Lote Oposiciones Cos de advocacia + Mi primera oposición en Cataluña 2026 · la guía de método

Ver muestra gratis

Formato: Online, imprimible en PDF
Estudio: Plataforma online en tu cuenta
Actualizaciones: Revisiones gratuitas incluidas
Entrega: Enlace inmediato por correo
Compra: Pago único · acceso de por vida

Los 2 incluidos en el precio

Garantía de 14 días

Si no es lo que esperabas, te devolvemos los 45,95 €. Escríbenos a info@redopositor.com en 14 días. Sin preguntas.

Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.

Una muestra real del material, tal y como está dentro del pack.

Ver muestra gratis del material

14 días de garantía, devolución sin preguntas

Aula guiada online incluida para estudiar el material paso a paso
Página de estudio online, imprimible en A4 desde el navegador: guía condensada con la norma citada, no temario desarrollado punto por punto
Acceso inmediato tras el pago + email con el enlace
Acceso de por vida — pago único, sin suscripción

Índice 2983 secciones · 2 bloques desplegar plegar

Pack Cos de advocacia Cataluña 2026

Índice del temario oficial
Els tractats internacionals: concepte, classes i elements
La negociació, l'adopció, l'autenticació i la firma del tractat
L'autorització de les Corts Generals i la manifestació del consentiment de l'Estat
La incorporació al dret intern: publicació, eficàcia i prevalença
El costum internacional i la jurisprudència com a fonts del dret
Actes i resolucions de les organitzacions internacionals
La interpretació, l'esmena, la denúncia i la suspensió dels tractats
El control de constitucionalitat dels tractats internacionals
Els articles que cal citar
Del mandat de negociar a la publicació al BOE
Tres fonts, tres maneres d'obligar
El calendari del control previ de constitucionalitat
No tot control de constitucionalitat és previ
Llei orgànica i autorització prèvia no són el mateix
Els cinc supòsits de l'art. 94.1 de la Constitució
Què cal retenir dels tractats i de la seva incorporació
Què és el dret de la Unió Europea i com s'integra al dret intern
La primacia: el dret de la Unió preval davant el dret intern
L'aplicabilitat directa i l'efecte directe: dues idees que no són iguals
El dret originari: els tractats i el seu entorn
El dret derivat: actes típics i actes atípics
Els referents que cal saber situar
Reglament, directiva i decisió: què obliga cadascun
Les fonts del dret de la Unió Europea
L'aplicabilitat directa no és l'efecte directe
La primacia no anul·la la norma interna
Què cal retenir del dret de la Unió
Els antecedents: de la CECA a la Unió Europea
La naturalesa jurídica de la Unió Europea
La ciutadania de la Unió: qui la té i què comporta
El Parlament Europeu: composició i funcions
El Consell de la Unió Europea i el Consell Europeu
La Comissió Europea: composició i funcions
El BCE, el Tribunal de Comptes, el CESE i el Comitè de les Regions
Com comparar i classificar les institucions de la Unió
Consell Europeu, Consell de la Unió Europea i Consell d'Europa
La ciutadania de la Unió no és una nacionalitat pròpia
Què cal retenir del tema
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea: composició, seu i funcions
El recurs per incompliment: l'Estat membre que no compleix el Dret de la Unió
El recurs d'anul·lació: control de legalitat dels actes de la Unió
El recurs per omissió: exigir a les institucions que actuïn
La responsabilitat extracontractual de la Unió: reparar el dany causat per les institucions
La qüestió prejudicial: concepte i naturalesa
La qüestió prejudicial: procediment davant el Tribunal i efectes de la resposta
Punts de Dret que cal fixar de memòria
Mapa de les vies d'accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Qüestió prejudicial i recurs: dues coses diferents
El que cal endur-se'n del tema
El Tribunal Constitucional (Títol IX)
La reforma constitucional (Títol X)
La Constitució del 1978: caràcters i posició en l'ordenament
L'organització interna del Tribunal Constitucional: Pleno, Salas i Seccions
Les funcions del Tribunal Constitucional i els processos constitucionals
El bloc de la constitucionalitat: el paràmetre de control
La interpretació de la Constitució i la doctrina constitucional
Articles que cal poder citar
Funcions i òrgans del Tribunal Constitucional
Recurs d'empara, recurs d'inconstitucionalitat i qüestió
Els quatre proposants dels dotze magistrats
Cinc punts per retenir
El President i el Vicepresident: elecció interna, mandat i funcions
El quòrum i el torn: com es constitueixen i decideixen els òrgans
El límit de la jurisdicció del Tribunal i la seva posició suprema
Què es reserva el Ple i què poden fer les Sales
Els preceptes de la LOTC sobre composició, elecció i funcionament que cal citar
Els tres nivells del Tribunal Constitucional
El Ple i la Sala no decideixen les mateixes coses
Cinc idees per fixar el Tribunal Constitucional
L'ordre de presidència, de memòria
L'autogovern del Tribunal: reglaments i pressupost propi
Les qüestions prejudicials i incidentals: el que es resol de passada
La defensa de la pròpia jurisdicció: l'article 4 de la LOTC
Les Seccions i la decisió d'admissió dels processos
Els preceptes de la LOTC sobre la jurisdicció i l'abast que cal citar
El camí de l'admissió, fase a fase
La qüestió no és un recurs
Què cal endur-se de l'abast del Tribunal
L'art. 9: subjecció al dret, igualtat material i garanties del poder
La doble cara de la font del dret: poder que crea i forma que adopta
Les fonts vigents: Constitució, llei, reglament i el Codi Civil supletori
La norma jurídica en acció: interpretació, analogia i equitat
Els quatre controls de validesa: jerarquia, reserva de llei, competència i procediment
Com neix una disposició normativa: de la iniciativa a la publicació
Qualitat i planificació normativa: pensar la norma abans i després
Els articles que cal poder citar: art. 9 CE i arts. 3, 4 i 13 del Codi Civil
Tres mapes per fixar les fonts i els seus controls
Jerarquia no és competència
Cinc idees per tancar les fonts del dret
Reserva de llei orgànica i reserva de llei ordinària no són la mateixa reserva
Normes amb rang de llei: concepte, naturalesa i posició en el sistema de fonts
Els titulars de la potestat legislativa
La llei orgànica i la llei ordinària
Els decrets llei: urgència, límits i convalidació
Els decrets legislatius i la delegació legislativa
Els preceptes que sostenen el rang de llei
Tres mapes per comparar, encadenar i cronometrar
Decret llei i decret legislatiu no són la mateixa eina
Majoria absoluta del Congrés, no de totes les Corts
DICE: el que un decret llei no pot tocar
Cinc idees per fixar el rang de llei
Què es pot enjudiciar i per quines vies obrir el control
Amb què es compara la norma impugnada: el paràmetre de l'art. 28
El recurs d'inconstitucionalitat: qui el pot interposar i quan
La tramitació del recurs i la sentència
La qüestió d'inconstitucionalitat: del jutge al Tribunal
La tramitació de la qüestió i els efectes de la sentència
Els efectes de la declaració d'inconstitucionalitat
El recurs previ d'inconstitucionalitat: control abans de la vigència
Els preceptes de la LOTC que sostenen cada via
Tres mapes per comparar i situar els procediments
La qüestió no té termini propi i el recurs sí
L'admissió no atura la norma, tret d'un cas
El recurs previ no substitueix el recurs ordinari
Els tres requisits del termini de nou mesos
Quatre idees per tancar els procediments d'inconstitucionalitat
Revisió dels actes administratius: exemple resolt
El reglament: definició, notes i naturalesa
Límits del reglament i la seva posició en el sistema de fonts
Qui pot exercir la potestat reglamentària
Com es classifiquen els reglaments
La impugnació dels reglaments
La inderogabilitat singular de les disposicions generals
Les ordres dels consellers i els acords del Govern
Les circulars i les instruccions: per què no són reglaments
Mapes visuals del reglament i les figures veïnes
Circular no és reglament
La Llei 26/2010: els articles que cal poder citar
Cinc idees per tancar el tema dels reglaments
El costum: quan mana i com es prova
Els principis generals del dret: on actuen i què fan
La jurisprudència: complement, no font
La doctrina dels autors i el precedent administratiu
Els preceptes que cal citar: l'art. 1 del Codi Civil
Dos gràfics per fixar costum, principis i jurisprudència
Costum no és ús interpretatiu
Què cal endur-se del costum, els principis i la jurisprudència
L'ordre de les fonts, de memòria
L'obligatorietat de les normes i la inexcusabilitat del compliment
L'error de dret: concepte i efectes
La nul·litat de ple dret com a sanció general
El frau a la llei: requisits i efectes
L'exercici dels drets: bona fe, límits i abús del dret
La renúncia dels drets i l'exclusió voluntària de la llei
El poder de disposició i les prohibicions d'alienar
Els articles del Codi Civil que cal poder citar
Dos esquemes per fixar la nul·litat, el frau i els límits dels drets
L'acte en frau de llei no sempre és nul
Què cal endur-se dels efectes de les normes i dels límits dels drets
Els límits de l'eficàcia: què pot manar una norma i fins quan
L'entrada en vigor: la vacatio legis de vint dies
La derogació: expressa, tàcita i el seu abast
El principi d'irretroactivitat i la retroactivitat expressa
El dret de transició: per què calen les disposicions transitòries
El còmput dels terminis: dies, mesos i anys
Els articles del Codi Civil que sostenen la vigència, la derogació i el còmput
Dos esquemes: el cicle de vigència i el còmput dels terminis
Derogar la norma derogadora no fa reviure la norma antiga
En el còmput civil, els dies inhàbils també compten
Què cal retenir de la vigència, la derogació i el còmput
Les regles de trànsit: irretroactivitat i còmput dels terminis de la norma nova
La llei en l'espai i el dret internacional privat: on som
La reciprocitat: què demana i quins límits té
La qualificació i la remissió al dret estranger (art. 12.1, 12.2, 12.5 i 12.6)
L'ordre públic i el frau a la llei internacional (art. 12.3 i 12.4)
La llei personal: capacitat, família i successió (art. 9)
Béns, contractes i forma dels actes (arts. 10 i 11)
Documents atorgats a l'estranger: quan fan efecte aquí
Els preceptes del Codi Civil sobre la llei en l'espai
Tres punts de connexió, tres maneres de decidir
Els grans blocs de matèries del Codi Civil
Ordre públic i frau de llei: dos sedassos diferents
QROFPO: els sis apartats de l'article 12
Què cal retenir de la llei en l'espai
Sobirania nacional, Monarquia parlamentària i dret a l'autonomia (arts. 1.2, 1.3 i 2)
Preceptes per citar: Corts Generals, Govern, Tribunal Constitucional i reforma
L'organització i el funcionament de les Cambres
L'Estat social i democràtic de dret: Estat de dret, democràtic i social
Les Corts Generals: composició bicameral i sistema electoral
L'estatut dels diputats i senadors: mandat, prerrogatives i deures
Les funcions de les cambres: legislar, aprovar i controlar
El control ordinari del Govern: preguntes, interpel·lacions, mocions i comissions d'investigació
Publicitat de les sessions i peticions ciutadanes (arts. 77 i 80)
Els preceptes constitucionals que cal poder citar: arts. 77 i 80
Dos esquemes per fixar les funcions de les cambres i el control del Govern
La moció ordinària no fa caure el Govern
Què cal endur-se de les Corts Generals i del control del Govern
El President del Govern: direcció i coordinació de l'acció de govern
Els vicepresidents i els ministres: funcions pròpies i responsabilitat directa
El Consell de Ministres i les comissions delegades del Govern
El procés d'investidura: de la proposta del Rei al nomenament
El funcionament del Govern: convocatòria, ordre del dia, actes i delegació
El Govern en funcions: cessament, límits i delegacions en suspens
El Consell d'Estat: naturalesa, autonomia i funció consultiva
El Consell d'Estat: consulta preceptiva del Ple i de la Comissió Permanent
Els articles que sostenen el Govern i el Consell d'Estat
Tres mapes per fixar el Govern i el Consell d'Estat
Preceptiu no vol dir vinculant
Què cal endur-se del President, el Govern i el Consell d'Estat
Tres paraules que decideixen la consulta al Consell d'Estat
Les relacions entre el Govern i les Corts Generals (Títol V)
Exigir comptes al Govern: la responsabilitat política solidària
La moció de censura: requisits, tramitació i efectes
La qüestió de confiança: quan el President demana suport
La dissolució parlamentària: proposta, decret i límits
Quan no es pot dissoldre: moció en tràmit i estats excepcionals
Conflictes entre òrgans constitucionals de l'Estat davant el Tribunal Constitucional
Els preceptes que sostenen la responsabilitat i els conflictes
Tres mapes per fixar la responsabilitat política i els conflictes entre òrgans
Qui demana confiança no necessita el mateix que qui la retira
Cinc idees per tancar la responsabilitat política i els conflictes
Els principis del Poder Judicial i l'estatut dels jutges
La funció jurisdiccional: què poden fer i què no poden fer els jutges
Els òrgans de la jurisdicció: Suprem, Nacional, Superiors i Audiencias
El Tribunal Suprem: composició, sales i competències
El Consell General del Poder Judicial: govern de jutges, no funció de jutjar
El Poder Judicial a Catalunya: el Tribunal Superior de Justícia
Els articles que cal poder citar
Tres tribunals, tres àmbits: comparació de caps de l'organització
El Consell General del Poder Judicial no jutja
Què cal retenir del Poder Judicial
Extensió i límits de la jurisdicció: la competència internacional dels tribunals
La jurisdicció per ordres: penal, contenciós-administratiu i social
Planta, demarcació i organització territorial de la Justícia
Conflictes de jurisdicció, conflictes de competència i qüestions de competència
Règim dels jutjats i tribunals: any judicial, dies hàbils, ponències i substitucions
Actuacions i resolucions judicials: forma, publicitat i efectes
Nul·litat dels actes judicials i cooperació jurisdiccional
Els articles que cal poder citar de memòria
Tres maneres d'enfrontar òrgans judicials
Conflicte de competència no és conflicte de jurisdicció
Què cal endur-se del tema
Sotmetiment a la llei, independència i inamobilitat judicials
L'abstenció: el deure del jutge d'apartar-se
La recusació: legitimació, causes i procediment
El Ministeri Fiscal: missió i actuació
Els letrats de l'Administració de Justícia i el personal de l'Oficina judicial
Responsabilitat patrimonial per error judicial i funcionament anormal
Els delictes contra l'Administració de justícia: què els caracteritza
Preceptes que sostenen la independència i la imparcialitat
Abstenció i recusació: dues vies per preservar la imparcialitat
Abstenció i recusació no són intercanviables
Què cal retenir d'aquest tema
Els letrats de l'Administració de Justícia: documentació, gestió i impuls del procés
Diligències, decrets i acords: com es resol el dia a dia del procés
Competències materials del letrat i estructura jeràrquica del cos
La solidaritat entre territoris i el fet insular (art. 138 CE)
Les comunitats autònomes: com es constitueixen
Caso práctico: Cas: una comunitat vol celebrar un conveni i l'Estat vol harmonitzar
Els preceptes que sostenen el mapa territorial i els règims locals
El control de l'activitat autonòmica i els poders de l'Estat (arts. 153, 154 i 155 CE)
Caso práctico: Cas: una comunitat autònoma incomplix les seues obligacions
El mapa de l'Estat: tres entitats i una paraula clau
Els articles del règim local i de la capitalitat que cal poder citar
La llei d’Organització comarcal de Catalunya.
Caso práctico: Cas guiat: assumir una competència que no és pròpia
Les competències que poden assumir les comunitats: el catàleg de l'article 148.1 CE
L'autonomia local: un dret de la comunitat, no una concessió
La suficiència financera: mitjans per a les funcions que la llei atribueix
El principi de subsidiarietat: decidir al nivell més proper
Règim local: bases de l'Estat i desplegament de la Generalitat
Les potestats locals: què pot fer una entitat local per si mateixa
Els conflictes en defensa de l'autonomia local: l'escut davant el Tribunal Constitucional
L'article 142 de la Constitució, per citar-lo de memòria
Tres principis i les potestats locals, en un cop d'ull
Suficiència no és autosuficiència
Què cal endur-se del règim local
Una sigla per a les potestats locals
Els ens locals que la Constitució reconeix: municipi i província
La garantia institucional de l'autonomia local: un nucli que no es pot buidar
La suficiència de les hisendes locals: l'article 142 CE
Subsidiarietat: decidir al nivell que ho pot fer millor
Atribució i exercici de les potestats locals: tenir-les no és usar-les
Quan una llei envaeix l'autogovern local: el conflicte davant el Tribunal Constitucional
L'article 142 CE: el text de la suficiència financera, comentat
Els tres principis bàsics del règim local, comparats
Autonomia local no és fer el que es vulgui
Cinc idees per fixar els principis i les potestats locals
Una sigla per als tres principis bàsics
2.1. Què és l'Estatut d'autonomia i d'on ve la seva força
Preceptes per citar
Caso práctico: Cas encadenat: de l'exterior a la reforma
El Consell de Garanties Estatutàries
Caso práctico: Cas encadenat: de la norma a la fiscalització
Els antecedents: de la Mancomunitat als tres estatuts
L'estructura de l'Estatut vigent: del preàmbul a les disposicions finals
El procés d'elaboració de l'Estatut del 2006, pas a pas
La reforma de l'Estatut: un procediment agreujat
La interpretació de l'Estatut i la doctrina del Tribunal Constitucional
Els preceptes estatutaris que cal poder citar
Tres estatuts i un sol fil: esquemes per fixar-los
El Consell de Garanties Estatutàries no és un tribunal
Cinc idees per emportar-se de l'Estatut
L'Estatut d'Autonomia i la Generalitat com a sistema institucional
Els drets històrics del poble català i la tradició jurídica
La llengua pròpia i les llengües oficials de Catalunya
La condició política de catalans i els residents a l'estranger
Els símbols de Catalunya: bandera, festa i himne
El territori de Catalunya i la capital: Barcelona
Els articles de l'Estatut sobre els elements de l'autonomia
Llengua pròpia i llengües oficials, cara a cara
Llengua pròpia no vol dir única llengua oficial
Els símbols de l'article 8, en ordre
Què cal retenir dels elements de l'autonomia
El Parlament de Catalunya: naturalesa, composició i organització interna
Caso práctico: Cas encadenat: del Ple al tribunal
Caso práctico: Cas: preparar el Ple de la setmana vinent
Cas pràctic: la dissolució anticipada del Parlament pas a pas
Les funcions del Parlament: la llista pròpia de l'article 61
Els diputats: de l'elecció a l'estatut personal
Preguntes i interpel·lacions: demanar comptes al Govern
Les comissions d'investigació: arribar on no arriba la pregunta
La dissolució del Parlament: què s'acaba i què continua
Els articles de l'Estatut que sostenen el Parlament
El mapa de les funcions del Parlament
Els tres instruments de control, cara a cara
De la dissolució a les urnes
El Parlament dissolt no és una cambra buida
Què cal endur-se del Parlament de Catalunya
El Govern davant el Ple i les comissions: assistència, paraula i informació
Les mocions: orientar l'acció de govern sense fer-la caure
Els articles 61 i 73 de l'Estatut: què cal poder citar
El recorregut de la informació al Parlament
Trampa: assistir al Ple no és votar-hi
Tres idees per fixar les relacions Govern-Parlament
Regla: les funcions de l'article 61, de memòria
Què cal endur-se de la investidura i del control del Govern
Caso práctico: Cas encadenat: censura, suplència i control
El camí cap a la Presidència: investidura, nomenament i el termini dels dos mesos
Les funcions del President: representar la Generalitat i l'Estat
L'estatut personal del President: llei pròpia, preeminència i cesse
Retre comptes: responsabilitat solidària i responsabilitat directa
Moció de censura i qüestió de confiança: qui mou la peça i què passa
Els preceptes del President i de la responsabilitat política
Esquemes del President: elecció, cessament i responsabilitat
Suplir el President no és poder-ho fer tot
Delegar funcions no esborra la responsabilitat
QCD: les tres decisions que no pot prendre qui supleix el President
Què cal endur-se del President i de la responsabilitat política
Els òrgans consultius del Govern i la responsabilitat política
El Govern de la Generalitat: òrgan superior col·legiat
Com funciona el Govern: sessions, acords i publicació al DOGC
Els consellers: nomenament, separació i estatut personal
El règim d'incompatibilitats dels membres del Govern
El Consell Tècnic: l'òrgan intern de suport
La Secretaria de Govern: qui aixeca acta i dona fe
La Comissió Jurídica Assessora: l'alt òrgan consultiu
Els articles de l'Estatut que sostenen el Govern
Esquemes dels òrgans del Govern
Deliberar no és decidir
La protecció penal no viatja amb el càrrec
Què cal endur-se del Govern i els seus òrgans
L'organització local de Catalunya
La tipologia dels ens locals de Catalunya: qui governa cada nivell del territori
El principi de diferenciació: una llei, municipis diferents
El Consell de vegueria: composició, elecció del president i paper institucional
Els altres ens locals supramunicipals: col·laboració, associació i àrees metropolitanes
Què pot fer la Generalitat amb el mapa del territori (art. 151)
Els articles de l'Estatut que has de poder citar sobre el govern local
Esquema: el mapa dels ens locals de Catalunya
Esquema: la vegueria i els altres ens supramunicipals, cara a cara
Trampa: confondre la vegueria amb els altres ens locals supramunicipals
Regla per recordar el contingut de l'article 151
Què cal retenir de l'organització territorial i el govern local
Què són els serveis jurídics i quina norma els dona cobertura
L'estructura orgànica: direcció, unitats i repartiment d'assumptes
Les funcions dels advocats i advocades de la Generalitat
Com actua l'advocacia de la Generalitat quan hi ha litigi
Qui és qui: advocat de la Generalitat, advocat privat i lletrat de l'Administració de Justícia
Els preceptes que cal poder situar
Dos mapes dels serveis jurídics: funcions i estructura
L'informe no és la resolució
ARC: les tres funcions que no s'han d'oblidar
Què convé retenir dels serveis jurídics
El repartiment competencial que condiciona la funció policial (art. 149)
Els articles que sostenen les competències i les relacions amb la Unió Europea
Caso práctico: Cas: qualificar una competència abans de signar l'informe
Caso práctico: Cas: una actuació que toca dos territoris
Els instruments de relació Estat-comunitats: la llei marc, la transferència o delegació i la harmonització (art. 150 CE)
El traspàs de serveis: què es traspassa i com s'aprova
Cooperació, coordinació i col·laboració: tres intensitats de relació
Els convenis entre la Generalitat i l'Estat: publicació i eficàcia
La Comissió Bilateral Generalitat-Estat: funcions, composició i funcionament
Les conferències sectorials: cooperació multilateral per sectors
La Conferència de Presidents: composició, funcions i funcionament
Els preceptes que cal poder citar: de l'article 150 de la Constitució a l'article 183 de l'Estatut
Esquema: com es materialitza un traspàs de serveis
Esquema: qui seu a cada taula de cooperació
Esquema: els terminis de la col·laboració sobre l'eix del temps
Publicar al DOGC no és publicar al BOE
Participar-hi no és quedar-hi lligat
CERA: situar els articles de la cooperació
Què cal endur-se del traspàs i de les relacions de cooperació
Les comissions mixtes de traspassos: composició paritària i funció preparatòria
Els instruments de col·laboració de l'article 175: convenis i vies multilaterals
Els efectes de la col·laboració: competència intacta i vincle voluntari
Els convenis i acords amb altres comunitats autònomes: contingut possible
El règim dels acords amb altres comunitats: aprovació, comunicació i publicació
Els articles 175 a 178 de l'Estatut: què estableix cadascun
Esquema: els terminis dels acords amb altres comunitats, en un cop d'ull
Conveni de col·laboració i acord de cooperació es confonen
Què cal endur-se dels acords amb altres comunitats i dels efectes de col·laborar
Què és un conflicte constitucional i quines classes preveu la LOTC
El conflicte positiu: del requeriment de derogació al plantejament davant el Tribunal
La tramitació, la suspensió i la sentència del conflicte de competència
El conflicte negatiu: quan cap administració no vol assumir la competència
La impugnació de disposicions i resolucions de les comunitats autònomes pel Govern
