmbit: a qui i a què arriba la llei
  752. Com s'apliquen les tres normes a un expedient, en quatre passos
  753. Cas resolt: la biblioteca nova i el magatzem agrícola
  754. On no arriba la llei, i on arriba per una altra via
  755. Els vint-i-tres supòsits de l'annex 1
  756. Com es decideix si un establiment està sotmès al control preventiu
  757. Cas resolt: el pavelló que vol ampliar l'aforament
  758. Els establiments que no entren a l'annex 1 i les activitats esporàdiques
  759. Els règims d'intervenció municipal: llicència, comunicació prèvia i informe
  760. La intervenció municipal, en quatre fases
  761. Cas resolt: l'acte de comprovació d'una sala polivalent
  762. Quan la comprovació no la fa l'ajuntament
  763. Ojo: el reglament dels establiments industrials ha canviat
  764. Els terminis del control preventiu, en una taula
  765. Sancions, mesures cautelars i reincidència
  766. Esquema: del supòsit de l'annex 1 a la comprovació
  767. Vocabulari del tema 40
  768. El que hi ha per emportar-se d'aquest tema
  769. Ordena el procediment del control preventiu
  770. Repàs ràpid del tema 40
  771. Comprova el que has après del tema 40
  772. Per què existeix el RSCIEI i què substitueix
  773. Les tres normes que es barregen en aquest bloc
  774. Objecte: què vol aconseguir el reglament
  775. Àmbit d'aplicació: qui hi entra i qui en queda fora
  776. Cas resolt: quatre consultes al taulell de l'oficina tècnica
  777. Els passos per decidir si un local entra al RSCIEI
  778. Ús industrial i altres usos dins del mateix edifici
  779. Tipus A, AV i AH: l'establiment que comparteix edifici
  780. Tipus D: l'establiment que ocupa un espai obert
  781. A, B, C i D: criteri a criteri
  782. Cas resolt: classificar quatre establiments
  783. Els quatre passos de la caracterització
  784. Nivell de risc intrínsec: què mesura i com es classifica
  785. Els quatre mètodes per calcular Qs
  786. Ci i R: els dos coeficients que mouen el resultat
  787. Cas resolt: tres càlculs de Qs amb les taules a la mà
  788. Els passos per calcular la densitat de càrrega de foc
  789. Ojo: Qs va en MJ/m² i QT va en megajoules
  790. Ojo: quatre confusions de configuració que el test busca
  791. La caracterització en quatre passos
  792. Els vuit nivells de risc intrínsec, agrupats
  793. Activa-ho: ordena la decisió d'àmbit
  794. Activa-ho: ordena la caracterització
  795. Activa-ho: ordena el càlcul de la densitat de càrrega de foc
  796. Activa-ho: classifica cada zona per la norma que li toca
  797. Què t'has d'emportar d'aquest tema
  798. Glossari del tema 41
  799. Repàs ràpid del tema 41
  800. La dotació no s'endevina: surt de la caracterització
  801. Qui diu cada cosa: quatre normes en joc
  802. Els sistemes que l'annex III pot exigir
  803. Nivells d'exigència: els quatre paràmetres que mouen els llindars
  804. Cas resolt: la dotació d'un sector de fabricació de 2.600 m²
  805. Cas resolt: un sector que fabrica i emmagatzema alhora
  806. Els dos hidrants, criteri a criteri
  807. Els passos per tancar la dotació d'un establiment
  808. Ojo: l'extintor es mesura pel recorregut, no per la superfície
  809. Ojo: un sector mixt no es llegeix amb una sola xifra
  810. Ojo: fabricar i emmagatzemar no tenen els mateixos llindars
  811. El RIPCI i el que passa després d'instal·lar
  812. Control de fums i calor: quan el fum és el problema
  813. Enllumenat d'emergència i senyalització, els dos sistemes que no es qüestionen
  814. Activa-ho: ordena la dotació d'un establiment
  815. Activa-ho: què dispara cada sistema
  816. Com es tanca la dotació d'un sector, pas a pas
  817. Detecció i ruixadors: el mateix sector, xifres diferents
  818. El que has de saber fer amb aquest tema
  819. Glossari del tema 42
  820. Repàs ràpid del tema 42
  821. Normativa bàsica en matèria de condicionament acústic
  822. Cas: l'ordenança municipal que no pot rebaixar el llistó
  823. Els preceptes que sostenen la matèria
  824. Nocions bàsiques d'acústica
  825. Emissió i immissió, criteri a criteri
  826. Cas: una mesura de nit al dormitori del primer pis
  827. Medicions sonomètriques als edificis
  828. Com s'encara una medicio a l'edifici
  829. Cas: l'acta d'inspecció de la fusteria del carrer Major
  830. Compte: quatre parells que l'enunciat intercanvia
  831. Vocabulari del tema
  832. Els tres esglaons de la normativa del soroll i què regula cadascun
  833. El document bàsic HR: què és, on viu i com s'aplica
  834. Cas: la fitxa del DB HR a la recepció de l'obra
  835. Els preceptes que sostenen la matèria
  836. Exigències d'aïllament acústic i condicions d'execució
  837. Cas: un dormitori a tocar de la cambra de calderes
  838. Aïllament a soroll aeri i aïllament a soroll d'impactes, criteri a criteri
  839. Com es tanca la verificació d'una solució d'aïllament
  840. Compte: els parells que l'examen intercanvia
  841. Vocabulari del tema
  842. L'exigència bàsica de protecció contra el soroll, de dalt a baix
  843. On es gasta l'energia en un edifici municipal, i qui ho paga
  844. Què aporta cada norma a l'eficiència energètica municipal
  845. Mesures d'eficiència energètica i d'estalvi en edificis i instal·lacions municipals.
  846. Mesures de gestió i mesures d'inversió: criteri a criteri
  847. Com s'implanta un pla de mesures en un ajuntament, fase a fase
  848. Cas resolt: l'escola bressol municipal i la factura de gener
  849. Ojo: un certificat d'eficiència energètica no és una auditoria energètica
  850. Criteris ambientals a incorporar.
  851. Els criteris ambientals que la normativa obliga a incorporar, un per un
  852. Com s'incorporen criteris ambientals a una obra municipal, pas a pas
  853. Cas resolt: la reforma de la nau de la brigada municipal
  854. Les set famílies de mesures, ordenades pel que actuen
  855. La definició d'auditoria energètica, en el literal consolidat
  856. Auditories energètiques.
  857. Terminis que es confonen: certificats, auditories i inspeccions
  858. Com es fa una auditoria energètica, fase a fase
  859. Cas resolt: l'auditoria energètica d'un poliesportiu municipal
  860. Ojo: 250 m² no és el mateix que 500 m², i el termini de la visita és un màxim
  861. Vocabulari de l'eficiència energètica municipal
  862. Targetes de repàs del tema 45
  863. Què t'has d'emportar d'aquest tema
  864. El quadre general: d'on surt el consum d'un edifici públic i on es pot retallar
  865. Criteris generals per a l'estalvi energètic en edificis i instal·lacions públiques.
  866. Els criteris generals d'estalvi, amb el seu article al costat
  867. Com s'implanta un criteri general d'estalvi en un ajuntament, pas a pas
  868. Cas resolt: el casal de cultura de Sant Fruitós de Bages
  869. Ojo: dues confusions de l'àmbit del RITE
  870. Potència activa, reactiva i aparent: el triangle que ho explica tot
  871. L'energia reactiva: origen i compensació.
  872. On és la reactiva a la normativa, sense inventar-s'ho
  873. Compensació fixa o automàtica: el criteri és la variació de la càrrega
  874. Cas resolt: el poliesportiu municipal i la bateria que s'havia de calcular
  875. Com es compensa una instal·lació, fase a fase
  876. Ojo: tres confusions amb la reactiva i la compensació
  877. Del consum a la compensació, en un cop d'ull
  878. El literal: control de l'energia reactiva a la ITC-BT-40
  879. Documento Básico HE del CTE i secció HE 1: limitació de la demanda energètica.
  880. El literal: la HE 1 a l'article 15 del CTE
  881. Les set exigències bàsiques de l'article 15 del CTE, una per una
  882. HE 0 i HE 1: la mateixa família, objectes diferents
  883. Cas resolt: la reforma de la coberta del mercat municipal
  884. Com es comprova la HE 1 en un projecte municipal, pas a pas
  885. Vocabulari per no confondre el debat
  886. Repàs ràpid abans del test
  887. L'essencial del tema
  888. Tensions, intensitats i potències: el vocabulari que decideix tot el tema
  889. Qui fa què en el sector elèctric, i on encaixa l'ajuntament
  890. Cas resolt: la potència a preveure d'un local municipal
  891. La cadena d'una instal·lació receptora, amb els noms oficials
  892. Com està fet el Reglament electrotècnic: articles i instruccions
  893. Graus d'electrificació: bàsic o elevat, segons què es preveu
  894. Cas resolt: quin grau d'electrificació té aquest habitatge
  895. Com es tria la instrucció que governa una instal·lació concreta
  896. Què és una instal·lació d'enllaç i de quines peces es compon
  897. Els límits de caiguda de tensió, element per element
  898. Cas resolt: repartir la caiguda de tensió en un edifici municipal
  899. Com es documenta una instal·lació d'enllaç, pas a pas
  900. Els circuits interiors: quants n'hi ha i com es protegeixen
  901. On va el quadre i com ha de ser: les regles de la ITC-BT-17
  902. Cas resolt: el quadre d'una sala de cuina municipal
  903. Com es munta la protecció d'una instal·lació interior
  904. Ojo: l'interruptor general automàtic no és l'interruptor de control de potència
  905. De la xarxa pública al receptor, amb els límits de cada tram
  906. El que has de retenir d'aquest tema
