Temari i examen de Professor de Dibuix Artístic (Tarragona 2026)

La convocatòria de professor de dibuix artístic de la Diputació de Tarragona (expedient 23-107, una plaça a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona) no té cap prova tipus test. Es decideix en tres exercicis eliminatoris —un tema general i transversal per escrit, una prova pràctica en dues parts i el coneixement de llengües— i el temari oficial té 90 temes: 18 de matèries comunes i 72 de matèries específiques.

Aquí tens com es puntua cada exercici, què demana exactament i per on es prepara, amb les bases de la convocatòria a la mà. Les dades de la plaça, el sou i el termini de sol·licituds els tens a la fitxa de la convocatòria.

Com es puntua l’examen: 60 punts i tres exercicis eliminatoris

La fase d’oposició val 60 punts i es divideix en tres exercicis. Els tres tenen caràcter eliminatori: en el moment que no se’n supera un, no es pot continuar en el procés selectiu. No hi ha cap exercici que es pugui compensar amb un altre.

Exercici	Què s’ha de fer	Durada	Punts	Mínim per superar-lo
1r	Tema de caràcter general i transversal, per escrit	Màxim 2 hores	0-20	10
2n	Exercici pràctic: situació d’aprenentatge escrita + una classe impartida	Mínim 1 hora per supòsit	0-20 cada supòsit (40 en total)	10 en cada part i 20 en la suma
3r	Coneixement de llengües: català i, si escau, castellà	Segons les proves de nivell	APTE / NO APTE	APTE

El tribunal qualificador pot decidir, de manera discrecional, si cal llegir en veu alta el primer exercici i la part escrita del segon.

Primer exercici: un tema transversal, no un tema del temari

El primer exercici consisteix a desenvolupar per escrit un tema de caràcter general i transversal que abasta dos o més temes del temari, que l’aspirant ha d’interrelacionar entre si. Aquesta és la diferència que decideix l’exercici: el tribunal no demana el tema 33, demana una pregunta que travessa el tema 33 i el 41, o el bloc de normativa i el d’organització de centres, i valora com es construeix la relació.

Es valoren la formació general, la claredat i l’ordre d’idees, la facilitat d’exposició escrita, l’aportació personal i la capacitat de síntesi. La durada màxima és de dues hores i la valoració va de 0 a 20 punts, amb un mínim de 10 per passar endavant.

Per preparar-lo no serveix tenir 90 resums aïllats. Serveix tenir, per a cada bloc del temari, les connexions escrites: quins temes comparteixen normativa, quins es poden preguntar junts i amb quin fil conductor (una comparació de tècniques, una evolució històrica, un supòsit d’aula).

Segon exercici: la prova pràctica, 40 dels 60 punts

L’exercici pràctic és la part que més pesa de tota la fase d’oposició: els seus dos supòsits sumen 40 punts dels 60. Consisteix en la resolució de dos supòsits, i cadascun es puntua de 0 a 20 punts amb un mínim de 10 per superar-lo; a més, la suma de les dues parts ha d’arribar com a mínim a 20 punts perquè l’exercici es doni per superat. La durada mínima és d’una hora per supòsit i el tribunal determina la durada màxima.

Primer supòsit: la situació d’aprenentatge

S’ha de desenvolupar per escrit una situació d’aprenentatge a partir d’un supòsit que proposa el tribunal, relacionat amb el temari de l’annex i amb les funcions del lloc de treball. La situació ha de reflectir una proposta didàctica coherent, contextualitzada i significativa, orientada a promoure el desenvolupament competencial de l’alumnat.

Traduït a un guió d’examen, això vol dir que la proposta ha de resoldre, com a mínim:

• El context: quin centre, quin nivell d’ensenyament, quin alumnat i quins condicionants.
• Les competències que es volen desenvolupar i els sabers que s’hi mobilitzen.
• La seqüenciació d’activitats, amb els materials i el temps.
• La demostració tècnica: què fa el professor i què fa l’alumnat.
• L’avaluació: criteris, instruments i moments, incloent-hi l’atenció a la diversitat.
• El tancament: què s’ha après i com es connecta amb la sessió següent.

Els temes 55 a 68 del temari específic (didàctica, ensenyament del color, projectes interdisciplinaris, avaluació en educació artística, el paper del professor d’art) i els temes 69 i 70 del conjunt (organització dels centres i avaluació de processos d’aprenentatge) són el material directe d’aquest supòsit.

