Lote Ingeniero Consorcio Vallès Occidental + Administrativo Consell Comarcal del Vallès Occidental 2026

Convoca Consell Comarcal del Vallès Occidental Ver precio y comprar Ver muestra gratis

Formato: Online · PDF imprimible · ePub
Estudio: Plataforma online en tu cuenta
Actualizaciones: Revisiones gratuitas incluidas
Entrega: Acceso desde tu cuenta
Compra: Pago único · acceso de por vida

Incluido en el precio

Aula online con la teoría y la práctica de cada tema, esquemas y trampas típicas del examen, descargable en PDF y ePub
Página de estudio online, imprimible en A4 desde el navegador: guía condensada con la norma citada, no temario desarrollado punto por punto
Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace
Acceso de por vida — pago único, sin suscripción

antes de decidir

Empieza por una muestra.

Una muestra real del pack, tal y como está dentro.

Ver muestra gratis

Gratis, por email. Sin tarjeta ni compromiso.

01 Pide la muestra
02 Explora el material
03 Decide con calma

Garantía de 14 días

Si no es lo que esperabas, te devolvemos los 45,95 €. Escríbenos a info@redopositor.com en 14 días. Sin preguntas.

Índice

1380 secciones · 2 bloques

Pack Ingeniero Consorcio Vallès Occidental 2026
Pack Administrativo Consell Comarcal del Vallès Occidental 2026