  907. Glossari del tema
  908. Repàs ràpid
  909. Comprova-ho tu mateix
  910. Contra què es protegeix una instal·lació elèctrica
  911. El mapa de les proteccions d'una instal·lació
  912. Contactes directes: les cinc mesures que admet la instrucció
  913. Contactes indirectes: el tall automàtic i els esquemes de connexió a terra
  914. Sobreintensitats i sobretensions: dos problemes i dues instruccions
  915. La posada a terra i el conductor de protecció
  916. Ojo: el diferencial de 30 mA no substitueix les altres mesures
  917. Deixar sense tensió una instal·lació: les cinc etapes
  918. Cas resolt: el quadre general del taller municipal
  919. Qui verifica i qui inspecciona: tres controls encadenats
  920. Les instal·lacions que necessiten inspecció inicial
  921. Les periodicitats que s'han de retenir
  922. El certificat d'inspecció i les tres qualificacions
  923. La inspecció de les instal·lacions tèrmiques
  924. Com es tramita una inspecció periòdica, pas a pas
  925. Ojo: passar la inspecció no vol dir tenir el manteniment al dia
  926. Cas resolt: la inspecció quinquennal de la biblioteca municipal
  927. Què fa que un edifici municipal sigui local de pública concurrència
  928. Serveis de seguretat: enllumenat d'emergència i subministres
  929. Tipologies municipals, criteri a criteri
  930. Classifica cada edifici municipal pel seu règim elèctric
  931. Com classificar un edifici municipal en tres passes
  932. Ojo: el pavelló i l'aparcament també són pública concurrència
  933. Vocabulari del tema 48
  934. El que hi ha per emportar-se d'aquest tema
  935. Què és un local de pública concurrència i com es compta la seva ocupació
  936. Alimentació dels serveis de seguretat: socors, reserva i fonts pròpies
  937. Els tres enllumenats de seguretat, criteri a criteri
  938. Prescripcions de caràcter general del local i de les seves línies
  939. Ojo: els 5 lux no són de l'ambient, i l'hora no és de tothom
  940. Un cas: el casal de Sant Miquel
  941. Locals de característiques especials: les vuit famílies de la ITC-BT-30
  942. Humit i mullat no són el mateix local
  943. Corrosió, pols, temperatura, bateries i locals de servei elèctric
  944. Ojo: IPX1 no és IPX4, i els graus de corrosió van en ordre
  945. Un cas: la bugaderia de l'Hotel Rierol
  946. Risc d'incendi o explosió: què és una zona i qui la classifica
  947. Zones de gas i zones de pols, amb les categories d'equip que s'hi admeten
  948. Modes de protecció, temperatura i cablejat en atmosferes explosives
  949. Un cas: la sitja de Cal Ferrer, pas a pas
  950. Vocabulari del tema
  951. Mapa de les tres instruccions del tema
  952. El RITE i el CTE: qui regula què
  953. A què s'aplica el RITE: l'article 2, punt per punt
  954. Projecte, memòria tècnica o cap document: el llindar dels 70 kW
  955. Com es justifica que una instal·lació compleix el RITE
  956. Cas resolt: tres encàrrecs i el paper que els toca
  957. Les exigències de la Part I, desglossades
  958. Com es verifica el disseny de la IT 1, pas a pas
  959. Cas resolt: el condicionament d'una sala de plens
  960. La Part II del RITE, en quatre instruccions
  961. Què exigeix la IT 1 quan es dissenya
  962. Ojo: el mateix nombre no vol dir la mateixa cosa
  963. El literal de l'article 10, que convé saber llegir
  964. De les proves al subministrament: la posada en servei, pas a pas
  965. Titular, empresa mantenedora i director de manteniment: qui respon de què
  966. Cada quant toca el manteniment preventiu: la taula 3.1
  967. Les inspeccions periòdiques d'eficiència energètica
  968. Molt greu, greu i lleu: el criteri, no la llista
  969. Acceptable, condicionada i negativa: què passa amb cada qualificació
  970. Cas resolt: la inspecció de la caldera de 120 kW
  971. Glossari del tema 50
  972. L'essencial del tema 50
  973. Repàs ràpid del tema 50
  974. Per què el soroll d'una activitat acaba passant per la taula de l'enginyer municipal
  975. La Ley 16/2002: competències municipals.
  976. Els nou articles que reparteixen la feina municipal
  977. El mapa de capacitat acústica: la foto que fixa què es pot exigir
  978. Com s'elabora i s'aprova un mapa de capacitat acústica
  979. Activitat nova i activitat existent: dos llistons diferents
  980. Ojo: el valor d'atenció no és un permís
  981. Inspecció i actuació inspectora: qui aixeca l'acta
  982. Qui sanciona i qui controla les vies urbanes
  983. L'estudi d'impacte acústic.
  984. El recorregut d'un estudi d'impacte acústic
  985. El contingut mínim de l'annex 10, punt per punt
  986. Dimensionament i verificació acústica d'una activitat.
  987. Els llistons numèrics que fa servir un ajuntament
  988. K1, K2 i K3: les correccions que decideixen el resultat
  989. Com es verifica una activitat, pas a pas
  990. Ordena la verificació acústica d'una activitat
  991. Ojo: els períodes d'avaluació no són els mateixos a tot arreu
  992. Vibracions: la meitat del tema que gairebé ningú no mira
  993. Un cas amb noms: el mapa que va desencallar tres expedients
  994. Un cas amb noms: la nau de la carretera vella
  995. Un cas amb noms: la mesura del bar de la plaça
  996. Del mapa municipal a l'acta d'inspecció
  997. Classifica cada peça segons qui la fa
  998. L'essencial del tema 51
  999. Glossari del tema 51
  1000. Repàs ràpid del tema 51
  1001. Comprova el tema 51
  1002. L'aigua calenta d'un edifici municipal es calcula, no es tria
  1003. Càlcul i disseny de les instal·lacions d'ACS.
  1004. La demanda de referència: 28 litres per persona i dia a 60 °C
  1005. Quantes persones compta la norma en un habitatge
  1006. Quan l'edifici no és un habitatge: la taula orientativa
  1007. La temperatura de l'aigua de xarxa canvia el resultat
  1008. Com es calcula la demanda d'ACS d'un edifici, pas a pas
  1009. Ordena el càlcul de la demanda d'ACS
  1010. Cabals instantanis mínims i pressions als punts de consum
  1011. El coeficient de simultaneïtat i la velocitat de càlcul
  1012. La xarxa de retorn: quan és obligatòria i com es munta
  1013. Ojo: 60 °C a l'acumulador no és el mateix que 50-65 °C a l'aixeta
  1014. Quatre peces del RITE que governen el disseny de l'ACS
  1015. Instantània o per acumulació: dos règims i dues factures
  1016. Tipus d'instal·lacions d'ACS.
  1017. Individual i centralitzada: qui paga l'aigua calenta
  1018. Què escalfa l'aigua decideix si es compleix la HE 4
  1019. Solar tèrmica: captador, bescanviador i acumulador
  1020. Ojo: una temperatura còmoda no és una temperatura segura
  1021. Normativa d'aplicació i exigències del CTE.
  1022. Les tres exigències que es creuen en una instal·lació d'ACS
  1023. HE 4: el 70 % (o el 60 %) de la demanda ha de ser renovable
  1024. HS 4: cabals, pressions i 50-65 °C al punt de consum
  1025. El control d'una centralitzada: els cinc mínims del RITE
  1026. Manteniment i prova de pressió: el doble de la pressió màxima
  1027. Un cas amb noms: la residència de Can Vidalet
  1028. Un cas amb noms: els vestidors del camp de futbol de Sant Fruitós
  1029. De la demanda de referència a l'aixeta
  1030. Classifica cada peça segons la norma que la fixa
  1031. L'essencial del tema 52
  1032. Glossari del tema 52
  1033. Repàs ràpid del tema 52
  1034. Comprova el tema 52
  1035. Per què la legionel·la és un problema d'instal·lacions i no de persones
  1036. Què fa que una instal·lació estigui afectada: l'article 3
  1037. L'annex I, punt per punt: les quinze famílies d'instal·lacions
  1038. Aerosol contra contacte: el criteri que decideix si la instal·lació entra
  1039. Instal·lacions prioritàries: sanitari, sociosanitari i penitenciari
  1040. Cas resolt: el pavelló, l'hospital i el bloc de pisos
  1041. La normativa aplicable, per capes: què mana l'Estat i què hi afegeix la comunitat autònoma
  1042. El Reial decret 487/2022, article a article
  1043. Cas resolt: quina norma s'aplica a cada instal·lació
  1044. Ojo: el Reial decret 865/2003 i el Decret 352/2004 ja no són dret vigent
  1045. El literal de l'article 3, que convé saber llegir
  1046. Com es munta un pla de prevenció i control, pas a pas
  1047. Pla de prevenció i control contra pla sanitari: no són dues versions del mateix
  1048. Els quatre programes i el registre que els sosté
  1049. Què es fa davant d'un cas o d'un brot, en ordre
  1050. Cas resolt: dues mostres positives a la torre de refrigeració
  1051. El recorregut de l'aigua i els seus punts crítics
  1052. Classifica cada instal·lació pel règim que li toca
  1053. Glossari del tema 53
  1054. L'essencial del tema 53
  1055. Repàs ràpid del tema 53
  1056. El Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos: què regula i com es desplega
  1057. L'àmbit: què entra al reglament i què se'n queda fora
  1058. Onze instruccions tècniques, i quina et toca
  1059. Com es baixa del reglament a l'obra: quatre esglaons
  1060. Autorització, comunicació i posada en servei: què cal i què no
  1061. Ojo: «no necessita autorització» no vol dir «no necessita res»
  1062. Cas resolt: la comunitat que vol passar tres pisos a gas natural