Els conflictes en defensa de l'autonomia local: municipis i províncies contra lleis
Els articles de la LOTC que cal saber citar
Un mapa dels conflictes constitucionals
Els terminis del conflicte positiu, en un cop d'ull
Demanar la derogació no és plantejar el conflicte
Una sigla per als quatre fronts de l'article 59
Què cal endur-se dels conflictes constitucionals
Els conflictes entre òrgans de l'Estat i la seva resolució per l'article 75
Què comprèn l'agricultura, la ramaderia i els aprofitaments forestals
La política agrícola i ramadera comú: objectius i instruments
El benestar animal: estàndards internacionals i protecció interna
Les competències de la Generalitat: exclusiva i compartida (art. 116)
L'acció administrativa sobre les forests: concepte i classificació
El catàleg de forests d'utilitat pública i l'atermenament
La protecció penal dels recursos naturals, el medi ambient i la fauna
L'article 116 de l'Estatut: el text que cal poder citar
Esquema: exclusiva i compartida a l'article 116
Esquema: com es classifiquen les forests
Trampa: el catàleg i l'atermenament no fan la mateixa feina
Què cal endur-se de l'agricultura, la ramaderia i les forests
L'aigua, el cicle hidrològic i les obres hidràuliques
Les competències de la Generalitat sobre l'aigua: exclusiva, executiva i participació
El domini públic hidràulic: els béns que l'integren
Riberes, marges i les zones de servitud i policia
Les concessions d'aigües: règim general i ordre de preferència
La vida de la concessió: transmissió, modificació, revisió i caducitat
Les competències de les entitats locals en matèria d'aigua
Els articles d'aigües i obres hidràuliques que cal citar
Esquemes del domini públic hidràulic i de les competències
Conca intracomunitària no és conca intercomunitària
L'ordre de preferència dels usos, de memòria
Què cal endur-se de l'aigua i les obres hidràuliques
El dret civil propi: una competència que ve de lluny
Les associacions: competència exclusiva, condicions bàsiques i reserva de llei orgànica
El règim jurídic de les fundacions a l'Estatut
Els ajuts públics: qui en fixa els criteris i qui els controla
Corporacions de dret públic: què és i què pot regular la Generalitat
Les excepcions de l'article 125: definició, requisits i comerç exterior
Les professions titulades: requisits, garanties i disciplina
Els preceptes de l'Estatut que sotmeten aquestes matèries
Associacions i fundacions, comparades de prop
El mapa de les corporacions de dret públic
Exclusiva no vol dir il·limitada
Una sigla per als continguts de l'article 125.1
Què cal endur-se de les competències del tema
Caça, pesca i activitats marítimes: els quatre blocs de l'article 119
Les competències de la Generalitat: què és exclusiu i què és compartit
L'actuació administrativa sobre la caça i la pesca: planificar, intervenir i vigilar
Marisqueig, aqüicultura, busseig i titulacions: l'abast de les activitats marítimes
L'ordenació del sector pesquer: condicions professionals, vaixells, confraries i llotges
La política pesquera comuna: per què la pesca no es decideix només a prop de la costa
Els preceptes que cal poder citar: l'article 119 de l'Estatut
Dos mapes per fixar les competències de l'article 119
L'exclusivitat no s'estén a tot el sector pesquer
Cinc idees per tancar caça, pesca i sector pesquer
Una sigla per als quatre blocs de l'article 119
El comerç com a competència exclusiva: què pot fer la Generalitat
Les fires: de l'activitat ferial no internacional al calendari internacional
Promoció i defensa de la competència: dues competències, dos règims
El mercat interior de la Unió Europea: les quatre llibertats
La política comercial comuna: qui la fixa i amb quins instruments
Les ajudes públiques: quan són compatibles amb el mercat interior
L'examen de les ajudes per la Comissió: de la notificació a la recuperació
Els articles de l'Estatut sobre comerç i competència
Mapa del comerç i de la competència a l'Estatut
El camí d'una ajuda pública davant la Comissió
Trampa: una competència exclusiva i una d'executiva es confonen fàcilment
Trampa: ajuda pública no equival a ajuda prohibida
Què cal endur-se del comerç, la competència i les ajudes
L'Autoritat Catalana de Defensa de la Competència: l'òrgan que vetlla pel mercat
La protecció dels consumidors i els seus drets bàsics
La política de defensa dels consumidors a la Unió Europea
L'article 123 de l'Estatut: una competència exclusiva amb cinc continguts
Els procediments administratius de consum: la queixa i la reclamació
La mediació i el sistema arbitral de consum
L'Agència Catalana del Consum: què fa i com ho fa
Els delictes contra el mercat i els consumidors
Els delictes de corrupció en els negocis
Els articles del consum en l'Estatut que cal poder citar
Mapes del consum: procediments, competència i delictes
Trampa: la queixa i la reclamació es tracten com si fossin el mateix
Trampa: corrupció en els negocis no és suborn de funcionari
Què cal endur-se de la protecció dels consumidors
DAMFI: les cinc lletres de l'article 123
La base constitucional: l'article 51 de la Constitució
Què cal retenir de les indústries culturals i creatives
Caso práctico: Cas: la inversió estatal i la projecció internacional
Cultura i patrimoni històric: el punt de partida competencial
Les activitats artístiques i culturals: llibres, cinema i equipaments
El patrimoni cultural: règim jurídic, inspecció i protecció
Arxius, biblioteques i museus: exclusiva sobre els propis i executiva sobre els estatals
El foment de la cultura, la projecció internacional i l'acord previ amb l'Estat
L'enderrocament i l'alteració greu d'edificis singularment protegits
Danys en béns culturals, expoli i imprudència greu
Els articles que cal citar de cultura, patrimoni i delictes
Esquema: el mapa de la competència exclusiva en cultura
Esquema: els delictes sobre el patrimoni, cara a cara
Competència exclusiva no és competència executiva
Enderrocar no és el mateix que fer malbé un bé cultural
APCF: els quatre blocs de l'article 127.1
Quatre idees per tancar cultura, patrimoni i delictes
La Generalitat i la competència exclusiva sobre la llengua pròpia
Els poders públics davant la llengua: protegir, fomentar i difondre
El dret d'opció lingüística davant les administracions
Els drets lingüístics en l'ensenyament
Igualtat davant la llei, consumidors i aranès
Els set articles de l'Estatut sobre la llengua
Dos mapes per fixar els drets lingüístics i el règim de les llengües
El dret d'opció no arriba a l'aula
DACEA: els cinc blocs de drets lingüístics
Què cal endur-se de la llengua i els drets lingüístics
Universitats: l'article 172
El dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament (art. 27 CE)
Els grans blocs del sistema educatiu
Les competències de la Generalitat sobre l'ensenyament no universitari
L'autonomia universitària: abast i límits
La intervenció de les entitats locals en matèria educativa
Les competències de la Generalitat en recerca, desenvolupament i innovació
Els preceptes que cal citar sobre educació, universitat i recerca
Tres intensitats competencials en educació
No tot l'ensenyament no universitari és competència exclusiva
Cinc idees per fixar educació, universitat i recerca
Una sigla per als quatre apartats de l'article 131
Els extrems de l'article 131: ensenyaments sense títol estatal i expedició de títols
Les lletres de l'apartat 2 de l'article 131: la competència exclusiva, desplegada
La competència compartida de l'article 131.3: les deu matèries que no es tanquen en exclusiva
Els continguts de l'article 158.1: la recerca, el desenvolupament i la innovació
La coordinació compartida i la col·laboració en recerca
Els articles 131 i 158 de l'Estatut: apartats i lletres per citar
El mapa de l'article 158, en tres nivells
L'exclusivitat en recerca té un perímetre: els centres i projectes propis
Una sigla per als cinc continguts de l'article 158.1
Què cal retenir de la recerca i dels extrems de l'article 131
Emergències i protecció civil: l'abast de la competència
L'article 132 de l'Estatut: exclusiva, executiva i participació
Els bombers de la Generalitat: servei públic de prevenció i extinció
Els bombers voluntaris: col·laboració organitzada amb el sistema públic
El Cos d'Agents Rurals: vigilància del medi natural i auxili
Els delictes contra la seguretat col·lectiva: mapa de tipus
Els delictes d'incendi: bé jurídic, modalitats i imprudència
Els preceptes que cal citar: l'article 132 de l'Estatut
Els tres cossos, cara a cara
Els delictes contra la seguretat col·lectiva, en un mapa
Exclusiva, executiva i participació no són sinònims
Bombers voluntaris no són un cos professional més
RPEDC: el contingut de la competència exclusiva
Què cal endur-se de les emergències i la protecció civil
La indústria: una competència exclusiva amb una escletxa compartida
Artesania, metrologia i contrast de metalls: tres títols, tres intensitats
L'energia: una competència compartida amb quatre blocs
Autoritzar, distribuir, inspeccionar: el traçat i el servei com a criteris
Renovables, eficiència i qualitat del subministrament
Hidrocarburs i energia nuclear: sectors dins la competència energètica
Mines i recursos miners: intervenció administrativa sobre el subsòl
Els preceptes de l'Estatut sobre indústria, energia i mines
Dos mapes per fixar indústria, energia i mines
Una sigla per recordar els cinc apartats de l'article 139
Trampa: exclusiva, compartida i executiva es confonen
Trampa: l'informe previ no és una autorització
Trampa: el règim miner no és un títol exclusiu
Cinc idees per tancar indústria, energia i mines
Esport, lleure, joc i joventut: tres títols competencials a l'Estatut
L'esport i el lleure: abast de l'article 134
Joc, apostes i espectacles: abast de l'article 141
Joventut: abast de l'article 142
El Consell Català de l'Esport i l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes
Els preceptes estatutaris de l'esport, el joc i la joventut
Esquema: esport, joc i joventut, tres títols cara a cara
Esquema: els continguts de l'article 134
Trampa: joc i espectacle no es regulen igual
Regla: PAR per als continguts de l'article 142
Cinc idees per fixar esport, joc i joventut
L'habitatge: un bé essencial amb dimensió constitucional
La Generalitat i l'habitatge: què diu l'article 137 de l'Estatut
La normativa d'habitatge: la Llei 12/2023 i els plans estatals
La cèdula d'habitabilitat: acreditar que un habitatge és habitable
El foment públic de l'habitatge: de les prioritats als ajuts
Els preceptes d'habitatge que cal poder citar de memòria
Esquemes de l'habitatge: competències i òrgans de cooperació
Trampa: exclusivitat no vol dir que l'Estat no hi legisli
Què cal endur-se de l'habitatge i la cèdula d'habitabilitat
Una sigla per als òrgans de cooperació de l'habitatge
La Llei 18/2007, del dret a l'habitatge: el marc català
El Decret 141/2012 i la cèdula d'habitabilitat
Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
Els tres graons de l'article 6: destinataris, titulars i accés condicionat
Què cal endur-se dels deures dels ciutadans
Els serveis socials basics, definició, organització i funcions.
Caso práctico: Un cas que recorre el circuit sencer
El Pla estratègic de serveis socials: l'instrument que ordena el sistema (art. 37.1)
La coordinació amb els altres sistemes de benestar (art. 39)
Principis, finalitat i objectius de la participació en els serveis socials (arts. 46 i 47)
Coordinar també és participar: funcions del Consell General (arts. 50, 51 i 52)
Caso práctico: Una entitat que no rep la documentació
Què cal endur-se del finançament dels serveis socials
Equipaments i instal·lacions: qui promou, qui col·labora i qui aporta el sòl (art. 61)
Seguretat Social: una competència compartida amb principis estatals (art. 165 de l'Estatut)
Serveis socials, voluntariat, menors i famílies: l'exclusivitat de l'article 166
Immigració: acollida, integració i autoritzacions de treball (art. 138 de l'Estatut)
Objectius, principis i situacions d'atenció especial (arts. 4, 5 i 7 de la Llei 12/2007)
Garantia, accés, informació i drets als centres residencials (arts. 8 a 12)
Serveis especialitzats i classes de prestacions (arts. 19, 21, 22 i 23)
Organització, planificació i personal del sistema (arts. 28 a 45)
Participació, finançament i iniciativa privada (arts. 48 a 74)
Els preceptes estatutaris i legals que cal citar de memòria
Tres títols estatutaris, cara a cara
Trampa: competència compartida no és competència exclusiva
Cinc idees per retenir les competències i el sistema de serveis socials
El repartiment competencial en infraestructures i transport
Les carreteres: què comporta la competència exclusiva sobre la xarxa viària
El ferrocarril: infraestructura i servei, dos títols que es creuen
El domini públic maritimoterrestre: delimitar, protegir i utilitzar
El transport marítim i fluvial: serveis, intervenció i requisits
Els ports: recinte, zona de serveis i règim econòmic
Els aeroports i els heliports: mateix esquema, espai diferent
Els preceptes estatutaris d'infraestructures i transport, un per un
Dos mapes per situar les infraestructures i els transports
Trampa: la infraestructura d'un, el servei d'un altre
Què cal endur-se d'infraestructures i transport
Una sigla per als quatre blocs de l'article 140.1
El medi ambient com a bé jurídic protegit i els trets generals del delicte ecològic
Els principis rectors de l'acció pública ambiental: l'article 46 de l'Estatut
El títol competencial de la Generalitat: medi ambient compartit i espais naturals exclusius
Els instruments de protecció jurídica i administrativa del medi ambient
Els espais naturals protegits: figures, delimitació i gestió
Responsabilitat administrativa, civil i penal per danys al medi ambient
Els tipus penals ambientals: de l'article 325 a l'article 327
La intervenció penal d'autoritats i funcionaris i la protecció dels espais naturals
Els articles que cal poder citar sobre medi ambient
Esquemes per fixar les responsabilitats i els delictes ambientals
Sanció administrativa i delicte penal no són alternatives
Què cal endur-se del medi ambient i la seva protecció jurídica
Les sis agreujants de l'article 327, de memòria
L'article 146 de l'Estatut: què pot fer la Generalitat
La ràdio i el so a la carta: règim, límits i obligacions
La televisió: títol habilitant, llicència i registre
Les televisions privades: requisits, límits i règim de la llicència
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya: naturalesa i independència
Els articles de l'audiovisual que cal saber citar
Ràdio i televisió, cara a cara
Trampa: comunicació prèvia no és llicència prèvia
Què cal endur-se dels mitjans de comunicació i l'audiovisual
Mitjans de comunicació social: concepte i serveis
El pluralisme i l'emissió en cadena al mercat audiovisual
Els serveis audiovisuals comunitaris sense ànim de lucre
La llibertat de recepció transfronterera i els seus límits
Els registres audiovisuals i la publicitat del règim de propietat
Els preceptes de la comunicació audiovisual que cal citar
Els serveis de comunicació audiovisual, en un mapa
Trampa: emissió en cadena no és coproducció sindicada
Una sigla per al contingut mínim de la llicència
Què cal retenir del sector audiovisual i el seu control
Les obres públiques: el títol competencial de la Generalitat
Obres d'interès general i obres que afecten una altra comunitat
Els plans d'obres públiques i els projectes: què decideix cadascun
L'ordenació del territori: règim jurídic de la competència
Els instruments d'ordenació territorial i les seves funcions
Els delictes d'ordenació del territori: arts. 319 i 320 del Codi Penal
Els preceptes de l'Estatut i del Codi Penal que sostenen el tema
Dos instruments, dues decisions
Els instruments d'ordenació territorial per escales
Els delictes territorials, en tres columnes
Trampa: mirar la pena abans de mirar qui actua
Una sigla per als continguts de l'article 148.1
Què cal endur-se de les obres públiques i l'ordenació del territori
L'urbanisme, competència exclusiva de la Generalitat
El règim urbanístic del sòl: classificació, aprofitament i propietat
Els criteris de valoració del sòl: mètodes i coherència
Els plans d'ordenació urbanística: figures, abast i procediment
L'execució del planejament: actuacions, sistemes i reparcel·lació
La modificació i la revisió del planejament: dues intensitats de canvi
La llicència urbanística: control previ i títol habilitant
La protecció de la legalitat urbanística: inspecció, suspensió i restauració
Els cinc blocs de la competència urbanística
Modificació i revisió del pla, cara a cara
Trampa: la llicència no canvia el planejament
SPIPP: els cinc apartats de l'art. 149.5
Els preceptes de l'Estatut que has de poder citar en urbanisme
Què cal endur-se de l'urbanisme
Funció pública i personal al servei de les Administracions catalanes: l'article 136
El règim jurídic de les Administracions públiques catalanes: abast i principis
L'organització de l'Administració de la Generalitat i l'article 150 de l'Estatut
El procediment administratiu: com es decideix i com es revisa
La contractació del sector públic català
Expropiació forçosa i responsabilitat patrimonial de l'Administració
Els preceptes que cal poder citar: els articles 136 i 150 de l'Estatut
Dos mapes per fixar les competències i l'organització
Exclusiva sobre la meva administració no vol dir exclusiva sobre tot
Què cal endur-se del règim jurídic i l'organització de la Generalitat
Una sigla per a les tres lletres de l'article 136
L'articulació territorial de l'Administració de la Generalitat
La regulació dels òrgans i dels directius públics
Les modalitats organitzatives i instrumentals de la Generalitat
El text de l'article 150, lletra a lletra
L'article 150, en dues lletres
Tenir la competència sobre l'organització no és tenir-la sobre el personal
Cinc idees per fixar l'organització de la Generalitat
Una sigla per a les lletres de l'article 150
El règim jurídic comú de les administracions catalanes i el marge propi de la Generalitat
Els criteris interns de l'Administració de la Generalitat: jerarquia, coordinació i articulació
La Generalitat i la funció pública: decidir sobre el personal propi dins del marc comú
Procediment, contractació, expropiació i responsabilitat: quatre cares de la mateixa subjecció
L'article 150 de l'Estatut: la competència exclusiva sobre l'organització pròpia
Estructura i instruments: el mapa de l'article 150
Estructura orgànica i instruments d'actuació es confonen
Els quatre ancoratges de l'Administració de la Generalitat
Preceptes que cal poder citar
Què cal retenir de la perspectiva de gènere en la cultura
Les mesures d'igualtat LGTBI a les empreses i la lectura local (art. 15 de la Llei 4/2023)
Caso práctico: La consulta de l'empresa, pas a pas
La transversalitat de gènere i els òrgans responsables
Els plans d'igualtat de gènere i com s'articulen
Participació política i social de les dones
Coeducació, lleure, cultura i universitats
La igualtat al treball, a l'empresa i a les cures
Mitjans, salut, esport i món rural
Violència masclista i protocols davant l'assetjament
Els articles de la Llei 17/2015 que cal citar
Dos mapes per fixar els plans i la transversalitat
Trampa: l'òrgan responsable no és l'Institut Català de les Dones
Què cal endur-se de les polítiques de gènere
Les polítiques públiques d'igualtat i la representació equilibrada
L'Acord Marc i els protocols d'igualtat del personal de la Generalitat
La societat de la informació i l'accés de les dones a la tecnologia
Negociació col·lectiva i responsable sindical de gènere
El pla d'acció per a les empreses i el distintiu d'excel·lència
Cooperació al desenvolupament, pau i trata de persones
Referències normatives d'aquestes polítiques de gènere
Els protocols d'assetjament, cara a cara
Trampa: el distintiu d'excel·lència i qui el concedeix
Quatre idees per tancar les polítiques públiques d'igualtat
Sanitat, salut pública i productes farmacèutics: què vol dir cada terme
Les competències de la Generalitat en sanitat: l'article 162 de l'Estatut
El Sistema Nacional de Salut: coordinació estatal i cartera comuna
El Servei Català de la Salut: el servei públic sanitari de Catalunya
L'ordenació farmacèutica de Catalunya: farmàcies, medicaments i productes
Els delictes contra la salut pública: medicaments, aliments i aigües
Els delictes contra la salut pública: drogues tòxiques i estupefaents
Els preceptes de sanitat i salut pública que cal poder citar
Dos mapes per fixar competències i delictes de salut pública
Trampa: no tota la sanitat és competència exclusiva
Trampa: no tots els tipus penals exigeixen risc per a la salut
PSRFE: els cinc àmbits compartits de l'article 162.3
Què cal endur-se de la sanitat i la salut pública
Els convenis de col·laboració: forma, contingut i controls
Drets sindicals i participació: la remissió específica de l'art. 52
Articles que cal saber citar
Caso práctico: Cas pràctic: un municipi sense policia municipal
Caso práctico: Cas pràctic: disciplina, garanties i fonts
El paper de les administracions locals en la prevenció i el control
Seguretat pública, seguretat privada i trànsit: tres títols competencials
La Junta de Seguretat: composició, funcions i coordinació
El cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra: àmbit i funcions
Les policies locals: coordinació, homogeneïtzació i formació
Videovigilància i control de so i enregistraments
Els delictes contra l'ordre públic: què els caracteritza
Els articles de seguretat, policies i videovigilància que cal citar
Esquema: les competències de la Generalitat en seguretat
Trampa: coordinar no és manar
Què cal endur-se de la seguretat i les policies catalanes
Una sigla per a les funcions dels Mossos
Planificar, ordenar i manar: les potestats de la Generalitat sobre el sistema de seguretat
Reunió, manifestació i conservació del medi: les facultats executives de l'article 164.3
Seguretat ciutadana, policia administrativa i policia judicial: els tres àmbits dels Mossos
Seguretat privada: autoritzacions, inspecció, formació i coordinació
Mandos, selecció i règim estatutari dels cossos policials autonòmics
Actuar fora de Catalunya: emergències i protecció d'autoritats
Els preceptes de l'Estatut i de la LO 2/1986 que sostenen la seguretat
Mapa de les competències estatutàries en seguretat i videovigilància
Trampa: la Generalitat executa la legislació estatal de seguretat privada, no la dicta
Què cal endur-se de les competències de seguretat i del règim policial
Trànsit i seguretat viària: el control i la vigilància com a competència executiva
La Junta de Seguretat i la cooperació policial internacional
Els delictes contra l'ordre públic: béns jurídics i tipus
Videovigilància i enregistraments: competència i garanties
Cites del bloc de seguretat: de l'Estatut a la LO 2/1986
Tres portes competencials de la Generalitat en seguretat
Trampa: vigilar el trànsit no és dictar-ne la regulació
Cinc idees per tancar la seguretat pública i privada
Una sigla per als continguts de l'article 164.1
Els tres encàrrecs de l'article 164.1: planificar, crear i vigilar
Els serveis de seguretat privada a Catalunya: autoritzacions, inspecció i coordinació
Els tres àmbits funcionals dels Mossos d'Esquadra
La videovigilància a l'espai públic: competència i drets fonamentals
Preceptes estatutaris i de la Llei orgànica 2/1986 per invocar de memòria
Seguretat pública, privada i trànsit: una taula comparativa
Trampa: policia administrativa no és policia judicial
Cinc idees per fixar la seguretat pública, privada i els Mossos
Una sigla per recordar els àmbits dels Mossos
Turisme: què és i per què la Generalitat en té la competència
L'article 171 de l'Estatut: una competència exclusiva amb sis continguts
Ordenar i planificar el sector turístic
Promoció del turisme: acords amb ens estrangers i oficines a l'estranger
Empreses i establiments turístics: regular, classificar i gestionar la xarxa pròpia
Drets i deures dels usuaris i dels prestadors de serveis turístics
Formació turística no oficial i línies públiques d'ajut
Els preceptes del turisme que cal poder citar
Mapa dels sis continguts de l'article 171
Formació turística i títol oficial: l'escletxa de la lletra e)
TURISME: els continguts de l'article 171, de memòria
Què cal endur-se del turisme i de la seva competència
El turisme a la Constitució: la via de l'article 148.1.18
L'article 149.1: què queda fora del turisme autonòmic
De l'Estatut a la llei de turisme: com es desplega la competència