Ver índice Cerrar índice

Pack Ingeniero Consorcio Vallès Occidental 2026

Índice del temario oficial
El mapa de l'Estat: tres entitats i una paraula clau
La solidaritat entre territoris i el fet insular (art. 138 CE)
L'autonomia municipal i les hisendes locals a la Constitució (arts. 140 i 142 CE)
Qui pot posar en marxa una comunitat autònoma (art. 143 CE) i quan hi intervé la llei orgànica (art. 144 CE)
Caso práctico: Cas: una comunitat vol celebrar un conveni i l'Estat vol harmonitzar
Què pot assumir una comunitat autònoma i què es queda l'Estat: un cas de repartiment
Els límits de la potestat financera: extraterritorialitat i reserva de llei orgànica (art. 157.2 i 157.3)
El municipi i el terme municipal: elements, alteracions i símbols
El que te'n portes d'aquest tema
Caso práctico: Cas pas a pas: el nucli que vol ser municipi
La població i el padró municipal
Els règims especials: el consell obert i els municipis petits o rurals
L'Estatut com a norma institucional bàsica: qui el redacta, què ha de contenir i com es reforma (arts. 146 i 147 CE)
La via reforçada d'accés a l'autonomia: requisits i fases (art. 151 CE)
L'organització institucional de la comunitat autònoma i el Tribunal Superior de Justícia (art. 152 CE)
El control de l'activitat autonòmica i els poders de l'Estat (arts. 153, 154 i 155 CE)
El veïnatge: drets i deures dels veïns del municipi (art. 18 LRBRL)
Els règims foral i insular de l'Administració local (arts. 39, 40 i 41 LRBRL)
El camí de l'autonomia i els seus controls
Dos procediments d'autonomia que es confonen
El contingut mínim de l'Estatut, en quatre lletres
Què cal endur-se sobre territori i règims locals
Articles que cal saber citar (Estatut, control i règims locals)
La província: territori, població i organització de govern
Els ens locals supramunicipals: cooperació i circumscripcions territorials
Uniprovincialitat i fet insular: quan la província no té Diputació
Els preceptes que sostenen el mapa territorial i els règims locals
Tres règims de govern local que s'aparten del motlle provincial
Trampa: règim foral, uniprovincial i insular no són el mateix
Una paraula per no barrejar els règims especials
Què cal emportar-se de les entitats locals i els règims territorials
Les entitats locals supramunicipals: comarca, àrea metropolitana i mancomunitat
Caso práctico: Caso práctico: la mancomunidad de residuos y la comarca nueva
Les entitats locals d'àmbit inferior al municipi: nucli, òrgans i règim
La comarca: creació per llei autonòmica i vetos municipals
La mancomunitat de municipis: estatuts i procediment d'aprovació
L'àrea metropolitana: grans aglomeracions i representació de tots els municipis
Les comunitats de municipis: l'agrupació de vocació àmplia
Els articles 42, 43 i 44 de la Llei de bases: cites que cal dominar
Mapa de les entitats locals: què hi ha dalt i què hi ha baix del municipi
Com neixen les entitats supramunicipals: font de creació i procediment
Tres figures que es confonen: comarca, mancomunitat i àrea metropolitana
Les tres regles dels estatuts de la mancomunitat
Què cal retenir de les altres entitats locals
L'arquitectura de l'Estatut: títol preliminar i set títols
Contingut essencial: projecció exterior i eficàcia territorial (arts. 13 i 14)
El govern i l'administració municipal: alcalde, regidors, Junta de Govern Local i tinents d'alcalde
L'organització municipal: els òrgans necessaris i els complementaris
L'alcalde i la Junta de Govern Local
Caso práctico: Cas pràctic: delegar o no delegar
Els ajuntaments com a porta d'entrada: competències i títol d'actuació
Caso práctico: Cas encadenat: el programa de proximitat
Articles que cal poder citar (territori, població i competències)
L'organització provincial: els òrgans necessaris i els complementaris
El Ple de la Diputació: composició i competències
El President de la Diputació: atribucions i límits a la delegació
La Junta de Govern i els Vicepresidents
Les competències delegades i l'extensió del règim provincial
Els òrgans territorials de gestió desconcentrada i els entes inferiors al municipi
Articles que cal poder citar (organització provincial i entitats inferiors)
Comparativa: Ple, President i Junta de Govern
Trampa: delegar el que no es pot delegar
Idees per endur-se de l'organització provincial
El personal directiu de les diputacions i els ens insulars (art. 32 bis)
Els òrgans d'estudi i informe i la presència proporcional de tots els grups (art. 32.2)
Cabildos i consells insulars: quan tot el règim provincial s'estén (art. 38)
La desconcentració als municipis de gran població (art. 24.2)
Articles que cal citar (personal directiu, òrgans d'informe i règim insular)
Dos esquemes: qui pot ser directiu i com s'estén el règim provincial
Trampa: personal directiu no és personal eventual
Una sigla per als requisits del personal directiu
Què cal endur-se del personal directiu i del règim insular
Drets individuals, drets col·lectius i deures del personal
L'oferta d'ocupació pública
Classes de personal: un cas resolt
La carrera professional i la promoció del personal
El règim retributiu del personal
Els drets col·lectius: negociació, representació i participació
Jornada, permisos i vacances
Ètica i administració pública: principis ètics i de conducta
Preceptes clau per citar
La comarca com a institució: arrels i caràcter
La llei d'organització comarcal: objecte i procediment de creació
Els òrgans de govern del consell comarcal
Competències, serveis i finançament de la comarca
L'evolució del règim comarcal i els debats oberts
Dos esquemes per fixar el procediment i les competències
Comarca, mancomunitat i consorci: figures que es confonen
Què cal endur-se d'aquest tema
La comarca com a ens local territorial
El Consell Comarcal: composició i òrgans de govern
L'elecció indirecta dels consellers comarcals i el mandat municipal
Les competències comarcals i la cooperació amb els municipis
Els plans d'actuació comarcal i els plans de cooperació
Els blocs normatius que cal dominar
Com es forma el Consell Comarcal, pas a pas
Què pot fer la comarca: competències i instruments
Comarca, mancomunitat i consorci: no els confongueu
Què us emporteu del règim comarcal
Naturalesa i règim jurídic del consorci
Objecte, finalitats i funcions del consorci
Els ens consorciats i l'adscripció del consorci
Organització i òrgans de govern del consorci
Potestats, personal, béns i recursos del consorci
Els estatuts: norma reguladora i contingut mínim
Articles del règim consorcial que cal citar
Mapa del règim consorcial: estatuts i adscripció
Trampa: l'adscripció i la naturalesa del consorci
Cinc idees per fixar el règim del consorci
El principi de legalitat: la submissió de l'Administració a la llei i al dret
El dret administratiu: què és i com es reconeix
Les fonts del dret públic: l'enumeració de l'article 1 del Codi civil
La jerarquia normativa: l'escala i les seves conseqüències
El costum i els principis generals del dret
Els tractats internacionals i la jurisprudència com a complements
Tipus de normes: escrites, amb rang de llei i reglamentàries
Articles de capçalera sobre fonts i jerarquia
Mapa de les fonts i del cicle de la norma
Trampa: norma posterior no vol dir norma superior
Què us emporteu del dret administratiu i les seves fonts
Regla per retenir les fonts en ordre
Principis generals del procediment administratiu
Identificació, firma electrònica i relació amb l'Administració
L'Administració pública com a subjecte: l'abast del sector públic
Els principis de l'actuació administrativa: l'article 103 de la Constitució
La ciutadania davant l'Administració: drets subjectius i interessos legítims
Articles que cal poder citar (Administració, sector públic i ciutadania)
Dos mapes per fixar el sector públic i el repartiment de competències
Trampa: sector públic i Administració Pública no són el mateix
Què cal retenir de l'Administració i dels drets de la ciutadania
El concepte d'Administració pública: dues maneres de mirar-la
Els cinc principis de l'article 103.1, explicats un a un
Els òrgans i el personal: crear, regir i coordinar d'acord amb la llei
La persona interessada davant del procediment administratiu comú
Identificació i signatura: acreditar qui ets i assumir què dius
Els preceptes que cal citar de memòria (CE i Llei 40/2015)
Dos dibuixos per repartir l'activitat i ordenar el sector públic
Trampa: identificar-se no és signar
Trampa: descentralitzar no és desconcentrar
Què cal endur-se de l'Administració, la ciutadania i la signatura
Una sigla per als cinc principis de l'article 103.1
Producció, motivació, forma i efectes dels actes administratius
Caso práctico: Cas encadenat: del passadís a la notificació
El procediment administratiu comú: les fases, en ordre
La pràctica de la notificació i la publicació
La suspensió de l'execució i les tècniques davant dels actes invàlids
Les fases del procediment, l'ordenació i la iniciació
Iniciació, instrucció i finalització del procediment
La finalització del procediment i les especialitats per matèria
L'execució dels actes administratius
Notificació, publicació i silenci administratiu
Les fases del procediment (I): la iniciació i la instrucció
Caso práctico: Cas pràctic: de la instància al rebuig de la notificació
Què és un acte administratiu i com es classifica
Els elements de l'acte administratiu: subjecte, objecte, causa, forma i fi
La regulació legal del procediment a Catalunya: dues lleis de capçalera
Les actuacions que comprèn el procediment: expedient, firma i actuació automatitzada
Els drets de la persona interessada i les mesures provisionals
Les especialitats d'inici: denúncia, sanció i responsabilitat patrimonial
La tramitació simplificada i la concentració de tràmits
Articles que cal saber citar (acte i procediment)
L'acte administratiu i els seus elements, d'un cop d'ull
Trampa: denunciar no et converteix en part
Què cal endur-se sobre l'acte i el procediment
Regla per fixar els elements de l'acte
L'executivitat dels actes i la inderogabilitat singular
Els informes de la instrucció: terminis i simultaneïtat
El període de prova i la valoració dels fets
El contingut de la resolució i l'obligació de resoldre
Preceptes que sostenen l'executivitat, la instrucció i la resolució
Informes preceptius i facultatius, cara a cara
Trampa: la resolució particular contra la norma general
Què cal endur-se de l'executivitat, els informes i la resolució
Els terminis: obligatorietat i regles de còmput
Caso práctico: Un termini de deu dies, pas a pas
Termes, terminis i tramitació d'urgència: quan el temps es redueix a la meitat
Els registres electrònics i l'arxiu de documents
L'Ajuntament no contesta a la Mireia: què passa als tres mesos
Caso práctico: El rellotge del procediment: subsanació, termini i silenci
Objectiu i abast de la preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització
Objectiu de recollida separada per a 2035 i excepcions
El marc normatiu en tres esglaons: Europa, l'Estat i Catalunya
Els principis de la política de residus: salut, medi ambient i canvi climàtic
La jerarquia de residus i quan es pot alterar l'ordre
Autosuficiència i proximitat: la xarxa d'instal·lacions
Informació, participació i accés a la justícia en matèria de residus
La Comissió de Coordinació en matèria de residus
Els articles de la Llei 7/2022 que cal saber citar
Tres nivells normatius, tres funcions diferents
L'escala de prioritats que ordena tota decisió sobre residus
Trampa: reciclatge, valorització i eliminació no són el mateix
Trampa: la proximitat no es projecta igual sobre tots els residus
Una paraula per retenir la jerarquia en ordre
Què cal endur-se del marc de residus municipal