  1063. Qui pot tocar una instal·lació de gas: la ICG 09 i les seves categories
  1064. Requisits de les instal·lacions receptores de gas en locals d'ús domèstic, col·lectiu o comercial: el local mana
  1065. Els requisits del local, punt per punt
  1066. Inspecció periòdica i revisió periòdica: dues paraules que el test intercanvia
  1067. Anomalia principal, anomalia secundària i el precinte: què passa quan la inspecció surt malament
  1068. De la prova d'estanquitat a l'obertura del gas, pas a pas
  1069. Cas resolt: el restaurant que amplia la cuina i la comunitat que no contesta
  1070. Ojo: els 70 kW de la ICG 07 no són els 70 kW del RITE
  1071. El literal de l'article 7.2, que el test cita sovint
  1072. Glossari del tema 54
  1073. L'essencial del tema 54
  1074. Repàs ràpid del tema 54
  1075. Per què el comptador decideix gairebé tot el tema
  1076. El Reial decret 919/2006: un reglament i onze instruccions tècniques
  1077. Què regula cada instrucció tècnica i quina et toca
  1078. Què és una instal·lació receptora i quins trams té
  1079. De la vorera al fogó: qui respon de cada tram
  1080. El recinte de comptadors: on va i qui el pot obrir
  1081. Les passes de la posada en servei, en ordre
  1082. Cas resolt: el comptador del replà i la finca de la cantonada
  1083. Per què un local amb aparells de gas ha de ventilar-se
  1084. Què diu la normativa bàsica sobre ventilació de locals i què no hi és
  1085. Ojo: els números de ventilació no surten al BOE i el reglament vell ja no hi és
  1086. Cas resolt: la bugaderia amb caldera de circuit obert
  1087. La coberta com a regla general i les dues excepcions de potència
  1088. Per coberta o per façana: què decideix cada cas
  1089. Patis de ventilació: aquí sí que hi ha números
  1090. Xemeneies i conductes: quines normes els toquen
  1091. Cas resolt: el restaurant que volia treure els fums per la façana
  1092. La inspecció periòdica, pas a pas
  1093. De la xarxa al fogó: trams, requisits i controls
  1094. Glossari del tema 55
  1095. L'essencial del tema 55
  1096. Repàs ràpid del tema 55
  1097. Objecte, àmbit i estructura: què és el Codi d'accessibilitat i on mana
  1098. Un cas de canvi d'ús: quan un local existent passa pel Codi
  1099. Cinc passos per encarar l'aplicació del Codi en un cas
  1100. Ojo: el Codi no exigeix el mateix a un edifici existent que a un de nou
  1101. Edificis de nova construcció: accessos, itineraris, evacuació i comunicació
  1102. Un accés i tres itineraris: com es llegeix un projecte
  1103. Com verificar el compliment d'un edifici de nova construcció
  1104. Ojo: les excepcions de nova construcció són concretes, no genèriques
  1105. Els paràmetres de l'itinerari accessible: les xifres que es pregunten
  1106. Un passadís de divuit metres: estretalls, girs i encreuaments
  1107. Com es mesura un itinerari accessible, en sis comprovacions
  1108. Ojo: les reduccions puntuals s'admeten amb justificació, no per comoditat
  1109. Nova construcció i edifici existent: què canvia
  1110. Classifica cada element segons el bloc del Codi que el regula
  1111. Com s'encara un cas d'accessibilitat
  1112. L'essencial del tema 56
  1113. Glossari del tema 56
  1114. Comprova el tema 56
  1115. Condicions dels edificis existents
  1116. Els tres supòsits que activen les exigències en un edifici existent
  1117. Classificar l'ús és el pas previ a saber què s'exigeix
  1118. Com s'encaixa una intervenció, pas a pas
  1119. L'abast de la intervenció: quan cal adequar-ho tot i quan no
  1120. Què pot exigir la Llei 13/2014 a un edifici existent
  1121. El que ja estava bé no s'ha de refer
  1122. Cas resolt: la reforma del local d'atenció ciutadana
  1123. Adaptat no és practicable, i practicable no és accessible
  1124. Règim d'ajustos raonables i excepcions
  1125. Qui pot demanar què, i a qui obliga
  1126. Les xifres de la proporcionalitat
  1127. Cas resolt: l'ascensor del bloc del carrer Sant Joan
  1128. Les excepcions escrites: patrimoni, urgència i elements singulars
  1129. El camí d'una obra d'accessibilitat en propietat horitzontal
  1130. Actuacions d'accessibilitat en obra municipal
  1131. Qui ordena, qui inspecciona i qui llicencia
  1132. El pla municipal d'accessibilitat
  1133. Cas resolt: la rasa davant de l'escola
  1134. De l'existent a l'exigible, en un cop d'ull
  1135. El que t'has d'endur
  1136. Glossari del tema
  1137. Repàs ràpid del tema 57
  1138. La Llei 4/1997, de 20 de maig: objecte i àmbit
  1139. Les set finalitats de l'acció pública
  1140. L'autoprotecció: obligat qui genera o rep el risc
  1141. Què pot acordar l'autoritat sobre la població
  1142. El que la protecció civil no és
  1143. Cas resolt: l'avís d'inundació a Santa Margarida de Montbui
  1144. Competències municipals en protecció civil
  1145. Les funcions de l'alcalde, una per una
  1146. Els òrgans locals: CECOPAL, comissió i comarca
  1147. Substitució, assistència tècnica i potestat sancionadora
  1148. Cas resolt: el municipi de Sant Julià de la Roca
  1149. Instruments de planificació i de coordinació
  1150. Els plans territorials i qui està obligat a tenir-ne
  1151. Els plans especials i els riscos que els justifiquen
  1152. Del registre a l'activació: el cicle de vida del pla
  1153. Com es coordinen les administracions
  1154. Pas a pas: què passa quan arriba un avís
  1155. Cas resolt: el pla que ningú no revisa
  1156. L'escala de la protecció civil catalana, en un cop d'ull
  1157. El que no pots deixar de saber
  1158. Glossari
  1159. Targetes de repàs
  1160. El catàleg d'activitats i centres obligats: dues llistes i una regla de competència
  1161. Com es decideix l'epígraf, pas a pas sobre un cas
  1162. Cinc passos per decidir si una activitat ha de tenir pla
  1163. Què ha de portar un pla d'autoprotecció: contingut mínim, manual d'actuació i mitjans
  1164. El pla d'una residència: confinament abans que evacuació
  1165. Implantar i mantenir el pla: les sis feines permanents
  1166. El procediment d'aprovació: al·legacions, informe tècnic i homologació
  1167. Un cas de terminis: quan el silenci juga a favor
  1168. El registre electrònic de plans d'autoprotecció, en sis passos
  1169. Interès de Catalunya, interès local i activitat temporal: tres calendaris
  1170. Ojo: qui informa no és qui homologa
  1171. Ojo: tenir el pla no és tenir-lo implantat
  1172. Del catàleg a la implantació: el recorregut d'un pla
  1173. Classifica cada element segons l'epígraf que li toca
  1174. L'essencial del tema 59
  1175. Glossari del tema 59
  1176. Comprova el tema 59
  1177. Què fa la Llei 18/2020 i per què canvia la manera d'obrir un establiment
  1178. Un cas: la perruqueria de la Mercè, del previ al posterior
  1179. Ojo: el control posterior és la regla, però té excepcions escrites
  1180. El Decret 131/2022: el desplegament reglamentari de la llei
  1181. Un cas: la forneria del Serrallo i el seu forn nou
  1182. Ojo: modificació substancial i no substancial no es distingeixen pel preu de l'obra
  1183. Comunicació, intervenció prèvia i règim sectorial: qui controla i quan
  1184. El règim d'intervenció administrativa dels establiments
  1185. Un cas: l'obrador de la Riera i la comunicació que habilita de seguida
  1186. Ojo: comunicar no és no complir res
  1187. El procediment d'esmena: què passa quan la comprovació troba un incompliment
  1188. Un cas: el gimnàs que va comunicar sense xarxa de protecció
  1189. Ojo: els terminis de l'esmena, un per un
  1190. Vocabulari del tema
  1191. Mapa del règim d'intervenció i del procediment d'esmena

Pack Técnico Audiovisual Parlament de Catalunya 2026

  1. Índice del temario oficial
  2. Los derechos fundamentales y las libertades públicas
  3. Ojo: los valores superiores no son la dignidad de la persona
  4. Derechos de la Sección 1.ª frente a principios rectores del Capítulo III
  5. Las garantías de los derechos, artículo a artículo
  6. Caso resuelto: el decreto-ley que tocaba un derecho fundamental
  7. Las tres excepciones que el examen cobra
  8. La organización territorial del Estado
  9. Ojo: el artículo 137 tiene solo tres entidades
  10. Ojo: dónde reside la soberanía nacional
  11. Quién es quién en el territorio
  12. Caso resuelto: la iniciativa autonómica que caducó
  13. Los estatutos de autonomía: naturaleza jurídica y contenido
  14. Ojo: el Estatuto no es una ley ordinaria del Estado
  15. Cómo se elabora, se aprueba y se reforma un Estatuto
  16. Caso resuelto: el Estatuto de Cataluña como ejemplo de contenido
  17. Las cuatro ideas que te llevas
  18. El Parlamento: composición y régimen electoral, estatuto de los diputados, autonomía parlamentaria
  19. Los 135 diputados reales: por qué no salen del artículo 56
  20. El articulado del Parlamento, artículo por artículo
  21. Cada mayoría, con su nombre, y dónde aparece en el Título II
  22. Ojo: el Parlamento no solo legisla y aprueba presupuestos
  23. Ojo: quién aprueba el reglamento, el presupuesto y el estatuto del personal
  24. Ojo: el Reglamento no se aprueba por mayoría simple
  25. Ojo: las leyes las promulga el presidente, no el Parlamento