L'acció exterior de la Generalitat: impulsar la projecció i respectar les relacions exteriors
Oficines a l'exterior i acords de col·laboració: dues eines de projecció
Els tractats internacionals i la veu de la Generalitat
Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament
Organismes internacionals, coordinació i projecció de les organitzacions catalanes
Els articles de l'Estatut sobre acció exterior, un per un
Dos mapes per fixar l'acció exterior
Trampa: acció exterior no és relació exterior
Una sigla per als instruments d'acció exterior
Què cal endur-se de l'acció exterior de la Generalitat
La Declaració Universal de Drets Humans: un text fundador que no és un tractat
El Pacte internacional de drets civils i polítics: drets, límits i garanties
El Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals: realització progressiva
La Convenció sobre els drets dels infants: quatre principis i un comitè
El Conveni Europeu de Drets Humans: el sistema amb tribunal propi
La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea: quan s'aplica i com s'invoca
Altres instruments de protecció: convencions temàtiques i sistemes regionals
Els instruments que cal saber citar pel seu nom
Els dos Pactes, cara a cara
Els sistemes de protecció, en un mapa
Tres textos, tres maneres d'obligar
El Consell d'Europa no és la Unió Europea
Una declaració no és un tractat
Què cal endur-se del sistema internacional de drets humans
NISP: les quatre claus de la Convenció sobre els drets dels infants
La protecció internacional dels drets humans: la persona davant l'ordre internacional
Universal i regional: dos nivells de protecció que es complementen
Els mecanismes convencionals: els comitès de tractat i les seves eines
Els mecanismes no convencionals: el Consell de Drets Humans i els procediments especials
El Tribunal Europeu de Drets Humans: seu, composició i legitimació
El recorregut d'una demanda davant el Tribunal Europeu: admissibilitat, sentència i execució
La Cort Penal Internacional: una jurisdicció permanent i complementària
Com funciona la Cort Penal Internacional: òrgans, fiscalia i cooperació
Els instruments i els òrgans que cal poder citar de memòria
Els mapes visuals de la protecció internacional
Trampa: dos tribunals internacionals, dues responsabilitats
Una sigla per als quatre crims de l'Estatut de Roma
Què cal endur-se de la protecció internacional dels drets humans
Els drets fonamentals i les llibertats públiques: els capítols del Títol I
La participació política i l'accés a les funcions i càrrecs públics (art. 23 CE)
El principi de legalitat sancionadora i el règim de les sancions (art. 25 CE)
Preceptes per poder citar
Els principis rectors de la política social i econòmica: articles 39 a 52
Els drets, els deures i els principis rectors
Serveis públics, bona Administració i protecció de dades: articles 30 i 31
Principis rectors en educació, recerca i cultura: l'article 44
Drets fonamentals, drets dels ciutadans i principis rectors: tres règims de garanties
El dret de participació en els afers públics a l'Estatut (art. 29)
Drets i deures amb relació al medi ambient (art. 27 de l'Estatut)
L'eficàcia dels drets estatutaris: vinculació, reserva de llei i interpretació favorable (art. 37)
La tutela dels drets estatutaris: el Consell de Garanties Estatutàries i el recurs davant el TSJC (art. 38)
Els principis rectors de l'Estatut: com actuen i quan són exigibles (art. 39)
Els principis rectors de l'Estatut centrats en les persones i les famílies (arts. 40 a 43)
Els principis rectors de l'Estatut sobre l'àmbit socioeconòmic, el territori i la cultura (arts. 45 a 54)
Referències normatives dels drets, deures i principis rectors
Esquemes per fixar les categories i els blocs de principis
Els principis rectors no són drets d'empara directa
Què cal endur-se dels drets, deures i principis rectors
Què vol dir garantir un dret fonamental: tutela ordinària i empara
La tutela ordinària com a primera línia de defensa
Qui pot demanar l'empara i contra quines actuacions
De la demanda a la sentència: la tramitació de l'empara
Els efectes de l'empara i les mesures cautelars
La rebel·lió i els delictes contra la Corona
Els delictes contra les institucions de l'Estat i la divisió de poders
Els delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques
Preceptes de la LOTC i del Codi Penal que sostenen aquest tema
Els terminis de l'empara en un calendari
Trampa: els terminis de 20 i 30 dies de l'empara
Cinc idees per tancar garanties, empara i delictes constitucionals
Les garanties i els supòsits de suspensió
L'àmbit de supervisió del Síndic de Greuges i les seves aliances
Recurs d'empara enfront del recurs d'inconstitucionalitat
El principi d'igualtat i la tutela contra la discriminació a la Llei orgànica 3/2007
Objecte, àmbit d'aplicació i principis generals de la Llei orgànica 3/2007
Delictes contra la vida: homicidi i assassinat
El suïcidi, l'avortament i la protecció de la vida dependent
Els delictes de lesions i el règim del consentiment
Integritat moral, tortura, tracta de persones i llibertat sexual
El dret a la vida i a la integritat física i moral: l'article 15 de la Constitució
El tràfic d'òrgans humans: l'article 156 bis del Codi Penal
La incitació digital al suïcidi i a l'autolesió: els articles 143 bis i 156 ter
Homicidi i lesions per imprudència greu: els articles 142 bis i 152 bis
Les penes accessòries en els delictes contra la vida i la integritat
Els preceptes que cal poder citar sobre la vida i la integritat
Esquemes de les incitacions digitals i dels blocs del tema
Pagar les despeses de la donació no és tràfic d'òrgans
Què cal endur-se del dret a la vida i la integritat
L'avortament il·lícit i el règim de l'article 145 bis
La llibertat vigilada i la pèrdua de la pàtria potestat (arts. 140 bis i 156 quater)
La inhabilitació per a professions amb menors (art. 156 quinquies)
Els articles dels delictes de la vida i la integritat, un per un
Els blocs penals de la vida i la integritat
L'embarassada no respon, però el tercer sí
Què cal endur-se de les mesures accessòries i dels tipus penals
Llibertat ideològica, religiosa i de culte: un article, tres llibertats
No declarar i no ser confessional: els apartats 2 i 3 de l'article 16
La Generalitat i les entitats religioses: l'article 161 de l'Estatut
Impedir i forçar: els delictes contra la llibertat de consciència
Profanació, escarni i vexació: els delictes contra els sentiments religiosos
El respecte als difunts: sepulcres, cadàvers i cendres
Els preceptes de la llibertat ideològica i religiosa que cal poder citar
Dos mapes per fixar la llibertat religiosa i els delictes
Trampa: profanar no és escarnir
Què cal endur-se de la llibertat ideològica i religiosa
Una sigla per a les tres llibertats de l'article 16.1
El dret a la llibertat i la seguretat: contingut i garanties
La detenció preventiva i el termini de setanta-dues hores
Els drets de la persona detinguda: informació, silenci i advocat
El dret d'asil i la condició de refugiat
L'habeas corpus: reacció davant la detenció il·legal
Els delictes contra la llibertat: privacions, amenaces i coaccions
Els articles que sostenen la llibertat personal, l'asil i l'habeas corpus
Dos mapes: el camí de la detenció i els delictes contra la llibertat
Habeas corpus i posada a disposició judicial no són el mateix
LSIH: els quatre apartats de l'article 17, de memòria
Què cal endur-se de la llibertat personal, l'asil i els delictes
La presentació de la sol·licitud de protecció internacional: termini i garanties
L'honor, la intimitat, la pròpia imatge, el domicili i el secret de les comunicacions (art. 18 CE)
Caso práctico: Suspendre drets sense equivocar-se
La vida privada i els béns que protegeix l'article 18.1 CE
La inviolabilitat del domicili: consentiment, resolució judicial i delicte flagrant
Els delictes d'entrada i manteniment en domicili i locals (arts. 202 a 204)
El secret de les comunicacions: què garanteix i qui el pot limitar
El descobriment de secrets i l'accés il·lícit a dades: l'article 197
Conductes informàtiques connexes i revelació de secrets per raó d'ofici (arts. 197 bis a 200)
La calumnia: imputar un delicte amb coneixement de la falsedat
La injúria: lesionar la dignitat i el requisit de gravetat
Els preceptes que cal citar sobre honor, intimitat i domicili
Dos mapes visuals per fixar els delictes i el duo calumnia-injúria
Imputar un fet no sempre és injúria
El delicte flagrant no és un permís general per entrar
Denúncia i querella no són intercanviables en aquests delictes
Les tres escletxes de la inviolabilitat del domicili
Què cal endur-se del dret a l'honor, la intimitat i el domicili
Propietat intel·lectual i industrial, protecció de dades i recerca: articles 155, 156 i 158
El delegat de protecció de dades: obligació de designar-lo i comunicació
Qualificació i posició del delegat de protecció de dades
Les autoritats autonòmiques i la coordinació amb l'Agència
El dret a la protecció de dades de caràcter personal: contingut i abast
Competències de la Generalitat en matèria de protecció de dades
L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i les autoritats de control independents
La reclamació davant el delegat de protecció de dades: terminis i efectes
La cooperació institucional entre autoritats de protecció de dades
Els preceptes de la LOPDGDD que cal poder citar
Dues peces per situar les autoritats de control i els terminis del delegat
Trampa: els dos terminis del delegat davant una reclamació
Què cal endur-se del dret a la protecció de dades i les autoritats de control
Les llibertats d'expressió, de creació i d'informació (art. 20.1 CE)
La censura prèvia i el secuestre judicial (art. 20.2 i 20.5 CE)
Els límits de les llibertats: honor, intimitat i protecció de la infància (art. 20.4 CE)
Els mitjans de comunicació social públics i el pluralisme (art. 20.3 CE)
Delictes d'odi: incitació i difusió de material (art. 510.1 CP)
Delictes d'odi: lesionar la dignitat i enaltir delictes (art. 510.2 CP)
Agreujants i penes accessòries dels delictes d'odi (art. 510.3 a 510.5 CP)
Els articles de la Constitució i del Codi Penal sobre expressió i odi
Dos mapes: les garanties de l'article 20 i les conductes de l'article 510
Censura prèvia no és secuestre
ECCI: els quatre drets de l'article 20.1
Què cal endur-se de la llibertat d'expressió i dels delictes d'odi
La circumstància agreujant per motius de discriminació (art. 22.4 CP)
Denegar una prestació per discriminació (art. 511 CP)
El dret de reunió i de manifestació (art. 21 CE)
Reunió i manifestació: el reconeixement de l'article 21
Les reunions en lloc de trànsit públic i les manifestacions
La prohibició: raons fundades i perill per a persones o béns
Tres situacions pràctiques davant de l'article 21
Els preceptes de l'article 21 que cal poder citar
Un mapa comparatiu de les reunions i les manifestacions
La comunicació prèvia no és una autorització prèvia
Què cal endur-se del dret de reunió i de manifestació
La suspensió del dret de reunió i de manifestació (art. 55.1 CE)
El dret d'associació (art. 22 CE)
Els partits polítics (art. 6)
El bé jurídic del finançament il·legal: per què hi entra el dret penal
Rebre donacions o aportacions amb infracció de la llei: el tipus bàsic de l'article 304 bis
Els tipus agreujats del finançament il·legal: els llindars de 500.000 i 100.000 euros
Donar també és delicte: l'apartat 4 de l'article 304 bis
Estructures i organitzacions de finançament al marge de la llei: l'article 304 ter
Persones jurídiques i penes accessòries en el finançament il·legal
Dos esquemes per fixar els delictes de finançament
Els llindars del finançament irregular no són intercanviables
Què cal endur-se del finançament il·legal de partits
Els articles penals i constitucionals que cal poder citar
Els drets de participació: sufragi actiu, sufragi passiu i accés als càrrecs públics
L'Administració electoral: composició i funcions de les juntes i meses
El procediment electoral: de la convocatòria a la proclamació d'electes
Els recursos electorals: reclamacions i recursos davant les juntes
Els delictes electorals: conductes i principis
Les consultes populars i el dret de petició
Els articles de la LOREG que sostenen el règim electoral
Esquema: el calendari del procediment electoral
Trampa: les juntes electorals no són totes iguals
Què cal endur-se del règim electoral i els drets de participació
Què és la tutela judicial efectiva
La prohibició d'indefensió: el límit de tot el procés
Les garanties del procés degut de l'article 24.2
El dret a la justícia gratuïta i la insuficiència de recursos
Els dos articles que cal poder citar: art. 24 i art. 119 CE
Dos mapes visuals: el contingut de l'article 24 i la justícia gratuïta
Trampa: la tutela efectiva no és el dret a guanyar el plet
Trampa: la justícia gratuïta no és automàtica per a tothom
Què cal endur-se de la tutela judicial efectiva i la justícia gratuïta
JDIPPNP: les garanties de l'article 24.2, de memòria
La llibertat sindical i el dret de vaga (art. 28 CE)
Caso práctico: Cas pràctic: una vaga en un servei de transport públic
Fundar, afiliar-se i no ser obligat: el contingut de la llibertat sindical
El dret de vaga i el manteniment dels serveis essencials
Els delictes contra els drets dels treballadors: què protegeixen i com s'ordenen
Imposar condicions laborals il·legals: els cinc supòsits de l'article 311
Emprar estrangers o menors sense permís de treball: l'article 311 bis
Tràfic de mà d'obra i emigració simulada: els articles 312 i 313
Discriminació en l'ocupació i atacs a la llibertat sindical: els articles 314 i 315
Riscos laborals i responsabilitat de les persones jurídiques: els articles 316, 317 i 318
Els articles que sostenen la sindicació, la vaga i els delictes contra els drets dels treballadors
Dos mapes per fixar la sindicació, la vaga i els delictes laborals
Sense alta a la Seguretat Social o sense permís de treball no és el mateix delicte
Què cal endur-se del dret de sindicació, de vaga i dels delictes laborals
Una sigla per al contingut de la llibertat sindical
Propietat privada i llibertat d'empresa: dos drets amb un límit comú
Els delictes contra el patrimoni: del furt al robatori
Estafes, apropiacions i defraudacions
Alçaments, insolvències, danys i delictes concursals
Propietat intel·lectual i industrial, secrets d'empresa i mercat
La dimensió societària: qui respon i amb quines penes
Els articles del Codi Penal que has de saber citar
Dos mapes per fixar els tipus patrimonials i els econòmics
No tota sostracció és un robatori
Què cal endur-se del patrimoni i l'ordre socioeconòmic
Una sigla per a les cinc circumstàncies del robatori amb força
Què és el dret administratiu i quina naturalesa té
Per què l'Administració necessita un dret propi
L'Administració pública com a subjecte de dret
Les potestats administratives i els seus límits
La relació juridicoadministrativa i les seves classes
Els principis i les regles que cal dominar
Mapa de les posicions de les parts i de les potestats administratives
Potestat atribuïda no és llibertat de decisió
Què cal endur-se del dret administratiu i de la relació jurídica
Els portals d'internet de les administracions públiques: concepte i règim de creació
Potestat sancionadora de les administracions públiques. Procediment sancionador.: exemple resolt
Cinc idees per endur-te'n
Naturalesa i règim jurídic del consorci
Les relacions interorgàniques.
Cinc idees per fixar el règim del consorci
Els òrgans col·legiats (articles 15 a 22)
L'organització administrativa: idea, funcions i abast
La potestat organitzativa: titularitat i principis que la limiten
Ens territorials i ens no territorials: com es classifiquen els ens públics
El Sector Públic Institucional: abast, inventari i supervisió contínua
Els organismes públics i la resta d'entitats institucionals
L'Administració corporativa: col·legis professionals i cambres
L'òrgan administratiu: concepte, naturalesa i classes
Els articles de la Llei 40/2015 que sostenen el tema
Esquema: les entitats del sector públic institucional estatal
Esquema: organisme autònom, entitat pública empresarial i agència estatal
Trampa: organisme autònom i entitat pública empresarial
Què cal endur-se de l'organització administrativa i els seus ens
Regla: els principis de l'article 81, de memòria
Inteligencia artificial y mecanismos de toma de decisión automatizados: el artículo 23 de la Ley 15/2022.
L'Administració digital: seu electrònica, registres i notificacions
Els drets digitals de la ciutadania davant l'Administració
Què és un sistema d'intel·ligència artificial i com decideix
Minimitzar el biaix: mecanismes, avaluació d'impacte i segell de qualitat
Els límits: control humà, motivació i impugnació de la decisió automatitzada
Els preceptes de la IA administrativa que cal poder citar
Com funciona un sistema algorítmic i qui decideix de debò
Automatitzar no és desresponsabilitzar
Una sigla per als tres criteris de l'article 23
Què cal endur-se de l'Administració digital i la IA
La bona administració i la qualitat dels serveis públics
Articles que cal poder citar sobre el dret d'accés i els grups d'interès
Caso práctico: Cas: l'associació i els informes tècnics
Els articles que sostenen la transparència i el bon govern
Caso práctico: Cas: la petició que arriba massa ampla
La resolució de les sol·licituds: competència, terminis i recursos
Publicitat activa i dret d'accés, criteri a criteri
La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública: naturalesa, organització i execució de les resolucions
La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública.: excepcions i trampes
Integritat, transparència i informació pública: tres idees, un sol model
L'Oficina Antifrau de Catalunya: naturalesa, autonomia i àmbit d'actuació
Les funcions de l'Oficina Antifrau: prevenir, investigar i assessorar
La queixa davant el Síndic de Greuges i la via de l'Oficina Antifrau (art. 75)
Quin instrument de control? Queixa, investigació o recurs
Els preceptes que cal poder citar: la queixa i les institucions de control
La queixa no atura els terminis dels recursos
PIA: les tres funcions de l'Oficina Antifrau
Què cal endur-se de la integritat, la transparència i el control
L'excepció: quan la norma no diu l'òrgan i quan dos òrgans es disputen l'assumpte
Delegació, avocació, suplència i delegació de firma, criteri a criteri
Què vol dir tenir competència: concepte, caràcters i criteris de delimitació
La desconcentració: repartir la competència entre òrgans de la mateixa línia
La delegació de competències: abast, límits i efectes
La delegació de firma: signar no és decidir
L'encàrrec de gestió: activitat material i tècnica sense cessió de competència
L'avocació: l'òrgan superior recupera un assumpte concret
La suplència: cobrir vacant, absència o malaltia sense moure la competència
Els articles 8 a 13 de la Llei 40/2015, un per un
Esquemes per fixar les figures de la competència
Trampa: desconcentrar no és delegar
Una sigla per a les figures que no toquen la titularitat
Què cal endur-se de la competència i les seves figures
Suborn i tràfic d'influències (arts. 419-431)
Negociacions prohibides, abusos i falsedat documental (arts. 439-444 i 390-394)
El principi de legalitat i la subjecció de l'Administració al dret
Discrecionalitat administrativa: marge de decisió i límits
La desviació de poder: la finalitat com a límit de la potestat
La prevaricació, la desobediència i la infidelitat en la funció pública
Malversació i frau: els delictes patrimonials comesos pel funcionari
Els preceptes penals de l'Administració pública que cal citar
Mapa de l'actuació reglada i de l'actuació discrecional
Trampa: discrecionalitat no és llibertat per fer qualsevol cosa
Què cal emportar-se del principi de legalitat i dels delictes contra l'Administració
Cinc idees per endur-se de l'acte administratiu
Els recursos administratius: pas a pas
L'acte administratiu: què és i com es produeix
La forma de l'acte: escrit electrònic, verbal i acte únic en sèrie
La motivació: quan és obligatòria i què ha de dir
Actes de tràmit i actes definitius: què decideix cadascun
Actes que posen fi a la via administrativa i els que no
Els preceptes de l'acte administratiu que cal poder citar
Dos esquemes: classificar els actes i comparar-ne la impugnació
Un acte que resol no sempre tanca la via administrativa
Una sigla per a les tres formes de l'acte
Què cal retenir de l'acte administratiu
Executivitat i presumpció de validesa de l'acte administratiu
L'execució dels actes administratius
Potestat inspectora de les administracions públiques. Plans d'inspecció.
El començament de l'eficàcia: efectes des de la data, demora i retroactivitat
Els elements de l'acte administratiu: subjecte, objecte, causa, forma i fi
Caso práctico: Caso práctico: la licencia que firmó quien no podía
Actes invàlids: suspensió, conservació, conversió i convalidació
Nul·litat de ple dret: els vicis que deixen l'acte sense efectes
Anul·labilitat: la regla general dels vicis de legalitat
Irregularitat no invalidant: el defecte que no tomba l'acte
Els errors materials o de fet: rectificar sense revocar
El precepte de la revocació i la rectificació que cal citar
Nul·litat, anul·labilitat i irregularitat, cara a cara
Vici lleu i defecte intranscendent no són el mateix
Què cal endur-se de la invalidesa i dels errors materials
La revisió d'ofici de disposicions i actes nuls (art. 106 de la Llei 39/2015)
La revisió d'ofici: lesivitat, suspensió, revocació, rectificació i límits
La competència per a la revisió d'ofici a l'Administració General de l'Estat (art. 111)
La revisió dels actes anul·lables: la via de la lesivitat
El procediment de revisió d'ofici: iniciació, dictamen i resolució
Quin instrument escollir: nul·litat, anul·labilitat o revocació
L'art. 111, lletra a lletra: el text que cal poder citar
Dos mapes: qui pot revisar i per quina porta
Trampa: l'òrgan que va dictar l'acte no és qui el revisa
Què cal endur-se de la revisió d'ofici i la revocació
Articles per citar
Els recursos administratius: concepte i principis generals.
Classes de recursos.
Caso práctico: Cas pràctic: de la notificació al final de la via
Què cal perquè un recurs sigui admès a tràmit
El recurs d'alçada: quan el superior jeràrquic torna a decidir
El recurs potestatiu de reposició: el mateix òrgan revisa el seu acte
El recurs extraordinari de revisió: quatre motius taxats i un acte ferm
El precepte que cal citar: l'article 116 i les causes d'inadmissió
Alçada, reposició i revisió, cara a cara
Trampa: alçada i reposició no són intercanviables
Una sigla per a les causes d'inadmissió
Cinc idees per fixar els recursos i els seus terminis
El procediment administratiu: concepte, significat i objecte de la Llei 39/2015
Principis generals del procediment administratiu
L'abstenció i la recusació (articles 23 i 24)
Les persones interessades: qui pot actuar i com
Identificació, firma electrònica i relació amb l'Administració
La representació en el procediment administratiu
Els principis d'intervenció de l'article 4 de la Llei 40/2015
Comprovar, verificar, investigar i inspeccionar: els poders de control
L'article 4 de la Llei 40/2015, punt per punt
Principis d'intervenció i poders de control (art. 4)
Trampa: comprovar no és sancionar
Regla: els quatre verbs del control (art. 4.2)
Què cal endur-se de la representació i de la intervenció administrativa
Les quatre fases del procediment
El procediment administratiu comú: les fases, en ordre
Mesures provisionals i acumulació de procediments
Iniciació, instrucció i finalització del procediment
Les formes d'iniciació: d'ofici i a sol·licitud de l'interessat
Les especialitats d'inici: denúncia, sanció i responsabilitat patrimonial
Els preceptes dels drets i de l'ordenació que cal citar
Com acaba un procediment: les vies de finalització
L'obligació de resoldre i notificar: abast i excepcions
La resolució: contingut, forma i notificació
El silenci administratiu: positiu, negatiu i els seus efectes
Desistiment i renúncia: apartar-se del procediment
La caducitat del procediment: quan es perd el fil
La terminació convencional: acabar amb acord
El mapa de les formes de finalització
Desistir no és renunciar
El silenci positiu no és una resolució ferma
Què cal endur-se de la finalització del procediment
DRCA: les quatre formes de tancament
Notificació, publicació i silenci administratiu
Caso práctico: Cas pràctic: de la instància al rebuig de la notificació
Notificació individual i publicació al diari oficial