El cicle de la gestió municipal de residus: de la recollida a la valorització
El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental: naturalesa i funcions
El Consell Comarcal i els ajuntaments davant dels residus: cooperar no és substituir
L'Agència de Residus de Catalunya i el paper de la Generalitat
Articles que cal citar sobre competències en residus (art. 12)
Dos mapes: qui fa què i per on passa el residu
Trampa: recollir no és tractar, i el consorci no és la comarca
Què cal endur-se del model de residus del Vallès Occidental
Un consorci de residus: què és i quins serveis presta
La coordinació amb els municipis consorciats: instruments i rutines
L'assistència tècnica als ajuntaments: plecs, dades i assessorament
Planificar les infraestructures de residus: del diagnòstic a la posada en marxa
El suport a les recollides selectives i als serveis comuns
Mapa dels serveis del consorci
El camí d'una infraestructura, pas a pas
Trampa: assistència tècnica no és prestar el servei
Què val la pena retenir d'aquests serveis
Què mesuren els indicadors de generació i com es llegeixen
La recollida selectiva: fraccions, càlcul brut i càlcul net
Els impropis: l'indicador de qualitat que condiciona tot el sistema
El tractament: què passa amb el residu un cop recollit
Els costos del servei: euros, taxes i qui paga què
L'evolució temporal: com es comparen les dades de diversos anys
Mapa dels indicadors de la gestió de residus municipals
Recollida selectiva bruta i neta, cara a cara
Trampa: el percentatge de selectiva que sembla millor del que és
Trampa: comparar costos de municipis amb models i serveis diferents
Una sigla per no deixar-se cap indicador
Què cal endur-se per llegir les xifres d'un municipi
La situació del Vallès Occidental: els municipis, l'ens de tractament i les dades de partida
Qui planifica la gestió de residus: els tres nivells de l'art. 15
El Pla estatal marc: contingut, orientacions i coherència climàtica
Els plans autonòmics: anàlisi, mesures i objectius per operació
Els programes locals de gestió: potestatius, individuals o agrupats
Qui fixa els objectius de prevenció, reutilització, reciclatge i valorització
L'eliminació de residus: operacions segures i els seus límits (art. 27)
Articles que cal poder citar (planificació i eliminació de residus)
Dos mapes per a la planificació: instruments i operacions
Trampa: programa local no és pla, i revisar no és caducar
Una sigla per al contingut del Pla estatal marc
Què cal endur-se de la planificació de residus
Els objectius concrets de reutilització, reciclatge i valorització (art. 26)
La recollida separada: fraccions, terminis i impropis (art. 25)
Els biorresidus: recollida separada, compostatge i destí (art. 28)
L'àmbit català i comarcal: el pla autonòmic i els programes agrupats (art. 15.2 i 15.3)
Fraccions de recollida separada obligatòria i calendaris (art. 25.2 i 25.3)
Caso práctico: Cas pràctic: un municipi amb els terminis i l'objectiu de 2035
Els models de recollida municipal: un ventall de solucions sobre el territori
La recollida en contenidors al carrer: fortaleses i febleses
El porta a porta: avantatges d'un sistema que arriba a cada portal
Contenidors tancats i intel·ligents: el control d'accés
Les àrees tancades i les recollides comercials
Les deixalleries: el punt de recollida del que no cap al contenidor
Articles que cal poder citar (models de recollida de residus)
Tres models de recollida, cara a cara
Trampa: eficiència no vol dir un sol model per a tot el municipi
Què cal endur-se dels models de recollida municipal
Qualitat de la recollida separada: impropis, control i conseqüències
La recollida separada: per què separar i amb quins models
La fracció orgànica (FORM): biorresidus i compostatge
Envasos lleugers, paper i cartró i vidre: els fluxos secs
Oli de cuina usat, tèxtil, voluminosos i RAEE: fraccions amb circuit propi
La fracció resta: què hi cau i per què cal reduir-la
Deixalleries: tipologies i funcionament del servei
Deixalleries: residus admesos i residus exclosos
Articles que cal poder citar (recollides selectives i fraccions)
Mapa de les fraccions de recollida separada
Comparativa: deixalleria fixa, minideixalleria i deixalleria mòbil
Trampa: el contenidor groc no és el de tot el plàstic
Una frase per retenir totes les fraccions
Què cal endur-se de les recollides selectives i les deixalleries
Residus comercials i industrials: separació en origen i terminis
Com funcionen les infraestructures de tractament: transferència i triatge
Compostatge: la via aeròbia i les seves fases
Digestió anaeròbia i biometanització: del biogàs al biometà
Valorització energètica i dipòsits controlats: l'últim esglaó
La FORM: què és, com es caracteritza i quin marge d'impropis té
Articles que cal saber citar (infraestructures i qualitat de la FORM)
Dos dibuixos per ordenar el tractament i comparar les vies biològiques
Trampa: biogàs i biometà no són el mateix
Una sigla per als usos del biogàs
Què cal endur-se de les infraestructures de tractament
La fracció resta: què hi arriba i per què no es pot abocar sense tractar
Els centres de tractament de residus (CTR): estructura, àrees i operacions
Els fluxos de materials dins del CTR: de la bàscula al rebuig
La recuperació de materials: què es pot salvar de la fracció resta
L'estabilització: transformar la resta en un residu estable
Dos esquemes per al tractament de la fracció resta
Trampa: estabilitzar no és eliminar
Una sigla per ordenar les operacions del CTR
Articles que cal poder citar (tractament de residus i obligacions dels gestors)
Què cal endur-se del tractament de la fracció resta
Compte: el llindar és del servei, no del municipi
La recollida de residus, servei obligatori de tots els municipis (art. 26 LRBRL)
La reserva del servei i la iniciativa pública de l'entitat local (art. 86 LRBRL)
Les formes d'organització del servei: gestió pròpia, indirecta i cooperació supramunicipal
El disseny de rutes i sectors de recollida: criteris tècnics
Freqüències i rendiments: els paràmetres que dimensionen el servei
Dimensionament de recursos materials i humans del servei
Articles que cal saber citar (recollida i transport de residus)
Mapa de la planificació del servei de recollida
Reserva de servei no és encara monopoli
Cinc idees per organitzar la recollida i el transport de residus
Una paraula per ordenar la planificació del servei
Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques
Articles per citar
Caso práctico: Cas pràctic: imposició de penalitat i audiència
La preparació tècnica del contracte de residus: diagnòstic i dimensionament del servei
Què són les prescripcions tècniques i quines figures cita la llei (art. 125 LCSP)
Aprovació, contingut i formulació de les prescripcions tècniques particulars (arts. 124 i 126 LCSP)
Els indicadors de seguiment del servei de residus
Control de qualitat, inspeccions i gestió d'incidències
El règim de penalitats i la indemnització per danys (arts. 192 i 194 LCSP)
Els preceptes de la LCSP que sostenen els plecs i les penalitats
Mapa de la preparació tècnica, les referències i les penalitats
Trampa: tocar el PPT quan la licitació ja ha començat
Trampa: confondre el límit de cada penalitat amb el límit total
Què ens emportem de la preparació i el control del contracte de residus
Una sigla per recordar les referències tècniques de l'article 126
Els plecs de prescripcions tècniques generals de l'Estat (art. 123 LCSP)
Prescripcions tècniques i competència: igualtat d'accés i vinculació a l'objecte (art. 126.1 i 126.2 LCSP)
Accessibilitat universal i protecció ambiental a les prescripcions tècniques (art. 126.3 i 126.4 LCSP)
Com es formulen les prescripcions tècniques i la menció «o equivalent» (art. 126.5 i 126.6 LCSP)
Els articles de la LCSP sobre prescripcions tècniques que cal citar
Dos esquemes per fixar els plecs i les referències tècniques
Trampa: el plec general no és el plec particular del contracte
Què cal retenir dels plecs generals i de la formulació tècnica
La responsabilitat ampliada del productor: què és i per què interpel·la el servei municipal
Les obligacions del productor del producte, una a una (art. 37)
Compliment individual, col·lectiu i voluntari, i el representant autoritzat (arts. 38, 39 i 40)
Els sistemes col·lectius: constitució, autorització i regles de govern (art. 50)
Les regles del joc: contingut del reglament i garanties financeres (arts. 41 i 51)
Informació, supervisió i incompliment: el control dels sistemes (arts. 52, 53 i 54)
L'impacte en el finançament del servei municipal: qui paga la recollida i el tractament
Mapa de la RAP: dues maneres de complir i el camí de l'autorització
Els terminis de la RAP: tres mesos, sis mesos i vuit anys
Trampa: el sistema col·lectiu no és l'entitat administradora
Trampa: la RAP no allibera el municipi de la recollida
Què cal endur-se dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor
Els preceptes de la RAP que convé saber citar
Fraccions de recollida separada obligatòria en l'àmbit local i calendaris
Indicadors de gestió: què són i per a què serveixen
Generació i recollida per habitant: els quilos de cada persona
L'índex de recollida selectiva: com es calcula i què amaga
Impropis: què són, com es mesuren i quins límits tenen
Cost, eficiència i rendiment: tres ràtios que cal no barrejar
Qui declara les dades i quan: les obligacions d'informació
Els articles que sostenen els indicadors: art. 65 i art. 25
Les famílies d'indicadors i el calendari de les dades
Trampa: l'índex de selectiva depèn del denominador
Cinc idees per llegir els indicadors d'un municipi
Una paraula per repassar les cinc famílies d'indicadors
Què vol dir analitzar dades de residus: de la dada bruta a la decisió
Tractar les dades: validar, netejar i normalitzar abans de calcular
Els indicadors que fan parlar les xifres: generació, captura i qualitat
El control de qualitat de les dades i de la recollida
Explotar la informació: sèries temporals, estacionalitat i comparacions
Interpretar i decidir: del diagnòstic als objectius i al seguiment
El cicle de la dada de residus, de la recollida a la decisió
Taxa bruta, taxa neta i índex d'impropis, cara a cara
Un mapa de les dades i dels indicadors de residus
Trampa: comparar períodes sense ajustar l'estacionalitat
Trampa: la mitjana sola amaga el que passa de veritat
Una sigla per no perdre cap fase de l'anàlisi
Què cal endur-se de l'anàlisi estadística de residus
Què te n'has d'endur del règim jurídic
La protecció de dades de caràcter personal
L'edat del consentiment del menor
Caso práctico: Cas pràctic: el consentiment dels menors pas a pas
El tractament de dades de naturalesa penal
El dret a estar informat: transparència i informació a l'afectat
Els papers del tractament: ajuntament, empresa concessionària i delegat de protecció de dades
Els principis del tractament de dades aplicats a la recollida individualitzada
La base jurídica del tractament: obligació legal, interès públic i el paper del consentiment
Minimització i conservació a la pràctica: demanar poc i guardar-ho el temps just
Com s'informa la ciutadania en un sistema de recollida individualitzada
La documentació del tractament: registre d'activitats, encàrrecs i avaluació de riscos
Dos esquemes: els papers del tractament i el camí de la documentació
Trampa: creure que el consentiment ho arregla tot
Articles que cal poder citar (registre d'activitats i protecció de dades)
Cinc idees per endur-se del tractament de dades a la recollida individualitzada
El cost real de la gestió de residus i el principi qui contamina paga (art. 11)
Costos fixos i variables del servei de residus: com es descomponen