Segon supòsit: impartir una classe

El segon supòsit consisteix a impartir una classe a partir d’un tema proposat pel tribunal, estretament vinculat amb el temari de l’annex. L’objectiu és avaluar les competències professionals del docent: s’ha de demostrar la capacitat d’impartir els coneixements pedagògics a partir d’una situació educativa concreta. El que es valora, fonamentalment, és la capacitat docent, pràctica i tècnica.

En una sessió real això es concreta en objectius enunciats en veu alta, una temporització que es compleixi, una demostració tècnica feta davant de l’alumnat —o del tribunal—, la manera de preguntar i de corregir, i un tancament que reculli què s’ha après. És l’exercici menys protegit per la memòria: qui no ha donat mai classe en una aula d’arts es nota aquí més que en cap altre punt del procés.

Tercer exercici: el català (i el castellà, només si escau)

La prova de llengua catalana es regeix pels criteris de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, amb objectius, estructura i contingut equivalents als nivells del Marc europeu comú de referència. Es divideix en dues parts: una que avalua competències orals i una altra d’escrites. El resultat és APTE o NO APTE, i quedar-ne fora suposa quedar fora del procés, perquè el coneixement d’aquesta llengua és un requisit de participació.

Queden exemptes de fer la prova les persones que acreditin documentalment, fins al moment d’inici de les proves, els certificats exigits per participar-hi; també ho estan les que ja han obtingut plaça en processos anteriors de la Diputació amb una prova del mateix nivell o superior, o les que han superat aquella prova en processos de la mateixa oferta pública d’ocupació o del mateix any. Si estas en algun d’aquests casos, cal manifestar-ho a la sol·licitud. Tens el detall a què et convalida el C1 i com acreditar-lo.

La prova de castellà només l’han de fer les persones que no tinguin la nacionalitat espanyola i que no siguin originàries de països on el castellà sigui llengua oficial. Consisteix en una redacció d’un mínim de 200 paraules i una conversa, i també es qualifica com a APTE o NO APTE.

El temari: 18 temes comuns i 72 d’específics

El temari oficial de l’annex es divideix en dues parts i la segona torna a començar la numeració. Això vol dir que el tema 19 del conjunt és el tema 1 de la part específica: si estudies amb un resum o un índex que no digui a quina part es refereix, la numeració et pot fer perdre el compte.

La primera part, de matèries comunes, té 18 temes i no és d’art: és la part administrativa i educativa del programa.

• Temes 1 a 9: normativa educativa. La llei d’educació vigent i els seus principis, la Llei 12/2009 d’educació de Catalunya, l’autonomia dels centres, l’ordenació dels ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny (estatal i catalana), la Llei orgànica reguladora del dret a l’educació, la protecció de dades dels menors, l’autonomia de centres i el govern dels centres públics.
• Temes 10 a 12: marc corporatiu i constitucional. El Pla de Mandat de la Diputació de Tarragona i els valors corporatius, la Constitució de 1978 i l’organització territorial de l’Estat.
• Temes 13 a 18: procediment administratiu i hisenda local. Les fases del procediment comú i els recursos, l’impacte de la intel·ligència artificial a l’Administració, els ingressos tributaris locals, les classes de personal al servei de l’Administració, la contractació al sector públic i el pressupost local.

Mapa de la part específica

La segona part, de matèries específiques, té 72 temes i és el cos del dibuix i la pintura. S’agrupa en sis blocs:

Bloc	Temes de la part específica	Què inclou
Fonaments plàstics	1-10	percepció visual, teoria del color, materials i suports del dibuix i de la pintura, composició, anatomia artística, llum i ombra, perspectiva lineal i aèria, retrat i paisatge
Història de l’art	11-35	de la pintura rupestre i l’art egipci, grec i romà a l’art digital, passant pel medieval, el Renaixement i els grans mestres, el barroc i el rococó, el neoclassicisme, el romanticisme, l’impressionisme, el postimpressionisme i les avantguardes fins al pop art, l’art conceptual, l’hiperrealisme, el grafit i l’art feminista
Tècniques i procediments	36-45	oli, aquarel·la, acrílics, tècniques de dibuix (grafit, carbó, sanguina, tinta), fresc, tècniques mixtes i collage, gravat, pastel, tècniques digitals i conservació, emmagatzematge i transport d’obra
Figura humana i retrat	46-54	història del retrat, anatomia aplicada al dibuix, tècniques de dibuix de la figura, llum i ombra en el retrat, el retrat en cada mitjà, composició, mestres del retrat, retrat contemporani i pràctica del retrat en viu
Didàctica i món professional	55-68	paisatge interpretatiu, metodologies d’ensenyament del dibuix i la pintura, ensenyament del color, projectes interdisciplinaris, avaluació en educació artística, l’acte creatiu, art i societat, la carrera de l’artista, exposicions i comissariat, el portafolis i el projecte artístic personal
Marc educatiu i administratiu	69-72	organització dels centres, avaluació de processos d’aprenentatge, transparència de l’activitat pública i igualtat efectiva de dones i homes