Caso práctico: Cas guiat: la notificació al senyor Puig
Els subjectes obligats a relacionar-se electrònicament
Notificar per mitjans electrònics: posada a disposició, avís, accés i rebuig
Quan la notificació electrònica surt defectuosa: efectes i convalidació
La identificació i la signatura electrònica dels actes administratius
Les comunicacions electròniques dins del procediment administratiu
Els preceptes de la signatura electrònica que cal poder citar
Dos mapes visuals: el circuit de la notificació electrònica i les vies de signatura
Trampa: la posada a disposició no és la notificació practicada
Què convé endur-se de la notificació i la signatura electrònica
Regla per recordar les vies de l'article 45
Els principis de la potestat sancionadora (articles 25 a 31)
Caducitat i prescripció, criteri a criteri
Compte: una denúncia no et fa part, i no tota denúncia obliga a iniciar
La finalització del procediment i les especialitats per matèria
La caducitat del procediment iniciat a sol·licitud i els seus efectes
L'acord d'iniciació del procediment sancionador: a qui s'ha de notificar i què ha de contenir
La instrucció del sancionador: al·legacions, prova i audiència abans de resoldre
La tramitació simplificada: menys tràmits, no menys garanties
Els articles que sostenen la potestat sancionadora i el seu procediment
Dos mapes per fixar el procediment sancionador i el seu acord d'inici
Trampa: el plec de càrrecs no és un tràmit fix del sancionador
Què cal endur-se del procediment sancionador
Regla: FORMID per al contingut de l'acord d'iniciació
La responsabilitat patrimonial de l'Estat legislador i el règim de la indemnització
Els requisits materials: el dany, la lesió antijurídica i el nexe causal
La responsabilitat concurrent de les administracions públiques (art. 33 de la Llei 40/2015)
Els articles de responsabilitat patrimonial i de la via simplificada que cal citar
Caso práctico: Reclamació de 60.000 euros per danys en un servei
La regulació de la responsabilitat patrimonial: el marc que cal situar
Els principis de la responsabilitat patrimonial
Les especialitats d'iniciació del procediment de responsabilitat patrimonial
La instrucció del procediment: informes, dictamen i audiència
La terminació del procediment: resolució, silenci i altres formes d'acabar
El procediment simplificat de responsabilitat patrimonial: escurçar sense rebaixar garanties
L'article 35 de la Llei 40/2015: el precepte que fa respondre en dret privat
El recorregut d'una reclamació i el que canvia amb la via simplificada
Trampa: dret privat no vol dir jurisdicció civil
Què cal endur-se de la responsabilitat patrimonial i del seu procediment
La indemnització: què es rescabala i com es valora el perjudici
El funcionament dels serveis públics: quan neix el deure de reparar
La responsabilitat del personal i l'acció de regrés de l'Administració
Els preceptes que cal citar de memòria: de l'article 35 als articles 32 i següents
Els danys indemnitzables, en un mapa
Funcionament normal i anormal, cara a cara
Funcionament anormal no és qualsevol mal funcionament
Què convé retenir de la reparació i del funcionament del servei
Simplificació administrativa: declaració responsable, comunicació prèvia i finestreta única
L'activitat administrativa i la seva classificació
L'activitat de limitació: instruments i límits
Les autoritzacions: concepte, naturalesa i classes
El principi d'intervenció mínima: l'art. 33 de la Llei 26/2010
Les mesures de simplificació administrativa: l'art. 34
Dades inexactes i inscripcions d'ofici: l'art. 38 i l'art. 39
Serveis proactius i intercanvi de dades: els articles 40 bis a 40 quater
Els preceptes de la Llei 26/2010 sobre la intervenció administrativa
Autorització, declaració responsable i comunicació prèvia
Trampa: l'autorització no és una declaració responsable
EMJ: els tres filtres de l'article 33
Què cal endur-se de l'activitat de limitació i les autoritzacions
Objecte i concepte de subvenció (arts. 1 i 2)
Règim jurídic de les subvencions i fons de la Unió Europea (arts. 5, 6 i 7)
Principis generals de la Llei de subvencions (art. 8)
Preceptes que cal saber citar
Els beneficiaris de les subvencions (art. 11)
Les entitats col·laboradores (art. 12)
Règim de garanties (art. 21)
Publicitat de les subvencions (art. 18)
L'activitat de foment: concepte i tècniques de promoció
L'àmbit subjectiu de la Llei de subvencions (art. 3)
Les exclusions de la Llei de subvencions (art. 4)
L'activitat econòmica de l'Administració i la Generalitat
L'àmbit i les exclusions: els articles que cal citar
Mapa de les tècniques de foment
Trampa: fixar-se en qui rep la subvenció i no en qui l'atorga
Una sigla per a les exclusions de l'article 4
Què cal endur-se de l'activitat de foment i de les subvencions
Els serveis públics locals i el criteri legal d'elecció de la forma de gestió
El servei públic com a activitat de prestació: concepte i trets
Les classes de serveis públics: universals i individuals, obligatoris i potestatius
La gestió directa i les seves quatre formes (art. 85.2.A)
Memòria justificativa, informe de l'interventor i acord del Ple
La gestió indirecta i el contracte de gestió de serveis públics (art. 85.2.B)
La gestió mixta: la societat d'economia mixta
La iniciativa econòmica local i la reserva de serveis essencials (art. 86)
Els preceptes de la Llei 7/1985 que sostenen el servei públic local
Directa, indirecta i mixta: tres maneres de gestionar
La societat mercantil local de capital públic no és gestió indirecta
Declarar la reserva no és tenir el monopoli en funcionament
Una sigla per a les quatre formes de gestió directa
Què cal endur-se del servei públic i de les formes de gestió
L'expedient d'iniciativa econòmica: conveniència, oportunitat i anàlisi de mercat
Els serveis essencials reservats i l'ampliació de la reserva per llei
Els dos passos per executar el monopoli: acord del ple i aprovació autonòmica
La impugnació estatal dels acords de servei públic
Els preceptes de l'article 86, un per un
Dos gràfics per situar la iniciativa i la reserva de serveis
L'aprovació del ple no és l'aprovació autonòmica
Una sigla per als serveis reservats per llei
Què cal endur-se de la iniciativa econòmica i la reserva
El contingut de la resolució i l'obligació de resoldre
L'arbitratge administratiu: la decisió d'un tercer
La mediació i les altres vies extrajudicials
L'activitat de planificació: objectius, instruments i avaluació
L'activitat inspectora: finalitat i exercici
El valor probatori i les entitats col·laboradores
Supervisió, suspensió i sancions de les entitats col·laboradores
L'activitat de regulació i autoregulació
Els preceptes de la inspecció i de les entitats col·laboradores que cal citar
Mapa de les altres formes d'activitat administrativa
Entitat col·laboradora no és òrgan inspector
Què cal endur-se de les altres formes d'activitat administrativa
Règim jurídic, naturalesa i característiques dels convenis
Articles que cal poder citar
La definició de conveni i els límits del seu objecte
Els quatre tipus de convenis de l'article 47.2
Validesa i eficàcia: qui pot signar i quan produeix efectes
El contingut necessari del conveni
Els tràmits preceptius per signar un conveni
L'extinció del conveni: compliment i causes de resolució
Els efectes de la resolució: liquidar i reintegrar
Els preceptes dels convenis que cal poder citar
Els tipus de conveni de l'article 47.2, en un mapa
Els terminis de l'eficàcia del conveni, en un calendari
Perfeccionament no és eficàcia
Què cal endur-se dels convenis administratius
Partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials (art. 3.4 LCSP)
Els òrgans de contractació: competència per contractar i Juntes de Contractació
Caso práctico: Cas: la sessió de la mesa d'un procediment obert
La Mesa especial del diàleg competitiu i de l'associació per a la innovació
Els articles 5 a 11 i 24 de la LCSP: què cal poder citar, article a article
Contractes administratius i contractes privats: qui decideix la calificació
Com es classifica un contracte en cinc passos
El recurs especial: contractes i actes sotmesos (art. 44 LCSP)
El expediente de contratación: qué lleva dentro
Contracte menor i contracte ordinari, cara a cara
Caso práctico: Cas pràctic: una adjudicació que no pot esperar
Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques
Els preceptes de la LCSP que sostenen els plecs i les penalitats
Articles de la LCSP que cal poder citar
Els principis rectors de la contractació: igualtat, transparència, lliure competència i confidencialitat
Les consultes preliminars al mercat: com es prepara la licitació
La tramitació d'emergència: supòsits, terminis i límits
Els plecs de clàusules administratives generals: qui els aprova i per a què serveixen
Les etiquetes: què acrediten i quan es poden exigir
La publicitat de la licitació: perfil del contractant, BOE i DOUE
L'anunci de formalització i els límits a la publicitat de dades
Els articles de la LCSP sobre consultes, tramitació i publicitat
Dos esquemes: el circuit de les consultes i el calendari de la publicitat
Trampa: licitació i formalització es confonen
Què cal endur-se de la preparació i la publicitat del contracte
Els criteris d'adjudicació: la millor relació qualitat-preció i el cicle de vida
Compte: els procediments ordinaris són l'obert i el restringit
Caso práctico: Cas pràctic: compres recurrents de material d'oficina
El sistema dinàmic d'adquisició: concepte, ús i categorització
Implementació: procediment restringit i gestió íntegrament electrònica
Incorporació d'empreses al sistema: la porta sempre oberta
Caso práctico: Cas: exclusió d'una oferta i recurs especial
Qui resol el recurs: Tribunal Central, òrgans autonòmics i òrgans locals (arts. 45, 46 i 47 LCSP)
Legitimació i mesures cautelars (arts. 48 i 49 LCSP)
Iniciació, termini, forma i inadmissió (arts. 50, 51 i 55 LCSP)
El cas pràctic i qui controla la despesa
Tramitació, resolució i efectes del recurs (arts. 56 a 60 LCSP)
L'acord marc: funcionalitat, durada i publicitat
Contractes basats i modificacions de l'acord marc
Les centrals de contractació i el sistema estatal
Supòsits d'invalidesa i causes de nul·litat dels contractes
L'anul·labilitat i la revisió d'ofici dels actes de contractació
Els efectes de la declaració de nul·litat
Els preceptes de la LCSP sobre acords marc, centralització i invalidesa
Nul·litat de ple dret i anul·labilitat, comparades
Durada i fites de l'acord marc
L'acord marc i el contracte basat no són el mateix
Què cal endur-se dels acords marc, la centralització i la invalidesa
La creació de centrals de contractació i l'adhesió a sistemes centralitzats
El procediment de celebració dels acords marc i el requisit de l'anunci
La Junta de Contractació Centralitzada i els equips informàtics
La invalidesa civil dels contractes del sector públic
Els preceptes de la centralització, l'equipament i la invalidesa civil
Els instruments d'adquisició centralitzada
Invalidesa civil, procediment administratiu
Una sigla per als instruments de compra agregada
Què convé retenir de les centrals i la invalidesa civil
El règim de penalitats i la indemnització per danys (arts. 192 i 194 LCSP)
Articles que sostenen el seguiment i les penalitats del contracte de serveis
Què cal endur-se del seguiment i les penalitats del contracte de serveis
Caso práctico: Una modificació i una demora en un servei de residus
Informes, control de qualitat i gestió d'incidències
Caso práctico: Cas pràctic: un retard discutit
Obligacions de l'Administració: pagament i responsabilitat
Interessos de demora, costos de cobrament i l'escala dels quatre i sis mesos
Articles per citar
El certificat de bona execució: què acredita i què no
Les causes de resolució del contracte (art. 211 LCSP)
Efectes de la resolució: liquidació, garanties i continuïtat del servei (art. 213 LCSP)
Efectes i compliment del contracte: vinculació i risc i ventura
Les prerrogatives de l'Administració i el procediment per exercir-les
La suspensió del contracte: acta, indemnització i prescripció
La cessió del contracte: la modificació subjectiva
La subcontractació: requisits i comunicació a l'òrgan
Els pagaments als subcontratistes i la seva comprovació
L'extinció del contracte i l'aplicació de les causes de resolució
Els preceptes dels efectes, les prerrogatives i l'extinció que cal citar
Cessió i subcontractació, dues figures que es confonen
No sempre cal dictamen del Consell d'Estat
Els conceptes indemnitzables en la suspensió, de memòria
Què cal endur-se dels efectes, les prerrogatives i l'extinció
Els efectes del contracte: règim jurídic, vinculació i risc i ventura
El procediment de les prerrogatives: audiència, informes i dictamen preceptiu
La modificació objectiva no prevista: el llindar del 20 % i la resolució
La cessió del contracte: requisits, silenci i subrogació
Els terminis de pagament als subcontratistes i la retenció de la garantia
L'extinció del contracte: compliment i resolució
Els articles que sostenen les modificacions, els pagaments i l'extinció
El mapa de l'extinció: compliment o resolució
No tota modificació irregular obliga a resoldre
Una sigla per als requisits de la cessió
Cinc idees per tancar els efectes, les modificacions i els pagaments
Què és l'expropiació forçosa i quin règim jurídic té
Qui expropia, qui pateix l'expropiació i què es pot expropiar
El camí ordinari de l'expropiació: de la causa al pagament
El procediment d'urgència: ocupar abans de pagar
Tornar el bé: la reversió i la retaxació del justipreu
L'ocupació temporal i la requisa: afectar béns sense expropiar-los
La Generalitat davant l'expropiació i el Jurat d'Expropiació de Catalunya
Els preceptes de l'Estatut sobre expropiació que cal citar
Els esquemes de l'expropiació: fases, urgència i figures veïnes
Trampa: el procediment d'urgència no és l'ordinari amb presses
Trampa: ocupar un bé no és expropiar-lo
Una sigla per a les fases de l'expropiació
Què cal endur-se de l'expropiació forçosa
L'inventari: obligació, contingut i ritme de manteniment
Articles del Reglament de Béns de les Entitats Locals que cal poder citar
La custòdia dels béns i equipaments municipals: inventari, arxiu i responsables
Prerrogatives i potestats de les entitats locals sobre els seus béns.
El règim d'ús de les dependències i els equipaments municipals: del bé de domini públic al bé patrimonial
Preceptes per citar: ocupació del domini públic i soroll
El domini públic i els seus elements
L'afectació, la desafectació i les mutacions demanials
Els usos del domini públic i els títols d'ocupació
Els béns comunals i el seu aprofitament
Els montes i els aprofitaments forestals de les entitats locals
L'alienació, el gravamen i la cessió de béns patrimonials
Preceptes dels béns comunals i patrimonials per citar
Esquema: els usos del domini públic i les classes de béns locals
Ús comú especial no és ús privatiu
Què cal endur-se del domini públic i els béns locals
Una sigla per als elements del domini públic
Les reserves demanials: concepte, supòsits i efectes
Les autoritzacions i les concessions demanials: règim i trets diferencials
La investigació de la titularitat dels béns i drets locals
El deslinde administratiu de les finques de les entitats locals
Els articles de la investigació i el deslinde que cal poder citar
Esquemes del domini públic: títols, reserva i investigació
Investigació i deslinde no són el mateix
Què cal endur-se de la reserva, els títols d'ocupació i els procediments
GEP: els tres usos del domini públic, en ordre
El patrimoni de la Generalitat: règim jurídic i títol competencial
Els béns i drets que integren el patrimoni: domini públic i béns patrimonials
L'adquisició de béns i drets: títols onerosos, gratuïts i altres vies
Alienació i cessió: quan un bé surt del patrimoni
Afectació, desafectació i canvi de qualificació: la destinació dels béns
Les prerrogatives de protecció i defensa del patrimoni de la Generalitat
La creació i la participació de la Generalitat en societats civils i mercantils
L'article 215 de l'Estatut: el precepte que cal poder citar
Els mapes del patrimoni: classes de béns, cicle de vida i prerrogatives
Afectar no és desafectar: el sentit de cada operació
Recuperació d'ofici i desnonament: dues prerrogatives, dos supòsits
Què cal endur-se del patrimoni de la Generalitat
Règim jurídic i naturalesa de l'ordre contenciós administratiu
L'extensió i els límits de la jurisdicció: prejudicialitat i improrrogabilitat
Els cinc òrgans de l'ordre i la seva competència
La competència objectiva: jutjats, jutjats centrals i sales
La competència funcional: qui coneix en cada instància
La competència territorial: seu, domicili i immobles
Els articles de la Llei 29/1998 que cal saber citar
Mapa de l'ordre contenciós administratiu i la seva competència
Trampa: la falta de jurisdicció no és la falta de competència
Què cal endur-se de l'ordre contenciós administratiu
Una sigla per als cinc òrgans de l'ordre
Recurs directe i impugnació indirecta
Les parts: capacitat, legitimació i exclusions
La part demandada i la successió processal
Representació, defensa i compareixença
L'objecte del recurs: actes, inactivitat i via de fet
Pretensions, límits de l'enjudiciament i quantia
Requeriment previ i diligències preliminars
Els terminis: improrrogables amb l'escletxa de l'agost
Mesures cautelars: criteris, procediment i garanties
Dos mapes per fixar l'objecte i els terminis
L'acte reproduït no és un acte nou
Les tres A de la part demandada
Els articles que cal citar de memòria
Cinc idees per tancar les parts, l'objecte i els terminis
L'acumulació de pretensions i l'ampliació del recurs
L'acumulació de recursos i la tramitació preferent
La vida de la mesura cautelar: vigència, modificació i publicació
Cautelars urgents i cautelars en la inactivitat i la via de fet
Els articles de l'acumulació i les cautelars que cal citar
Dos esquemes per a l'acumulació i la cautelar urgent
Acumular pretensions no és ampliar el recurs
Què cal endur-se de l'acumulació i de les cautelars
L'obertura del procés ordinari: interposició, documents i anunci
L'expedient administratiu, els emplaçaments i la personació de les parts
La inadmissió del recurs contenciós administratiu
La demanda i la contestació en el procés ordinari
Les alegacions prèvies, la prova i la vista en el procés ordinari
La vista, les conclusions i la conclusió per a sentència
El procediment abreujat: matèries, demanda i vista
Els terminis d'interposició i els recursos de lesivitat i entre administracions
Els articles del procés ordinari i abreujat que cal retenir
Esquema: el procés ordinari i el procediment abreujat, cara a cara
Trampa: interposició i demanda no són el mateix en l'ordinari
Què cal endur-se del procés ordinari i del procediment abreujat
El procediment de protecció dels drets fonamentals: una via preferent i sumària
Les autoritzacions judicials urgents: reunió, Internet, dades i salut
La qüestió d'ilegalitat: del jutge que la planteja al tribunal que la resol
El procediment en els casos de suspensió administrativa prèvia d'acords
El procediment per a la garantia de la unitat de mercat: la CNMC davant els tribunals
El procediment per a la declaració judicial d'extinció de partits polítics
El contenciós electoral: objecte, legitimació i terminis
Els preceptes dels procediments especials que cal poder citar
Mapa dels procediments especials contenciosos
Trampa: amparo judicial no és amparo constitucional
Què cal endur-se dels procediments especials
Quatre recursos judicials i un mapa per no confondre'ls
El recurs de reposició contra providències i autos
El recurs de reposició i el de revisió contra les resolucions del lletrat
El recurs d'apel·lació: resolucions i legitimació
La tramitació de l'apel·lació i l'execució provisional
El recurs de cassació: resolucions i interès casacional
La preparació, l'admissió i la sentència de cassació
El recurs de revisió de sentències fermes
Els articles de la Llei jurisdiccional que cal poder citar
Dos esquemes per fixar els recursos judicials
Apel·lació i cassació no són dos graons del mateix
Què cal endur-se del sistema de recursos judicials
Una sigla per als motius de revisió
L'execució de sentències: la potestat dels jutjats i els obligats a complir
Del compliment voluntari a l'execució forçosa: la comunicació i els terminis
Quan l'Administració és condemnada a pagar: crèdit ampliable, interessos i trastorn de la hisenda
Anul·lació de l'acte o disposició: publicació i inscripció del fallo
Condemnes de fer: execució subsidiària, reposició i demolició amb garanties
Impossibilitat d'executar i expropiació dels drets reconeguts
L'extensió dels efectes de la sentència ferma
Els incidents d'execució i la invalidesa dels actes processals
Els articles de la Llei 29/1998 que sostenen l'execució i els incidents
Els mapes visuals de l'execució: terminis, extensió i incidents
Suspendre el fallo no és el mateix que no poder executar-lo
Què cal endur-se de l'execució de sentències
Una sigla per a les tres matèries de l'extensió
El dret penal: concepte, naturalesa i funció
El principi de legalitat penal i les seves garanties
La llei penal en el temps: irretroactivitat i retroactivitat favorable
Culpabilitat i mesures de seguretat: els principis dels articles 5 i 6
La interpretació de la llei penal: criteris, classes i límits
L'analogia en dret penal: prohibició i excepcions
Concurrència de normes i lleis especials: els articles 8 i 9
Els articles del Títol Preliminar del Codi Penal que cal retenir
Dos gràfics per fixar la interpretació i les garanties
L'analogia no sempre està prohibida
La llei penal més favorable no s'atura davant la sentència ferma
Què cal endur-se del concepte, els principis, la interpretació i l'analogia
Una sigla per a les garanties del principi de legalitat
El delicte segons l'article 10: accions i omissions doloses o imprudents
L'omissió que equival a causar: l'article 11 i els seus dos títols
L'error en el delicte: fet, qualificació i il·licitud (art. 14)
La vida del delicte: de la idea a l'esgotament
El delicte continuat: un sol delicte per una pluralitat d'accions (art. 74)
Concurs real, concurs ideal i concurs medial: tres respostes penals
Els articles del Codi Penal que cal numerar de memòria
El recorregut del delicte: de la idea a l'esgotament
Conspirar no és proposar ni provocar
Què cal retenir del delicte i de les seves fases
RIM: els tres concursos de delictes
La tipicitat: acció, omissió, dol i imprudència
L'antijuridicitat: quan el fet típic és conforme a dret
La culpabilitat: imputabilitat, coneixement i exigibilitat
La punibilitat i les excuses absolutòries
Les condicions objectives de punibilitat
Les circumstàncies atenuants de l'article 21
Les circumstàncies agreujants de l'article 22
Els articles del Codi Penal sobre eximents, atenuants i agreujants
Els esquemes del delicte: graons, causes i circumstàncies
Eximent complet i eximent incomplet: mateixa causa, efecte diferent
Una sigla per als requisits de la legítima defensa
Què cal endur-se de la teoria del delicte i de les circumstàncies
El dol: saber i voler el fet delictiu
La imprudència: el descuit que només castiga la llei quan ho diu
Autors i partícips: qui respon i per quin títol
La responsabilitat penal directa de les persones jurídiques: els dos títols de l'article 31 bis
El model de prevenció: quan la persona jurídica queda exempta de responsabilitat
La responsabilitat civil de qui ha comès el delicte: quotes, solidaritat i subsidiarietat
Els tercers que responen civilment: assegurances, eximents, establiments i Administracions
Els articles que cal poder citar: autoria, persones jurídiques i responsabilitat civil
Autors, cooperadors necessaris i còmplices, en una taula
Mapa de la responsabilitat civil derivada del delicte
L'inductor i el cooperador necessari són autors, no còmplices
Dol eventual i imprudència conscient no es distingeixen pel resultat, sinó per l'actitud
Què cal endur-se del dol, l'autoria i la responsabilitat de les persones jurídiques
Una sigla per a les quatre atenuants de la persona jurídica
La pena: concepte, classes i penes privatives de llibertat
Les penes privatives de drets i la pena de multa
Les regles d'aplicació de les penes: de la pena tipus a la pena concreta
Els límits del compliment i les formes substitutives de les penes privatives de llibertat
Les mesures de seguretat
Les conseqüències accessòries de les penes
Les competències de la Generalitat en matèria penitenciària
La responsabilitat civil derivada dels delictes, les costes processals i l'extinció de la responsabilitat penal