Sistemes de repartiment de costos entre municipis: criteris i instruments
Indicadors econòmics de la gestió de residus: què miren i com es llegeixen
Articles que cal saber citar (costos i finançament dels residus)
Costos fixos i variables: què els separa
Trampa: cost real no és cost pressupostat
Què cal endur-se dels costos dels serveis de residus
El principi «qui contamina paga» aplicat al servei municipal de residus
L'art. 11.3: una taxa específica, diferenciada i no deficitària en tres anys
Taxa o prestació patrimonial no tributària: com triar la via de cobrament
Pagament per generació: quan el rebut segueix el contenidor
Les quatre particularitats de l'art. 11.4: incentius i reduccions
L'ordenança fiscal i l'informe tècnic-econòmic que la sosté
Els articles que cal poder citar (art. 11 de la Llei 7/2022)
Dos mapes: la figura de cobrament i el calendari del mandat
Trampa: el pagament per generació no és una quota igual per a tothom
Trampa: l'art. 11.4 faculta, no obliga
Una sigla per als quatre caràcters de la taxa
Cinc idees per tancar el finançament del servei de residus
L'economia circular aplicada als residus municipals: tancar el cicle
Cinc graons, una sola escala: què vol dir cada nivell de la jerarquia
Prevenció: la decisió que estalvia residu abans no existeixi
Preparació per a la reutilització i reutilització: allargar la vida del producte
Reciclatge i valorització: aprofitar el residu quan ja no pot ser el que era
Els preceptes que cal saber citar: l'article 8 i l'annex V
L'escala de prioritats i els primers graons, en dos dibuixos
Trampa: preparar per reutilitzar no és reutilitzar
Trampa: l'ordre de la jerarquia es pot alterar, però no per comoditat
Què cal endur-se de l'economia circular i la jerarquia de residus
Un cop de mà per recordar els cinc graons
Educar, comunicar i sensibilitzar: tres funcions que no són la mateixa
Planificar la campanya: del diagnòstic al calendari
Avaluar la campanya: què ha canviat i com ho sabem
Estratègies de prevenció i reutilització: actuar abans del contenidor
Estratègies per a la recollida selectiva: baixar la fricció i guanyar qualitat
La participació ciutadana: canals, agents i governança
Els articles que cal saber citar (educació i prevenció de residus)
Dos dibuixos per a la campanya: funcions i fases
Trampa: comptar assistents no és avaluar
Què cal endur-se de l'educació i la participació ambiental
Digitalitzar la gestió dels residus municipals: què canvia de debò
Sistemes d'identificació d'usuaris: targetes, xips i mòbils
Sensòrica i internet de les coses al contenidor i a la flota
Sistemes d'informació per a la gestió dels residus
Eines d'anàlisi de dades: de la dada a la decisió
La intel·ligència artificial en la planificació i el control del servei
Preceptes que cal poder citar sobre informació i digitalització de residus
Mapa de la cadena de dades: de la captació a la decisió
Comparativa: com s'identifica l'usuari davant del contenidor
Trampa: la tecnologia no arregla sola el servei
Una sigla per recordar les capes de l'arquitectura digital
Què cal endur-se de la digitalització del servei de residus
La prevenció de residus: què és i quines fites de reducció fixa la llei
Els programes de prevenció i el paper de cada administració
Malbaratament alimentari: l'ordre de destins i el paper de les entitats locals
Reutilització i preparació per a la reutilització: dues passes de la mateixa escala
Indicadors per seguir la prevenció: què es mesura i com es llegeix
Els articles 17 i 19 de la Llei 7/2022, a punt per citar
Tres imatges per fixar les fites, l'ordre de destins i dues idees que es confonen
Trampa: llegir el 13 % i el 15 % com una rebaixa acumulada
Trampa: confondre reutilització amb preparació per a la reutilització
Una sigla per a l'ordre de destins dels aliments
Què cal endur-se de la prevenció i del malbaratament alimentari
Les mesures de prevenció de l'art. 18: el catàleg de fins de les administracions
Excedents no venuts i aigua de l'aixeta: l'art. 18.2 i l'art. 18.3
Biorresidus: què són i per què es reciclen a part
Compostar a casa o al barri: autocompostatge i compostatge comunitari
La recollida separada de la FORM: terminis, models i bosses
Impropis i qualitat de la FORM: mesurar, controlar i respondre
Què condiciona el tractament de la FORM: mescles, instal·lacions i destí
Els articles de la Llei 7/2022 que sostenen la FORM
El calendari de la FORM, sobre un eix
Dos camins per als biorresidus, cara a cara
Trampa: no tot el compostable va bé a cada via
Una sigla per fixar els blocs de la FORM
Cinc idees per tancar la FORM
Tractament biològic de la FORM: dues vies i un objectiu comú
Fases del compostatge: de la fase mesòfila a la maduració
Paràmetres de control del compostatge: temperatura, humitat, oxigen i C/N
Etapes de la digestió anaeròbia: hidròlisi, acidogènesi, acetogènesi i metanogènesi
Paràmetres de control i rendiment de la digestió: temperatura, pH, AGV i càrrega orgànica
Balanç de matèria: què entra, què surt i quant es perd
Rendiments: com es mesura l'eficiència d'una planta biològica
Els articles que cal poder citar (art. 28 de la Llei 7/2022)
Dos dibuixos per a les etapes i les dues vies biològiques
Trampa: el balanç de matèria no és el rendiment de producte
Una sigla per no perdre cap etapa de la digestió anaeròbia
Què cal endur-se del tractament biològic de la FORM
Del residu orgànic al biogàs: la digestió anaeròbia
Què conté el biogàs i com es pot cremar sense condicionar
El condicionament del biogàs: del gas cru al biometà
Usos energètics del biogàs i del biometà
La injecció a la xarxa i el foment dels gasos renovables
Criteris bàsics d'eficiència energètica en una planta de biogàs
La cadena del biogàs al biometà
Els destins del biogàs i del biometà
Trampa: no tot gas de digestor va a la xarxa
Trampa: cremar a la torxa no és aprofitar l'energia
Una sigla per a les fases de la digestió
L'article 12 de la Llei 7/2021: els gasos renovables que cal citar
Què cal endur-se del biogàs i el biometà
El compost segons la llei: definició i fronteres amb el digerit i el bioestabilitzat
Característiques d'un compost de qualitat: estabilitat, maduresa i netedat
El control del procés: com es governa la transformació fins al producte
Usos del compost: on va i per a què serveix
Criteris per valoritzar el compost: les regles de composició dels productes fertilitzants
Els articles i l'annex que cal citar sobre compost i fertilitzants
Mapes del compost: què el distingeix i com es controla el procés
Trampa: el que surt de la pila no sempre és compost
Trampa: la qualitat no es decideix al final de la pila
Què cal endur-se del compost i de la seva valorització
La fracció resta: què s'hi llança i quin paper té en el sistema
Tractament mecànic de la fracció resta: obrir, separar i classificar
Tractament biològic de la fracció resta: estabilitzar i tancar el cicle
Recuperar materials de la fracció resta: què se'n pot rescatar i amb quins límits
El rebuig final: el residu que no té més sortida
Criteris per reduir la disposició en dipòsit controlat
Els articles del Reial decret 646/2020 que cal citar
Un dibuix per al tren de tractament i un altre per als terminis d'abocament
Trampa: fracció resta, rebuig i material estabilitzat
Una sigla per no oblidar què no s'admet a l'abocador
Què cal endur-se de la fracció resta i del rebuig
L'estació de transferència: què és i per a què serveix
Quan convé una estació de transferència: els criteris per decidir-ho
Dimensionar l'estació: capacitat, superfície i molls
L'operativa diària de l'estació, pas a pas
Els equips de l'estació: contenidors, compactadors i bàscules
El control de fluxos: registre, traçabilitat i destí
Optimitzar el transport: càrrega, rutes i horaris
Seguretat, higiene i medi ambient a l'estació
Tres instal·lacions diferents i el camí d'un camió, en dos dibuixos
Trampa: atribuir a l'estació funcions que no té
Què cal endur-se de les estacions de transferència
La deixalleria dins del sistema municipal: funció i abast
Fixa, mòbil o minideixalleria: quan convé cada format
El disseny de l'equipament: ubicació, zones i accessos
L'explotació diària: horaris, personal i fluxos de vehicles
Emmagatzematge i seguretat: contenidors, cobertes i riscos
Control d'usuaris i traçabilitat dels residus
Els articles de la Llei 7/2022 que sostenen la deixalleria
Dos dibuixos per fixar els formats i el flux de la deixalleria
Trampa: confondre emmagatzematge temporal amb tractament
Una sigla per recordar el flux del residu
Què cal endur-se de les deixalleries i la seva gestió
El Sistema electrònic d'Informació de Residus (eSIR)
Recollida separada: obligacions, fraccions i terminis
Classificació dels residus i com es documenta
Autoevaluación: La deixalleria dins del sistema municipal: funció i abast
Autoevaluación: Fixa, mòbil o minideixalleria: criteris per triar el format
Autoevaluación: L'explotació diària: horaris, personal, fluxos i buidatge
Autoevaluación: Emmagatzematge, seguretat, control d'usuaris i traçabilitat
Autoevaluación: El Sistema electrònic d'Informació de Residus (eSIR): traçabilitat i control
Autoevaluación: Recollida separada: obligacions, fraccions i terminis
Autoevaluación: Classificació dels residus: la llista europea i la reclasificació
Els residus voluminosos: què són i per què tenen circuit propi
Sistemes de recollida dels voluminosos: del portal a la deixalleria
La classificació i el triatge dels voluminosos: valoritzar abans d'enterrar
Preparació per a la reutilització i recuperació de materials dels voluminosos
El tractament i el destí final dels voluminosos
Els preceptes de la Llei 7/2022 que sostenen els voluminosos
Dos dibuixos per al circuit del voluminós
Trampa: voluminós no vol dir inservible
Què cal endur-se de la gestió dels voluminosos
El residu tèxtil municipal: d'on surt i per què es gestiona a part
Sistemes de recollida separada del tèxtil: contenidors, porta a porta i punts de lliurament
Del contenidor de roba a la botiga o a la planta: reutilitzar i preparar per reutilitzar
El reciclatge tèxtil: què se'n pot fer i amb quins límits
La traçabilitat del tèxtil municipal: del contenidor al destí final
Preceptes de la Llei 7/2022 per al tèxtil municipal: objectius i definicions
El viatge de la roba usada: recollida, triatge, reutilització i reciclatge
Trampa: preparar per reutilitzar no és reciclar
Què cal endur-se del tèxtil municipal i la seva traçabilitat
RAEE d'origen municipal: què són i com arriben al circuit local
Recollida i emmagatzematge dels RAEE al municipi
Els centres de preparació per a la reutilització de RAEE: com es revisa i es repara
Cobertura, recollida i recursos: el que ha de garantir tot sistema (art. 42)
La contribució financera dels productors: què ha de cobrir (art. 43)
Convenis amb les administracions i acords amb altres operadors (arts. 44 i 45)
Autocontrol, transparència i confidencialitat dels sistemes (arts. 46, 47 i 48)
Articles 42 a 48 de la Llei 7/2022: les cites de la RAP aplicada als RAEE
El recorregut del RAEE municipal i les dues vies de la RAP
Trampa: els mínims del 80 % i del 50 % no són el cent per cent
Què cal endur-se de la gestió dels RAEE municipals i de la RAP
Una sigla per recórrer el RAEE municipal
Residus domèstics perillosos: què són i per què tenen un règim propi
La identificació d'un residu domèstic especial: com saber que no va al contenidor
El circuit del residu domèstic especial: de la recollida al transport
Les condicions bàsiques de seguretat a la deixalleria
Dos dibuixos per al residu especial: el circuit i el que rep la deixalleria