  26. El estatuto de los diputados: dos privilegios que no son el mismo
  27. De las urnas a la cámara que trabaja: constitución, Mesa y grupos
  28. Los plazos del tema, en una tabla
  29. Caso práctico: cuatro decisiones del Parlamento en una sesión
  30. El presidente o presidenta de la Generalitat: elección, nombramiento, estatuto personal, cese y competencias
  31. De la investidura fallida a las urnas: el reloj de los dos meses
  32. El artículo 67, apartado por apartado
  33. Ojo: elegido por el Parlamento y nombrado por el Rey no son lo mismo
  34. Caso práctico: el presidente en cuatro decisiones
  35. El Gobierno: funciones, composición, organización y cese. Estatuto de los miembros del Gobierno
  36. Cómo nace y cómo cae un Gobierno
  37. El articulado del Gobierno, artículo por artículo
  38. Ojo: un consejero que dimite no hace caer al Gobierno
  39. Caso práctico: tres días en el Gobierno
  40. Las demás instituciones de la Generalitat y su relación con el Parlamento
  41. Quién elige a quién, y con qué mayoría, en el capítulo V
  42. Caso práctico: cuatro instituciones, cuatro problemas
  43. Mapa de las instituciones del Título II
  44. Lo que te llevas del Título II
  45. Glosario del tema
  46. Quién puede formar grupo parlamentario y con cuántos diputados
  47. El articulado del grupo, punto por punto
  48. Cómo se constituye un grupo parlamentario, paso a paso
  49. Ojo: el mínimo de cinco no rige para el Grupo Mixto
  50. Grupo Mixto frente a diputado no adscrito
  51. El Grupo Mixto: qué es y en qué se convierte
  52. La Junta de Portavoces: quién se sienta y con cuántos votos
  53. Ojo: un portavoz no vale un voto
  54. Junta de Portavoces frente a Mesa Ampliada
  55. La Mesa del Parlamento: quién la forma y qué decide
  56. Cómo se elige la Mesa en la sesión constitutiva
  57. Ojo: la Mesa no la nombra el presidente
  58. Esquema: los tres órganos y la elección de la Mesa
  59. Las ideas que resuelven el tema
  60. Las comisiones: legislativas y específicas
  61. Legislativas y específicas, criterio a criterio
  62. Composición de las comisiones y sus mesas
  63. Catorce artículos que fijan cómo nacen las comisiones
  64. El mapa de las comisiones
  65. La comisión que crea una ley no es una comisión legislativa
  66. Quién convoca el Pleno y dónde se reúne
  67. De la convocatoria al debate: cómo se forma el orden del día del Pleno
  68. Un caso completo: de la solicitud de veintisiete diputados a la sesión
  69. No es la Mesa quien fija el orden del día del Pleno
  70. Veintitrés diputados y una mesa de cinco
  71. Las competencias de la Diputación Permanente, en dos escenarios
  72. Diputación Permanente y Pleno: cuatro diferencias que se preguntan
  73. Dos casos que se resuelven mirando el calendario
  74. La Diputación Permanente no solo actúa entre sesiones
  75. Qué es una sesión y qué es una reunión
  76. Sesiones ordinarias y extraordinarias
  77. Los cinco pasos de una sesión extraordinaria
  78. Una sesión de tres días son tres reuniones, no tres sesiones
  79. Sesión no es reunión, y dos tercios no es mayoría absoluta
  80. El año parlamentario en una línea de tiempo
  81. Quórum para reunirse y mayoría para aprobar
  82. Cuatro votaciones resueltas con la cuenta en la mano
  83. Cómo se vota: la tipología y sus reglas
  84. La mayoría absoluta, en el literal del Reglamento
  85. Los plazos de este tema, en una tabla
  86. Ordinaria, pública por llamada y secreta
  87. Quórum de adopción y quórum de aprobación son dos controles distintos
  88. Glosario de los términos que ordenan este tema
  89. Las cinco ideas que hay que llevarse
  90. Qué son los Estatutos del régimen y el gobierno interiores
  91. Concepto y estructura de la Administración parlamentaria
  92. De la instrucción a la unidad: cómo baja una orden por la casa
  93. Caso práctico: crear una oficina técnica en la casa
  94. Esquema: la Administración parlamentaria en un golpe de vista
  95. La trampa: dar a los ERGI rango de ley estatal
  96. El contenido de la potestad autoorganizativa
  97. Quién manda en la cúpula: Secretaría General frente a letrado mayor
  98. Los letrados: dependencia orgánica e independencia profesional
  99. Caso práctico: un informe jurídico y una decisión de personal
  100. La trampa: quién nombra y quién sustituye
  101. La función pública parlamentaria y sus clases de personal
  102. Cómo se adquiere la condición de funcionario: cuatro pasos encadenados
  103. Cómo se pierde la condición de funcionario
  104. Los principios y los sistemas de selección
  105. La excepción: cuándo cabe el concurso de méritos
  106. Caso práctico: de la convocatoria a la toma de posesión
  107. La trampa: concurso de méritos, ley y personal laboral
  108. El código de conducta: de los deberes generales a las dos listas
  109. Los principios éticos del artículo 102
  110. Los principios de conducta del artículo 103
  111. Principios éticos frente a principios de conducta
  112. Caso práctico: la invitación, la orden y el expediente
  113. La trampa: la lista equivocada y el regalo prohibido
  114. Quién es parte en el procedimiento: las tres letras del artículo 4
  115. Capacidad de obrar y representación: quién firma y quién actúa por otro
  116. Caso práctico: el taller Rierol quiere entrar en el expediente de la competencia
  117. Esquema: quién es interesado, en un golpe de vista
  118. Los términos y plazos obligan a las dos partes (artículo 29)
  119. Plazos por horas y por días: qué se cuenta y desde cuándo
  120. Plazos por meses y por años: el día equivalente (artículo 30.4)
  121. La excepción que rompe el cómputo ordinario
  122. Cómo se cuenta un plazo, paso a paso
  123. La trampa: contar por días naturales lo que la ley cuenta por días hábiles
  124. Días hábiles frente a días naturales
  125. Ampliar el plazo: quién puede, cuánto y hasta cuándo (artículo 32)
  126. Caso práctico: el escrito de Núria, notificado el viernes
  127. Producción y contenido: lo dicta quien puede y dice lo que debe (artículo 34)
  128. Los supuestos de motivación del artículo 35
  129. La forma del acto: por escrito y por medios electrónicos (artículo 36)
  130. Caso práctico: la beca de Arnau, denegada sin una sola razón
  131. La obligación de resolver y notificar: a quién obliga y con qué plazo (artículo 21)
  132. La trampa: creer que la Administración no tiene plazo máximo
  133. La trampa: el plazo supletorio no es de seis meses
  134. Del vencimiento al efecto: cómo se produce el silencio administrativo
  135. La trampa: el silencio no es siempre estimatorio
  136. Qué se puede hacer con el silencio y qué puede hacer después la Administración (artículo 24)
  137. Silencio en procedimientos iniciados de oficio: desestimación o caducidad (artículo 25)
  138. Caso práctico: la licencia de actividad de los hermanos Mestre
  139. Recurrir en vía administrativa: alzada y reposición (artículos 112 a 114)
  140. Cómo se interpone, cuánto tiempo hay y qué pasa con la ejecución (artículos 115 a 117)
  141. Las cinco causas de inadmisión del artículo 116
  142. La trampa: el recurso presentado fuera de plazo no se subsana
  143. Alzada frente a reposición
  144. Caso práctico: la sanción de Guillem y los tres caminos del artículo 116
  145. El Plan de igualdad del Parlament: seis ejes, doce objetivos y ochenta y cuatro acciones
  146. Cómo se ordena el Plan: seis ejes y doce objetivos estratégicos
  147. Objetivo estratégico y acción: qué es cada cosa
  148. El caso del protocolo de acoso: cómo se lee una acción del Plan
  149. Ojo: el Plan del Parlament no es el contenido mínimo legal
  150. Obligación legal y contenido de los planes de igualdad
  151. Plan obligatorio y plan voluntario: la frontera del artículo 45
  152. Ojo: la frontera de los cincuenta trabajadores
  153. Tres empresas y un solo artículo: el caso del plan que se debe y el que se puede
  154. Vocabulario del plan de igualdad y de la obligación legal
  155. Instrumentos de seguimiento y evaluación del Plan
  156. El ciclo de seguimiento y evaluación del Plan, paso a paso
  157. Un caso: la red de transversalidad que nunca llegó a reunirse
  158. Cuatro ideas para llevarte del tema
  159. Transparencia: quién puede pedir qué y con qué límites de punto de partida
  160. El articulado de la Ley 19/2013 que decide el examen
  161. Cómo se tramita una solicitud de acceso, paso a paso
  162. Ordena los trámites de una solicitud de acceso
  163. Ojo: no hay que ser interesado para pedir información pública
  164. Del derecho a la información pública al silencio
  165. Límites del derecho de acceso: una lista de perjuicios, no una prohibición
  166. El silencio del acceso frente al silencio del procedimiento común
  167. Ojo: los límites no se reducen a la seguridad nacional y la defensa
  168. Ojo: en el acceso el silencio desestima, no estima
  169. Protección de datos: los principios que gobiernan cualquier tratamiento
  170. Los artículos que se preguntan de protección de datos
  171. Ojo: el consentimiento no es la única base jurídica del tratamiento