Els articles del Codi Penal que cal poder citar
Esquema de la classificació de les penes per gravetat
Esquema del camí d'aplicació d'una pena
Inhabilitació absoluta no és inhabilitació especial
La localització permanent no és un ingrés a presó
PPLR: les penes privatives de llibertat
Cinc idees per endur-se del règim de les penes
El règim jurídic del procés penal: jurisdicció improrrogable i extensió
La competència objectiva: instruir i jutjar segons la pena
La competència funcional: instruir, jutjar i executar
La competència territorial: el lloc del delicte i els fòrums subsidiaris
Les qüestions prejudicials: quan el penal resol o espera el civil
Les parts en el procés penal: acció penal i acció civil
La rebel·lia: requisitòria, declaració i efectes sobre la causa
Els articles de la LECrim sobre competència, parts i rebel·lia
Tres competències, tres criteris
El camí de la rebel·lia
Rebel·lia no és estar desaparegut
Què cal endur-se del procés penal i la rebel·lia
MARN: els fòrums de l'art. 15, en ordre
La denúncia: concepte i naturalesa jurídica
L'obligació de denunciar i les persones que en queden exemptes
Com es formalitza la denúncia: escrit, paraula i via telemàtica
La querella: legitimació, tribunal i requisits formals
El sumari: reserva, secret i competència del jutge instructor
La conclusió del sumari i el període intermedi
El judici oral: qualificació dels fets, proves i conformitat
Preceptes de la Llei d'enjudiciament criminal que cal invocar
Esquema de les fases del procés penal
Trampa: denúncia i querella no són intercanviables
Què cal endur-se del procés penal
El procediment abreujat: les resolucions del jutge d'instrucció
L'acusació, la defensa i l'obertura del judici oral
La compareixença preliminar, el judici oral i la sentència
L'apel·lació i l'execució de la sentència penal
El judici per delictes lleus: de la citació policial a la sentència
Processos penals especials i judici per jurat
El dret penal de menors i els delictes contra menors tutelats
Els preceptes dels procediments penals que cal poder citar
Abreujat i delictes lleus, cara a cara
Dos terminis d'apel·lació que es confonen
Una sigla per a les cinc resolucions de l'article 779
Què cal endur-se dels procediments penals
Els delictes contra menors tutelats per l'Administració de la Generalitat
Del dany al diner: la responsabilitat civil del delicte i la seva fixació en execució
Els tres recursos contra el jutge d'Instrucció: reforma, apel·lació i queixa
La tramitació de la reforma i l'apel·lació: escrit, efectes i vista
El recurs de queixa i el recurs de súplica davant els tribunals
L'apel·lació contra sentències: el Tribunal del Jurat i les Audiències Provincials
El recurs de cassació: motius, preparació i interposició
El recurs de revisió: motius, legitimació i efectes
Els preceptes que sostenen els recursos penals
Tres recursos, tres maneres d'atacar la resolució
Trampa: apel·lar sense passar per la reforma
Què cal endur-se dels recursos penals
Regla per recordar els recursos del jutge d'Instrucció
Naturalesa i règim jurídic del dret civil català
La competència exclusiva sobre el dret civil i el seu abast
Del sistema d'apèndixs a la Compilació del dret civil de Catalunya
El procés de codificació: cap al Codi civil de Catalunya
L'aplicació del dret civil de Catalunya: àmbit i supletorietat
La interpretació del dret civil català: criteris i singularitats
El precepte que cal citar: l'article 129 de l'Estatut
Dos esquemes per fixar el camí del dret civil català
Trampa: compilar no és codificar
Una sigla per a les tres etapes del dret civil català
Què cal endur-se del dret civil català
Prescripció i caducitat: dues maneres com el temps tanca un dret
L'extinció de drets i accions per prescripció: què diu l'article 1930
A qui perjudica la prescripció i quina salvaguarda queda (art. 1932)
La caducitat: terminis que no s'aturen
Dret català i dret civil estatal: dos règims que conviuen
Els articles del Codi Civil que cal citar en prescripció
Dos esquemes per fixar la prescripció i la caducitat
Trampa: la prescripció no s'aprecia d'ofici com la caducitat
Trampa: un termini del règim estatal en una relació catalana
Què cal endur-se de la prescripció i la caducitat
La persona física i la capacitat: dues idees que cal separar
El naixement i les condicions de la personalitat civil
El concebut i el nascut, cara a cara
L'extinció de la personalitat i els dubtes sobre la mort
El consentiment informat: com i quan es dona
Les formes del consentiment, en un mapa
Els límits del consentiment i el consentiment per representació
Les instruccions prèvies i la informació al sistema sanitari
El concebut no és encara una persona
Renunciar a la informació no és renunciar al consentiment
Què cal endur-se de la persona física i la seva autonomia
Els articles de la persona física i de l'autonomia sanitària que cal citar
Els drets de la personalitat i la protecció del nom
La nacionalitat d'origen i el dret d'opció
La carta de naturalesa i la nacionalitat per residència
La pèrdua, la conservació i la recuperació de la nacionalitat
Els estrangers i el domicili de les persones físiques i jurídiques
Capacitat jurídica, capacitat d'obrar i l'edat
L'emancipació i la capacitat dels menors
Els articles del Codi Civil que sostenen la nacionalitat i la capacitat
Tres mapes per fixar la nacionalitat, el domicili i la capacitat
Emancipat no vol dir major d'edat
Què cal endur-se de la nacionalitat, el domicili i la capacitat
Una sigla per als requisits comuns de l'article 23
Entitats tutelars: àrees i nivells de suport
El sistema de mesures de suport: dignitat, voluntat i proporcionalitat
La curatela: constitució i nomenament del curador
El càrrec de curador: exercici, inventari i autoritzacions
Remoció, excusa i extinció de la curatela
El defensor judicial: supòsits i règim
La guarda de fet: la mesura informal i el seu control
L'assistència i la tutela: dues peces que la reforma ha reordenat
La protecció patrimonial: mesures voluntàries, autocuratela i poders preventius
Els preceptes del Codi Civil sobre els suports, article a article
Dos mapes per situar les mesures de suport
La guarda de fet no és una representació sense títol
La curatela no priva de capacitat la persona
Què cal endur-se de les institucions de protecció
Una sigla per als supòsits del defensor judicial
El desemparament: quan la situació familiar demana protecció
La guarda administrativa de menors: contingut i efectes
Les mesures d'acolliment: tipologia i criteris de tria
Adolescents amb conductes d'alt risc social: supòsits i camí de la mesura
La naturalesa jurídica de les mesures de protecció
Els preceptes de la guarda i les mesures de protecció que cal poder citar
Mapes de la protecció: tipologia de mesures i recorregut
Trampa: la guarda protectora no és una sanció ni una pèrdua de la potestat
Trampa: l'acolliment preadoptiu no és l'adopció
Què cal endur-se de la protecció, la guarda i les mesures
Una sigla per a la tipologia de mesures de l'article 120
La família i el matrimoni: concepte i dret a contreure'l
Els requisits i els impediments per contreure matrimoni
Les formes de celebració i la constància registral del matrimoni
Els deures personals dels cònjuges i la seva igualtat
Els règims econòmics matrimonials i la gestió dels béns
Nul·litat, separació i divorci: causes, accions i efectes
Els drets del cònjuge vidu i la convivència estable en parella
Els articles del Codi Civil sobre família i matrimoni que cal citar
Ganancials, separació i participació, i les causes de nul·litat
Separar-se no és divorciar-se
Què cal endur-se del dret de família i el matrimoni
Una sigla per a les causes de nul·litat
L'adopció: definició i dimensió jurídica i social
Efectes de l'adopció, irrevocabilitat i dret als orígens
La filiació i les seves classes: naturalesa i adopció
Els efectes de la filiació: cognoms, aliments i retroactivitat
La determinació de la filiació no matrimonial i el reconeixement
La reclamació de la filiació: accions, legitimació i terminis
La impugnació de la filiació: legitimació, terminis i assentaments
La constitució de l'adopció: requisits, idoneïtat i consentiments
Els articles de la filiació que cal poder citar
Mapes de la filiació: classes i terminis de les accions
Trampa: el termini d'un any de la impugnació no sempre comença igual
IRRSM: les cinc vies de determinació de la filiació no matrimonial
Què cal endur-se de la filiació, la seva determinació i les accions
La filiació matrimonial sobrevinguda: el matrimoni posterior al naixement
La prova de la filiació i la rectificació dels assentaments
L'acolliment familiar: contingut, consentiments i cessació
Les modalitats de l'acolliment familiar i la seva durada
La guarda amb fins d'adopció i la proposta a l'òrgan judicial
La consanguinitat entre progenitors i la vigilància del Ministeri Fiscal
Els preceptes de la filiació i de l'acolliment que cal citar
Esquema de l'acolliment familiar i la guarda amb fins d'adopció
Trampa: acolliment familiar permanent no és adopció
Regla per a les causes de cessació de l'acolliment
Què cal endur-se de la filiació matrimonial i de l'acolliment
La potestat parental: una responsabilitat al servei del fill
L'exercici de la potestat: conjunt, exclusiu i repartit
El desacord entre progenitors i el camí judicial
L'extinció de la potestat parental
La pròrroga i la rehabilitació: allargar o restablir
Els aliments d'origen familiar: contingut i límits
Les relacions convivencials d'ajuda mútua: règim i efectes
Els articles 154, 156 i 170, un per un
Com s'exerceix i què comprèn la potestat
Privar d'exercir no és perdre la titularitat
Què cal endur-se de la potestat parental
Una sigla per al contingut de la potestat
La mediació familiar: funció, règim i principis que la sostenen
L'abast de la mediació familiar: quins conflictes s'hi poden portar
El desenvolupament de la mediació familiar: fases, sessions i durada
Els tipus de mediació familiar: criteris per classificar-los
Les persones mediadores: qui pot actuar i com s'organitza la mediació
Qui està legitimat per demanar la mediació familiar
Els acords de mediació: què són i quins efectes tenen
Mapa visual de la mediació familiar: tipus, fases i comparació amb el procés
Trampa: el mediador no decideix ni assessora
Trampa: l'acord de mediació no és una resolució judicial
Una sigla per a les fases de la mediació
Què cal endur-se de la mediació familiar
La personalitat jurídica: el moment en què neix i qui la té
Corporacions, associacions i fundacions: el mapa de l'article 35
Els atributs de la persona jurídica: capacitat, nom i domicili
Actuació i representació: els òrgans i la capacitat civil
El règim comptable i documental: llibres, comptes i conservació
Modificacions estructurals: transformació, fusió i escissió
Dissolució i liquidació: com s'extingeix i com es reparteix
La publicitat registral: què s'inscriu i per a què serveix
Els articles del Codi Civil que sostenen la personalitat jurídica
El mapa de les persones jurídiques i el seu cicle de vida
Inscriure's al registre no és adquirir personalitat
Una sigla per a les causes d'extinció de l'article 39
Cinc idees per tancar la persona jurídica i els seus atributs
L'àmbit de la Llei orgànica 1/2002 i les relacions amb els poders públics
El dret d'associació i la capacitat per exercir-lo
La constitució: de l'acord de tres persones a l'acta fundacional
Els Estatuts, la denominació i el domicili: el contingut que exigeix la llei
La inscripció al Registre i el règim aplicable a l'associació
Els òrgans, el règim intern, les activitats i els comptes
Drets i deures dels associats: les dues llistes de la llei
Modificacions estructurals, dissolució i responsabilitat
Els preceptes de la Llei orgànica 1/2002 que cal poder citar
L'àmbit d'aplicació de la Llei orgànica 1/2002, en un mapa
L'Assemblea General i l'òrgan de representació, cara a cara
La personalitat jurídica neix amb l'acta, no amb la inscripció
No tots els acords de l'Assemblea es prenen per majoria simple
DAMR: les quatre decisions de majoria qualificada
Què cal retenir de les associacions i el seu règim
La fundació: concepte, fins i personalitat jurídica
La constitució de la fundació: capacitat, escriptura i estatuts
El Patronat i els patrons: govern, funcions i responsabilitat
El règim econòmic: patrimoni, comptes i destí de rendes
Els fons especials: patrimonis afectats i el seu lloc en la fundació
Modificacions estructurals, extinció i liquidació de la fundació
El Protectorat: funcions, control i legitimació
Els articles de la Llei 50/2002 que cal poder citar
Dos esquemes per fixar la constitució i els terminis
La xifra de 30.000 euros no és un mínim legal
Què cal endur-se de les fundacions
La successió hereditària i els seus títols
La capacitat per testar i per succeir
El testament: concepte, caràcters i classes
Les tres formes del testament comú
La nul·litat i la ineficàcia dels testaments i de les disposicions
Les substitucions i els fideïcomisos
Els articles del Codi Civil sobre successions i fideïcomisos
Comparativa de les tres formes del testament comú
Nul·litat no és ineficàcia
Els tres casos de la substitució simple
Què cal endur-se de la successió
El llegat: adquisició, lliurament i risc
Les classes de llegat: cosa, crèdit, gènere i prestació
Quan el llegat no es compleix: pèrdua, ordre de pagament i repudi
Els marmessors: nomenament, classes i actuació conjunta
El càrrec de marmessor: acceptació, facultats, termini i comptes
Els pactes successoris i les donacions per causa de mort
Els preceptes dels llegats, els marmessors i la successió contractual que cal citar
Dos esquemes per fixar els llegats i els marmessors
Trampa: marmessor solidari i marmessor mancomunat
Què cal endur-se dels llegats i els marmessors
Sense testament: quan la llei decideix qui hereta
L'ordre de crida dels hereus intestats, esglaó a esglaó
La llegítima: un dret de valor, no un bé concret
La quarta vidual: la protecció del cònjuge vidu
Com conviuen la successió intestada i les atribucions forçoses
Dos mapes per fixar la crida intestada i les atribucions forçoses
Trampa: la quarta vidual no és una llegítima del cònjuge
Què cal endur-se de la successió intestada, la llegítima i la quarta vidual
Regla per recordar l'ordre de crida de la successió intestada
La institució d'hereu: designació, capacitat i supòsits
L'adquisició de l'herència i el dret de delació
L'acceptació i la repudiació: forma i efectes
El dret d'acréixer: requisits i abast
La comunitat hereditària: indivisió i drets dels cohereus
La partició i la col·lació: regles i operacions
La protecció del dret hereditari: evicció, rescisió i accions
Els articles del Codi Civil que sostenen la institució d'hereu i la partició
Acceptació pura, benefici d'inventari i repudiació, cara a cara
Repudiar sense escriptura pública no és repudiar
Què cal endur-se de la institució d'hereu i la partició
La causa de la institució i els hereus nomenats en grup
Acceptar sense benefici d'inventari: persona casada i persona amb discapacitat
Concepte de patrimoni local i règim jurídic aplicable
Les classes de béns i el règim que en surt
Ús públic, servei públic i comunals: tres destins que no s'intercanvien
Figures singulars dels béns patrimonials: parcel·les sobrants i efectes no utilitzables
La capacitat plena i el deure de defensar el patrimoni local
Els títols d'adquisició de l'article 10, un per un
L'adquisició a títol onerós i els informes de l'article 11
L'adquisició gratuïta, l'afectació permanent i el benefici d'inventari
Prescripció, ocupació i adjudicació de béns
Els tipus de patrimoni i el Patrimoni Municipal del Sòl
Els articles 9 a 16 del Reglament de béns locals: el text que cal citar
Els camins d'adquisició, comparats i encadenats
El dictamen del secretari no és l'informe pericial
Què cal endur-se de l'adquisició i la defensa del patrimoni local
Una sigla per a les passes de l'adjudicació
El preu, la pericial i l'informe sectorial en la compra de béns
Donacions i llegats amb càrregues: valorar abans d'acceptar
Trenta anys servint el destí: la condició que es té per consumada
Els particulars davant els béns patrimonials: prescripció i ocupació
El bé adjudicat: identificar-lo, valorar-lo i qualificar-lo
Sòl urbà i urbanitzable programat: la seva afectació al Patrimoni Municipal del Sòl
Els preceptes de l'adquisició, de l'art. 9 a l'art. 16
Onerós i gratuït: dues portes al patrimoni local
Adquirir de franc no és adquirir sense condicions
Cinc idees per fixar les adquisicions del patrimoni local
La possessió: què és i com es classifica
L'adquisició de la possessió: fets, subjectes i límits
La bona fe i la mala fe: com es tracta el posseïdor
Els efectes de la possessió: les presumpcions legals
Els efectes de la possessió: fruits, despeses i millores
La pèrdua de la possessió: causes i matisos
Les accions possessòries: la defensa de la possessió
Els preceptes de la possessió que cal poder citar
Bona fe i mala fe del posseïdor, cara a cara
Les quatre causes de pèrdua de la possessió
Trampa: la possessió natural no és la possessió civil
Trampa: posseir no és ser propietari
Una sigla per a les causes de pèrdua de la possessió
Què convé retenir de la possessió i les accions possessòries
Els drets reals: poder immediat sobre la cosa
Dret real i dret de crèdit: dues maneres de relacionar-se amb la cosa
La tipicitat: els drets reals només són els que la llei reconeix
Els tipus dubtosos: figures que la doctrina discuteix
El contingut del domini: gaudir, disposar i reivindicar
L'extensió del domini i el règim del tresor ocult
Propietat temporal i propietat compartida en dret català
Els articles del Codi Civil que sostenen els drets reals
Drets reals i drets de crèdit, en una taula
Un pacte no crea un dret real
Què cal endur-se dels drets reals i del domini
Una sigla per als caràcters del dret real
L'adquisició i la transmissió del dret real: el mapa de l'article 609
La tradició i la usucapió: el temps i l'entrega com a modes d'adquisició
La donació: concepte, naturalesa i classes
La capacitat, el perfeccionament i la forma de la donació
Els límits objectius i els efectes de la donació
La revocació i la reducció de les donacions
L'extinció dels drets reals: l'usdefruit i les servituds
Els articles del Codi Civil que cal citar: de l'article 609 a l'article 656
Els modes d'adquirir i transmetre, en un esquema
Revocació de la donació, en un esquema comparatiu
Títol i tradició: el contracte, per si sol, no traspassa el dret
La donació no es perfecciona amb l'acceptació, sinó amb el seu coneixement
Una sigla per a les set causes d'extinció del usdefruit
Què cal endur-se de l'adquisició, la donació i l'extinció dels drets reals
La propietat: contingut i caràcters
Com s'adquireix la propietat: títols exclusius i la seva classificació
L'ocupació: béns apropiables, animals i coses abandonades (art. 610)
Animals perduts, enjams i peixos: restitució i regles especials (arts. 611 a 613)
La troballa de coses mobles i el tresor ocult (arts. 614 a 617)
L'accessió: concepte, classes i efectes
Protecció del dret de propietat: accions i defensa
Restriccions i límits: servituds legals (arts. 549 a 570)
Les relacions de veïnatge: límits entre finques veïnes (arts. 580 a 593)
Els articles del Codi Civil sobre propietat, ocupació i servituds que cal citar
Mapa visual de l'ocupació, l'accessió i les restriccions
Servitud de pas i relacions de veïnatge no són intercanviables
Què cal endur-se del dret de propietat i les seves restriccions
Una sigla per als supòsits d'ocupació de l'article 610
Les situacions de comunitat: quan una cosa és de tots
La comunitat ordinària: ús, despeses, alteracions i acords
Sortir de la comunitat: indivisió pactada i partició
La propietat horitzontal: pisos, locals i elements comuns
El gaudi per torns: una comunitat especial en el temps
La mitgeria: presumpció, signes contraris i despeses
Drets sobre la paret mitgera: alçar, engruixir i edificar
Els preceptes de la comunitat i de la mitgeria que cal poder citar
Mapa de les situacions de comunitat
Comunitat ordinària i propietat horitzontal no es regeixen igual
Renunciar a la quota no és renunciar a la mitgeria
Una sigla per als signes contraris a la mitgeria
Què cal endur-se de les situacions de comunitat
Els drets reals limitats i l'aprofitament de cosa aliena
L'usdefruit: concepte, constitució i règim del títol
Les facultats de l'usufructuari sobre la cosa i els fruits
Els deures de l'usufructuari: inventari, fiança, conservació i càrregues
L'extinció de l'usdefruit i la restitució de la cosa
L'ús i l'habitació: dos drets de gaudi personalíssims
Els drets d'aprofitament parcial i els seus límits
Els articles del Codi Civil sobre l'usdefruit, l'ús i l'habitació
Els drets reals limitats, en un mapa
Usdefruit, ús i habitació, comparats
Arrendar i alienar no sempre és possible
Què cal endur-se de l'usdefruit, l'ús i l'habitació
Una sigla per als drets reals limitats
El dret de superfície: contingut i constitució
Superfície: transmissió, gravamen i extinció
Els drets de cens: pensió, domini i redempció
Les servituds: concepte, subjectes i classes
Servituds: adquisició, contingut i despeses
Servituds de pastos i aprofitaments forestals
El dret de vol: edificar en l'espai aeri
Articles que sostenen el dret de superfície i les servituds
Mapa de les classes de servituds
No tota servitud aparent es guanya per prescripció
Què cal endur-se del dret de superfície, els censos, les servituds i el dret de vol
Tanteig i retracte: dues cares del dret d'adquisició preferent
Els drets d'adquisició voluntària: quan el pacte crea la preferència
Els retractes legals: figures, fonament i trets comuns
Qui passa davant quan coincideixen diversos retractes
La venda a carta de gràcia i el dret de redimir
Exercir el retracte: del coneixement de la venda a la subrogació
Tres làmines per situar tanteig, retracte i redempció
Tanteig, retracte i redempció: tres coses que no són la mateixa
Una sigla per no deixar cap retracte legal fora
Cinc idees per tancar els drets d'adquisició
Els drets reals de garantia: una assegurança sobre la cosa
El dret de retenció: retenir la cosa fins al pagament
La penyora: constitució, objecte i cures de l'acreedor
L'execució de la penyora: subhasta, segona subhasta i carta de pagament
L'anticresi: fruits per interès i capital
El dret d'hipoteca: objecte, inscripció i extensió
Crèdit hipotecari cedit i tercer posseïdor
Els articles 1857 a 1886 del Codi Civil: els preceptes que cal citar
Penyora, anticresi i hipoteca: comparació i execució
Trampa: la possessió no juga igual en penyora, anticresi i hipoteca
Què cal endur-se de les garanties reals
Una sigla per als requisits de l'article 1857
El fet i l'acte jurídic: esdeveniments i conductes que la llei converteix en efectes
El negoci jurídic i els elements essencials
La voluntat i els seus vicis
La causa: teoria general i la seva presència en els contractes
Els negocis abstractes i la teoria de l'enriquiment sense causa
Els negocis jurídics anòmals: simulats, indirectes, fiduciaris i fraudulents
Els preceptes del frau de llei, la nul·litat i els límits dels drets
Fet, acte i negoci jurídic, comparats
Simulació i frau de llei no són el mateix
Què cal endur-se del fet, el negoci i els seus vicis
Una sigla per als elements essencials
La representació com a pont entre la voluntat i el negoci jurídic
Representar en nom d'altri o actuar per compte propi: dues vies
Representació voluntària i representació legal: dues fonts, un mateix efecte
El poder irrevocable: quan apartar el representant no és possible
L'autocontracte: el mateix subjecte en les dues bandes del negoci
La subsistència del poder extingit: eficàcia davant tercers de bona fe
Directa o indirecta: qui queda obligat davant del tercer
Trampa: representar no és actuar per compte propi
Els dos articles que cal citar: art. 1259 i art. 1738 del Codi Civil
Què cal endur-se de la representació i del poder
L'obligació com a vincle jurídic: naturalesa i elements
Les fonts de les obligacions: llei, contractes i actes il·lícits
Les obligacions naturals: deure moral amb efectes jurídics
Mancomunitat i solidaritat: obligacions pel subjecte i pel vincle
Les obligacions alternatives i facultatives
Divisibilitat i indivisibilitat de l'obligació
La clàusula penal: pena i indemnització
Els articles del Codi Civil sobre l'obligació que cal poder citar
Mancomunada o solidària: la taula que ho aclareix
Mancomunitat no és solidaritat per defecte