Trampa: l'exempció de l'art. 22 no val per a tot ni per sempre
Una paraula per no perdre cap etapa del residu especial
Articles que cal poder citar (residus domèstics perillosos)
Què cal endur-se dels residus domèstics especials i de la seguretat a la deixalleria
Els residus comercials: generadors, tipologies i abast del servei
Les particularitats de la recollida comercial davant la domiciliària
Identificar els generadors: cens d'activitats, llicències i fitxa de cada establiment
Dimensionar el servei comercial: cabals, contenidors i maquinària
Freqüències i horaris: ajustar la recollida al ritme de l'activitat
Control i seguiment del servei comercial: inspecció, caracteritzacions i indicadors
Els preceptes de l'article 25 que cal saber citar
Tres dibuixos per comparar, dimensionar i calendaritzar la recollida comercial
Trampa: residu comercial no és residu assimilable a domiciliari
Trampa: més recollides no volen dir millor recollida
Una sigla per obrir la fitxa de cada generador
Què cal endur-se de la recollida comercial
El porta a porta: com funciona la recollida a cada portal
Com es dissenya un porta a porta: àmbits, models i excepcions
Dimensionar el servei: de la bossa al camió
Freqüències, horaris i materials de cada fracció
Recursos humans i materials: vehicles, cubells i plantilla
Control d'aportacions i incidències: què es mira i com es registra
Seguiment de resultats: els indicadors que ajusten el servei
L'article 25 de la Llei 7/2022, a punt per citar
Dos dibuixos per dissenyar el porta a porta: models i fases
Trampa: control d'aportacions no és control d'accés
Una paraula per retenir les fases del disseny
Què cal endur-se del porta a porta
Contenidors tancats: qui hi pot accedir i com es tanca el cercle
Què pot dur l'usuari per identificar-se: targetes, claus i aplicacions
L'obertura del contenidor: el mecanisme, la lectura i el registre
Com viatgen les dades del contenidor al centre de control
Què es pot fer amb les dades d'accés: freqüència, pes i facturació
Què falla en un sistema de contenidors tancats i com es respon
Manteniment del parc de contenidors tancats: rutines i avisos
Dues vistes del sistema: la cadena d'accés i les tecnologies
Trampa: contenidor tancat no és contenidor individual
Una sigla per als cinc passos de l'accés
Què t'emportes dels contenidors tancats i del seu manteniment
Els vehicles de recollida: famílies, caixes i sistemes de càrrega
Característiques tècniques que decideixen la tria d'un vehicle
Contenidors, cubells i equips auxiliars del servei
Dimensionar la flota: del cabal diari al nombre de vehicles
Rendiments i indicadors per seguir el servei de recollida
Manteniment de la flota: un pla, no una reparació
Renovació de la flota: quan substituir i com finançar-ho
Mapa de tipologies i comparativa de tinença de la flota
Trampa: capacitat de la caixa no vol dir rendiment del servei
Què cal endur-se dels vehicles i equips de recollida
Una sigla per als quatre passos del dimensionament
Planificar la ruta: del sector al full de ruta diari
Les variables de disseny d'una ruta de recollida
Freqüències i horaris: ajustar la ruta al ritme del municipi
Temps de servei: com es descompon la jornada d'un camió
Distàncies i càrregues: del portal a la planta
Rendiments i capacitat: contenidors per hora i viatges per jornada
Eines de seguiment: del GPS al quadre de comandament
Els ancoratges de fons de la planificació de rutes
Dos dibuixos per ordenar variables i fases
Trampa: la ruta més curta no és la més eficient
Una paraula per recordar els passos d'una ruta
Què cal endur-se de la planificació i l'optimització de rutes
Què vol dir controlar i inspeccionar un servei de residus
La planificació de les inspeccions: com es decideix què es mira i quan
La comprovació de la prestació del servei: què es verifica i amb quins estàndards
La gestió d'incidències: del registre a la resposta
Les evidències: què cal documentar i com es guarda
L'informe de seguiment: estructura i contingut
Articles que cal saber citar sobre inspecció i control
El cicle de la inspecció, pas a pas
Trampa: l'acta d'inspecció no és una prova absoluta
Què cal endur-se del control i la inspecció de residus
Què és un sistema d'indicadors i per què no n'hi ha prou amb una xifra
Els nivells de qualitat del servei: com es fixen i què comprometen
Definir un indicador: la fitxa que el fa comparable
Sistemes de mesura: d'on surt la dada i com es valida
Cinc cares del servei: eficàcia, eficiència, economia, qualitat i satisfacció
Verificar el compliment: comparar, documentar i respondre
El quadre de comandament: pocs indicadors, ben ordenats, a temps
El camí de la dada i les famílies d'indicadors
Trampa: la dada, l'indicador i el llindar no són el mateix
Una paraula per no oblidar la fitxa d'un indicador
Què cal endur-se del sistema d'indicadors i del quadre de comandament
L'estudi tècnic de residus: què ha de resoldre i com s'estructura
La diagnosi de partida: el retrat del municipi i del servei actual
Determinar les necessitats: població, activitat i residus esperats
Definir alternatives: models de recollida i criteris per comparar-les
Dimensionar els mitjans humans i materials i estimar-ne els rendiments
La implantació del servei: del calendari al primer camió
L'avaluació tècnica de les alternatives: comparar, decidir i fer seguiment
Els blocs normatius que emmarquen un estudi tècnic de residus
El camí de l'estudi tècnic i els models de recollida, en dos dibuixos
Trampa: copiar ràtios i dimensionaments d'altri
Trampa: triar el model només pel cost
Què us emporteu de l'estudi tècnic de residus
Una paraula per no deixar cap fase de l'estudi
Abonaments a compte, certificacions d'obra i el llindar del noranta per cent
El certificado de buena ejecución: qué acredita y qué no
Objecte, durada, preu i revisió de preus
Caso práctico: Cas pràctic: una revisió de preus pas a pas
Caso práctico: Cas pràctic: una modificació en un contracte de serveis en execució
L'execució del contracte de serveis i la responsabilitat del contractista (art. 311)
Conformitat de la prestació, rebuig del pagament i termini de garantia (art. 311.3 a 311.5)
Serveis que conlleven prestacions directes a la ciutadania: les especialitats de l'art. 312
Les prerrogatives de l'òrgan de contractació i els límits de la inspecció (art. 190)
Modificar un contracte en vigor: supòsits, límit del vint per cent i obligatorietat (arts. 203, 204 i 206)
El procediment de la modificació: audiència, acord i publicitat (art. 207)
La demora del contractista i les penalitats diàries (art. 193)
Seguiment i incidències: del registre del servei a la resposta contractual
Articles que sostenen el seguiment i les penalitats del contracte de serveis
Dos dibuixos per a les modificacions: les vies i els terminis
Trampa: el vint per cent no és un comodí per canviar el contracte
Què cal endur-se del seguiment i les penalitats del contracte de serveis
Regla per no perdre's en el procediment de modificació
Com es construeix el cost: centres de cost i imputació de despeses
El cost de personal: plantilla, jornada i cost per hora efectiva
Els vehicles i equips: com es calcula el cost anual de la flota
Les instal·lacions i el manteniment: costos fixes que no s'aturen
Transport i tractament: els costos que depenen del destí final
Els escenaris econòmics: del model de costos a la projecció
Els preceptes de l'article 11 que sostenen el càlcul de costos
L'estructura de costos d'un servei de residus
Trampa: el cost directe no és el cost complet
Cinc idees per tancar el càlcul de costos
Caracteritzar els residus municipals: què és i quins objectius persegueix
La presa de mostres: dispositius, pla de mostreig i normes de referència
La representativitat de la mostra: la clau de tot el mostreig
Acta i etiqueta: la traçabilitat de la mostra
Determinar la composició i els impropis: el triatge a la pràctica
Utilitzar els resultats: de les dades a la planificació del servei
Els set apartats de l'annex XVI: les cites del mostreig
El recorregut de la mostra, en vuit passes
Composició i impropis, dues mesures que no es poden barrejar
Les tres porcions no són tres anàlisis
Representativa no vol dir grossa
Una sigla per recordar les tres porcions
Què cal endur-se de la caracterització de residus
La traçabilitat: seguir el residu del portal al destí final
El control de quantitats i fluxos: del portal a la planta
El pesatge: com es converteix un residu en una xifra
L'arxiu cronològic i la memòria resum: els registres de la traçabilitat (art. 65)
Els sistemes d'informació: on van a parar les dades de residus
Articles que cal poder citar (traçabilitat i informació de residus)
El camí d'una tona de residu i les tres peces del registre
Trampa: arxiu cronològic, memòria resum i sistema electrònic
Què cal endur-se de la traçabilitat dels residus municipals
Una paraula per als quatre pilars de la traçabilitat
Els impactes ambientals del cicle dels residus municipals, un per un
Emissions atmosfèriques i gasos amb efecte d'hivernacle
Olors, soroll i altres molèsties al veïnat
Lixiviats: contaminació d'aigües i sòls
El consum energètic: combustible i electricitat
Mesures preventives i correctores: actuar abans i reparar després
Articles que cal poder citar (impactes, prevenció i correcció)
Dibuixos per ordenar els impactes i comparar les mesures
Trampa: tota molèstia no és un impacte tòxic
Què cal endur-se dels impactes ambientals del servei de residus
Diverses empreses, un mateix escenari: la coordinació d'activitats
Caso práctico: Cas: dues empreses i una plataforma elevadora
Riscos de la recollida i el transport de residus: la feina que es fa al carrer
Transferència i tractament: els riscos que no es veuen des del carrer
Protecció col·lectiva i equip individual: l'ordre de les barreres
Formació, informació i salut: els deures de cada lloc de treball
L'article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals, a punt per citar
Dos mapes per ordenar els riscos i els deures de coordinació
Trampa: cooperar no és assumir els riscos de les altres empreses
Trampa: l'equip individual no substitueix la protecció col·lectiva
Una paraula per retenir els deures de coordinació
Què cal endur-se de la seguretat i la coordinació en els residus
Del problema a l'obra: què és un projecte tècnic de residus i per a què serveix
Definir objectius: del desig a una fita que es pugui mesurar
La diagnosi del servei: què cal mirar i com es recull la informació
Alternatives: com es generen i com es comparen amb criteris
Dimensionament: de les tones als contenidors, els vehicles i les persones
El pressupost del projecte: capítols, cost complet i finançament
La planificació de l'execució: fases, calendari i responsabilitats
Execució, seguiment i avaluació: tancar el cicle i aprendre'n
Dues vistes del projecte: el cicle i les seves peces
Trampa: un objectiu no és una activitat
Trampa: pressupost del projecte no és cost del servei
Dues meitats per recordar les fases del projecte
Què et queda del cicle del projecte tècnic
La província en el cas concret: la Diputació i el municipi que no pot sol
Què vol dir donar assistència tècnica en residus
La diagnosi del servei de residus municipal
Les propostes de millora: de la mancança a la mesura
La coordinació supramunicipal dels serveis de residus
El seguiment de resultats: comprovar que la millora es consolida
L'informe tècnic i econòmic: estructura i redacció
L'article 36 de la Llei de bases: les lletres que cal citar
El cicle de l'assistència tècnica, sobre un eix
Trampa: la diagnosi no és l'informe, i l'informe no és la decisió
Què cal endur-se de l'assistència tècnica als municipis
Glossari del curs