  172. Vocabulario de protección de datos que hay que distinguir
  173. Repaso rápido de los principios
  174. Derecho de acceso, derecho de supresión y derecho de oposición
  175. Acceso, supresión y oposición: qué concede cada uno
  176. Cómo se ejercita un derecho ante el responsable
  177. Cada derecho con la norma que lo desarrolla
  178. Ojo: la supresión no siempre procede aunque el afectado la pida
  179. Ojo: repetir el acceso tiene consecuencia
  180. Comprueba lo que has retenido
  181. Principios básicos de la imagen: visión, luz y color. Naturaleza de la luz y temperatura de color
  182. Ojo: el kelvin mide el tono, no la cantidad de luz
  183. Foco de tungsteno y luz de día: qué cambia en la práctica
  184. Caso resuelto: el plató que sale naranja y el ventanal que sale azul
  185. La escala de temperatura de color
  186. Vocabulario de la luz y el color
  187. Espacios de color y estándares de calidad de imagen
  188. Rec. 709 frente a Rec. 2020: lo que no se puede confundir
  189. Ojo: el cable no decide el espacio de color
  190. Caso resuelto: la señal de alta definición que gana saturación al entrar en la cadena de ultra alta definición
  191. Principios básicos del sonido: frecuencia, amplitud y timbre
  192. Ojo: el timbre no es la amplitud
  193. Frecuencia, amplitud y timbre: tres preguntas distintas
  194. Caso resuelto: el violín y el clarinete tocando la misma nota
  195. Niveles de audio en entornos profesionales
  196. Cómo se ajusta la ganancia a lo largo de una cadena de audio profesional
  197. Ojo: la tolerancia del directo y el programa que se mezcla por debajo del objetivo a propósito
  198. dBu, dBV, dBFS y LUFS: cuatro escalas que se parecen y no lo son
  199. Caso resuelto: la retransmisión que se quiso arreglar con el fader
  200. Las cuatro ideas que te llevas
  201. La señal: una magnitud que varía, continua o a escalones
  202. Caso resuelto: el mismo locutor por dos caminos
  203. Muestreo, cuantificación y codificación: los tres gestos del conversor
  204. Ojo: el techo de Nyquist no es «muestrear igual que la señal»
  205. La cadena de conversión, paso a paso
  206. Caso resuelto: el portátil del interviniente que tiene que entrar en la señal de la cámara
  207. Códec y contenedor: dos cosas distintas que viajan en el mismo fichero
  208. Submuestreo de croma: 4:2:2 en producción frente a 4:2:0 en distribución
  209. Caso resuelto: del WAV de 48 kHz a la copia para transcribir
  210. Ojo: la tasa de bits no la decide solo el códec
  211. Impedancias, conectores y el escalón del SDI
  212. Ojo: el HDMI no es el estándar de una instalación fija
  213. Ojo: AES3 y S/PDIF no son el mismo cable
  214. Comprobar una cadena de señal antes de dar el OK
  215. Caso resuelto: dos cámaras de estudio y el distribuidor de prensa
  216. La señal de un acto, de la cámara al archivo
  217. Lo que se lleva el alumno de este tema
  218. La cámara profesional de televisión: partes y funcionalidades
  219. Caso resuelto: arrancar la cámara de estudio del Parlament
  220. Ojo: con red de 50 Hz el obturador va en 1/50 s, no en 1/60 s
  221. Ojo: la señal SDI no se reparte con un latiguillo en T
  222. Sistemas PTZ: características y aplicaciones
  223. Cómo se integra una cámara PTZ en una sala
  224. Ordena la integración de una cámara PTZ en la sala
  225. Ojo: en una PTZ el control y el vídeo van por caminos distintos
  226. Caso resuelto: cubrir una comisión con una PTZ
  227. Tipos de objetivos
  228. Gran angular frente a teleobjetivo: qué cambia y para qué sirve cada uno
  229. Clasifica cada rasgo: ¿de qué objetivo es?
  230. Ojo: la profundidad de campo la da el gran angular, no el tele
  231. Caso resuelto: repartir dos ópticas entre las cámaras 7 y 8
  232. Soportes de cámara
  233. Caso resuelto: la cámara que se vencía hacia delante
  234. Cómo se nivela un trípode y se ajusta el contrapeso
  235. Ordena la puesta a punto del trípode antes de grabar
  236. Ojo: el contrapeso se ajusta al peso de cada conjunto, no se fija una vez
  237. Las cinco ideas que te llevas
  238. El mesclador de vídeo: qué decide y qué no
  239. Mesclador de hardware frente a mesclador de software
  240. Ojo: el bus de previo no es el bus de programa
  241. Caso resuelto: el portátil del interviniente que no era 1080i
  242. De la fuente al aire: el camino de una señal
  243. Un rótulo es una capa que se superpone, no un plano nuevo
  244. Ojo: el rótulo no viaja dentro del vídeo de la cámara
  245. Caso resuelto: el rótulo del interviniente a tiempo
  246. Los términos del grafismo de directo
  247. De la escaleta al aire: quién hace qué
  248. El flujo de trabajo de una realización multicámara
  249. Ojo: el sincronismo no se hereda por ser las cámaras del mismo modelo
  250. Caso resuelto: dos movimientos a la vez con ocho cámaras
  251. Referencia de la casa frente a sincronizador de cuadro
  252. Las transiciones: del corte a la composición
  253. Incrustar por luminancia frente a incrustar por croma
  254. Ojo: el croma no se resuelve por luminancia
  255. Caso resuelto: la marca fija que se superpone sin tapar el plano
  256. Las cinco ideas que te llevas
  257. Qué hace una matriz y en qué se diferencia de un reparto
  258. Tipos de matrices: por señal, por tamaño y por construcción
  259. Ojo: una matriz no es un repartidor
  260. Caso: elegir la matriz de un acto con prensa
  261. Distribuir, convertir y procesar: tres cosas distintas
  262. La cadena de señal, paso a paso
  263. Los cuatro conversores de la casa, por lo que entra y lo que sale
  264. Caso: el portátil del interviniente
  265. Escalador y sincronizador de cuadro: qué hace cada uno
  266. Ojo: el blackburst no es el único sincronismo válido en alta definición
  267. Caso: la cámara que llega fuera de tiempo
  268. Control centralizado: rutas, presets y estado real
  269. Encaminar una señal y verificarla, paso a paso
  270. Ojo: la monitorización no adivina un cable mal conectado
  271. Caso: el preset del acto institucional
  272. Diagrama: la cadena de señal y las tres piezas que la gobiernan
  273. Vocabulario que el examen usa tal cual
  274. Lo que te llevas del tema
  275. Conceptos básicos de redes en entornos de producción audiovisual
  276. Unicast, multicast y broadcast: qué le cuesta a la red cada uno
  277. La trampa: creer que el broadcast reparte mejor el audio
  278. El switch gestionable: red virtual, suscripción multicast y prioridad
  279. Caso práctico: la señal del interviniente que no llega al mezclador
  280. Esquema: por dónde va cada señal en la red de una sala
  281. Redes de audio: transporte y estándares (AES67, Dante y similares)
  282. Dante frente a AES67, criterio a criterio
  283. La trampa: tomar Dante y AES67 por sinónimos
  284. El reloj común: PTP y el dominio de sincronía
  285. La trampa: dar por bueno el reloj del sistema operativo
  286. Caso práctico: meter un sistema de terceros en la red de audio de la cámara
  287. Redes de vídeo: transporte de señal y formatos sobre IP
  288. De la cámara a la pantalla: los pasos de una señal ST 2110
  289. La trampa: creer que un flujo lleva la señal entera
  290. Ancho de banda y empaquetado: por qué el vídeo pide red propia
  291. Caso práctico: un acto con cuatro cámaras y dos destinos
  292. Seguridad, redundancia y calidad de servicio en la red de producción
  293. Red de oficina frente a red de producción
  294. La trampa: duplicar el switch no es duplicar la ruta
  295. La trampa: creer que una red de oficina vale para la producción
  296. La excepción: cuándo la redundancia no salva el directo
  297. Caso práctico: el directo con vía de reserva
  298. Lo que te llevas de este tema
  299. Qué convierte cada tipo de micrófono
  300. La directividad decide dónde puedes ponerlo
  301. Ojo: el cañón solo funciona en su eje
  302. La alimentación phantom viaja por el propio cable
  303. Ojo: dónde se mide la phantom
  304. Cómo se elige y se comprueba un micrófono en el acto
  305. Un caso: el faristol del acto
  306. Cómo se elige la cápsula y el patrón
  307. La cadena sin hilos y sus dos extremos
  308. Diversidad espacial: por qué se separan las antenas
  309. Ojo: juntar las antenas no mejora la recepción
  310. Cobertura: lo que se comprueba antes del acto
  311. Un caso: la diadema del presentador
  312. El montaje del enlace sin hilos, paso a paso
  313. Qué dicen las tres cifras de un altavoz
  314. Activo o pasivo, y a qué impedancia
  315. Subgraves: cuando la caja es más pequeña que la onda
  316. Ojo: un subgrave sí se puede dirigir
  317. Cómo se monta y se verifica un sistema de refuerzo
  318. Un caso: el refuerzo L&R de la sala
  319. Las tres formas de dirigir los subgraves
  320. Qué se pide cuando se sonoriza una sala
  321. Ruido rosa y ruido blanco no son intercambiables
  322. Ojo: no intercambies las dos pendientes
  323. La realimentación se evita antes de corregirla
  324. Ojo: para quitar graves se corta, no se apaga
  325. Cómo se sonoriza una sala, en orden
  326. Un caso: la sala de actos del Parlament