Què pesa de veritat

Al temari no hi ha temes que valguin més que altres, però sí que hi ha blocs que l’examen fa servir més:

• La història de l’art és el bloc més gran: 25 dels 72 temes específics. És el tema transversal per excel·lència, perquè admet preguntes que creuen èpoques i tècniques.
• Els fonaments plàstics i les tècniques sumen 20 temes i són la matèria primera de la demostració tècnica del segon supòsit de la prova pràctica.
• La didàctica i el món professional són 14 temes i afecten directament 40 dels 60 punts de l’oposició, perquè alimenten les dues parts de l’exercici pràctic.
• Les matèries comunes són 18 temes, una cinquena part del temari, i són les que donen els fils conductor del tema transversal (normativa, procediment, organització de centres).

Com preparar-ho: un pla per blocs, no 90 temes solts

Una oposició amb 90 temes, sense test i amb dos exercicis d’aplicació no es prepara llegint de dalt a baix. Un pla que encaixa amb la forma de l’examen:

1. Fes primer el mapa de relacions, no el temari. Per a cada bloc, escriu dues o tres preguntes que lliguin temes entre si («com ha canviat el tractament de la llum del barroc a l’impressionisme», «què tenen en comú la composició al retrat i la composició al paisatge», «quines normes afecten l’organització d’una escola d’art»). El tema transversal es guanya aquí.
2. Estudia els blocs amb els esquemes de relació a la vista, no els temes en fila. Agrupa el temari pels sis blocs de la part específica i pels tres de la part comuna; així el tema 41 no queda sol, queda dins de les avantguardes.
3. Munta una plantilla de situació d’aprenentatge i omple-la amb 4 o 5 models de contextos diferents (grup d’iniciació, grup avançat, projecte interdisciplinari, sortida al museu). L’examen no en demana una de nova: en demana una que estigui a punt.
4. Assaja la classe impartida, cronometrada i en veu alta, sobre cinc temes de blocs diferents. Una sessió de 50-60 minuts amb objectius, demostració, preguntes i tancament. És l’exercici que més es beneficia d’assaig real.
5. Fes simulacres de les dues proves escrites: un tema transversal de dues hores i una situació d’aprenentatge d’una hora. Un cop al mes com a mínim, i corregits amb els criteris de les bases (claredat, ordre, aportació personal i capacitat de síntesi) i no només pel contingut.
6. Deixa el català en marxa des del principi. És APTE o NO APTE i no puntua: la feina que hi dediques és un requisit, no una puntuació que puguis compensar.

Els temes de didàctica i el marc normatiu es llegeixen ràpid i sovint es deixen per al final; aquí és exactament al revés, perquè són els que més es fan servir en un exercici pràctic de 40 punts.

La fase de concurs: 30 punts que es juguen fora de l’examen

Qui supera la fase d’oposició passa a la fase de concurs, que val fins a 30 punts. Consta d’una entrevista i d’un barem de mèrits.

• Entrevista: obligatòria, de 0 a 8 punts i en cap cas eliminatoria. Versa sobre les competències corporatives de la Diputació i es resol amb evidències de situacions reals.
• Barem de mèrits (Annex I): fins a 22 punts, amb quatre apartats.

Apartat	Puntuació	Màxim
Experiència	0,40 punts per any complet en places de professorat en escoles d’art i 0,20 per any en altres centres (primària, secundària, universitat o centres privats de formació)	10
Formació i perfeccionament	0,015 punts per hora de formació rebuda (màxim 0,45), 0,010 per hora d’impartida (màxim 0,35), 0,75 per postgrau i 1,50 per màster	8
Titulacions acadèmiques	3 punts per llicenciatura, màster oficial o doctorat directament relacionats amb la plaça; 2 per grau i 1 per diplomatura	3
Mèrits artístics	0,10 punts per exposició individual, primer premi en concursos, publicació amb dipòsit legal o direcció de projectes	1

Els mèrits es presenten amb el model normalitzat de l’Annex II i una declaració responsable de veracitat. L’experiència en una escola d’art val el doble per any que la resta d’experiència docent: això diu bastant de quin perfil professional busca la plaça.