Pack Administrativo Consell Comarcal del Vallès Occidental 2026

Índice del temario oficial
L'organització territorial de l'Estat
L'articulat que cal retenir, article a article
Autonomia local i autonomia autonòmica: dues coses diferents amb el mateix nom
Un cas treballat: canviar el nom d'una província, moure'n el límit
Com s'organitza territorialment l'Estat (art. 137)
La trampa del bloc: anomenar sobirania l'autonomia
Les entitats locals: municipi, província i altres ens locals supramunicipals
El municipi: què és i quins elements el componen
La província: entitat local amb fins propis i organització obligatòria
Les entitats locals supramunicipals: comarca, àrea metropolitana i mancomunitat
Municipi, província i entitat supramunicipal: criteri a criteri
Un cas treballat: la mancomunitat de residus i la comarca amb oposició
Què és entitat local territorial i què no (art. 3 de la Llei 7/1985)
La trampa del bloc: la província no és només una agrupació de municipis
El que te'n portes del tema 1
Altres entitats locals: Entitats locals d'àmbit inferior al municipi
Les quatre figures que afegeix el Text refós de Catalunya
Els articles que sostenen aquest epígraf
Compte: l'article 45 de la LRBRL avui figura sense contingut
Què és una entitat municipal descentralitzada
Com es constitueix una entitat municipal descentralitzada
Ordena la constitució d'una entitat municipal descentralitzada
Les comarques
El cas del Vallès Occidental: capitalitat compartida
La creació de comarques: l'article 42 de la LRBRL
Compte: la comarca no buida el municipi
Mapa de les entitats locals de l'article 3 i de l'article 2 català
Les mancomunitats de municipis
Les regles de l'article 44 de la LRBRL
Ordena l'aprovació dels estatuts d'una mancomunitat
Compte: la mancomunitat no ho pot assumir tot
Comarca, mancomunitat i comunitat de municipis, criteri a criteri
Les àrees metropolitanes
L'Àrea Metropolitana de Barcelona: l'entitat metropolitana en funcionament
Quants consellers metropolitans aporta cada municipi
Compte: l'àrea metropolitana no es crea per conveni
Les Comunitats de municipis
Els articles 123 a 127 del TRLMRLC, en quatre línies
Compte: comunitat de municipis no és mancomunitat
Cas treballat: quatre municipis i un servei compartit
Vocabulari del tema
Repàs ràpid de figures
Dubtes que apareixen sempre
Com estudiar aquest tema
Què emportar-te del tema 2
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya
L'Estatut i la Constitució, criteri a criteri
L'organització del text: preàmbul, Títol Preliminar i set títols
El mapa de l'Estatut en una ullada
Els principis generals del Títol Preliminar, amb el cas a la mà
Compte: tres confusions que decideixen preguntes
L'organització i competències de les entitats locals segons la Llei de Bases del Règim Local
Competències pròpies davant de competències delegades: qui respon si surt malament?
El municipi: territori, població i organització
Els òrgans municipals i les regles que diuen quan existeixen
La trampa de la Junta de Govern Local
Què decideix el Ple i què decideix l'Alcalde
Les matèries en què el municipi té competència pròpia
Els serveis obligatoris, per trams de població
La trampa de la biblioteca pública
La província i la diputació: per a què existeix l'entitat que agrupa municipis
Comarca, àrea metropolitana, mancomunitat i entitats menors
Quan no regeixen les regles generals: consell obert, municipis petits i gran població
Un cas amb números: l'ajuntament de 3.200 habitants
Esquema: qui és qui entre les entitats locals
L'articulat que cal retenir
Glossari del tema
Què t'emportes d'aquest tema
Drets i deures dels funcionaris públics en l'àmbit local segons la Llei de Bases del Règim Local
Qui és personal al servei d'una entitat local: l'article 89
Funcionari de carrera, laboral i eventual, criteri a criteri
Les funcions reservades dels articles 92.2 i 92.3 de la Llei de Bases
Les funcions públiques necessàries: secretaria i intervenció-tresoreria
Els grups de classificació i la titulació de cadascun
Compte: C1 és Batxiller o Tècnic, no Tècnic Superior
Plantilla, relació de llocs de treball i registre de personal
La selecció: oferta d'ocupació i convocatòria pública
Mapa del personal al servei d'una entitat local
Les retribucions dels funcionaris locals: l'article 93
La jornada i la seva reducció: l'article 94
El deure general i el Codi de Conducta: l'article 52
Els principis ètics de l'article 53, un per un
Els principis de conducta de l'article 54, un per un
Els drets individuals de l'article 14
Els drets individuals exercits col·lectivament: l'article 15
Drets individuals i drets exercits col·lectivament, criteri a criteri
L'excepció que decideix el tema: obeir, llevat d'infracció manifesta
Cas treballat: un regal, una ordre i una plaça del subgrup C1
Participació sindical i formació: els articles 95 i 96
Dubtes que apareixen sempre
Vocabulari del tema
Repàs ràpid de drets i deures
Com estudiar aquest tema
Què emportar-te del tema 5
Quin text regula avui l'organització comarcal
L'evolució: de la Llei 6/1987 al text refós del 2003
El cas que has de saber explicar: la capitalitat compartida del Vallès Occidental
Els òrgans del consell comarcal, amb l'article a la mà
Els òrgans i la cadena de normes, en un dibuix
Les disposicions i l'annex: el que tanca el text
Compte: quatre confusions que decideixen preguntes
Què és el programa d'actuació comarcal
El contingut que l'article 29.1 obliga a incloure
Cas: el PAC aprovat sense previsió de recursos
Com s'elabora i s'aprova, pas a pas
Ordena les quatre fases de la tramitació
El ple i el consell d'alcaldes: qui fa què amb el PAC
Quatre anys de vigència i les dues vies de canvi
Compte: indicatiu no vol dir que no obligui
El literal de l'article 29, que cal saber llegir
Les quatre fases del PAC, d'un cop d'ull
L'articulat que sosté el tema
Terminis del tema, amb la seva norma
El que cal endur-se del tema 7
La comarca com a entitat local territorial
Els articles que defineixen la comarca
Crear, canviar el nom i canviar la capital: tres procediments diferents
Cas: la capitalitat compartida del Vallès Occidental
Els òrgans del consell comarcal
L'organigrama del consell comarcal
Què fa cada òrgan, article a article
Compte: quatre confusions que aquest tema provoca
Com es compon el consell comarcal
L'article 12 del text refós, literal
Terminis i xifres del tema
El que cal endur-se del tema 8
El PAC 2025-2028 del Vallès Occidental: què és i què conté
Els sis reptes territorials del període 2025-2028
Reptes i eixos estratègics no són el mateix
Dels reptes als programes: l'estructura del PAC
Cas: redactar l'apartat de reptes d'una memòria comarcal
Compte: tres confusions que aquest apartat provoca
La visió i la missió del PAC, literals
Les xifres del context que convé retenir
Terminis i ritme de seguiment del PAC
El que cal endur-se del tema 9
Pla d'actuació comarcal del Vallès Occidental 2025-2028: Eixos estratègics
Els quatre eixos estratègics, un per un
Els quatre eixos, comparats criteri a criteri
Les quatre bases per al desenvolupament dels eixos
El corpus estratègic: visió, missió i valors
Ojo: eix, línia i programa són tres nivells diferents
Cas resolt: on encaixa cada actuació
Actuacions del Pla amb nom i cognoms
Mapa del Pla: eixos, línies i programes
Com situar qualsevol actuació dins del Pla
Glossari del tema
Les idees que has de retenir
El dret administratiu: què és i per què és un dret propi
El dret administratiu en un expedient de veritat
Les fonts del dret públic i la seva jerarquia
Un conflicte de fonts resolt pas a pas
Tipus de normes: qui pot dictar què
La jerarquia de fonts, en un dibuix
Compte: tres confusions de famílies de normes
Administració Pública: concepte i principis
Descentralització, desconcentració i delegació: on va a parar cada decisió
El mapa de l'àmbit subjectiu: qui és sector públic i qui és Administració Pública
Una delegació ben feta i una de mal feta
Trampa: delegar no traspassa la competència
Els articles d'aquest epígraf que cal retenir
Què has de saber fer amb aquest epígraf
El ciutadà com a titular de drets davant l'administració
Els drets de qui ja és interessat (article 53 LPAC)
Trampa: l'estat de la tramitació es pot conèixer en qualsevol moment
Els drets de l'article 13 i els de l'article 53, per criteri
Qui pot triar el canal i qui està obligat a l'electrònica (article 14 LPAC)
Del dret de qualsevol persona al dret de l'interessat
El vocabulari que ha d'estar a la punta de la llengua
Les idees que has de retindre del tema 12
Identificar-se no és signar: què acredita cada acte
L'articulat que cal retenir, article a article
Els quatre passos amb què es resol qualsevol pregunta del bloc
Identificació i signatura electrònica, criteri a criteri
Un cas treballat: dos ciutadans, dos camins a la mateixa oficina
L'excepció: l'interessat que no està obligat a anar per mitjans electrònics
La trampa del bloc: la representació no es presumeix sempre, només en el mer tràmit
El literal que cal llegir a poc a poc: quan cal signar
Què exigeix la llei en cada actuació del procediment
Què te n'emportes del tema 13
Qui és titular dels drets de l'article 13
Els nou drets de l'article 13, un a un
Article 13 davant de l'article 53, criteri a criteri
Dos casos per no confondre persona amb interessat
Compte: l'article 13 no distingeix entre administracions
On s'acaben aquests drets: capacitat, representació i signatura de favor
La regla de l'article 14: triar o estar obligat
Els cinc supòsits d'obligació de l'article 14.2
Persona física que tria davant de subjecte obligat
Tres casos: l'associació, el col·legiat i el gestor
On s'acaba la regla: excepcions escrites i excepcions que no existeixen
Què és el Registre Electrònic General i què hi consta
Tres presentacions que es confonen entre si
Com es decideix quin dia i a quina hora s'ha presentat un document
Les excepcions que trenquen el còmput automàtic
Compte: el registre electrònic no tanca a les tres de la tarda
Vocabulari del registre electrònic
Repàs ràpid del registre
Esquema del còmput en el registre electrònic
El literal que convé retenir
Separa el que decideix el registre del que decideix l'interessat
Ordena els passos del còmput
El que cal endur-se del tema
L'acte administratiu: concepte i classes
L'articulat de la producció, l'eficàcia i les classes
Acte de tràmit i acte resolutori: dos règims en el mateix expedient
Classifica aquests actes del dia a dia de la comarca
La trampa del tema: presumpció de validesa no és acte inatacable
Classes d'acte administratiu i què es pot fer amb cadascuna
Els elements de l'acte administratiu
L'articulat dels elements: contingut, forma i motivació
La trampa de l'element: un vici formal se salva més vegades del que sembla
Cada element amb la seva manifestació legal