  327. Glosario de los términos que ordenan este tema
  328. Las ideas que hay que llevarse
  329. Mescladores de audio analógicos y digitales: conceptos, configuración y operación
  330. Caso resuelto: montar la mesa de un acto con videoconferencia y música
  331. El camino de la señal por un canal, etapa a etapa
  332. Mesa analógica frente a mesa digital, criterio a criterio
  333. Ojo: en una mesa digital, lo que suena en la sala no es lo que sale al exterior
  334. Esquema: la mesa por dentro y las dos familias comparadas
  335. Herramientas de procesamiento de audio: ecualizadores
  336. Paramétrico, shelving y gráfico, por criterio
  337. El barrido de frecuencias: localizar antes de tocar
  338. Ojo: el Q mide el ancho de la banda, no la ganancia que aplicas
  339. Compresores y procesadores de dinámica
  340. Caso resuelto: ajustar un compresor con las cifras delante
  341. Compresor, limitador y puerta, por criterio
  342. Ojo: el umbral decide CUÁNDO actúa y el ratio CUÁNTO reduce
  343. Ojo: el ataque y la liberación miden tiempo, no nivel
  344. Efectos básicos y envíos
  345. Pre-fader, post-fader e inserción, por criterio
  346. Caso resuelto: el distribuidor de prensa del acto institucional
  347. Ojo: el envío pre-fader no sube ni baja con el fader del canal
  348. Lo que hay que saber hacer con una mesa
  349. Glosario del tema
  350. Regla para no perderse en un canal de la mesa
  351. Iluminación profesional: qué distingue una luminaria de otra
  352. Vocabulario de luminotecnia que hay que tener separado
  353. Repaso rápido de las cifras que se preguntan
  354. Ojo: la gelatina corrige la temperatura de color, no la intensidad
  355. Cómo se pone a punto una luminaria antes de grabar
  356. Ojo: el LED sí puede parpadear en cámara
  357. La temperatura de color en una escala única
  358. Técnicas básicas de iluminación en estudio y en directo
  359. Estudio frente a directo: quién manda en cada uno
  360. Montar un esquema de tres puntos
  361. Ordena el montaje del esquema de tres puntos
  362. Ojo: el relleno nunca va por encima de la principal
  363. Sistemas de control DMX: qué controla de verdad un universo
  364. Poner en marcha un sistema DMX, paso a paso
  365. La cadena DMX con su terminación
  366. Ojo: 512 canales no son 512 aparatos
  367. Ojo: el DMX no se ramifica en estrella sin repetidor
  368. Caso práctico: iluminar y parchear una comparecencia
  369. Lo que hay que llevarse del tema
  370. Contribución de señales con medios de comunicación
  371. La cadena de contribución, eslabón a eslabón
  372. Caso: el acto institucional del 3 de julio de 2023
  373. Ordena la cadena antes de dar la señal
  374. Ojo: el enlace no es la SNG, y la SNG no es la única vía
  375. Tecnologías de contribución: satélite, fibra, IP y radioenlace
  376. Las cuatro familias, criterio a criterio
  377. Esquema: por dónde viaja la señal
  378. Caso: el acto de un municipio sin fibra
  379. Ojo: «tengo internet, tengo contribución»
  380. Clasifica cada situación por su transporte
  381. Coordinación y calidad de la señal de contribución
  382. El literal de la recomendación que fija el nivel
  383. La puesta en línea, paso a paso
  384. Caso: la señal llega baja, con retardo y con jitter
  385. Cuándo se entrega la señal sin cerrar la sonoridad
  386. Ojo: «el medio ya lo normalizará»
  387. Glosario de los términos que ordenan este tema
  388. Repaso rápido de cifras y conceptos
  389. Cada situación con el transporte o el criterio que le toca
  390. Las cinco ideas que te llevas
  391. Proyectar o emitir luz: las dos familias de visualización
  392. Cómo forma la imagen cada tecnología de proyección
  393. El throw ratio y la cuenta que decide dónde va el proyector
  394. Caso: elegir la distancia antes de comprar la lente
  395. Pantallas de proyección: ganancia, ángulo y formato
  396. Pantallas LED de directo: módulos, paso de píxel y resolución real
  397. Proyección frente a pantalla LED de directo, criterio a criterio
  398. Ojo: qué mide de verdad el throw ratio
  399. Ojo: la resolución de una pared LED depende del paso de píxel
  400. Las dos familias de visualización y sus piezas
  401. Qué hay que llevarse de las tecnologías de visualización
  402. La cadena de señal de una presentación institucional
  403. Resoluciones, formatos y el momento del saludo
  404. Caso: la presentación que sale borrosa y el escalado
  405. Procedimiento de montaje y verificación de una presentación
  406. Ojo: ningún proyector se adapta sin pérdida a cualquier resolución
  407. Interfaces y distancias: cómo se transporta la señal
  408. Señal local frente a señal distribuida, criterio a criterio
  409. Caso práctico: la presentación que no sale en la pantalla del pleno
  410. Términos de señal y presentación
  411. Operación diaria: encender, alinear y apagar sin dañar el equipo
  412. Caso: la imagen pierde brillo y hay que decidir antes del pleno
  413. Procedimiento de mantenimiento preventivo de la proyección
  414. Contadores, reposición y el horizonte de cada fuente de luz
  415. Ojo: la intensidad del proyector no se mantiene constante
  416. Caso práctico: el filtro que apaga el proyector en mitad del acto
  417. Operación y mantenimiento: del contador a la reposición
  418. Qué hay que llevarse de la operación y el mantenimiento
  419. Soporte técnico en instalaciones audiovisuales: sostener el servicio, no solo operarlo
  420. El mapa de la instalación: qué hay, cómo se encadena y qué se degrada
  421. Caso: no hay imagen en la sala de comisiones a diez minutos del pleno
  422. Procedimiento de primera intervención en una instalación audiovisual
  423. Ojo: un síntoma que desaparece al reiniciar no es un arreglo
  424. Soporte desde la sala técnica frente a soporte desde el puesto de operación, criterio a criterio
  425. Protocolos de actuación ante incidencias: la decisión escrita antes de que haga falta
  426. Procedimiento de actuación ante una incidencia en emisión
  427. Caso: la cámara del faristol deja de dar imagen durante el pleno
  428. Ojo: sustituir el equipo antes de diagnosticar tapa la causa
  429. Ojo: en una cámara legislativa el servicio en emisión va antes que la reparación
  430. La secuencia de una incidencia en emisión
  431. Incidencia en emisión frente a incidencia fuera de emisión, criterio a criterio
  432. Mantenimiento preventivo y correctivo del equipamiento audiovisual: dos planes, no dos urgencias
  433. Qué exige la normativa al mantener y comprobar un equipo de trabajo
  434. Caso: el plan de mantenimiento de un año en una sala de actos
  435. Procedimiento de mantenimiento preventivo de un equipo audiovisual
  436. Ojo: el mantenimiento preventivo no se hace cuando el equipo falla
  437. Ojo: no toda intervención de mantenimiento la puede hacer cualquiera
  438. Mantenimiento preventivo frente a correctivo, criterio a criterio
  439. Preventivo, correctivo y comprobaciones
  440. Coordinación con recursos externos: delimitar, concertar y dejar traza
  441. Caso: la matriz de conmutación pierde una entrada y hay que llamar al integrador
  442. Ojo: el proveedor no responde igual si no hay alcance ni parte
  443. Términos de soporte, incidencias y mantenimiento
  444. Cinco decisiones que ordenan cualquier incidencia
  445. Qué es la señal institucional y quién la produce
  446. De la cámara a la sala de control, y de ahí al medio
  447. Caso: el acto institucional del 3 de julio de 2023
  448. La señal de trabajo no se publica
  449. Quién puede estar dentro, y con qué equipo
  450. Cómo se monta un acto con medios dentro
  451. Caso: el distribuidor de audio de la prensa
  452. Cada medio no se instala donde quiere
  453. Qué se le da a la prensa: puesto, señal y datos
  454. Señal de pool o equipo propio en posiciones: qué cambia
  455. Caso: la sala de actos con techo de vidrio
  456. La prensa no recibe solo vídeo
  457. Un interlocutor, un parte, un canal
  458. El circuito de la coordinación, de la convocatoria al cierre
  459. Caso: la rueda de prensa que cambia de hora
  460. Con quién se habla de una incidencia
  461. El mapa de la señal y de quién la recibe
  462. Lo que hay que llevarse
  463. El sistema de debate: la voz de cada escaño, bajo control técnico
  464. Unidad central, puestos de escaño y red de audio: qué hace cada pieza
  465. Diseñar la cobertura: distancia, patrones y ganancia antes de realimentar
  466. El camino de la voz: del escaño a la producción audiovisual
  467. De la sala vacía al sistema en servicio: la puesta en marcha
  468. Caso resuelto: la mesa de comisión que dejó de oírse a mitad de sesión
  469. Ojo: la señal del sistema de debate no se suma a los micrófonos de ambiente
  470. Micrófono de escaño frente a micrófono de ambiente: dos trabajos distintos
  471. Qué tiene que hacer un sistema de votación parlamentaria
  472. El Reglamento que manda en la votación, artículo a artículo
  473. La secuencia de una votación electrónica: del censo al acta
  474. Ojo: contar votos no es identificar quién vota
  475. Caso resuelto: una enmienda que se decide por un voto