Què cal endur-se de l'obligació i les seves classes
Una sigla per a les fonts de les obligacions
El compliment: contingut i requisits del pagament
Qui paga i qui rep: els subjectes del compliment
Les sis causes d'extinció de l'art. 1156
Imputació de pagaments i formes especials de compliment
Pèrdua, confusió, condonació, compensació i novació: efectes
Els preceptes del compliment i de l'extinció que cal citar
Esquema: les sis causes d'extinció, comparades
Trampa: la cessió de béns no és la dació en pagament
Regla: les sis causes de l'art. 1156
Què cal endur-se del compliment i de les causes d'extinció
L'incompliment i les seves causes: mora, dol, culpa i cas fortuït
La responsabilitat patrimonial del deutor i els seus límits
El compliment forçós específic: lliurar, fer i desfer
El rescabalament de danys i perjudicis: dany emergent i lucre cessant
L'acció subrogatòria i l'acció pauliana o revocatòria
La cessió de drets i accions
Els preceptes del Codi Civil sobre l'incompliment i els seus efectes
Mapa de les causes de l'incompliment i els seus efectes
Trampa: mora no és dol, i el cas fortuït no és culpa
Què cal endur-se de l'incompliment i la responsabilitat del deutor
El contracte: concepte, naturalesa i requisits
Capacitat dels contractants i objecte del contracte
La forma del contracte: llibertat i excepcions
L'autonomia de la voluntat i els seus límits
Perfecció i consumació del contracte
Ineficàcia: inexistència, nul·litat i anul·labilitat
La confirmació i la rescissió dels contractes
La irrevocabilitat del contracte i les estipulacions a favor de tercers
Els articles del contracte que cal poder citar
Inexistència, nul·litat i anul·labilitat: taula comparativa
Trampa: el tercer beneficiat no és part del contracte
Què cal endur-se del contracte i la seva ineficàcia
Una sigla per als vicis del consentiment
La defensa de consumidors i usuaris: a qui protegeix i amb quins instruments
Els contractes amb consumidors i usuaris: regles generals i dret de desistiment
Condicions generals de la contractació i clàusules abusives
Els contractes celebrats a distància
Els contractes celebrats fora d'establiments comercials
Garanties i serveis postvenda: la conformitat i els seus remeis
Els preceptes de consum que cal poder situar, bloc a bloc
Dos mapes: el camí del desistiment i les tres maneres de contractar
Desistir no és resoldre el contracte
La clàusula abusiva cau, però el contracte pot quedar-se
Què cal endur-se de la defensa del consumidor
RSRP: l'ordre dels remeis de conformitat
La compravenda com a contracte transmissor i la seva promesa
Obligacions del venedor i conformitat del bé
Obligacions del comprador i pagament del preu
Remeis del comprador i del venedor davant l'incompliment
L'avantatge injust i la lesió en més de la meitat
Què canvia en la compravenda d'immobles
La compravenda a carta de gràcia: vendre amb dret de retorn
Cessió de finca o aprofitament urbanístic a canvi de construir
Els preceptes de la compravenda que cal poder citar
Venedor i comprador: obligacions i remeis, cara a cara
Trampa: la promesa de compravenda no és la compravenda
Què cal endur-se de la compravenda i els seus remeis
Contractes sobre activitat aliena: fer feina per compte d'un altre
El mandat: quin encàrrec és, qui el pot acceptar i fins on arriba
El mandat que s'acaba: revocació, renúncia i altres causes
La gestió d'afers aliens sense mandat: quan algú actua per nosaltres sense encàrrec
El préstec: el gènere i les seves dues grans variants
El comodat i el precari: cedir l'ús sense contraprestació
El mutu: el préstec de diners i de coses fungibles
Els articles del mandat i del comodat que cal poder citar
Dos mapes per fixar l'encàrrec i els préstecs
Trampa: mandat i representació no són el mateix
Una sigla per a les causes d'extinció del mandat
Què cal endur-se del mandat i dels préstecs
El contracte de dipòsit: de la constitució als caràcters generals
El dipòsit voluntari: capacitat i obligacions del dipositari
La restitució del dipòsit i les obligacions del depositant
Els dipòsits necessaris i el dipòsit irregular
El segrest o dipòsit judicial
El contracte de fiança
El censal i el contracte de societat
Els articles del Codi Civil sobre el dipòsit que cal citar
Tres dipòsits, tres règims, en una comparativa
Trampa: la gratuïtat del dipòsit no és absoluta
Regla per recordar les classes de dipòsit
Què cal endur-se del dipòsit, la fiança, el censal i la societat
El contracte d'arrendament: concepte, parts i classes
Contractes sobre objecte aliè: el subarrendament i els seus efectes
Les obligacions de l'arrendador
Les obligacions de l'arrendatari
Durada, tàcita reconducció i desnonament
Els arrendaments d'obres i serveis i l'aparceria
L'àmbit d'aplicació de la LAU: vivenda, ús distint i exclusions
Els preceptes dels arrendaments que cal poder citar
Esquemes de l'arrendament: classes i règim aplicable
Arrendament de vivenda i arrendament per a ús distint no es regeixen igual
Què cal endur-se dels arrendaments
Una sigla per a les exclusions de l'article 5 de la LAU
El règim aplicable de la LAU: normes imperatives, pactes i supletorietat
L'arrendament de vivenda: habitual, temporal i accessoris
Els principis i les normes generals que s'apliquen als arrendaments
Els contractes de conreu: un gènere amb tres cares
L'arrendament rústic: cedir la finca a canvi d'una renda
Parceria i masoveria: compartir el fruit i viure a la masia
La custòdia del territori: conservar amb acords voluntaris
L'arrendament per a pastures: cedir l'herba, no el conreu
El contracte d'integració: coordinar explotacions agràries
El precepte del Codi Civil sobre la durada del conreu
Mapa dels contractes agraris del tema
La parceria no és un arrendament pagat en espècie
Què cal endur-se dels contractes de conreu i els seus veïns
Una sigla per als contractes de conreu
Els contractes aleatoris: el violari i el contracte d'aliments
Els quasicontractes: obligacions que neixen sense acord
El pagament i el cobrament de l'indegut
La gestió de negocis aliens sense mandat
Les obligacions nascudes de culpa extracontractual
La qüestió dels danys morals
La responsabilitat objectiva: respondre sense culpa
Els preceptes que cal saber situar
Violari i contracte d'aliments, cara a cara
Responsabilitat per culpa i responsabilitat objectiva
D'on neixen les obligacions que no són contracte
Trampa: quasicontracte no és contracte
Trampa: la responsabilitat objectiva no és automàtica
Què cal endur-se del violari, els quasicontractes i la responsabilitat
Una regla per no oblidar els elements de la responsabilitat
El Registre de la Propietat: objecte, naturalesa i publicitat
Els sistemes registrals: el full personal i el full real
Què s'hi pot inscriure: la matèria i els títols
Els assentaments registrals: classes i funció
Els principis hipotecaris: les regles que ordenen el Registre
La fe pública registral: què protegeix i quins límits té
Usucapió, prescripció extintiva i concordança amb la realitat
Els quatre articles del Codi Civil sobre el Registre
Els principis hipotecaris, en un mapa
La fe pública no convalida el títol nul
El que cal endur-se del Registre, els sistemes i la concordança
Una sigla per als quatre assentaments registrals
El dret mercantil: un dret especial per a l'activitat econòmica
L'acte de comerç: què el fa mercantil i com es classifica
Actes unilaterals i actes mixtos: qui queda sota el dret mercantil
Les fonts del dret mercantil i el seu ordre d'aplicació
L'empresa mercantil i els elements que la integren
Les coses mercantils i les mercaderies
Dos gràfics per fixar les fonts i els actes de comerç
Unilateral no vol dir d'una sola voluntat
Cinc idees per tancar el dret mercantil
Una sigla per a l'ordre de les fonts
El repartiment competencial de la propietat industrial i intel·lectual
La patent: requisits, titulació i abast del dret
La marca i els signes distintius: adquisició i vida del dret
Qui és autor: obres en col·laboració, col·lectives i compostes
L'objecte protegit: obres originals, derivades, col·leccions i exclusions
El contingut: dret moral, drets d'explotació i altres facultats
El contracte d'edició: concepte, forma i contingut mínim
Obligacions, resolució i extinció del contracte d'edició
Els preceptes de la Llei de propietat intel·lectual que cal poder citar
Tres obres especials, cara a cara
Els terminis del contracte d'edició, en un calendari
Un contracte d'edició verbal no val
Encàrrec d'obra i contracte d'edició no són el mateix
Què cal retenir de la propietat intel·lectual i del contracte d'edició
Una sigla per als drets d'explotació
L'empresari i el deure de portar una comptabilitat ordenada
Els principis comptables: la prudència i els seus companys
Els comptes anuals: els cinc documents que dibuixen l'empresa
El camí dels comptes anuals: de la formulació al dipòsit
Els llibres de comerç: obligatoris, societaris i auxiliars
Requisits dels llibres: legalització, ordre i conservació
L'exhibició i el reconeixement dels llibres: qui els pot veure i com
La força probatòria dels llibres de comerç
Els llibres de comerç que has de saber situar
Els comptes anuals, un procés amb etapes
Els llibres proven, però no sempre ni davant de tothom
Una sigla per als cinc comptes anuals
Què cal endur-se de la comptabilitat i dels llibres de comerç
La societat mercantil: concepte, naturalesa i trets que la defineixen
L'objecte social: abast, especialitat i canvi
Denominació, nacionalitat i domicili: els senyals d'identitat de la societat
L'escriptura, els estatuts i la inscripció al Registre Mercantil
La societat en formació, la societat irregular i la civil amb forma mercantil
Fundació simultània i fundació successiva: els dos procediments de fundació
Dos mapes per fixar les societats i la seva constitució
La societat en formació no és una societat irregular
Què cal endur-se de la societat mercantil i de la seva constitució
Aportacions socials: dineràries i no dineràries
Participacions socials i accions: dues maneres de ser soci
Els drets del soci: econòmics, polítics i de sortida
El llibre registre de socis i la transmissió de participacions
La representació i la transmissió de les accions
Copropietat i drets reals sobre participacions i accions
Negocis sobre les pròpies participacions o accions
Els preceptes que sostenen aportacions, participacions i drets del soci
Participacions socials i accions, cara a cara
Els drets del soci, en tres blocs
El llibre registre de socis no és el Registre Mercantil
Què cal endur-se d'aportacions, participacions i drets del soci
Una sigla per a les tres vies de transmissió d'una participació
La junta general: competència, classes i convocatòria
La constitució de la junta i l'adopció d'acords
La impugnació dels acords socials
L'administració: representació i deures
El consell d'administració i l'administrador de fet
Els preceptes que cal retenir
Nul o anul·lable, en una taula
Un acord contrari als estatuts no és nul de ple dret
Cinc idees per tancar el tema
Modificar els estatuts: acord específic, inscripció i efectes
La separació voluntària: un dret del soci que no es pot negar
L'exclusió: la separació forçosa i les garanties que l'envolten
La dissolució: concepte i causes estatutàries, legals i judicials
Acordar la dissolució: convocatòria específica i destí del patrimoni
La liquidació: tancar les operacions i pagar els deutes
El liquidador: qui ocupa el càrrec i què ha de fer
Els quatre articles de la Llei orgànica 1/2002 que cal poder citar
Esquemes de la dissolució: causes i camí de la liquidació
Trampa: separar-se i ser exclòs no són la mateixa cosa
Una sigla per a les funcions del liquidador
Què cal endur-se de les modificacions, la separació i la dissolució
La cooperativa: concepte, naturalesa i trets diferencials
Els principis cooperatius i el règim jurídic català
Les classes de cooperatives a la normativa catalana
La constitució de la cooperativa: escriptura, estatuts i inscripció
Els socis: drets, deures i règim jurídic
Els òrgans de la cooperativa: assemblea, consell rector i interventors
Els preceptes cooperatius que cal saber situar
Els mapes de la cooperativa: classes, constitució i trets
Cooperativa, associació i societat mercantil no es confonen
Què cal endur-se de les cooperatives
Una sigla per als òrgans de la cooperativa
El títol valor: el dret que va incorporat al document
Tres maneres de fer circular el títol: nominar, ordenar o lliurar
La lletra de canvi: els vuit requisits del text
L'endós de la lletra de canvi
L'acceptació, l'aval i el venciment de la lletra
Pagament, protest i accions: quan la lletra no es cobra
El pagaré: una promesa de pagament
El xec: un mandat de pagament contra un banc
Els articles dels títols valor que cal poder citar
Dos mapes per fixar els títols valor i els seus terminis
Trampa: qui ordena, qui promet i qui paga
Què cal endur-se dels títols valor
Una sigla per als vuit requisits de la lletra
La compravenda mercantil: quan la venda esdevé matèria de comerç
Les obligacions del venedor: lliurar conforme i respondre'n
Les obligacions del comprador: pagar el preu i rebre la mercaderia
El trasllat del risc: qui suporta la pèrdua de la mercaderia
Figures especials de la compravenda mercantil
El comerç electrònic: contractar a distància per via electrònica
La venda a terminis de béns mobles: preu fraccionat i reserva de domini
Els preceptes de la compravenda mercantil que cal saber situar
Els mapes de la compravenda mercantil i les figures especials
Trampa: la reserva de domini no atura el risc
Què cal endur-se de la compravenda mercantil
El contracte de comissió: vendre o comprar per compte d'un altre
El fiançament mercantil: garantir el compliment de l'operació
El contracte d'agència: representació estable i independent
El contracte de concessió comercial: distribuir productes amb marca aliena
Els contractes publicitaris: creativitat, difusió i patrocini
El lísing i el factoring: dues eines de finançament empresarial
El contracte de franquícia: cedir un sistema de comercialització
Els preceptes que cal poder citar: l'article 62 de la Llei 7/1996
Esquema: comissió, agència i concessió, cara a cara
Trampa: la informació precontractual de la franquícia no és el contracte
Què cal endur-se dels contractes mercantils de distribució i finançament
El contracte d'assegurança: risc, mutualitat i bona fe
Els elements personals de l'assegurança: qui intervé i qui respon
Els elements reals de l'assegurança: interès, risc i prima
Els elements formals de l'assegurança: la pòlissa i els deures d'informació
Assegurança de danys: indemnitzar el perjudici
Assegurança de persones: el capital pactat i el beneficiari
Els elements i les classes de l'assegurança, en un mapa
Trampa: el prenedor, l'assegurat i el beneficiari
Una sigla per als quatre subjectes de l'assegurança
Què cal endur-se del contracte d'assegurança
El Registre Mercantil: què és i per a què serveix
Règim jurídic i organització del Registre Mercantil
Els principis que ordenen el Registre Mercantil
Publicitat formal: els mitjans per conèixer el Registre
Publicitat material: els efectes de la inscripció davant tercers
L'objecte d'inscripció: subjectes obligats i actes inscribibles
Dues cares de la publicitat registral, en una taula
L'estructura del Registre Mercantil, en un mapa
La nota simple no és una certificació
La inscripció no sempre és constitutiva
Què cal endur-se del Registre Mercantil
El procés civil i els tres criteris de competència
Objectiva i funcional: la classe de tribunal i les seves fases
Territorial: furs generals, especials i acumulació
Submissió expressa i tàcita; la connexió com a causa modificativa
La declinatòria: contingut, termini i tramitació
Apreciació d'ofici, conflicte negatiu i violència sobre la dona
Articles de la LEC sobre competència i declinatòria
Esquema: els tres criteris de competència, cara a cara
Falta d'objectiva i falta de territorial no es corregeixen igual
Una sigla per als tres criteris
Què cal retenir de la competència civil
El fur territorial quan hi ha una administració pública
Què són els processos declaratius i quines classes hi ha
L'àmbit del judici ordinari: matèries i llindar econòmic
L'àmbit del judici verbal: matèries i llindar econòmic
Com es determina la quantia: regles generals, pluralitat i expressió
Control d'ofici i impugnació de la classe de judici
Documents, còpies i trasllat: què acompanya la demanda i la contestació
La prova: iniciativa, admissió, proposició i documents sobrevinguts
Proves en accions per danys de competència: exhibició, confidencialitat i límits
Els preceptes processals que cal poder citar en aquest tema
Un mapa per triar entre judici ordinari i verbal
Trampa: la quantia no decideix sempre la classe de judici
Cinc idees per tancar els processos declaratius
Les parts del procés civil: capacitat per a ser part
La capacitat processal: qui compareix i com s'integra
La legitimació processal: la relació amb l'objecte del litigi
La successió processal: mort, transmissió i intervenció provocada
La representació i la defensa tècnica: procurador, abogat i el poder
La representació i la defensa de les administracions públiques
Els actes de comunicació a les parts
Els preceptes de la LEC sobre les parts i les comunicacions
Qui pot ser part, qui hi compareix i quan es comunica
Trampa: capacitat per a ser part i capacitat processal no són el mateix
Què cal endur-se de les parts i de les comunicacions
Una sigla per als sis actes de comunicació
L'absència del demandat i la declaració de rebel·lia
El litisconsorci: voluntari i necessari
La intervenció provocada o forçosa: el tercer cridat per una part
La intervenció adhesiva: el tercer que entra pel seu interès
La terceria de domini: alçar l'embargament d'un bé aliè
La terceria de millor dret: la preferència del crèdit
Els articles de la LEC sobre parts, tercers i terceria
Dos mapes per situar la rebel·lia, el litisconsorci i la intervenció
No confonguis la porta per la qual entra el tercer
Una sigla per als efectes de l'admissió de la terceria de domini
Què cal endur-se de les parts, la rebel·lia i els tercers
L'acció, la pretensió i les seves classes
La demanda: com es redacta i què ha de contenir
Els efectes de la demanda: litispendència, perpetuació i immutabilitat
L'ampliació de la demanda: quan i fins quan es pot fer
L'acumulació d'accions: objectiva, eventual i subjectiva
L'acumulació de processos: casos, requisits i procediment
La reconvenció: la demanda del demandat
Els preceptes de la LEC que cal poder citar
Com es classifiquen les pretensions processals
Acumulació d'accions i acumulació de processos, cara a cara
La reconvenció no és una simple excepció
Una sigla per al contingut de la demanda
Què cal endur-se de l'acció, la demanda i la reconvenció
Les diligències preliminars: catàleg i finalitat
El procediment per aconseguir una diligència preliminar
Quan i com es poden demanar les mesures cautelars
Els pressupostos de la mesura cautelar i les mesures típiques
Oposició, modificació i alçament de les mesures cautelars
Les qüestions incidentals: concepte, classes i tramitació
La suspensió del procés i la caducitat de la instància
Dues làmines per fixar les diligències i les cautelars
Diligències preliminars no són prova anticipada
DUA: els terminis de la caducitat
Què cal endur-se dels actes preparatoris, els incidents i la caducitat
Els articles de la LEC que sostenen els preparatoris, els incidents i la caducitat
L'objecte de la prova i la càrrega de provar
Els mitjans de prova i la seva admissió
L'interrogatori de les parts: subjectes, respostes i conseqüències
L'interrogatori de testimonis: idoneïtat, pràctica i taches
La prova documental: documents públics i privats
El dictamen de perits, el reconeixement judicial i les presumpcions
Els preceptes de la prova que cal citar de memòria
Esquema: com es reparteix la càrrega de provar
Trampa: càrrega de la prova no és el mateix que facilitat probatòria
Cinc idees per endur-se del tema
L'acabament del procés contenciós: quan es tanca i per què
La sentència: contingut, terminis i tipus de fallo
Els efectes de la sentència: cosa jutjada formal i material
Desistiment, renúncia i satisfacció extraprocessal
Assentiment i transacció: acabar amb acord
Qui decideix transigir: l'autorització de l'advocat de la Generalitat
Les costes: criteris d'imposició i límits
Els preceptes de la Llei 29/1998 que cal citar en aquest tema
Dos esquemes per ordenar l'acabament i els seus terminis
Trampa: desistir del procés no és renunciar al dret
Què cal endur-se de l'acabament, la sentència i les costes
L'execució provisional: quan es demana i com es despatxa
Les sentències que la llei aparta de l'execució provisional
L'oposició a l'execució provisional: portes d'entrada i límits
Confirmació i revocació: el destí de les quantitats i dels béns
Els títols executius: la llista de l'article 517
L'execució forçosa: subjectes, tribunal i despatx de la demanda
Els preceptes executius que cal saber citar: de l'article 517 a l'article 560 de la LEC
El camí de l'execució provisional, pas a pas
Trampa: l'execució provisional no és una execució definitiva
Cinc idees per tancar l'execució provisional i forçosa
L'execució dinerària: del títol al requeriment de pagament
L'embargament de béns: moment, abast i ordre legal
La realització forçosa: dipòsit, anotació i subhasta
Els béns pignorats i hipotecats: quan l'execució té una via pròpia
L'execució no dinerària: lliurar, fer i desfer
Les terceries de domini i de millor dret: alçar la traba o cobrar primer
Els articles de la LEC que sostenen l'execució forçosa
El camí de l'execució dinerària, en fases
Dues terceries, cares a cara
Terceria de domini i terceria de millor dret no són intercanviables
Cinc idees per endur-se de l'execució i les terceries
El dret a impugnar i les disposicions generals dels recursos
El recurs de reposició: resolucions, termini i tramitació
La revisió: la via contra el decret que resol la reposició
L'apel·lació: resolucions, òrgans i interposició del recurs
La segona instància: oposició, prova i resolució del recurs
El recurs de queixa: contra la denegació de tramitar un recurs
Els articles de la Llei d'enjudiciament civil que cal poder citar
Tres recursos ordinaris, en una taula
La reposició no obre la porta a l'apel·lació
Què cal endur-se dels recursos ordinaris
Una sigla per als terminis dels recursos ordinaris
Resolucions recurribles i interès casacional
La interposició, l'admissió i la decisió del recurs de cassació
La cassació per infracció del dret civil català
El recurs per infracció processal i el recurs en interès de la llei
La revisió de sentències fermes
Els recursos del demandat rebel i la rescissió de sentències fermes
Els articles de la LEC que cal poder citar
Tres vies extraordinàries, cara a cara
Revisió i rescissió no són la mateixa porta
Què cal endur-se dels recursos extraordinaris
Els quatre motius clàssics de revisió
Els processos especials: àmbit i regles comunes
Adopció de mesures judicials de suport: competència i parts
Mesures de suport: proves preceptives, sentència i internament
Filiació, paternitat i maternitat: accions i proves
Matrimonis i menors: contenciós i mutu acord
Els articles que cal poder citar dels processos especials
Els dos camins matrimonials i els terminis de l'internament
Trampa: mesures provisionals no són mesures definitives
Què cal endur-se dels processos especials
Regla per als casos de Ministeri Fiscal sempre part
Divisió judicial de l'herència
Liquidació del règim econòmic matrimonial
Què és la jurisdicció voluntària i per què es diu així
El règim jurídic de la jurisdicció voluntària
La naturalesa jurídica de la jurisdicció voluntària
Els principis generals de la jurisdicció voluntària
Classificació dels actes de jurisdicció voluntària
Dos mapes per situar la jurisdicció voluntària
Trampa: la paraula «jurisdicció» enganya
Què cal endur-se de la jurisdicció voluntària
L'arbitratge: una justícia privada amb efectes de cosa jutjada
Els tipus d'arbitratge i els criteris per classificar-los
L'àmbit de l'arbitratge: què s'hi pot sotmetre i què en queda fora
Els àrbitres: nomenament, imparcialitat i independència
El procediment arbitral: de la demanda al laude
L'impugnació i l'execució del laude
Els principis i les regles de l'arbitratge que cal saber enunciar
Mapes de l'arbitratge: tipus i camí del procediment
Laude i sentència es confonen
Cinc idees per tancar l'arbitratge
El dret concursal: un dret col·lectiu davant la insolvència