Les fases del procediment administratiu
Què passa en cada fase, de l'entrada a l'arxiu
Ordena les fases abans d'escoltar la solució
Els terminis del procediment, en una taula
La notificació i la publicació dels actes administratius
L'articulat de la notificació: del despatx a l'edicte
La seqüència de la notificació que no arriba: del primer intent a l'anunci al BOE
La trampa del tema: posada a disposició no és notificació practicada
Notificació i publicació: dues tècniques, dos destinataris
Classifica com es dona a conèixer cada acte
L'abstenció i la recusació
L'articulat de la imparcialitat: abstenció i recusació
La trampa del tema: abstenir-se no invalida l'acte, i la recusació no es recorre
Com cau aquest tema a l'examen i com no perdre el punt
Com es compta un termini: la regla de l'article 30
Cinc passos per calcular un termini sense equivocar-se
Un cas treballat: el requeriment notificat un dijous
El compte quan la peça entra pel registre electrònic (art. 31)
La trampa del bloc: dies hàbils o dies naturals
Article 30 i article 31: el compte general i el compte en el registre
Com es compta un termini, en un cop d'ull
Què és el Registre Electrònic General i què deixa constància (art. 16)
On es poden presentar els documents (art. 16.4)
Un cas treballat: la instància presentada en un altre registre
Quan el règim especial d'un document mana més que el registre
La trampa del bloc: el registre és obert sempre, però el compte no es mou igual per a tothom
Del document presentat a l'expedient
Què passa amb els documents després: l'arxiu electrònic únic (art. 17)
L'obligació de resoldre no depèn del sentit del silenci
Els terminis de l'obligació de resoldre, article a article
Un cas treballat: el procediment sense termini a la seva norma
Suspensió i ampliació: moure el termini sense incomplir-lo
Quan l'obligació de resoldre no existeix
La trampa del bloc: tres mesos no són sis
Tres mesos, sis mesos, la meitat i l'ampliació excepcional
El termini de resolució: quin número s'aplica i des d'on es compta
Què és el silenci administratiu i quan es produeix
Cinc passos per decidir el sentit del silenci
Un cas treballat: la subvenció demanada i no resolta
La trampa del bloc: a Catalunya el silenci estimatori té més excepcions
Quan el procediment s'ha iniciat d'ofici: desestimació o caducitat
Estimat o desestimat: què permet cada sentit del silenci
Com es decideix el sentit del silenci
El que et queda del tema 16
Els actes administratius: concepte, eficàcia, invalidesa, nul·litat i anul·labilitat
Els articles que sostenen l'acte: producció, contingut i motivació
Nul·litat de ple dret i anul·labilitat: el criteri que les separa
Quan comença a produir efectes un acte: eficàcia, demora i retroactivitat
Els set supòsits de nul·litat de ple dret, un per un
Compte: un defecte de forma no converteix l'acte en nul
L'article 48, literal
Límits de la invalidesa: conservació, conversió i convalidació
Nul·litat o anul·labilitat: l'arbre de decisió
Efectes, demora i convalidació en cinc files
Els dubtes que deixa aquest tema
Glossari de l'acte administratiu
El que cal endur-se del tema 17
El requerimiento previo entre Administraciones: el artículo 39.5 de la Ley 39/2015 y el artículo 44 de la Ley 29/1998
La notificació i publicació dels actes administratius: notificació electrònica
Un cas amb quatre portes: la resolució de la Núria
Trampa: els deu dies de l'article 40.2 es compten des de la data de l'acte
La notificació en paper: domicili, segon intent i el joc de les hores
La notificació electrònica: seu electrònica, DEHú i el rebuig
Trampa: deu dies naturals per al rebuig, no deu dies hàbils
Quan no es pot ni quan no cal notificar electrònicament
Notificació i publicació: qui rep què i amb quins efectes
El circuit d'una notificació, pas a pas
Les quatre portes de la notificació
Vocabulari de la notificació
Què cal saber fer amb aquest epígraf
Recursos en via administrativa: què són i quines classes hi ha
Quan l'escrit porta el nom equivocat de recurs
El camí que segueix qualsevol recurs, pas a pas
Ojo: contra un reglament no hi ha recurs en via administrativa
Els principis que valen per a tots els recursos
Cas pràctic: demanar la suspensió i no rebre resposta
Ojo: recórrer no és suspendre, i el mes de l'article 117.3 no és el del recurs
El recurs d'alçada: contra què, on i en quin termini
Cas pràctic: un mes, deu dies i tres mesos
Decidir i tramitar una alçada, en cinc passes
Ojo: contra la resolució de l'alçada no hi ha una segona alçada
El recurs potestatiu de reposició: la segona mirada dins de casa
Cas pràctic: reposició o contenciós, i el preu de triar
El camí de la reposició, del registre a la resolució
Alçada i reposició, criteri a criteri
Ojo: davant d'un acte presumpte, el mes no mana
L'article 124 de la Llei 39/2015, els plazos de la reposició, literal
El recurs extraordinari de revisió: una porta estreta per a actes ferms
Cas pràctic: dos documents i dos calendaris diferents
Com es tramita una revisió, pas a pas
Ojo: la revisió no és un tercer grau per discrepar
La capa catalana: què afegeix la Llei 26/2010
Tots els terminis del tema, amb el seu article
Quin recurs toca, segons l'acte
Vocabulari del tema
El que cal endur-se del tema 19
Documents administratius més habituals i el llenguatge administratiu
Quan un document administratiu és vàlid
L'article 26.2, literal
Ojo: els documents electrònics no es validen amb un codi segur de verificació
Ofici, carta i sol·licitud: qui escriu a qui i per a què
Com s'aixeca i s'aprova una acta, pas a pas
Ordena la vida d'una acta
Edicte, citació, certificat, diligència, informe, resolució, notificació i correu electrònic
El llenguatge administratiu: escriure perquè el tràmit s'entengui
Les excepcions que es pregunten juntes
Qui emet cada document i per a què serveix
Els terminis i les regles de temps d'aquest tema
Glossari de documents i llenguatge administratiu
Els dubtes que deixa aquest tema
El que cal endur-se del tema 20
Què vol dir signar electrònicament dins d'una administració
L'articulat de la signatura electrònica pública, norma a norma
Tres documents, tres sistemes: el cas del Consell Comarcal
Quatre passos per decidir quina signatura porta un document públic
Segell, signatura de l'empleat i codi segur de verificació
Com s'escull el sistema de signatura d'un document públic
El que cal endur-se del bloc
Què és una seu electrònica i què la distingeix d'un portal
El cas de la seu associada del Vallès Occidental
L'articulat de la seu electrònica
Seu electrònica, seu associada i portal d'internet
El que cal endur-se del bloc
Expedient electrònic: l'índex que el converteix en unitat
El cas de l'expedient de subvenció que comença en paper
Com es conforma i es tanca un expedient electrònic
Document, expedient i còpia autèntica: no són el mateix
El cicle de vida de l'expedient electrònic
El que cal endur-se del bloc
Un registre és una anotació amb data, hora i número
L'articulat del registre, article a article
La instància presentada al registre equivocat
El recorregut d'un document pel registre
Assentament d'entrada, assentament d'eixida i rebut
El cicle d'un document al Registre General
Què cal endur-se del bloc
Per què unes funcions locals només les pot fer un funcionari de l'Estat
L'article 92 bis de la Llei 7/1985, en quatre respostes
Les funcions públiques necessàries: la secretaria
Fe pública i assessorament legal: dues funcions, dos moments
La intervenció
Els controls que la intervenció exerceix, amb la norma al costat
La tresoreria
Ojo: el capítol del text refós de 1986 que tothom cita està derogat
Ojo: no existeix cap subescala de tresoreria
L'article 92 bis de la Llei 7/1985, literal
Les funcions públiques necessàries, d'un cop d'ull
L'articulat que sosté el tema
Els terminis del tema, amb la seva norma
El que cal endur-se del tema 23
Què és el reglament orgànic i qui el pot aprovar
El títol preliminar, article a article
Ojo: el reglament cita lleis de 1987 que ja tenen substituta
El Ple i la Comissió de Govern, criteri a criteri
La Junta de Portaveus i les comissions informatives
Com es convoca una sessió extraordinària a petició dels consellers
Ordena els passos
El règim de delegacions del capítol segon
El quòrum i l'adopció d'acords
Ojo: els acords fora de l'ordre del dia neixen nuls
L'article 73 del reglament, literal
El desenvolupament d'una sessió del Ple
L'articulat que sosté el tema
Els terminis del títol tercer, amb el seu article
El que cal endur-se del tema 24
Qui convoca i amb quina antelació
El procediment de la convocatòria, pas a pas
Ordena el procediment
Què ha de contenir una convocatòria
L'ordre del dia: què s'hi inclou i què no
Ojo: la urgència no la declara qui convoca
L'acta: què hi consta i com s'aprova
Esborrany, acta i certificació: tres documents, tres moments
Les certificacions i la fe pública dels acords
Ojo: el reglament encara esmenta el Govern Civil
L'article 94 del reglament, literal
L'articulat que sosté el tema
Els documents de la sessió i qui els firma
Els terminis d'aquest tema, amb la seva norma
El que cal endur-se del tema 25
Qui vota i com es manifesta el vot
Votar, pas a pas
Cas: el vot que es va comptar com a abstenció
Quan la votació deixa de ser ordinària
Sessió presencial i sessió a distància
Les matèries que demanen majoria absoluta
La majoria simple i com es compta
Cas: el mateix acord amb dues majories diferents
Ojo: la majoria no és el quòrum
L'excepció dels municipis de gran població
L'empat: repetir la votació i, si cal, el vot de qualitat
Cas: dues votacions i un vot que decideix
Ojo: l'empat d'un acord i l'empat d'una elecció
Com s'adopta un acord vàlid
Cas: l'acord que cau perquè la sala s'ha buidat
Les majories del Ple, en un cop d'ull
Els dos llibres: què hi va i qui els custòdia
Llibre d'actes i llibre de resolucions, cara a cara
Què hi ha de constar
De la sessió al llibre, pas a pas
Cas: la intervenció que ha de constar literalment
Ojo: l'acta no és un resum lliure
Cas: el decret que ha d'arribar al Ple
Custòdia i consulta: qui guarda i qui pot mirar
Ojo: cada document té el seu guardià
Com es formalitza un llibre oficial
Publicitat de l'acta i dels acords
El rastre documental d'una decisió
Per a què serveix de debò una acta
Qui fa què amb els documents
El literal que ho diu tot
L'ordre del dia i la documentació prèvia
Llibres vius i errades materials
Què és l'assessorament jurídic intern
Quan cal informe previ
Què ha de dir l'informe
Cas: la reclamació que exigeix dictamen previ
D'un expedient a una proposta de resolució, pas a pas
Ojo: preceptiu no vol dir cortès
Informe previ i dictamen, cara a cara
Tres maneres de fallar en un informe
La proposta de resolució, per dins
El circuit de l'assessorament
El literal que ordena l'informe