  476. Votación ordinaria frente a votación secreta: el mismo sistema, otra configuración
  477. Ojo: el quórum de adopción no es la mayoría de aprobación
  478. Integrar el sistema en la producción audiovisual: audio, vídeo y estado
  479. Cómo se integra el sistema de debate en la parrilla de producción
  480. Caso resuelto: la votación que el grafismo sacó antes de tiempo
  481. Ojo: el resultado no llega por correo, llega por una salida de estado
  482. Qué cruza la frontera entre el sistema y la producción
  483. Glosario del tema
  484. Las ideas que te llevas
  485. Planificar la producción: decidir antes de que llegue el primer cable
  486. De la petición del acto al ensayo técnico
  487. Caso resuelto: el acto que llega por tres frentes a la vez
  488. Ojo: el realizador decide, pero no opera la mesa ni las cámaras
  489. Cada cámara ocupa un puesto, y el puesto decide su plano
  490. Cámara fija comandada a distancia frente a cámara de estudio con operador
  491. Caso resuelto: repartir seis cámaras entre dos paneles y elegir dos objetivos
  492. Micrófonos: un puesto por fuente de sonido, y las antenas también son posición
  493. Ojo: no vale cualquier posición en la que quepa el trípode
  494. Coordinación técnica: cada señal tiene un dueño
  495. El día del acto, en orden
  496. Caso resuelto: el distribuidor de prensa y el rumor del ambiente
  497. Ojo: probar una cámara al arrancar no es un ensayo técnico
  498. Montaje y cableado: el camino de la señal también se diseña
  499. Desmontar sin perder nada: el inventario, en orden inverso
  500. Caso resuelto: el cable que cruzaba el pasillo de la sala
  501. Ojo: el cable tendido por el suelo no es una solución, es un riesgo
  502. El acto, de la fuente al archivo, y quién responde de cada señal
  503. Lo que te llevas de este tema
  504. Flujo de trabajo básico en postproducción
  505. El flujo, fase a fase, y qué entrega cada una
  506. Intraframe para editar, interframe para entregar
  507. Caso del pleno del 12 de marzo: de la tarjeta a la píldora vertical
  508. Ordena la jornada de una sesión de postproducción
  509. Ojo: la exportación con los ajustes por defecto no cierra el flujo
  510. Herramientas de edición de vídeo y audio
  511. Una sesión de montaje, paso a paso, con las manos en el teclado
  512. Qué se monta en el editor de vídeo y qué se monta en el de audio
  513. Ojo: el canal alfa no lo lleva cualquier códec
  514. Exportación en formatos habituales
  515. Ojo: el vídeo vertical en alta definición se escribe 1.080 × 1.920
  516. Caso del máster de un acto institucional y sus tres derivados
  517. El recorrido del material, del disco a la web
  518. Los términos del oficio
  519. Lo que se lleva el alumno de este tema
  520. Grabar una sesión: el acto deja de ser efímero
  521. Códecs y contenedores: qué se guarda de cada fotograma
  522. Soportes y redundancia: dónde vive la grabación
  523. Caso resuelto: la sesión de la tarde que se quedó sin espacio
  524. Puesta en marcha y cierre de un registro de sesión
  525. Ojo: lo que se emitió no es el máster
  526. Grabación intraframe frente a interframe, criterio a criterio
  527. De la sala al fichero: las piezas de un registro
  528. Qué hay que llevarse de los sistemas de grabación
  529. Qué guarda un archivo audiovisual y en qué capas
  530. Copias, integridad y la comprobación que casi nadie hace
  531. Cinta, disco y nube: qué soporte para qué
  532. Explotar el archivo: buscar, ceder y reutilizar
  533. Caso resuelto: el plano que un medio pide cinco años después
  534. Ingesta y custodia de un acto, paso a paso
  535. Ojo: la copia de consulta no sustituye al máster
  536. Ojo: un RAID no es una copia de seguridad
  537. Máster frente a copia de consulta, criterio a criterio
  538. Vocabulario del archivo audiovisual
  539. Del soporte único a las tres copias
  540. Qué hay que llevarse de la gestión del archivo
  541. Tres familias de metadatos para un mismo fichero
  542. Dublin Core, EBUCore y PBCore: los estándares que ordenan la ficha
  543. Los campos que se rellenan y los que se heredan
  544. Caso resuelto: encontrar el minuto exacto cinco años después
  545. Catalogar en el momento del registro, paso a paso
  546. Ojo: el título del acto no es un metadato técnico
  547. Ojo: catalogar al final del ejercicio pierde el contexto
  548. Metadatos embebidos frente a metadatos en catálogo, criterio a criterio
  549. Las tres familias de metadatos de una ficha
  550. Qué hay que llevarse de la catalogación
  551. Calificar el contrato: el objeto decide la norma
  552. Suministro frente a servicios, criterio a criterio
  553. Ojo: la propiedad incorporal no es suministro
  554. Caso resuelto: el equipamiento que llega con la instalación incluida
  555. Ojo: que lo instale el mismo proveedor no cambia el tipo de contrato
  556. Los procedimientos de adjudicación: quién puede pujar y cuánto se negocia
  557. Ojo: el negociado no es la vía ordinaria para comprar equipamiento
  558. El expediente de contratación: la carpeta que autoriza a contratar
  559. El expediente de contratación, paso a paso
  560. Ojo: el valor estimado no es el precio, y no se fracciona
  561. Caso resuelto: el expediente de la renovación del cableado
  562. El contrato menor: comprar sin publicidad, nunca sin expediente
  563. Contrato menor frente a procedimiento abierto
  564. Tramitar un contrato menor, paso a paso
  565. Ojo: el contrato menor necesita informe, y las cifras no se intercambian
  566. Caso resuelto: el encargo puntual que sí cabe en el contrato menor
  567. El responsable del contrato: quien vigila no es quien firma
  568. Esquema: quién hace qué durante la ejecución
  569. Prerrogativas y penalidades: qué puede hacer la Administración
  570. Ojo: supervisar no es comprobar que ha llegado el material
  571. Caso resuelto: el seguimiento del contrato de mantenimiento
  572. Lo que hay que llevarse de este tema
  573. Derechos de imagen y propiedad intelectual: dos derechos distintos sobre la misma grabación
  574. La obra frente a la persona: qué protege cada derecho
  575. Caso resuelto: la sesión grabada, el público y el fragmento para un curso interno
  576. Ojo: el registro no es lo que hace nacer el derecho de autor
  577. Ojo: setenta años, no cincuenta
  578. La excepción: cuándo se puede captar y difundir la imagen sin consentimiento
  579. El literal que decide los planos de público
  580. Protección de datos en el entorno audiovisual: la imagen y la voz son datos personales
  581. El procedimiento, paso a paso, antes de dar al REC
  582. Ojo: un vídeo no es una imagen, es tratamiento de datos personales
  583. Caso resuelto: la voz de un ciudadano en el turno de preguntas
  584. Normativa de prevención de riesgos laborales en entornos audiovisuales: el deber de protección
  585. El circuito preventivo de una producción, paso a paso
  586. Ojo: la formación preventiva no la paga el trabajador
  587. La excepción: la vigilancia de la salud es voluntaria, con sus excepciones
  588. Caso resuelto: el montaje con carga suspendida sobre el público
  589. Los tres frentes de un rodaje institucional y el orden de la prevención
  590. Lo que te llevas de este tema
  591. Qué hace fiable una fuente, y en qué se diferencia de una fuente creíble
  592. Caso resuelto: la cifra que aparece en veinte sitios y no la respalda ninguno
  593. Ojo: la popularidad de una fuente no es su fiabilidad
  594. Buscar con método: de la pregunta al dato que la responde
  595. El ciclo de contraste, paso a paso
  596. Caso resuelto: la nota de prensa contra el texto de la norma
  597. Ojo: se cita el documento oficial, no el resumen de un tercero
  598. Organizar y clasificar: nombre, versión y sitio
  599. Archivar un expediente, paso a paso
  600. Caso resuelto: el borrador que se llevó a trabajar a casa
  601. Ojo: el correo personal y la nube personal no son el archivo de la casa
  602. El marco normativo del dato: qué se protege y con qué reglas
  603. La excepción: cuándo cabe acceder a los datos más protegidos
  604. Caso resuelto: la solicitud de acceso que trae datos de terceros
  605. Ojo: que un dato se haya publicado no autoriza a usarlo para cualquier cosa
  606. Herramientas digitales e inteligencia artificial: la responsabilidad no se delega
  607. Verificar lo que devuelve una herramienta, paso a paso
  608. Caso resuelto: el borrador que llegó con dos datos inventados
  609. Ojo: un dato no queda contrastado porque lo haya redactado una máquina
  610. De la pregunta al archivo: las fuentes y las tres etapas
  611. Lo que te llevas de este tema
  612. Identificación y definición de problemas
  613. Caso: la incidencia que llegó como «esto no funciona»
  614. Análisis de la información e identificación de las causas
  615. Síntoma y causa raíz, cara a cara
  616. La secuencia del análisis de causas
  617. Caso: la cámara que dejó de dar señal
  618. Valoración de alternativas y técnicas de resolución de problemas
  619. Dos alternativas contra los cuatro criterios
  620. Método de valoración y decisión