Els pressupòsits del concurs: qui, per què i com s'inicia
La declaració de concurs: de la sol·licitud a l'auto del jutge
Els efectes de la declaració: la paràlisi del deutor i la reunió dels crèdits
L'administració concursal: qui administra i qui respon
Els blocs normatius del concurs que cal saber situar
L'itinerari i les facultats del deutor, en dos gràfics
Trampa: administrador concursal no és òrgan d'administració
SOF: els tres pressupòsits del concurs
Cinc idees per fixar el concurs i la seva administració
La fase comuna del concurs: què s'hi decideix
La fase de conveni: pagar segons un acord
La fase de liquidació: realitzar els béns
La qualificació del concurs: fortuït o culpable
La conclusió del concurs i la seva reobertura
La massa de béns del concurs: activa i passiva
Els preceptes que cal poder enunciar del concurs
El mapa del procediment concursal
Conveni i liquidació no són etapes successives
Què cal endur-se del procediment concursal
El personal al servei de les administracions públiques: grups i trets distintius (Títol II)
El personal funcionari de les entitats locals i el text que l'emmarca
Personal amb legislació específica pròpia i personal de Correus (arts. 4 i 5)
Desplegament de l’Estatut: lleis de funció pública i normativa del personal laboral (arts. 6 i 7)
Caso práctico: El cas del cupó de reserva
Els preceptes dels processos de selecció que cal saber citar
Els registres de personal i la gestió integrada de recursos humans
La gestió de recursos humans: un cas resolt
El grau personal
Pactes i acords: tipologia, eficàcia i seguiment
Accés a l'ocupació pública: un cas resolt
L'àmbit d'aplicació de l'Estatut bàsic: qui queda cobert (art. 2)
Planificar abans d'oferir: recursos humans i oferta d'ocupació pública (arts. 69 i 70)
La igualtat en l'accés i la reserva per a persones amb discapacitat
El concurs: la via normal per proveir llocs de treball (art. 79)
La mobilitat voluntària entre administracions públiques (art. 84)
Els articles de l'àmbit, la planificació, la provisió i la mobilitat
Mapa de l'àmbit d'aplicació de l'Estatut bàsic
Servei en una altra administració no és excedència
Què cal endur-se de l'àmbit, la planificació i la provisió
Les administracions de l'article 2.1, de memòria
Interinatge, eventual i fronteres entre categories: supòsits pràctics
L'accés a la condició d'empleat públic: oferta, classes de personal, carrera i retribucions
Caso práctico: De la necessitat de personal a la nòmina: quatre decisions encadenades
Provisió de llocs de treball, convocatòries i publicacions
Caso práctico: Cas pràctic: temporalitat, vacant i confiança
Situacions administratives i grau personal: un cas resolt
Suspensió, excedència forzosa i expectativa de destinació
Què te n'has d'endur dels drets, els deures i els protocols
Preceptes que cal poder citar
El règim retributiu dels empleats públics
Jornada, permisos i vacances
El servei actiu i els serveis especials
El personal laboral al servei de les administracions públiques
El personal directiu: concepte i règim
Els drets dels empleats públics: individuals i exercits col·lectivament
Singularitats del personal al servei de les administracions catalanes
El teletreball: règim i límits
Els articles de l'Estatut bàsic sobre les situacions i el teletreball
Servei actiu i serveis especials, cara a cara
Teletreball voluntari no és teletreball garantit
Les cinc situacions administratives, de memòria
Què cal endur-se de les situacions, el personal i el teletreball
La plantilla de personal com a instrument de planificació
Representació del personal, garanties de la funció representativa i dret de reunió
El règim disciplinari.
Un expedient disciplinari, de la queixa a la resolució
Incompatibilitats: activitats públiques i privades que no poden coexistir
Els tres drets col·lectius: negociació, representació i participació institucional
Les meses de negociació: qui s'hi asseu i com es constitueixen
Pactes i acords: què s'aplica directament i què necessita ratificació
El contenciós administratiu en matèria de personal: competència, procediment i efectes
Delictes del funcionari contra la llibertat i la seguretat de les persones
Delictes del funcionari contra les llibertats públiques i els drets cívics
Els articles que sostenen la negociació i els delictes del funcionari
Mapes per fixar els drets col·lectius i els delictes del funcionari
Trampa: negociar no és decidir ni obligar sempre
Trampa: privar de llibertat no és incomunicar
Trampa: la dedicació exclusiva no prohibeix tota activitat privada
Què cal endur-se d'incompatibilitats, negociació i delictes
Una sigla per recórrer els delictes del funcionari
El contracte de treball: les quatre notes essencials
Qui intervé en el contracte: treballador, empresari i capacitat
La forma del contracte i els deures documentals de l'empresari
Les modalitats de contracte: formació, temps parcial i relleu
Treball a distància, treball en comú i contracte de grup
Els articles del contracte de treball que cal citar
Mapa de les modalitats de contracte de treball
Els terminis de la formalització del contracte
Dependència i alienitat no es poden separar
Què cal endur-se del contracte de treball
L R D A: les quatre notes del contracte
El contracte indefinit: la regla general
El contracte per circumstàncies de la producció
El contracte de substitució
La conversió en fixa: frau i encadenament
El contracte fix-discontinu
Els drets dels treballadors: bàsics i de la relació laboral
Els deures laborals i els principis ètics de conducta
La jornada, el descans, les festes i les vacances
La categoria professional i els grups professionals
Els poders de l'empresari: direcció, control i disciplina
La mobilitat funcional i la modificació substancial de condicions
La seguretat i salut en el treball: la prevenció de riscos
Dos poders de variació, en una taula
Confondre mobilitat funcional amb modificació substancial
Els preceptes de l'Estatut dels Treballadors que cal citar
Una sigla per a les causes de la modificació
Cinc idees per fixar els drets, els deures i els poders
El trasllat de treballadors: individual i col·lectiu
La successió d'empresa: subrogació, solidaritat i deures d'informació
La suspensió del contracte: causes, efectes i excedències
Reducció de jornada i suspensió per causes empresarials: de l'art. 47 al Mecanisme RED
L'extinció del contracte: el catàleg de causes i la sortida per voluntat del treballador
L'acomiadament col·lectiu, l'objectiu i el disciplinari: tràmits i efectes
Articles de l'ET per a la modificació, la suspensió i l'extinció
Tres acomiadaments, tres règims
Terminis del període de consultes que es confonen
Què cal endur-se de la modificació, la suspensió i l'extinció
La modificació del contracte: mobilitat funcional i modificacions substancials
El patrimoni de la Seguretat Social: titularitat, adscripció i inembargabilitat
Els recursos, el finançament i el pressupost de la Seguretat Social
El Fons de Reserva i el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional
L'acció protectora i el règim de les prestacions
La Seguretat Social del personal al servei de l'Administració i els delictes contra el sistema
Els articles del règim econòmic i de l'acció protectora que cal citar
Classificació de les prestacions: contributives i no contributives
Prescripció i caducitat no són el mateix
Què cal endur-se del règim econòmic i l'acció protectora
Els sistemes complementaris: les millores voluntàries i els caràcters de les prestacions
L'àmbit de l'ordre social i les matèries que en queden fora
Qüestions prejudicials i apreciació d'ofici de la competència
Els òrgans de l'ordre social i el repartiment de competències
La competència territorial dels jutjats i de les sales
Capacitat processal, legitimació i pluralitat de parts
Comparèixer, fer-se representar i defensar-se en l'ordre social
La conciliació obligatòria: requisit, excepcions i efectes
La reclamació prèvia davant l'Administració i en matèria de Seguretat Social
Mapa dels òrgans i dels tràmits previs a la demanda
Qui falta a la conciliació no rep el mateix tracte
Una sigla per recordar els quatre òrgans de l'ordre social
Què cal endur-se de l'ordre social i dels tràmits previs
Els articles de la Llei 36/2011 que cal retenir
Els actes preparatoris i les mesures cautelars
La demanda i la seva admissió
Senyalament, suspensió i acte de conciliació
El judici i la prova
Els processos especials: trets comuns
Articles del procés ordinari que cal poder citar
El camí del procés ordinari laboral
Incompareixença de l'actor i del demandat no és el mateix
Què cal endur-se del procés ordinari i dels especials
Reposició i revisió: les resolucions del jutge i del lletrat
El recurs de queixa en l'ordre social
El recurs de suplicació: àmbit, quantia i resolucions recurribles
Els motius i el camí del recurs de suplicació
El recurs de cassació davant la Sala Social del Tribunal Suprem
La cassació per a la unificació de doctrina: contradicció i interès casacional
Els articles de la Llei reguladora de la jurisdicció social que cal citar
Els recursos de l'ordre social, en un mapa
Reposició, revisió i queixa: tres portes que es confonen
Una sigla per als motius de cassació
Cinc idees per fixar els recursos de l'ordre social
L'activitat financera pública i el seu cicle
El dret financer i el dret tributari: abast i naturalesa
La riquesa, la iniciativa pública i la planificació a la Constitució
El patrimoni públic i el domini públic a la Constitució
Estabilitat pressupostària, deute i control constitucional
Principis i privilegis de les finances públiques de Catalunya
Articles constitucionals que sostenen la hisenda pública
Mapes per fixar la hisenda pública i les branques del dret financer
No confonguis hisenda pública amb dret tributari
Què cal endur-se de l'activitat financera i la hisenda pública
El pressupost com a expressió cifrada, conjunta i sistemàtica
L'àmbit subjectiu i el contingut dels pressupostos
Els crèdits, els programes i l'àmbit temporal de l'exercici
Els principis de programació i de gestió pressupostària
Elaboració, remissió a les Corts i pròrroga dels pressupostos
L'estabilitat pressupostària i el seu marc normatiu
El contingut i els límits materials de la llei de pressupostos
Els articles del pressupost que cal poder citar
Dos mapes per fixar l'estructura i el calendari del pressupost
Estabilitat no vol dir el mateix per a tothom
Què cal retenir dels pressupostos i la seva estabilitat
El cicle del pressupost, de memòria
Els preceptes del procediment legislatiu que cal citar
Caso práctico: Cas: el projecte de pressupost arriba al Parlament
El pressupost de la Generalitat: anual, únic i íntegre
La classificació orgànica: qui executa la despesa
La classificació econòmica: capítols, ingressos i despeses
La classificació funcional: a què es destinen els recursos
L'elaboració del projecte de pressupost i la seva remissió al Parlament
L'examen, l'esmena, l'aprovació i el control parlamentaris
La pròrroga pressupostària: què passa si no hi ha pressupost nou
L'article 212 de l'Estatut d'autonomia, punt per punt
Els tres filtres del pressupost
El camí del projecte de pressupost
Pròrroga no és una llei nova
La llei de pressupostos no crea tributs
Què cal endur-se dels pressupostos de la Generalitat
Tres caràcters, tres lletres
Preceptes que cal poder citar
Cas pràctic: execució del pressupost de despeses
Caso práctico: Cas pràctic: execució del pressupost de despeses
Les modificacions de crèdit i la liquidació del pressupost
Caso práctico: Cas pràctic: una despesa sense crèdit suficient
La hisenda pública de la Generalitat: drets econòmics i obligacions exigibles
La despesa pública: concepte, classificacions i règim jurídic
Els ingressos públics i els de dret privat: ordinaris i extraordinaris
L'endeutament públic: concepte, modalitats i títols
L'endeutament de les comunitats autònomes: autorització, límits i destinació
La Tresoreria de la Generalitat i els avals
Els preceptes de la hisenda i de l'endeutament que cal citar
Dues làmines per fixar els ingressos i l'endeutament
Tresoreria i inversió: dos motius que no es poden intercanviar
Les fases de la despesa, en ordre
Què convé retenir de la hisenda, la despesa i l'endeutament
Els límits del deute públic: el 60 % del PIB i el seu repartiment
L'autorització de l'Estat i la LOFCA: com encaixen els límits del deute
El control financer intern: què és i per a què
La Intervenció de la Generalitat: l'òrgan de control intern
Control previ, control posterior i control per auditories
Control de legalitat i control d'oportunitat
Control d'eficàcia i control d'eficiència
Mapes del control financer intern
Qui controla no és qui decideix
Què cal endur-se del control financer intern
Una sigla per als tres moments del control
El control financer extern: el Tribunal de Comptes com a òrgan suprem
La funció fiscalitzadora: principis, informes i propostes de millora
La funció jurisdiccional comptable: el contenciós comptable
La responsabilitat comptable: directa i subsidiària
Exigir la responsabilitat comptable: requeriments, mesures i exempcions
La Sindicatura de Comptes de Catalunya: òrgans i funcions
Els articles del Tribunal de Comptes i de la Sindicatura que cal citar
Els mapes del control extern: funcions i òrgans
Fiscalitzar no és enjudiciar
Responsable directe no és responsable subsidiari
Què cal endur-se del control financer extern
Els òrgans de la Sindicatura, de memòria
La comptabilitat pública: què és i quins principis la regeixen
La comptabilitat del pressupost de la Generalitat: l'execució, pas a pas
Els documents comptables: comptes, llibres i justificants
El Compte General: els documents que l'integren
La formació i la tramitació del Compte General
El Pla General de Comptabilitat Pública: el marc de referència
Els conceptes normatius de la comptabilitat que cal dominar
Els mapes de la comptabilitat pública
Pressupostari i patrimonial no són la mateixa comptabilitat
Què cal endur-se de la comptabilitat pública
La seqüència comptable de la despesa pública
Els principis constitucionals del tribut: capacitat econòmica, igualtat i progressivitat
La potestat tributària i la seva llei: l'article 133 de la Constitució
Les fonts del dret tributari: l'article 7 de la Llei general tributària
La reserva de llei tributària: les matèries que l'article 8 tanca a la llei
El Codi tributari de Catalunya, els reglaments i les ordenances fiscals
Vigència, retroactivitat i criteris de subjecció de les normes tributàries
Aplicar la norma tributària: interpretar, calificar, no estendre i detectar fraus
Els preceptes dels principis i de les normes tributàries que cal citar
Dos mapes: les fonts del tribut i la frontera entre llei i reglament
Conflicte en l'aplicació de la norma i simulació no són el mateix
Una sigla per recordar les fonts de l'article 7
Què convé retenir dels principis i de les normes tributàries
La norma tributària: què és i com es classifica
L'aplicació de la norma tributària en l'espai i en el temps
La interpretació de les normes tributàries i la qualificació dels fets
El frau a la llei tributària i la simulació: requisits i efectes
La cooperació tributària internacional: modalitats i efectes
Els convenis per evitar la doble imposició: estructura i mètodes
Els articles de la cooperació tributària que cal saber citar
Dues làmines per fixar l'assistència mútua tributària
Simular una operació no és defugir una norma
Control simultani i inspecció conjunta no són la mateixa eina
Què cal endur-se de la norma tributària i la cooperació internacional
Una regla per als requisits del frau a la llei
La relació jurídica tributària: obligacions, deures i potestats
El fet imposable i els supòsits de no subjecció
Els obligats tributaris: catàleg i solidaritat
El subjecte passiu: contribuent i substitut
Els responsables del tribut: solidaris i subsidiaris
La capacitat d'obrar i la representació en l'ordre tributari
El domicili fiscal: localització i comunicació del canvi
L'exempció tributària: abast i efectes
Preceptes de la Llei General Tributària per citar de memòria
El mapa dels obligats tributaris i els responsables
Trampa: subjecte passiu i responsable no són el mateix
Què cal endur-se de la relació jurídica tributària
Les classes de fet imposable: instantani o periòdic, principal o addicional
La base imposable i els tres mètodes de determinació
La comprovació de valors: els nou mitjans i la tasació pericial
De la base liquidable al deute tributari: tipus, quota i composició
El pagament del deute: formes, moment, terminis i ajornament
La prescripció tributària: els quatre terminis, el còmput i la interrupció
La compensació, la condonació i la baixa per insolvència
Prelació, hipoteca tàcita, afecció i mesures cautelars del crèdit tributari
Els articles 50 a 82 de la Llei general tributària, un per un
Estimació directa, objectiva i indirecta, cara a cara
L'estimació indirecta no és una sanció
DESO: els quatre drets que prescriuen
Què cal endur-se de la base, la quota i l'extinció del deute
La gestió tributària: funcions i abast
Els òrgans de gestió i la competència territorial
Liquidacions i autoliquidacions: qui quantifica el deute
Les consultes tributàries escrites i els seus efectes vinculants
La comprovació limitada: actuacions permeses i límits
El procediment de comprovació limitada: d'inici a terminació
La inspecció dels tributs: facultats, diligències i actes
Els articles de la gestió tributària que cal poder citar
El camí de la comprovació limitada
Liquidació provisional o definitiva, en una taula
Comprovació limitada i inspecció no són intercanviables
Cinc idees per fixar la gestió, les liquidacions i la inspecció
La recaptació tributària i les dues vies de cobrament
El caràcter del procediment d'apremi i els conflictes amb altres execucions
La providència d'apremi: el títol que obre l'execució
L'embargament dels béns i drets de l'obligat
L'alienació dels béns embargats i la terminació de l'apremi
Les terceries: discutir la titularitat o la preferència
La inspecció tributària: funcions, procediment i actes
Els articles de la Llei general tributària que cal citar
Els dos períodes i el camí de l'apremi, en dos gràfics
El període executiu no comença amb la providència d'apremi
L'aplaçament en període voluntari no sempre atura l'executiu
Cinc idees per retenir la recaptació i la inspecció
Una sigla per als motius d'oposició a la providència d'apremi
Els terminis per pagar: el calendari de l'article 62
Els recàrrecs del període executiu: 5 %, 10 % i 20 %
Principis, responsabilitat i no concurrència de la potestat sancionadora
Infraccions tributàries: concepte, classes i calificació
Sancions pecuniàries i sancions accessòries
Iniciació i instrucció del procediment sancionador
Terminació, caducitat i recursos contra les sancions
Els delictes contra la Hisenda Pública
Regularització, actuacions davant el delicte i responsabilitat civil
Articles del règim sancionador i penal que cal citar
El procediment sancionador, fase a fase
Sanció administrativa i delicte penal pels mateixos fets
Què cal endur-se del règim sancionador tributari i dels delictes fiscals
La revisió dels actes tributaris i les normes comunes del Títol V
Els cinc procediments especials de revisió, un per un
El recurs de reposició: caràcter potestatiu i previ a la reclamació
Els òrgans economicoadministratius i el repartiment de competències
El procediment economicoadministratiu: d'iniciació a resolució
El procediment abreujat i la sortida cap a la jurisdicció contenciosa
Els articles de la Llei general tributària que sostenen la revisió
Tres mapes per ordenar la revisió, la reposició i les reclamacions
Els terminis de resolució que es confonen
Què cal endur-se de la revisió, la reposició i les reclamacions
Una sigla per als cinc procediments especials
Capacitat, legitimació i representació en la reclamació economicoadministrativa
La suspensió de l'execució de l'acte impugnat
Fases, incidents i actuacions tributàries reclamables
Els recursos economicoadministratius i la Junta de Tributs de Catalunya
Els preceptes de la reclamació economicoadministrativa que cal citar
Mapa de les fases i dels recursos economicoadministratius
Suspensió automàtica i dispensa de garanties no són el mateix
Què cal endur-se del procediment economicoadministratiu
El sistema tributari: què és i com s'ordena
L'evolució i l'estructura vigent del sistema tributari
Els tributs: concepte, naturalesa i classes
Els principis de l'ordenament i l'aplicació tributària
Els impostos directes: l'IRPF i l'impost sobre societats
Els impostos indirectes: l'impost sobre el valor afegit
Els preceptes del sistema tributari que cal poder citar
Els tributs i les seves tres classes, en un mapa
Impostos directes i indirectes, en un mapa
Impost directe i indirecte: el criteri no és qui paga
Una sigla per a les tres classes de tributs
Què cal endur-se del sistema tributari i dels tributs
Cites constitucionals del finançament autonòmic i dels estatuts
L'autonomia financera i els principis de coordinació i solidaritat
Els recursos de les comunitats autònomes
Els tributs cedits i els recàrrecs sobre tributs estatals
Els fons del sistema i el recurs a l'endeutament
El règim comú i el règim de concert o conveni
Els articles del finançament autonòmic que cal citar
Règim comú i règim de concert o conveni, cara a cara
Concert no és un conveni administratiu
Cinc idees per fixar el finançament autonòmic
L'evolució del model de finançament autonòmic i els acords del Consell de Política Fiscal i Financera
La competència exclusiva sobre la hisenda pròpia de la Generalitat
Estatut i LOFCA: el marc i la llei que el desenvolupa
Els tributs cedits: de la titularitat estatal al rendiment cedit
La capacitat normativa sobre els tributs cedits
Liquidació, inspecció i recaptació dels tributs cedits
L'Agència Tributària de Catalunya: funcions i cooperació
Les hisendes locals a l'Estatut: principis, autonomia i suficiència
Els preceptes de l'Estatut sobre el finançament que cal citar
Dos esquemes per fixar la hisenda i la cessió
Tribut cedit no és tribut propi
Cessió total no vol dir competència il·limitada
Una sigla per als principis de les hisendes locals
Què cal endur-se del finançament de la Generalitat
Els tributs propis: habilitació estatutària i abast
La tributació mediambiental: finalitat i encaix
Els altres impostos propis: quan la Generalitat crea figures pròpies
Els recàrrecs sobre tributs de l'Estat: recurs i no cessió
Les taxes i les contribucions especials: tributs propis de resposta concreta
Els articles de l'Estatut que cal citar sobre tributs propis
Els tributs en la hisenda catalana, en un mapa
Recàrrec, cedit i propi no són el mateix
Cinc idees per fixar els tributs propis i els recursos
Principis de la tributació local i règim general de gestió
Delegació, col·laboració i revisió dels actes en via administrativa
Preus públics, impostos i altres recursos
Els vuit recursos, un a un
Preceptes que cal saber citar sobre hisendes locals i gestió pressupostària
Les contribucions especials
Les contribucions especials: fet imponible, subjectes, base i meritament
L'àmbit d'aplicació de la Llei d'hisendes locals i el mapa dels recursos locals
L'impost sobre béns immobles: naturalesa, fet imponible i no subjecció
L'impost sobre béns immobles: exempcions i subjectes passius
L'impost sobre béns immobles: base, reducció, quota i tipus de gravamen
L'impost sobre béns immobles: bonificacions, meriment i gestió tributària
L'impost sobre activitats econòmiques: fet imponible, exempcions i subjectes passius
L'impost sobre activitats econòmiques: tarifes, coeficients i meriment
Recàrrecs, interessos de demora i participacions en els tributs de l'Estat
Els articles de la Llei d'hisendes locals que cal saber citar
IBI i IAE cara a cara: cinc criteris
El mapa dels recursos de les hisendes locals
Base imponible i base liquidable de l'IBI no són el mateix
Dues exempcions de l'IAE que es confonen
L'ordre de prelació del fet imponible de l'IBI
Cinc idees per fixar les hisendes locals i els tributs municipals
Els altres impostos municipals: vehicles, obres i plusvàlua
Les taxes locals: el tribut que es paga per un servei o un aprofitament
Els recursos de les Diputacions provincials
Els preceptes que cal citar sobre consultes, recàrrecs i quotes provincials
Els altres impostos municipals, en una taula
L'impost sobre obres no és la taxa de la llicència
Què cal retenir dels altres impostos i dels recursos provincials
Glossari del curs