El que s'endurà l'alumne
Què és un conveni i què no ho és
Quan val i des de quan obliga un conveni
El contingut mínim i el termini màxim del conveni
La tramitació del conveni, pas a pas
Els encàrrecs de gestió: què són i com es formalitzen
Conveni i encàrrec de gestió, cara a cara
Un cas: l'oficina comarcal de consum compartida
Les confusions que decideix l'examen
El que t'emportes del tema
Esquema del recorregut del conveni
La Llei 9/2017 cobreix tot el sector públic, no només les administracions
Sector públic, Administració Pública i poder adjudicador: tres cercles que no coincideixen
El que la llei aparta del seu àmbit: no tot el que signa una administració és contracte
Quatre encàrrecs del Consell i el règim que els toca
Com es decideix en cinc preguntes si un encàrrec obliga per la Llei 9/2017
Compte: el conveni exclòs té condicions, no és un calaix lliure
Els principis que es miren en cada expedient
Les cinc classes de contracte administratiu i les dues excepcions privades
Contracte administratiu enfront de contracte privat de l'Administració
Quatre encàrrecs i el caràcter que els toca
Com es classifica un contracte en cinc passos
On es trenca la regla general de la classificació
Compte: els procediments ordinaris són l'obert i el restringit
L'expedient: necessitat, plecs, crèdit i aprovació de la despesa
Contracte menor: 40.000 i 15.000 euros, informe motivat i sense pròrroga
Els procediments d'adjudicació i quan hi cap cadascun
Criteris d'adjudicació: el que es valora per judici de valor i el que es valora per fórmula
De l'expedient a la formalització: els passos del procediment obert
Tres expedients del Consell i el procediment que els toca
El que trenca l'ordre normal del procediment
Compte: el contracte menor no admet pròrroga ni dura més d'un any
Procediment obert ordinari enfront d'obert simplificat
Vocabulari de l'expedient de contractació
Repàs ràpid del procediment d'adjudicació
Esquema de l'expedient i de l'elecció de procediment
El literal que convé retenir
Separa el que exigeix tràmit previ del que depèn de la valoració de les ofertes
Ordena la tramitació del procediment obert
El que cal endur-se del tema
L'expedient de contractació: iniciació i contingut
L'expedient, pas a pas
Ordena les passes de l'expedient
Què conté el plec de clàusules administratives particulars
Un cas: el contracte de neteja de les dependències comarcals
Quan s'aprova el plec i quan es pot modificar
El plec de prescripcions tècniques particulars
El plec de prescripcions tècniques, pas a pas
Ordena les passes del plec de prescripcions tècniques
Un cas: les prescripcions tècniques d'un contracte de neteja
Quan els plecs no són plecs
Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques
Classifica-ho segons el plec que li toca
La trampa del plec: el vint per cent de la modificació
El que t'endús del tema
Esquema de l'expedient i dels seus plecs
Gestió administrativa de la contractació: facturació i seguiment de la despesa
De la necessitat al pagament, pas a pas
La factura i el termini de trenta dies
Els abonaments a compte i les certificacions mensuals
Un cas: la factura de la neteja de les dependències comarcals
Tancament de contractes i certificats de bona execució
El tancament del contracte d'obres: certificació final, garantia i informe
El certificat de bona execució: què acredita i què no
Documents i modificacions comptables
Modificacions de crèdit: quina és quina
Un cas: el tancament d'un contracte d'obres
Quatre confusions que decideix l'examen
El que t'emportes del tema
Esquema de la gestió de la despesa i del tancament del contracte
Què és un pagament menor i per què existeix aquesta figura
Els preceptes que decideixen el tema, un per un
Pagament menor i contracte menor, criteri a criteri
Cinc passos per decidir com es tramita una despesa petita
El cas del Consell Comarcal: tres factures petites, tres recorreguts diferents
Trampa: el contracte menor sí que necessita un informe que motivi la necessitat
Les excepcions: recurrent sí, però amb la suma de l'anualitat i els operadors repartits
Quin règim toca segons la quantia i la tipologia
El literal que convé llegir dues vegades
Vocabulari que cal tenir clar abans de l'examen
Què te n'has d'endur d'aquest tema
Què és una dada personal i qui respon del tractament
Els principis i les bases de licitud, article a article
Les bases de licitud: què canvia quan qui tracta és una administració
El cas del Consell Comarcal: qui és el responsable i amb quina base es tracta
Les dues capes del règim i què fixa cadascuna
Què te n'has d'endur del règim jurídic
Què afegeix la Llei orgànica 3/2018 a l'Administració
Els preceptes estatals que cal retenir
El cas del menor de quinze anys i el de l'empleada que plega
Trampa: catorze anys, no setze, i el consentiment no és la base de tot
Què te n'has d'endur de la regulació estatal
Els drets de la ciutadania i com s'exerceixen
Els sis drets, un per un: què permeten i quan decauen
Els articles dels drets que es pregunten de memòria
El cas de la Núria: una sol·licitud d'accés que no es pot quedar sense resposta
El recorregut d'una sol·licitud de dret
Vocabulari dels drets que cal dominar
Què te n'has d'endur dels drets de la ciutadania
La Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern: principals obligacions
Qui està obligat: l'àmbit subjectiu de l'article 3
Trampa: «no soc una administració, això no va amb mi»
Un contracte menor i una subvenció: el que el portal ha de mostrar
Els articles d'aquest epígraf que cal retindre
Publicitat activa i dret d'accés: dues portes, no una
El dret d'accés dels ciutadans a la informació pública
Dos casos per a vore com acaba una petició d'informació
La llei catalana i l'estatal, davant del mateix cas
Trampa: a Catalunya el silenci juga a favor de qui demana
Els límits: quan es pot dir no, i com s'ha de dir
El procediment del dret d'accés, pas a pas
La Comissió de Garantia: qui vigila el dret i com es reclama
Els articles del dret d'accés que cal retindre
El vocabulari que ha d'estar a la punta de la llengua
Les idees que has de retindre del tema 35
El bon govern i el Registre de grups d'interès
Qui ha d'inscriure's al Registre de grups d'interès
Qui queda fora del Registre de grups d'interès
Qui concedeix la subvenció i què ha d'existir abans de convocar-la
L'articulat de l'atorgament, article a article
Concurrència competitiva i concessió directa: dos procediments que no es trien
El recorregut d'una convocatòria, pas a pas
Un cas treballat: la convocatòria de la comarca es queda sense extracte
La trampa del bloc: creure que la concessió directa és el procediment ordinari
Les sortides del procediment ordinari, amb el seu requisit
El literal que cal llegir a poc a poc: la lletra a) de l'article 22.2
El recorregut d'una convocatòria de subvencions, d'un cop d'ull
Qui pot ser beneficiari i què se li exigeix després
L'articulat de la sol·licitud, article a article
Demanar una subvenció des del Consell Comarcal, pas a pas
Un cas treballat: la certificació caducada i la declaració responsable
L'excepció: quan el Consell Comarcal no competeix per la subvenció
La trampa del bloc: des de quan compten els sis mesos i què passa si ningú no resol
Les dues cares del mateix Consell Comarcal: el qui concedeix i el qui demana
Glossari del tema
El que t'emportes del tema 36
Subvencions: Tipus de subvenció
Concurrència competitiva i concessió directa: quan es pot usar cada porta
Les bases reguladores: el document on viuen la majoria de respostes
Com es tramita una subvenció, pas a pas
Trampa: l'ajuda no pot cobrir més del cost, i els rendiments es queden dins
Com es classifiquen les subvencions
Un mateix pressupost, tres ajudes distintes
Els articles del tipus de subvenció que cal retindre
Justificació de les subvencions
Què és gasto subvencionable i què no ho és mai
Trampa: la despesa financera sí, els interessos deutors no
Trampa: tres mesos és el supletori, no la regla general
Modalitats de justificació: compte justificatiu i acreditació per mòduls
Com es rendix el compte justificatiu, pas a pas
Quan la justificació no arriba o no n'hi ha prou
Els articles de la justificació que cal retindre
El vocabulari del tema 37
Les idees que has de retindre del tema 37
Què converteix una jornada en una actuació amb expedient
Amb quin títol actua la comarca: la cobertura competencial
Quin document sosté cada pas del suport administratiu
El circuit d'una jornada comarcal, pas a pas
Actuació comarcal i actuació transnacional, cara a cara
Les confusions que decideix l'examen
Un cas: la jornada comarcal d'ocupació juvenil
El que cal endur-se del tema
Esquema del recorregut d'una activitat comarcal
Què és el llenguatge inclusiu i on obliga
Què diuen les normes, article a article
El masculí genèric: per què no és neutre i com es desactiva
Doble forma i substantiu col·lectiu, cara a cara
Els teus documents del dia a dia: sol·licitud, edicte, acta i correu
Les confusions que decideix l'examen
Un cas: l'edicte de la subvenció de conciliació
El que t'endús del tema
Esquema dels quatre recursos
Què fa cada eina en la gestió diària
Word i Excel no són intercanviables
Excel per tramitar: referències, recomptes i taules dinàmiques
El circuit d'una convocatòria de reunió, pas a pas
Access: quan una base de dades i quan un full de càlcul
PowerPoint: presentar una sessió sense perdre el missatge
Les confusions que decideix l'examen
Un cas: la relació de sol·licituds i la seva carta
El que t'emportes del tema
Esquema: cinc eines, cinc formes de dada

2 respuestas

Preguntas antes de comprar

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente. Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos. Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?

No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes. El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del pack, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.

Lote Ingeniero Consorcio Vallès Occidental + Administrativo Consell Comarcal del Vallès Occidental 2026

Formatos y acceso

Pruébalo antes de decidir

Revisa tu email

Lo que recibes

Empieza por una muestra.

Garantía de 14 días

Índice

Pack Ingeniero Consorcio Vallès Occidental 2026

Pack Administrativo Consell Comarcal del Vallès Occidental 2026

Preguntas antes de comprar

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Cola de reproducción

Lote Ingeniero Consorcio Vallès Occidental + Administrativo Consell Comarcal del Vallès Occidental 2026

Empieza por una muestra.

Garantía de 14 días

Pack Ingeniero Consorcio Vallès Occidental 2026

Pack Administrativo Consell Comarcal del Vallès Occidental 2026

Si necesitas otra cosa.

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Cola de reproducción