  621. Caso: el reparto de señal que hay que decidir hoy
  622. Seguimiento y evaluación de los resultados
  623. Cómo se cierra una incidencia sin que vuelva
  624. Caso: el parte que se cerró al reiniciar
  625. Ojo: primero se contiene, después se diagnostica
  626. Ojo: la causa se busca en los datos, no en la opinión
  627. Ojo: el parte no se cierra al reiniciar
  628. El camino de un problema, paso a paso
  629. Los términos del método
  630. Lo que se lleva el alumno de este tema
  631. Importancia y urgencia: dos criterios, no uno
  632. Cómo se prioriza una jornada, paso a paso
  633. Caso: la jornada que se desordena sola
  634. Qué hacer con cada cruce de importancia y urgencia
  635. Organizar las tareas y el tiempo del servicio
  636. El ciclo de una tarea, de la estimación al registro
  637. Caso: montar un acto con hora fija
  638. Planificar el acto no es apuntar la hora del acto
  639. Sistemas y herramientas de planificación y seguimiento
  640. Cómo se monta y se mantiene un cuadro de seguimiento
  641. Caso: la agenda del mes y el trabajo que no suena
  642. Replanificar: eficacia, eficiencia y objetivos
  643. Replanificar en cinco movimientos
  644. Caso: la comparecencia que se retrasa
  645. Eficacia y eficiencia no son la misma palabra
  646. Dos esquemas para recordar la planificación
  647. Lo que hay que llevarse de este tema
  648. Un mensaje es efectivo cuando quien lo recibe puede actuar con él
  649. La comunicación escrita: el parte, la nota interna y el escrito al órgano
  650. Lo que se dice con el cuerpo, la voz y el silencio
  651. Comunicación oral y escrita: mismo contenido, exigencias distintas
  652. Caso resuelto: la misma avería contada de tres maneras
  653. Escuchar no es callarse: verificar y reformular
  654. La asertividad: sostener el criterio sin agredir y sin ceder
  655. La empatía: entender al otro sin renunciar al propio criterio
  656. Ojo: escuchar no es quedarse callado, y ser asertivo no es ceder
  657. Caso resuelto: dos instrucciones incompatibles en mitad de un pleno
  658. Adecuar el mensaje: qué se cuenta, con qué palabras y por dónde
  659. El canal institucional no lo elige cada operador
  660. Ojo: en una incidencia, a la prensa se le responde por el canal designado
  661. Caso resuelto: el mismo corte de audio explicado a tres interlocutores
  662. Comunicar cuando la cosa va mal: incidencias, conflictos y malas noticias
  663. La secuencia para comunicar en una situación compleja
  664. Cuando no se comunica: la excepción y sus condiciones
  665. Claridad, precisión y calidad: los tres rasgos que se miden
  666. Ojo: un informe técnico no es soltar el dato, y lo hablado no es constancia
  667. Caso resuelto: la negativa que había que dar, y cómo se dio
  668. Dos esquemas para repasar: el circuito del mensaje y la secuencia de la situación compleja
  669. Glosario del tema
  670. Las ideas que te llevas
  671. Qué significa calidad en un servicio audiovisual
  672. Caso resuelto: la instalación que no había recibido una sola queja
  673. La excepción: quién puede saltarse el procedimiento, y hasta dónde
  674. Ojo: que nadie se haya quejado no acredita que el servicio sea bueno
  675. Objetivo, plazo, procedimiento y normativa: cuatro compromisos que se cumplen a la vez
  676. Un acto con retransmisión, paso a paso
  677. Caso resuelto: el atajo que salió bien y se pagó seis meses después
  678. La excepción: cuando el propio procedimiento contempla otra vía
  679. Ojo: que el acto saliera bien no convierte el atajo en un buen resultado
  680. Indicadores y objetivo: cómo se mide un resultado sin trampa
  681. El ciclo de seguimiento, paso a paso
  682. Caso resuelto: la incidencia que se repite y nadie cuenta
  683. Ojo: el objetivo no se elige después de ver el resultado
  684. Mejorar es cambiar el proceso, no la pieza que falla
  685. El ciclo de mejora continua, paso a paso
  686. Caso resuelto: el registro que cambió el contrato de mantenimiento
  687. Ojo: mejorar no es cambiar el equipo cada vez que algo falla
  688. La calidad por dentro: los cuatro conceptos y los cuatro compromisos
  689. Lo que te llevas de este tema
  690. Grupo y equipo: la diferencia está en el objetivo y en la responsabilidad
  691. Grupo frente a equipo, criterio a criterio
  692. Caso resuelto: el servicio que se creía un equipo
  693. Ojo: no todo conjunto de personas que trabaja junto es un equipo
  694. Trabajo en red: coordinar sin mando sobre quien coordinas
  695. Las cinco c: complementariedad, coordinación, comunicación, confianza y compromiso
  696. Caso resuelto: el acto con tres operadores y dos criterios
  697. Ojo: la sexta c no existe, y la competitividad no es una de ellas
  698. Ojo: en un acto con varios operadores no decide cada uno por su cuenta
  699. Ojo: el trabajo en red no se resuelve solo con buenos contactos
  700. Los roles: de tarea, de relación y de proceso
  701. Repartir los roles de un acto, paso a paso
  702. Caso resuelto: el rol que dejó de servir cuando cambió el escenario
  703. Ojo: el rol no se hereda por costumbre, se asigna por competencia
  704. Técnicas y herramientas: hacer visible lo que el equipo acordó
  705. Preparar una reunión de servicio, paso a paso
  706. Caso resuelto: el briefing de dos minutos que evitó tres errores
  707. El equipo por dentro: el ciclo del acto y las cinco c
  708. Lo que te llevas de este tema
  709. Los dos públicos de un servicio de audiovisual parlamentario
  710. Usuarios internos y usuarios externos, criterio a criterio
  711. Ojo: mismo trato no significa mismo formato, y adaptarse no significa trato desigual
  712. Necesidad y expectativa: lo que se pide y lo que sirve
  713. La anticipación: preparar antes de que alguien lo pida
  714. Ojo: esperar a que llegue la petición no es respetar el trabajo del usuario
  715. Caso resuelto: la comparecencia que se añade al día anterior
  716. La excepción: adaptarse al público no es cambiar el criterio
  717. Profesionalidad: el dominio del oficio y la conducta que se ve
  718. Caso resuelto: la señal se corta cuarenta segundos
  719. Lo que la norma exige en el trato con el usuario
  720. Atención integral: el encargo no termina en la entrega
  721. Consulta, incidencia y reclamación no son la misma cosa
  722. Clasifica cada caso en su circuito
  723. El circuito de una reclamación, paso a paso
  724. Ojo: atender bien de palabra no es gestionar una reclamación
  725. La excepción: hay reclamaciones que no se resuelven en el servicio
  726. La satisfacción no se intuye: se mide
  727. Caso resuelto: la encuesta sale bien y la queja se repite
  728. Ojo: que nadie se haya quejado no significa que el servicio funcione
  729. De la consulta a la mejora: cerrar el ciclo
  730. El servicio de un vistazo: públicos, circuito de reclamación y mejora
  731. Lo que te llevas de este tema
  732. Compromiso con la organización y con la Administración pública
  733. La vocación de servicio y la profesionalidad en la Administración pública: ejemplo resuelto
  734. Imparcialidad, integridad y ética. Principios y valores de los servidores públicos
  735. Lo que la norma exige por escrito en este epígrafe
  736. Caso resuelto: la petición de señal de las 21:40
  737. Imparcialidad, integridad y ética: excepciones y trampas
  738. Ojo: atender antes a quien lo pide antes no es eficiencia, es favoritismo
  739. Ojo: el conflicto de intereses se declara, no se resuelve en la sombra
  740. Ojo: información interna no es información de interés público
  741. Objetividad e imparcialidad, criterio a criterio
  742. Ojo: entre la abstención y el favor hay una frontera que se salta sin querer
  743. Contribución a la mejora de la organización
  744. Contribución a la mejora de la organización: ejemplo resuelto
  745. Ojo: la crítica que no llega por cauce interno no es contribución a la mejora
  746. Contribución a la mejora de la organización: paso a paso
  747. El epígrafe en dos vistas: del criterio al comportamiento, y el recorrido de una mejora
  748. Lo que te llevas de este tema
1 respuesta

Preguntas antes de comprar

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente. Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos. Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

Si necesitas otra cosa.

36,00 € Administrador/a del Parlament de Catalunya 2026
Preparación para las 16 plazas de turno libre de Administrador o Administradora del Parlament de Catalunya (DOGC 9720)
36,00 € Abogacía de la Generalitat de Catalunya A1
Preparación para la próxima convocatoria del Cos d'Advocacia de la Generalitat de Catalunya, grupo A1 (letrado autonómico)
36,00 € Auxiliar Administrativo ICS Cataluña 2026: oposiciones y temario (convocatoria 100-2025)
Pack de preparación para las oposiciones de Auxiliar administrativo/a (C2-161) del Institut Català de la Salut: temario, test y simulacros del examen ICS 2026.

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Hoy puede ser uno de ellos.

Ver toda la tienda

pago único • acceso inmediato • 14 días de garantía, devolución sin preguntas