Mi primera oposición: la guía de método

Qué resuelve esta guía y qué no
El mapa en una página: quién trabaja para la Administración y cómo se entra
Las normas que gobiernan esto, y para qué sirve cada una
La confusión que más caro sale al empezar
Dónde se publican las convocatorias, y por qué importa el boletín
Los tres boletines: qué publica cada uno y qué papel juega
Por qué las bases se leen enteras: vinculan a todo el mundo
Qué son las bases y qué son los anexos
Cómo se lee una convocatoria en diez minutos
Ordene la lectura de una convocatoria
Tres cosas que un principiante da por hechas y no lo son
Turno libre, promoción interna y por qué esa palabra decide si puede presentarse
Los tres sistemas selectivos, y qué se mide en cada uno
El límite legal del baremo, y por qué conviene conocerlo
Bolsa de trabajo: la puerta lateral que casi nadie explica bien
Clasifique cada situación en el turno o el sistema que le corresponde
Las palabras que aparecen en toda convocatoria
Repaso rápido del vocabulario
Grupos y subgrupos: la letra que decide qué titulación necesita
Los grupos, su titulación y sus retribuciones básicas
De dónde salen esas cifras y por qué hay que volver a mirarlas cada año
El sueldo base no es lo que se cobra, y la diferencia es grande
Empareje cada grupo con la titulación que exige
La equivalencia con la nomenclatura antigua, que sigue apareciendo
Lo que hay que retener sobre grupos y retribuciones
Un proceso selectivo de principio a fin
Los plazos que están en la norma, y de dónde sale cada uno
Días hábiles y días naturales: la distinción que deja gente fuera cada año
La instancia: qué se declara y qué se acredita
Tasas de examen, exenciones y bonificaciones
El cupo de reserva para personas con discapacidad
Compruebe lo que ha entendido del proceso
Cómo se elige convocatoria: los seis criterios que de verdad deciden
Por qué unos cuerpos convocan cada año y otros no: la tasa de reposición
Dos convocatorias hipotéticas comparadas con los mismos criterios
Preguntas que cuesta responder solo, con pistas antes de la respuesta
Caso guiado: elija entre tres convocatorias con los datos delante
Cuánto se tarda de verdad, y cómo estimarlo sin engañarse
Cómo se planifica para poder sostenerlo
Repaso espaciado, tests y relectura: para qué sirve cada cosa
Qué no hace falta comprar al empezar
Dudas que se repiten al empezar
Lo que hay que recordar de toda la guía
Qué hacer las cuatro semanas siguientes a leer esta guía

Si cambia la convocatoria o sale una corrección, ¿el material se queda viejo?

No, y no tienes que hacer nada. El contenido no viaja dentro de un archivo que se te queda congelado: se sirve cuando abres tu material, así que cuando corregimos o ampliamos un pack, la próxima vez que entras ya estás leyendo la versión vigente. Tu acceso se resuelve contra tu compra, no contra la versión de ese día, de modo que las actualizaciones posteriores NO se cobran aparte ni hay que recomprar nada. El enlace del email de compra sí caduca a los 30 días, pero tu acceso no: entras con el correo con el que compraste, o escribe a info@redopositor.com y te lo reenviamos. Lo que no podemos hacer por ti es avisarte de los cambios de tu proceso: en un procedimiento selectivo la publicación oficial sustituye a la notificación (art. 45.1.b de la Ley 39/2015), así que el medio que indiquen tus bases hay que mirarlo uno mismo.

¿Tengo que pagar cada mes? ¿Cuánto dura el acceso?

No. Es un pago único, no una suscripción: no hay cuotas, renovaciones ni cargos recurrentes. El acceso es de por vida e incluye las actualizaciones del material, sin coste adicional. Además tienes 14 días de garantía: si no es lo que esperabas, te devolvemos el importe escribiendo a info@redopositor.com.

Lote Oposiciones Cos de advocacia + Mi primera oposición en Cataluña 2026 · la guía de método

Lo que recibes

Pruébalo antes de decidir

Revisa tu email

Garantía de 14 días

Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.

Lo que recibes

Pack Cos de advocacia Cataluña 2026

Mi primera oposición: la guía de método

Preguntas antes de comprar

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Reportar error

Reportar error

Cola de reproducción

Lote Oposiciones Cos de advocacia + Mi primera oposición en Cataluña 2026 · la guía de método

Garantía de 14 días

Compruébalo antes de decidir. No es una promesa, es una muestra real.

Pack Cos de advocacia Cataluña 2026

Mi primera oposición: la guía de método

Si necesitas otra cosa.

Una oposición no se resuelve en un día brillante. Se prepara en cientos de días normales.

Cola de reproducción