Dos errors que arrossega el temari oficial

El temari de l’annex cita, com a tema 4 de les matèries comunes, el Reial decret 596/2007, de 4 de març, d’ordenació general dels ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny. Amb aquesta cita hi ha dos problemes, i els dos es poden resoldre amb el BOE a la mà:

1. La data no és correcta. El Reial decret 596/2007 és de 4 de maig (BOE-A-2007-10487), no de 4 de març.
2. La norma està derogada. El Reial decret 452/2026, de 3 de juny (BOE-A-2026-12038), que estableix l’ordenació de les Ensenyaments Professionals d’Artes Plàstiques i Disseny, va derogar el 596/2007 amb efectes des del 6 de juny de 2026, amb les salvetats de la seva disposició transitòria primera.

Si al tema de l’ordenació dels ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny cites el 596/2007 com a dret aplicable, estàs citant una norma morta. Cita’l com a antecedent i recolza el desenvolupament en el 452/2026. A Catalunya, la norma de desplegament que continua en joc és el Decret 28/2014, de 4 de març, que el mateix temari esmenta al tema 5.

Preguntes freqüents

Quants temes té el temari de professor de dibuix artístic de la Diputació de Tarragona?

Noranta, repartits en dues parts. La primera part és de matèries comunes i té 18 temes: normativa educativa, marc corporatiu i constitucional, procediment administratiu i hisenda local. La segona part és de matèries específiques i té 72 temes, que tornen a numerar-se de l’1 al 72 dins d’aquesta part, i cobreixen els fonaments del dibuix i la pintura, la història de l’art, les tècniques, la figura humana, la didàctica i el món professional.

Hi ha test a l’examen de professor de dibuix artístic de la Diputació de Tarragona?

No. La fase d’oposició no inclou cap prova tipus test. Consta de tres exercicis eliminatoris: un tema de caràcter general i transversal desenvolupat per escrit, un exercici pràctic en dos supòsits i el coneixement de llengües (català i, només en alguns casos, castellà).

Què és la situació d’aprenentatge que demana la prova pràctica?

És el primer supòsit de l’exercici pràctic: desenvolupar per escrit una situació d’aprenentatge a partir d’un supòsit que proposa el tribunal, relacionat amb el temari i amb les funcions del lloc. Ha de ser una proposta didàctica coherent, contextualitzada i significativa, orientada a promoure el desenvolupament competencial de l’alumnat: context, competències, sabers, seqüència d’activitats, materials i avaluació.

Com es puntua l’exercici pràctic de l’oposició?

Sobre 40 punts, la part que més pesa de la fase d’oposició. Cada un dels dos supòsits es puntua de 0 a 20 punts i cal obtenir un mínim de 10 en cadascun; a més, la suma de les dues parts ha d’arribar com a mínim a 20 punts per superar l’exercici. La durada mínima és d’una hora per supòsit i el tribunal pot fixar-ne la durada màxima.

Què es valora a la fase de concurs de professor de dibuix artístic?

Fins a 30 punts. L’entrevista és obligatòria, no té caràcter eliminatori i val de 0 a 8 punts sobre competències corporatives. Els mèrits de l’Annex I valen fins a 22 punts: experiència professional (màxim 10), formació i perfeccionament (màxim 8), titulacions acadèmiques (màxim 3) i mèrits artístics (màxim 1).

El temari cita el Reial decret 596/2007: està vigent?

No. El Reial decret 596/2007, de 4 de maig, d’ordenació general dels ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny, va quedar derogat pel Reial decret 452/2026, de 3 de juny, en vigor des del 6 de juny de 2026. El temari oficial l’esmenta amb la data equivocada («de 4 de març») i com a dret aplicable, així que convé citar-lo com a antecedent i recolzar-se en la norma nova.

Si vols preparar aquesta plaça amb el temari desenvolupat tema a tema, els esquemes de relació entre temes per al transversal i models de situació d’aprenentatge i guió de classe per a la prova pràctica, els tens al pack de preparació de la convocatòria.

Fonts

• Bases i convocatòria de la plaça de professor/a de dibuix artístic de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (expedient 23-107): Butlletí Oficial de la Província de Tarragona de 29 de juny de 2026, CVE 2026-06073.
• Temari i barem de mèrits: annexos de la mateixa convocatòria.
• Reial decret 452/2026, de 3 de juny, d’ordenació de les Ensenyaments Professionals d’Artes Plàstiques i Disseny: BOE-A-2026-12038.
• Reial decret 596/2007, de 4 de maig, derogat: BOE-A-2007-10487.